_ ... "_No és gens facil assimilar que fer reflexions sobre les qualitats o les mancances dels altres, tant com de les pròpies, és quelcom amb el que ens trobem sovint o al menys alguna vegada en la vida, i pot ser un exercici arriscat, perillós...
_i aixó a que vé ara?
_Passo per una temporada fluixa de moral, i m´han començat a afusellar a crítiques que m´han dut a l´atur...
_Ospa! aixó si que és greu! i ara que faràs? tornar a començar?
_No se si podré, però ho intentaré; més val perseverància que mala llet."
Aquesta és una conversa escoltada casualment en un medi de transport públic, una de tantes que podem escoltar sense voler cada dia, però alló que la fa destacar, al meu parer, és que la voluntariosa voluntat del protagonista farà que no es desesperi i reemprengui el camí de la recerca de nou contracte de treball, i el que és punyent de la escena és que és una prova més que en aquesta societat en la que vivim, sembla que té més credit el que s´escampa o diu d´algú, que el que el tal algú pugui dir, o demostrar de si mateix....
_si, sempre estem a la mercé del que ens envolta; la supersocietat de les Megapublicitats envaeix els espais més intims, en una mena de intrusió que el fet de la compra impedesi que es converteixi en violació; La Megapublicitat fa creibles i convincents els seus missatges, que penetren en el teu coco, amb la mateixa tranquilitat amb la que et menges un donut, o un bollycao o qualsevol altre punyeteta; les marques comercials i les estrategies publicitaries de mercat fagociten les quotes de cocos de consumidors perquè si no no podrien existir...
_aixó vol dir que cal doncs saber ser ponderat amb la publicitat, i demanar als responsables de tals tecnologies, que si no volen clients atontats, cretinitzats, disminuits, xafogats, centrifugats pels missatges publicitaris de la publicitat directa dels medis en general,- la TV, les revistes o els Internets,- cal televisió pública sense tants anuncis entre programes o al mig dels films, cal una fòrmula diferent per a la publicitat televisada; o una premsa menys centrada sovint en tot alló negatiu que passa, i més amena i diversa:perquè la fòrmula premsa diaria sempre posa l´accent en la noticia horrorosa destacant-la, pq ha de tenir el mateix format?, pquè les barreres entre els formats i les característiques de unes i altres publicacions no poden ser difuses, diluides?, i així tindriem diaris-revista, o revistes-fulletí, o llibres-revista,o etc , i unes navegacions per Internet sense tants banners que apareixen des de la barra de navegació o des de qualsevol costat, molestant seriosament a l´ internauta..., s´elevaran les consciencies del que és publicitat,i per fi els reacis podran entendre que tota informació és d´una manera o altra publicitat de quelcom, ja sigui vendible directament o a llarg termini, ja sigui consumible pel cos o per la ment...
_ull doncs, amb segons quins costums, com desconèixer que les matèries formen part de categories, i que sempre sempre ens trobarem amb parts d´un tot que forma part d´ uns supertot, que es troben en relació i dependència d´ uns megatot...etc, etc, i perquè tal vegada, d´aquí a uns anys, quan ens serveixin un gelat, tal vegada el cucurutxo porti marcat un descarat Fuck-me! o que te follen!, i un missatge xifrat d´adreça de contacte que podrem usar o no, i tant panxos... quins....!
_i quines penes, caure en tantes complicacions per a convidar a algú a una sessió de sexe, o a una relació més íntima...
_més aviat, quines penques!, fins alló més natural com la proposta directa i sana sense que hi hagi escàndol per part de cap de les parts, o els drets en matèria de relacions sexuals, aconseguit amb el sacrifici de milers de martiritzats, de jutjats, de condemnats per lleis injustes i amorals en nom de les seves morals, podria ser posat en questió per les tecnologies de la Publicitat Comercial, com a avançadilla de la Publicitat No Comercial, o Comunicació, ja sigui científica, tecnològica, cultural, política...
_bé, vaig a publicitar-me una mica..
_estàs begut o qué, no ets tu el crític?
_no home, és que vaig a afaitar-me, pentinar-me i perfumar-me, i cada cosa que faig, cada gest està venut a una marca, d´after-shave, loció o gel, de maquinetes, ganivetes o maquines de rasurar, o de colònia, perfum o desodorant, etc... i així es clar, per a ser jo mateix en mig de la acció dels productes d´un munt de marques de cosmetica, he de ser una mica més heavy per a que s´em noti en mig de tanta comercialitat, i després els "benpensants", diuen que tinc transtorns de personalitat...
_vols dir que no eres tu el del cas que has explicat al començar?
_No, peró em venia al pèl per explicar aixó, que tant envoltat de marques i del resultat de la acció de tals comercialitats sobre el meu cos, al final ja no sabem si vivim cada dia per medi d´elles, i si la vida ens pertany, perquè el fracàs o la baixada en el ranking d´una marca, comporta el molt possible fracàs del seu usuari, la seva defecció i "traició", i per tant el foment de la compra-venta de fidelitats, i la menysvaloració de lleialtats, i....
_i una cadena de conseqüències d´ordre étic i moral... Si, és un bon tema per a pensar-hi una estona, i començar a desenvolupar actituds més crítiques amb el que comprem. Bé, anem al cine o no, arribarem tard si no t´afanyes!.
Conversa entre en Jos i la Llis, a les 9,25 de la nit d´ahir...
