Traductor de Google

15 d’abril del 2008

Conviure: centenari emporità (2)

(detall de diàleg, a taula, entre en Mar i jo, de l´any passat, quan encara era estudiant )
_Aixó del centenari del jaciment arqueològic d´Empúries antiga, fa que hom pugui tenir una perspectiva més clara de la història d´aquella població: per a mi és com un llibre, s´obre al segle VI a.C., quan arriben els grecs, i es tanca més o menys al s.VI d.C., quan ja està consolidada la nova cultura visigoda, plenament cristiana i monoteísta; el llom d´aquest llibre cauria en el temps que els historiadors diuen que va durar l´auge de la ciutat romana, es dir els segles primer abans de Crist, i el segle primer després de Crist…

_Ospa!, per allà el naixement de Crist, vindria a ser com el llom del llibre, no?
_Bé, si , si fa no fa…en aquell temps, si…
_Així podem dir que totes les editorials que publiquen llibres són una mica cristo, no?

_Tal vegada …algunes si.
_i d´aixó els vé la fama als llibres de text, oi, que són un cristo que a molts ens costa de païr, sobretot els que hem de llegir si-us-plau-per-força-i-només-com-a-referencia-dels-coneixements-dels-estudiosos-anteriors-del-passat..
_Tens un dia avui, guapu, guapu, pel que sembla...

_Si el dia de Convivium;l escolta..., alló del grèsol, de la barreja social, era cert o no? Perquè jo no m´ho acabo d´empassar, què en aquell temps eren molt classistes i bèsties en la diferència de les divisions socials, no?
_Bé, si, de fet degué hi ha haver segurament una progressió fins als temps de l´Emperador Caracalla, que va atorgar el dret de ciutadania a tots els habitants de l´imperi que no fòssin esclaus; i tal vegada a partir d´aleshores havent esdevinguts tots els lliures, ciutadans romans, alló de la convivencia fos més cert; però aleshores segurament la cultura ibera seria ja un vell record, perquè ja estaven romanitzats i eren anomenats hispani, i els grecs també estaven integrats; romanitzats, encara que ells si que varen influir en els romans durant el periode anomenat Helenístic, que va durar des del segle III a.C i fins el temps del primer emperador August, ja quan va nèixer Crist.

_Ja t´ho dic sempre, quan vols ets genial.., però gairebé sempre massa geniut.

_Deixa´t d´elogis i de llibres, i i passa´m el pà, que tinc gana.., i a taula, proa, i xerrameca fora!

_Com els antics, que per menjar, calia anar per feina i callar…?
_i tot seguit, clapar,...i fins demà, que l´oli costa car i de llànties no es viu!- dic cínicament!
_tu sempre temptador!, - copsa ell - jo aixó darrer ni de conya, que demà tinc prova de seguiment amb el profe tutor...