per un 2013...

Efes...

Pels primers dies de desembre -els del pont de la Constitució Espanyola- en Ep ha desat a sobre del meu canterano que fa d´escriptori aquesta reflexió, que us mostro tot seguit:

________

F.F.F.

Una de les darreres publicacions, -2010-, en la col·lecció Feminisme socialista - Francesca Martín, escrit per la sra. Dolors Renau amb l´enunciat "Feminitzant la política", que em varen regalar la darrera Festa de la Rosa, fa un repàs a la història del feminisme a Catalunya en els darrers cinquanta anys, sobretot a les accions desenvolupades en cada etapa de la lluita,  a destacar, entre les darreres, la consecució de la primera paritat homes-dones en la Comissió Executiva Nacional del PSC a l´any 2000, i l´aprovació del Pla d´Igualtat del PSC al 2001, i en la història dels governs espanyols la paritat en el primer govern del president socialista J.L.R.Zapatero, al 2004...

F.F.

El sr. Francesc Ferrer, polític transversal en la catalana i la local, al 2005, el mateix any que el Parlament de Catalunya va aprovar el texte del nou Estatut de Catalunya,  intenta explicar la seva postura transversalista, o de predicador itinerant de reforç cohesionador dels nacionalismes catalans com alguns l´han volgut veure -i em quedo curt pel que s´ha vist en els darrers mesos-,   publicant - tot aprofitant la major experiència i influències que li havien proporcionat el socialisme dels seus anys de senador independent pel PSC, i el republicanisme social d´anys després quan, imitant la experiència de la USC de la primera mitat del segle vint, quan als anys trenta es va passar a ERC, va fer, si fa no fa, lo mateix passant a ser diputat independent per ERC, - publicà, doncs, la biografia d´una dona catalana i gironina, una de les pioneres del sindicalisme femení de les comarques gironines, amb el nom de "Isabel Vilà, la primera sindicalista catalana"...

F.

Darrerament, l´escriptor gironí Miquel Fañanàs ha publicat el seu darrer texte novel·lat, titulat "La Bruixa de Pedra, història d´una llegenda a la Girona de la Inquisició", -amb la que ha guanyat el premi Nestor Lujan 2012 de novel·la històrica-, on explica la que presenta com el relat de la troballa de la verdadera història de la figura que la llegenda presenta des de fa segles com la "bruixa de la catedral", explicant que va ser una dona que va existir realment i que va ser una dona valenta, conscient de la seva condició en un món masclista i racista, alliberada i amb un gran sentit de la llibertat individual alhora que de solidaritat i amistat, que bé podria ser la història que la cristianitat necessitava per a igualar lo que reperesenta pel judaïsme, l´heroina jueva de la mateixa época, la coneguda Tolrana, a banda d´altres dones citades al texte; dues dones, doncs que encarnaren el "feminisme" de les dones gironines en els obscurs segles medievals, i ens aporta un relat que focalitza aspectes previs estil ancien règime sobre el que esdevindrà la lluita de les dones pioneres en l´alliberament en els drets humans de les dones de segles desprès, tot intentant desmitificar la càrrega religiosa que la Contrareforma religiosa catòlica va afegir a la publicística de la imatgeria preexistent com la figura de la gàrgola protagonista, per una, tal com diu ell, "decosntrucció" de la llegenda gironina.

_________
Amb aixó, en Ep vol dir que -parlant d´efes, i  parlant de l´esdevenir de l´independentisme d´aquests darrers deu anys-, quan les idees i ideologies considerades emergents poden ser vistes com encara dèbils i per tant equiparables a gènere (polític) dèbil -en versió masclista igual a femení-, cal defensar-les des del Feminisme, des de la lluita de gènere, i des de la  pel dret a la diferència? vosaltres, amics, que hi dieu?

una ...

En record de Lluís Maria de Puig i Oliver, militant del socialisme i l´europeisme, de vida fructífera i exitosa que la mort ens ha arrabassat abans de termini, i encara ens cal...

xqué el Federalisme és l´opció del seny(1)

-"A un lado o al otro, este globo és un coñazo, li, la, lo"- cantusseja la Uma, tot preparant el vermut-, ondia! quina discussió a dues bandes que hi ha de tema en aquestes eleccions...

-Ja ho crec- li contesto jo -, aquesta contesa electoral es crispa sovint de manera simplista al voltant de la disyuntiva de votar els partits independentistes o els partits que no volen una Catalunya separada d´Espanya..., i aixó és un maniqueisme falàç: el que hi és una gradació de propostes, com una escala de colors, des dels mes integristes d´Espanya fins els més integristes d´una Catalunya independent i separada d´Espanya. Ben bé al mig d´aquest arc d´opcions hi la proposta del PSC, que centra la seva oferta programàtica al voltant del Federalisme: en tots els cartells i altres materials de publicitació i propaganda de l´actual campanya, destaca aquest mot, en tipografia mecana, que fa que es vegi molt bé.

