Traductor de Google

18 de maig del 2008

logos i publicitat catalana (2)

_Pel que sembla hi ha una tendència a la proposta per a la reflexió i el debat en l´entorn del disseny gràfic, sobretot ara que ens trobem en periode de celebracions importants i en els parametres temporals actuals corresponents d´uns moviments intelectuals i artístics ara ja històrics…, va dient en Jos, mentre porta els plats a taula

_Ah! Va, una altra de les teves troballes de neo-arqueologia gràfica i documental…


_Ola i là, vaja una definició en la que pretens etiquetar-me!…,escolta i menja, que les postres encara no són a taula, menges criticant el menú, i ja vas de café: sembla que ja comença el relleu de cicle en els estils de la gràfica publicitaria i documental actuals , que ara ja veu disminuir el negoci pel que fa a la utilització d´imatges que referencien i recorden estils i corrents ja desenvolupats en altres periodes anteriors de la historia , com els moviments art-nouveau i coetanis del canvi de segle de fa un segle, o els moviments de protesta i alliberació pop i hippyés dels anys seixanta del segle vint; les vegetacions, floracions i altres figures del mateix repertori font que varem començar a veure en els anuncis de fa uns anys, - sobretot en la tele, on el poder de la videoproducció i de les animacions videogràfiques les fan tant actuals- com p.e. per començar la animació de l´any del Quixot, o bé i per acabar les de la publictitat de la programació del club tr3s C

_I, Jos, a on vols anar a parar?

_Doncs a alló pel que he començat; després de les filagarses vegetals i altres floracions, sembla que hi ha una preferencia per apostar per la tipografia, com a element visual nodal en la resolució de logotips i marques d´events, celebracions i similars: tenim per cas el logotip de la celebració al 2007 del centenari de la fundació de l´IEC, i ara el del centenari de les excavacions “oficials” a Empúries…D´altra banda enguany també es celebra a la vila de Perpinyà, la capitalitat de la cultura catalana, a la que poden optar totes les catalanes, en el logo de la qual la escriptura, la grafia, sembla que referencíi el tema des dels orígen histórics la marca escrita a catalunya…on els dos ceros de la data 2008, són clars referents gràfico-visuals de la signatura d´un dels personatges referents més antics de l´orígen de la cultura catalana, l´abat Oliva, del qual també es recorda que fa mil anys que va ser escollit abat del monestir de Ripoll i del de sant Miquel de Cuixà; precisament per a celebrar-ho el logotip de l´event també potencia la lletra escrita manualment i també el signe de la “firma” d´aquell eminent pròcer religiós dels orígens de la Catalunya feudal.

_Molta lletra des d´aquells temps, venen a dir, no creus?

_Si, noi, tal com ho has dit, moltes creus, que eren el signe de l´abat Oliva; aixó si, encerclades, tal com corresponia al defensor de la Pau i Treva en les trifulques feudals…http://www.abat-oliba.cat/

_I res més?...

_Bé, pel que crec, el monestir de sant Miquel de Cuixà, enfilat en el massís del Canigó, des de les alçaries del qual es divisa esplendidament la plana del Rosselló i la de l´Empordà, fa de talaia, en les celebracions dels altres dos events, el de Perpinyà i el d´Empúries, a banda i banda dels Pirineus catalans…i Bé a lloc, el fet que a la Empúries hi hagué l´orígen, d´un dels primers comtats catalans, amb seu a la illetaque havia sigut la Palaiapolis dels grecs, i la darrera Emporiae dels romans, i el primer port català al aleshores ja poble de sant Martí…No és debades que en el logotip del centenari emporità, s´acabi de reblar el clau del que sembla una proposta adicional per a la reflexió cultural sobre les llengues i la seva escriptura,- i no només per qué gràcies a l´assentament i influència dels antics grecs a l´illeta dels pobladors autòctons, aquests varen experimentar un important creixement socio-cultural, sobretot desenvolupant un sistema d´escriptura propi- ja que la gràfica del logo mostra tipogràficament la grafia propia del nom del lloc en cada una de les dues llengues clàssiques: Emporion grega i Emporiae romana, a més de la catalana, que talment sembla que es vulgui mantenir en els impassos de les que es van dissenyar a la moda que seguí al gran invent de Gütemberg, i les que a imatge i semblança varen anar sorgint en segles posteriors…

Tot amb tot, internacionalment en el segle vint i per aquelles mateixes dates que el moviment Noucentista reconegué tant els estudis i empentà els treballs de l´ ínsigne Pompeu Fabra per a la normativització de la llengua catalana que sempre tingué una especial sensibilitat pels estudis etimològics, o d´origen i formació dels mots, com els de les excavacions a Empúries, es va començar a desenvolupar el que es coneix en alguns cercles com el reformisme tipogràfic internacional, que apreciá molt la renovació de tipografies per a imprenta de tall clàssic…

_O pols o màquina, sembla que vulguin dir finalment, no?

_Au, vinga Ep, no m´empatollis, que es fa tard i he d´anar al curro.