_______________________________________________________________________
Veiem el que el Diccionari de l´Institut d´Estudis Catalans diu sobre aquest concepte:
Federalisme:
1 m. [LC] [HIH] [PO] Sistema o estructura federal.
2 m. [LC] [PO] Doctrina política que promou la federació dels estats. 
Federació:
1 f. [LC] [PO] Unió política de diversos estats que respecta llur autonomia en els afers interns i confia a òrgans compartits les competències d’interès comú, com ara la defensa, el comerç exterior, etc., 
Federal:
1 adj. [LC] [PO] Relatiu o pertanyent a una federació d’estats. El pacte federal. El sistema federal. Tropes federals.
2 adj. [LC] [PO] federalista. Els polítics federals. Republicans federals.
3 2 m. i f. [HIH] Partidari del federalisme.
______________________________________________________________________

És dir, que el PSC, amb el Federalisme com a ideologia i mètode, no nega el dret de Catalunya a esdevenir un Estat, però el vol federat, en el cas d´Espanya, amb els altres estats, nacions i comunitats autònomes existents o per definir en l´Estat espanyol

-Però, aleshores el PSC és independentista o no? -em diu la Uma , sorneguerament- perqué tots diuen que no...

-Dons, crec que el que diu el PSC, és que el socialisme català també és pro-sobiranista, si el poble català democràticament i pacíficament decideix que vol ser sobirà, per arribar a un Estat Català, amb medis i mètodes legals, per no trencar el marc legal democràtic de la Constitució, ja que aixó duria aparellades moltes conseqüències negatives de tot ordre; l´única via que no s´extralimiti dels marges del que es considera legal, és la reforma de la Constitució espanyola, per tal que permeti i reconegui plenament la nació catalana, i que permeti el treball parlamentari i social per assolir l´estat català, que de seguir aquest camí, el vol federat i federal.

cprgth foto: psc.

Si una Nació està organitzada políticament com un Estat, aleshores és independent, però pot triar entre estar sempre sol, o associarse federadament amb altres estats i nacions, per tal d´obtenir més avantatges, i aleshores deixa de ser completament independent i passa a ser un estat federat membre d´un estat federal amb qui comparteix, o amb qui es deleguen, competències. Aleshores que el federalisme polític tingui com a objectiu l´estat federal, no vol dir que el PSC sigui independentista, sinó que diu que Catalunya serà el que els seus ciutadans vulguin, i que l´ideari federalista li permet ser plenament actiu i partícep de la vida politica si la majoria de la ciutadania decideix que el millor camí és disposar d´un Estat propi; es diferenciaria dons substancialment, per a aquesta finalitat, dels partits independentistes, en que el federalisme socialista no optaria per la ruptura sobiranista separatista, com propugnen alguns partits, sinó per la via federal.

Axó vol dir que el Federalisme és el medi, el mètode ideal per assolir organitzacions i administracions de les nostres societats, comunitats, nacions, i estats més justes, solidàries, igualitàries, alliberades, tal com propugna l´ideari global del Socialisme federalista català..., i també lliures: perqué la Llibertat pròpia comença per entendre i respectar les maneres dels altres d´entendre la Llibertat, i si aquestes coincideixen més en el que ens apropa, que en el que ens separa, federar-nos és la millor i més eficient solució, en qualsevo nivell associatiu i organitzatiu.

la Bellesa de la Vellesa: SC012

1. http://www.recercaenaccio.cat/agaurreac/AppJava/ca/agenda.jsp
2. http://www.fundaciorecerca.cat/setmanaciencia/default.html 
3. http://www.fundaciorecerca.cat/setmanaciencia/documents/cartell_SC12_br.jpg

imatge del website de la SC- no és disseny meu

La colla es reuneix de nou!

Doncs, si, aquests dies sembla que amb aixó de les noves convocatòries a llices, i ja que tenim el panorama que tenim, els xavals i les ninoies de la colla han decidit passar una temporadeta amb mi...Quina joia!
En Jos ja s´ha instal·lat, en Mar ha de venir un dia d´aquests, la Llis arriba avui, en Ep es retrasarà una mica, la Roni m´ha enviat un sms diguent-me que ha tingut pana amb el seu carro i que fins demà, i la Uma ja ha esmorçat aquest matí a casa meva, que en realitat és casa seva tambè tal com deia la cançó ( casa meva és la casa vostre si és que hi ha cases d´algú).; ah! i en Mar m´ha dit que pot-ser durà el seu company...Ufa! no sè com ens ho farem, però be diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura.

breu anàlisi del cartell de les Fires 2012

El grafisme que focalitza les mirades en el cartell de les Fires de Girona: formes gràfiques que suggereixen una castanya(!?)en el lloc que ocuparia el rovell dins una forma que suggereix un ou(!?) en monocroms negre i blanc d´una austeritat més digna de filòsofs que dibuixen que de dibuixants que filosofen -alló important sembla ser la idea sobre "el fons i la forma" de la teoria visual general-, encara que segons el que diu l´autor -R. Elias (el seu cognom, si es refereix al famós profeta, té el seu orígen en l´hebraic Elihu, que significa : déu és Yahvé)- és una referencia gràfica a la dita popular: "s´assembla com un ou a una castanya" per expressar que la diferència és notòria, i siguent el lema del cartell quan es va presentar a concurs: "diferent", obre les portes a  pensar en que alló que centra el tema sigui la diferència o dissimilitud...

Dons, crec que no és així, sinó que empeny a cercar altres similtuds entre els conceptes gràfics de contenidor i de contingut en el grafisme dibuixat, i així es podrien trobar una altra llista de noves imatges i conceptes nexables, relacionables o procedents sobretot del conjecturar sobre el tamany, la mida, el colors, etc, en un espai bidimensional.

El retolat de l´enunciat, situat a sota, en colors suaus i discrets d´una tipografia que suggereix el concepte de modularitat- el pionerisme d´aquesta estrategia compositiva de disseny de tipus cal cercarlo en els inicis del racionalisme centroeuropeu de la Bauhaus, i a Catalunya en una reconeguda impremta i els seus propietaris, els Trochut, que varen desenvolupar el denominat Super-tipo Veloz als anys quaranta del s.XX, que proporcionaven un elevat grau d´autonomia i creativitat als compositors de textes per la impremta, solucions que varen restar poc útils quan es varen començar a popularitzar els tipus transferibles- vegeu  el cartell les Festes de la Mercè d´enguany- per a tecnologies de fotogravat i ofsset avançades als anys setanta del segle passat; en aquests tipus modulars diverses formes poden formar diversos i diferents tipus de lletratge i retolats...

Els tipus del retolat del cartell gironí, semblen ideats a semblança de l´estil conegut com "vintage", que resultaren molt suggerents pel que fa entorns comercials, en papereria de documents d´oficina i empresa, retolats de titols i altres documents comercials, i actualment molt sugestius pel que fa a diversos aspectes d´organització de l´economia; i extrapolant la seva funció comunicacional de nivell subliminar, sembla que els seus colors s´avinguin amb cada un dels quatre projectes independentistes que es presentaran el 25N, deixant en la foscor del suggeriment de l`apunt de la iconografia dibuixada a sobre, un dels projectes independentistes d´ideari socialista que hi contendirien,  ja que sembla que l´ou gesti la castanya del projecte socialista d´Ernest Maragall, però que encara no està organitzat i no ho començarà a estar fins desprès d´aquestes properes eleccions al govern de Catalunya...

Sembla doncs que cada vegada hi ha més formacions partidàries d´una autodeterminació nacional catalana sigui d´un o altre estil, i siguent així, i sabent que només dues formacions, de signes ideològics molt oposats, són les que defensaran d'una banda  el continuisme de les  autonomies com ara, o de l'altra el federalisme estatal espanyol, es fa cada vegada més patent la potència que va agafant la idea independentista...

Espero que si la cosa acaba per esdevenir molt proindependentista, l´experiència del fet que cada vegada surt més a la llum que en el temps de govern de l´actual Generalitat s´hagi produit un augment de l´atur en comptes de la reducció que prometé el president Artur Mas en les seves propostes electorals anteriors, serveixi per a evitar la més cruel de les retallades, la de la impotència de no poder dur a bon port un desig vehement i generalitzat en relació a les llibertats, com és el de pa, treball i benestar per a tothom!

cartells de Festa Major...

Entre finals d´estiu i la tardor, hi ha les dates de les Festes Majors de tres de les nostres capitals, de província encara, tot seguides, i precedides per la quarta, la del lliri de tres flors.

Ja des de la Festa Major de sant Anastasi de Lleida, a la primavera, on el tema del seu cartell d´enguany ha sigut un nen que juga amb un nino que te la forma del "marraco", el símpàtic -o terrorífic- drac verd que "treu foc pels caixals en comptes de caixalar" com sembla que fa aquest any, una de les figures de les comparses tradicionals de la ciutat -obra de G.Iglesias-, passant per la bafarada fumada de "tipus estàticament suspesos que podrien ser animats, tallats i punxonats en cuiro, llautó o metall, de diverses llengües"(1), del cartell de la Festes Majors de la Mercè de Barcelona , obra de J.Plensa, -tret de sortida del projecte de noves conteses electorals (caldrà triar) de CiU sobre quin nacionalisme es vol, partint de l´estatalista sobiranista, si independentista o federalista, o consulta en format de referencia general a Catalunya sobre el projecte del major retall de totes les retallades, la del mapa i la sobirania de l´Estat legal vigent actual-, fins el cartell de les Fires de sant Narcís de Girona, - treball de R.Elias- amb la castanya dins l´ou, o, s´"assemblen com un ou a una castanya", o l´"ou passat es nega, peró amb pasta la gallina pot ser nostra", de resposta al "totes ens ponen" dita atribuida als protagonistes dels anteriors mandats a la plaça del Vi, i en relació al que es dedueix dels contiguts del cartell de la festa major de santa Tecla de Tarragona, la imatge central del qual feia referència a les màscares de la comparsa del "ball dels set pecats capitals" que en els grafismes finals, resultat de la recerca d´una imatge de síntesi i estilització gràfica, -de S.Opisso-, talment semblaven dos rovells d´ou en les dues versions: la del rovell bó, rosset o virtuós i la del rovell passat, pirata, moré o pecador..., els estaments polítics han anat desgranant el seu diàleg de poder a poder des dels dos fronts ideològics: socialisme catalanista i capitalisme liberal nacionalista, tot i que el president Mas ha aixecat la veu vers un projecte independentista de CiU, que ja es veu en els missatges iconogràfics subliminars de les festes de les dues capitals catalanes governades i/o presidides per CiU, amb el que pot semblar un intercanvi de posicions: el de Barna sembla de Girona, i el gironí talment barceloní, producte tal vegada de la conya que: si un drac no treu foc, no encén ( la flama independentista..), però fuma, i aixó resta reflectit en el de Barcelona, en realitat referenciant símbols i aspectes relacionables, com: ja que el drac és de mida petita en el cartell lleidatà, l´objecte de la sutjada de carbonissa transformada en esclat tipografic variat, no es atribuible a la petita Girona, i per tant qui respon o correspon és Barcelona; i, així com els vicis com a pecats equivalen al mal humor de les pirateries i les virtuts als somriures de les saludabilitats del cartell tarragoní, sembla que es faci conya del, o en el, de Girona, on el seu ou negre amb guixot interior en forma de castanya, equival a dir que tot plegat podria ser una gran pecat, com el balafiament o la càries piorrèica, si no fos pels tipus macos i apanyats de moduls composables del retolat, que a tall de promesa apressada sobre futurs econòmics millors, ajusten o tenen vocació d´ ordre en el suposat desordre de l´apunt dibuixat com ordre traspua l´estilització monetarista dels símbols del tarragoní...

imatge feta amb detalls dels quatre cartells esmentats

Així doncs, i pensant en que  tot aixó es podria entendre com que: algú diu que podria fotre una óstia, una guitza o una gardela a algú, i  deixar a l´interfercte objecte de l´avís amb un ull com un "ou a la funerala" si es produeix desgast o balafiamant fantasiós injustificat en l´ús monetari  o crematístic, servidor declara que: de la lectura interpretativa segons teories de l´hermenèutica, es pot colegir que en la gràfica dels cartells de festa, de les d´enguany, a les capitals catalanes, hi ha més violència immergida que altres anys, quan, curiosament, aleshores la majoria no eren obra de dissenyadors gràfcs o resolts amb tècniques de disseny grafic, sinó amb tècniques artístiques altres, com pintura, dibuix, fotografia o illustració clàssica, però sembla que és  el moment socio-politic qui aporta aquest ambient, i no el fet de que la seva factura sigui obra de disseny gràfic iconogràfic i tipogràfic, i que aquest diàleg entre ciutats sembla el resultat de la aplicació de les estrategies a adoptar en relació a l´actual empat de capitals de província catalanes de les formacions més votades en les autonòmiques anteriors, amb vista a les properes autonòmiques; àdhuc que en els missatges festius del 2012, d´aquestes obres gràfiques catalanes de les poblacions capitals provincials, s´han focalitzat molt aspectes sobre economies, nexables a saludabilitats, sanitats, tradicions i religions...

de goges i sants, narcíssos ells...

Arribat com és el temps de tardor fa dies, i esperant la visita dels joves amics que varen dir que em visitarien, passo a net els esborranys que en Jos -el que encara s´està amb mí, poeta i orat escriptor, que tal és la seva fe-va deixar anotats en quatre fulls que ahir vaig trobar al calaix del pa, ves per on! espero que no em renyi per haver-ho fet, i per aixó només he passat l´nici i la coda de fi.

   "Fa molt de temps abans d´ara, al seu pas per Girona, dins el Ter hi vivia una goja, dona d´aigua que, de nit, quan la lluna es reflectia en la seva superfície i feia de porta, per allà sortia a fer bugada amb llençols de llum que estenia sobre la riba, i mentre esperava que s´eixuguessin, amb una gran pinta, es pentinava els seus llarguíssims cabells..." 

                   detall de la part inicial de la versió de la "llegenda de les goges i sant Narcís" que ha fet en Jos Dri Nir.

    "...amb l´home que amb ella convivia per amor, va tenir un fill, amb qui sempre jugaven els dies de bugada i a qui la seva mare pentinava delicadament amb aquelles pintes màgiques.
Un dia però l´home va comprovar com ella no sortia més a la riba aquelles nits blanques, perqué deia que aquell cor humà massa ple de sang no glatia com ella volia, suaument i esllanguida, i per aixó el va rebutjar per sempre més; desesperat per no poder reveure-la, ni al fill comú, ell es va llençar a la part més fonda del riu, per sumergir-se i anar fins al fons a trobar-los, però el corrent massa fort se l´endugué i en el riu fondo no el van trobar...

    Ai! de l´ imprudent, que enamorat i fetillat com estava no va voler anar a oir el sermó de festa del dia de sant Narcís a la plaça del poble, i no en va poder pendre exemple...Tal sermó solemnial, un dia cada dos-cents anys es recita i narra l´experiencia del sant abans que el fessin capellà i bisbe, quan era jove: allà als Principats de terres llunyanes, en un temps dolç de primavera, un dia s´ajupí a beure aigua d´un estany a prop d´un aigualeix, i quan s´enmirallà en els aigües no es va reconèixer, i volent doncs, a aquell home sumergit que veia, ajudar, a punt va estar de caure al corrent; però per sort, ja que ell no sabia nedar, abans no caigués i s´afogués, una bella jove el va retenir; més ençà, quan finalment el van fer el primer bisbe de Girona, la seva majordoma va ser.
   Alló prodigiós del fet, fou que, en les aigües en les que va estar a punt d´afogar-se van quedar gravats en la seva superfície els contorns de les faccions del rostre del sant, i les aigües que el voltaven esdevenien lletres, que en el seu ritmic anar fluint composaven dinàmicament textes de himnes de lloança a la divina providència. Algun dels poetes, que al sant acompanyaven, va anotar aquell fet, i per aixó ha arribat a nosaltres; i cada dos-cents anys el seu relat podem escoltar. Avui dia hi ha qui opina que més que a la d.p., a quí havia d´agraïr haver-se salvat, el sant, de morir ofegat, era als seus encants, home de beutats, que feia que les devotes l´acompanyessin sovint."

              detall final de la versió de la "llegenda de les goges i sant Narcís" que ha fet en Jos Dri Nir.

Octubre: guiatges, castanyes i poemes...

La setmana anterior he conduit una visita guiada pel Barri Vell de Girona, per a una colla d´invitats a un casament; el guiatge era en castellà, i encara que plovia a estones sembla que els ha agradat: a mida que els duia pels volts de les muralles que envolten la Força i les que ho fan per les Pedreres, els vaig resumir la història de la vila antiga fins el canvi de règim a cavall del s.XVIII i XIX; vaig finalitzar l´itinerari davant de la Fontana d´Or, ara seu de Caixa-Fòrum a Girona, per a que visitessin l´ expo que hi ha de la Fundació T-B de pintures del XIX i XX. El planol adjunt mostra l´itinerari que els vaig dissenyar.

Aquest cap de setmana, uns amics que he conegut no fa massa, m´han invitat a una arrossada als Angels, i a la tarda a menjar castanyes a la Vall de sant Daniel; un dia complet que els he d´agraïr: el minivideo, que us mostro tot seguit, ho reporta i amb ell l´agraeixo.

Al finalitzar el dia, en Jos Dri Nir, poeta i narrador, m´ha mostrat un petit poema que ha escrit; sembla que l´ha dedicat a un vell amic seu i a un símbol ben català; el vaig anotar, i fa així:

 Si tan groc i esplèndid 

és el fons de la senyera,

i si cal la blavor 

de mig cairó 

per dar-li com aire i 

frescor a tanta lluïsor,

en lloc de blanca estrella

jo hi posaria un roig sobrer 

que barrejant-se amb l´atzur

acolori un morat republicà que,

 gallardament amari humanament

de sabiesa i assenyada prudència

 l´antiga cruesa dels pals vermells,

i a la fi, al mig del caire munti sobirana

l´espurna 

daurada 

apuntada 

d´un nou

estel
català

i, ondia! bàtua! del bó de debó!, dic jo per finalitzar, aplaudint-li tant el vers com la gràfica campana catalana.

Estat,Nació,Nacionalitat:(1)llengües i publicitat

Carta als joves companys de la colla: en Jos, en Ep, la Sole, la Uma, la Mar i els altres: 

Quan el Congrés dels Diputats de l´Estat Espanyol, al 2005-6, no va voler acceptar el primer dels postulats del nou Estatut de Catalunya de la mitat de la década passada presentat i aprovat pel Parlament de Catalunya, que: Catalunya és una nació, i com a tal hauria de restar definida en l´Estatut de Catalunya, i en la Constitució de l´Estat Espanyol, i per aixó ni en l´articulat oficial del nou Estatut, ni tampoc en el que va sorgir del primer intent de reforma de la Constitució, Catalunya va ser definida amb el mot : Nació, sinó com una Nacionalitat.
Aixó va tornar a posar sobre la taula, entre altres qüestions més greus, el tant manit debat sobre les diferències i fins antagonismes entre llengües amb orígen en la llengua Llatina, sobretot sobre les de la zona hispana...

• Per exemple: nació, en castellà, és la tercera persona del temps verbal pretèrit perfecte simple en mode indicatiu del verb nacer- nèixer, en la llengua catalana-, i en canvi en català és el mot substantiu dels conceptes -seguint el DIEC- següents :1 Comunitat de persones que participen d’un sentiment d’identitat col·lectiva singular, a partir d’una sèrie de característiques compartides en el camp cultural, jurídic, lingüístic o altre. 2 .Organització política d’una comunitat amb identitat nacional. Aixó només ja és un exemple de la distància que hi pot haver entre ambdues llengües, d´orígen comú, tot i que més cosines que germanes.

• Nacionalitat, en el DIEC (diccionari de l´Institut d´Estudis Catalans) es defineix com: 1.Caràcter nacional, solidaritat racial, política, institucional, que constitueix una nació. p.e.La nacionalitat jueva. 2. Condició jurídica que s’atribueix als súbdits d’un estat. p.e. Un individu de nacionalitat italiana.

És doncs paradoxalment, per la segona accepció que les Corts Espanyoles aprovaren el nou Estatut amb el terme definitori de Catalunya com una Nacionalitat, xq així, siguent l´estat Espanya, la nacionalitat dels catalans és l´ espanyola! 

• D´altra banda, en el diccionari del castellà (espanyol) de la RAE (Reial Acadèmia Espanyola de la llengua), pel que fa al verb “nacer”, en la seva desena accepció diu: 10. Dicho de una cosa oculta, o que se ignoraba o no se esperaba: Dejarse ver o sobrevenir de repente. Conclusió lògica a partir del plantejament lingüistic de la RAE pel concepte desé del verb...Nacer: "Catalunya per a ser una nació ha de nèixer",  xqué ens indica que hi ha una condició de visibilitat o ocultació pel que fa a alló que es refereix al nèixer, i aquest és un concepte universal: el fetus no es veu perqué encara no ha nascut, i en canvi el nadó si, ja que el fetus es transforma en nadó quant surt a la llum de fòra de l´úter, i "plora", es dir respira per primera vegada...,i per tant neix; cinismes -més que cinesis- a banda...
• De la mateixa manera un producte no es ven sino el coneix prou gent, si no es visible, i per a aixó va sorgir la Publicitat, per tal de fer que la major quantitat de gent conegui el producte i per tant es faci realment visible a tothom.

Quanta gent d´Europa sabia de la voluntat de Catalunya de tornar a ser una Nació amb tots els drets reconeguts^a si de feia tants anys i segles que la coneixien com una Regió d´Espanya, i que en les darreres dècades l´havien fet Autonòma...L´impediment jurídic del ple reconeixement oficial  de la Nació (que si ho està oficiosament) doncs, ha sigut la guspira per la que s´ha començat a Publicitar: xq, per tal de no trencar el càntir i vessar tota l´aigua, primer cal publicitar aquesta veritat, sinó la major part dels habitants de les altres cultures hispanes, i els de les altres europees, encara es pensaràn que Catalunya encara accepta ser només una Regió autònoma, o una Nacionalitat sota la Nación espanyola. 
Aixó, crec, és el que es va fent amb el debat nacional de tots els catalans des que va recomençar al 2006: Publicitant tant els anhels de la determinació de molts catalans que Catalunya torni a ser Nació sobirana reconeguda oficialment arreu com a tal, com l´enfrontament amb els que no ho volen, o ho volen tímidament. D´aixó sovint també s´en diu Pedagogia Social.

Un desig: que quan aquesta publicitació és faci més política no esdevingui una mala propaganda, encara que aixó segurament és molt fàcil, xque ja fa molt de temps que Catalunya sorprén per l´estil de publicitar la seva voluntat nacional: civilitzat, tenaç, democràtic i pacífic, aixó darrer a excepció d'alguns episodis...

 

a.Catalunya com a Nació ja va nèixer fa molts segles, tal com expliquen molts historiadors: des de Guifré el Pilós, el primer comte català independent dels reis francs, i al llarg de l´Edat Mitjana es van anar desenvolupant les condicions identitàries i diferenciadores de Catalunya. Llàstima que aquella nació no seria vàlida a hores d´ara, per feudal i totalitària, tot i que Catalunya ja desenvolupés sistemes parlamentaris, de caire feudal, des del segle XIV. Catalunya però, va veure anulats i derogats els seus Drets Nacionals amb la nova dinastia, de despotisme il·lustrat, dels Borbons del s.XVIII, i varen haver de passar gairebé dos segles fins que el treball constant de preservació de la gúspira catalanista des de mitjans del segle XIX, amb la Renaixença, i el final de segle amb el naixement dels catalanismes d´esquerra va fer que s´atiés la flama de la Mancomunitat de Catalunya al començar el segle XX, primer intent de reintitucionalitzar els drets d´autogovern de Catalunya, i no va ser fins als anys 30 del XX, quan per fí s´assolí un reinici de la Generalitat catalana i un Estatut d´Autonomia , com a institucións del govern català, truncat apenes passada una dècada, per una dictadura feixista i totalitària, però amb una lluita i treball social soterrat, durant trenta anys, es va tornar a recuperar l´autogovern amb la nova Generalitat i Estatut, considerats tímids per a molts ciutadans que, ja aleshores, al 1977, volien el plé reconeixement de la Nació catalana sobirana.

el mercat de "la Lleona"

Qui diu que no hi racons amb encant a Girona que no siguin tot pedres antigues?:

Al barri de sant Feliu de la nostra petita ciutat de Girona, els dos primers dissabtes de cada mes, durant tot el matí, des de les 10h, durant gairebé tot l´any, sigui primavera, estiu, tardor o hivern, a la plaça sant Fèlix, sobre la vorera del peu de la "columa de la lleona" també coneguda com "el cul de la lleona", i en les andanes a banda i banda de l´accés al pont rovellat de sant Feliu sobre l´Onyar, para el MERCAT de la LLEONA, que ja té gairebé dues dècades d´activitat.

Es tracta d´un mercat no de parades fixes, sinó desmuntables, amb objectes vells i antics de brocanteria, de segona mà, papers vells o usats com llibres, revistes, postals, segells, etc,; també de "merchandissings" publicitàries diverses com pins, xapes, anelles de xampany, etc, i materials d´artesania com ceràmiques, vidres, perfums, etc. Tot a preus realment barats de mercat d´ encants.

Aquest mercat té un interès indubtable, ja que aporta materials per a entorns de treball i aprenentatge diversos, com el teatre, la decoració, el coleccionisme, l´ensenyament i etc., i a més ofereix ambients i entorns socials atractius on sempre s´acaba coneixent a algú o aprenent quelcom que no sabiem de temps anteriors...

Si algun dissabte als matins no sabeu que fer, aneu a donar un vol al Mercat de la Lleona, de ben segur que no us en penedireu. El videoreportatge que podeu veure, aquí a sota o al canal de Youtube de l'AViC, n'és una petita mostra.

La nimfa de sta.Eugènia

Aquest any, per la Festa del barri de sta.Eugènia, l´A.V. ha publicat un conte amb text de Jaume Prat i dibuixos d´en Vicente Huedo, amb que volen crear una nova llegenda localitzada a l´antic poble de sta.Eugènia de Ter, de la qual el personatge protagonista és una "nimfa" o ésser mitològic que viu a les aigues, i l´obra es titula "la nimfa del rec".

Tot i que el caire gràfic i el to narratiu del conte donen més per a la gent gran, aquesta llegenda va ser la protagonista de l´hora del conte a la biblioteca infantil S.Allende del passat divendres. 

Avui diumenge s´ha fet, al migdia, la presentació pública dels autors a la placeta "del poble", en format de "pregó petit" de la festa major del barri. Aquesta placeta està davant d´on hi hagué el temple parroquial del poble, més ençà el mercat del barri i actualment una nova plaça pública, i aquesta, la placeta, en paraules del pintor Vicenç Huedo " va ser en la que vaig pintar el mural en trompe l´oeil de l´històric pas estret de sta.Eugènia...", que va ser, si no vaig errat, la seva primera gran pintura mural - i la que li va proporcionar el lloc de professor de pintura artística mural - , i que tot i desapareguda al derribar el vell edifici que feia de suport mural a la pintura, encara és recordat per molta gent... El video adjunt, us mostra l´ambient de l´acte:

Vicens Huedo, també ha dibuixat el cartell de la festa..., i és que la santa, a qui diu la llegenda que manllevaren els ulls en la tortura, encara té molts servidors, i aquests la serveixen de formes molt variades i a quina més sorprenent. amen!

el logotip i altres imatges de l´Any de la Neurociència (i 3)

Si el disseny del logotip va ser posterior a la aprovació pel Congrés de Diputats de la celebració de l´Any dedicat a la Neurociència, voldria dir que tal vegada la intervenció del PP, va inspirar conceptualment, al menys de manera cabdal, el disseny gràfic del seu logotip; altrament si en la planificació projectual de l´Any i del Congrés de la FENS (federació europea de societats de neurociència), ja s´havia anat pensant de manera central en la programació temàtica sobre la connexió entre patologies, neurología i anatomia, es pot dir que aquest entorn va ser el que va influir en el tractament grafico-iconogràfic del logotip...

El Congrés, el vuitè de la FENS, s´ha celebrat a Barcelona a un segle + sis anys del Nobel(1906) al pioner dr. Santiago Ramón y Cajal; de la mateixa manera que l´Any dedicat a Ramón y Cajal, va ser el 2000, sis anys abans del centenari del seu Nobel. Ja se sap que en Neurociències la simetria i la bilateralitat és fundamental, al igual que en la figura de molts del éssers vius... 
A Girona, pàtria de tots els sisos, estem bastant acostumats a perfils anatòmicament carto-urbans, així com a altres aspectes nexables a aquesta peculiaritat geogràfica gironina, sobretot molts relacionables amb la Salut  i per tant amb la Biologia i la Medecina; a la fí, el perimetre planigràfic del barri de l´antiga Força murallada de Gerona descriu una mena de perfil de figura humana, amb una zona de destacada similitut amb una prominència nasal. “Mens sana in corpore sano”, encara és un lema de fons ben vàlid pel disseny del logotip, ja que un cervell o massa encefàlica ben oxigenada, està més sana, que una saturada per causa de toxicitats variades; la mateixa figuració del rostre en el cero del logo pot significar transgressió, al creuar forçant la llum o ull del tipus que al ser estencilat és matèric i no obert, conceptes gràfics iconogràfics amb els que es pot significar que els excessos en els consums poden esdevenir transgresions en l´harmonia de la salut que hauria de controlar el cervell i el seu funcionament neurològic, consums que també poden ser ben admesos i consentits en relació a costumismes i sociabilitats diverses.
L´estudi dels conceptes i processos histològics, i els seus nexes amb processos i dinàmiques histoquímiques i patologies diverses dels sistemes neurològics, la Neurobiologia, van constituir els inicials en la càtedra de R y C, i en la posterior fundació que du el seu nom, l´Instituto Cajal, i pel que sembla ben relacionables amb altres com els de Filosofia de les Ciències. 

imatge del logotip del website de l´Instituto Cajal

En la seu web de la Societat española de Neurociències, al costat del logotip de l´Any de la mateixa, i com una extensió del mateix, hi ha la imatge d´una neurona i el seus axons, al igual que la imatge del logotip de l´Instituto Cajal; imatge de gran impacte visual en la conjuntura de la cruïlla de les ideologies en contesa parlamentaria i social actual, al menys pel que fa a Catalunya...

imatge procedent del website de la SEN

Alguna vegada d´aquests dies posteriors al Congrés m´he preguntat que carai hauran volgut dir cripticament els autors dels significants de nivell subliminar del disseny del logotip, en una anàlisi més enllà de la estrictament gràfica: No voldria que fós que, en aquests temps de canvi generalitzat de signes en els timons de la política  a Espanya i a Catalunya, i la major acceptació i calat de les ideologies contraries a la forma d´Estat vigent, caldria ensumar amb major encert els miratges de - i els emmirallaments complaguts en- les accions nexables a les "tornes" del toma i daca, per si poden ser titllades de patològiques, per evitar majors disgustos per causa de la conjuntura econòmica de crisi que encara es pateix, i que si no ho es fa així que us multipliqueu per 0, com diu sovint el nen Simpson, ja que alló que és atravessat pel rostre dibuixat del logotip -del que destaca el seu nas i la zona del nervi facial-, és l´ull del tipus del glif numèric zero.
Ara com ara, als vespres encara d´estiu, sembla que un tema d´interès serà: de quin color veiem els estels, tot i sabent que ja és un tema molt sabut, i que en astrofísica el blau dels estels indica la seva major llunyania, i el tons més vermells la seva major proximitat i activitat...
Si bé els xamans, guaridors i altres sanadors antics deien que la intel·ligència humana residia en el cor, i no va ser fins a Hipocràtes de Cos, en el s.V-IV a.C., quan es van començar a desenvolupar sistematitzacions de caire científic de coneixements sobre medecina i es va deduir que el cervell la regia, ja d´aquells temps sabem qué fem servir quan pensem, i també qué és el que més es manipula i sotmet, i més en la civilització actual: les idees i les ideologies dels que pensen de manera que es considera "perillosa" pels que volen el poder i el domini pel benefici de pocs, en lloc del benestar i la salut per a la major parts dels ciutadans.

n.b. els logotips i iconografies que acompanyen aquest texte han sigut inserits a tall merament il·lustratiu sense altre propòsit, i pertanyen als seus autors i als que en detenten drets.

la música tramuntanal

Aquest darrer cap de setmana, la tramuntana bufava d´alló més; jo passejava pels boscos del Baix Empordà, i vaig poder assistir a un concert de música per a fusta, vent, i cordes elèctriques, que em va deixar ben embadalit!

Els alts pins dels turons, esvelts i nus de brancam en el fust, deixaven passar el vent entre ells produint sons de musicalitats monocordes i les branques verdes de les capçades armonitzaven, segons el seu fullam, els acords que la ventada generava amb ells, mentre l´aire ravent entre les torres i els cables d´alta tensió, posaven les notes més agudes o frissants; el balanceig del cablejat, per causa del seu agombolament i dels forts corrents de la ventada, donava ritme d´alt risc als sons produits per la fúria del vent segons la seva intensitat, que pujava i baixava segons els puigs o els turons ho imposaven; alhora, els matolls i les alzines donaven armonia de dansa als baixos, mentre l´airós gomboleig de les pinedes ho feia en les alçades...

Gràcies temporal per un espectacle tan armonicament natural i alhora il·lustratiu dels riscos i perills que la teva potència sumada a l´obra dels humans, per causa de trencaments de brancatge i fregadissos amb/del transport elèctric aeri, pot produir.

cites, emblemes i Any de la Neurociència a Espanya (2)

En la sessió del Congrès dels Diputats que va aprovar la celebració de l´Any, la diputada representant del PP va dir (cita  textual consignada en el diari de la sessió nº199 del CdD, del 26Oct2012) :"La neurociencia es un área multidisciplinar que tuvo como base en su inicio la anatomía descriptiva de Cajal y de Olóriz en su momento de competir por la cátedra de anatomía, luego la citología y la histología, y donde se formaron como científicos personas como Cajal y tantos otros que tuvieron una diferenciación en los campos de investigación con el avance de los tiempos científicos que se iban marcando".

Així doncs, quan cap dels altres grups va citar al doctor Olòriz, el PP posa l´accent inicial de la seva intervenció en una suposada competició entre aquell i el dr. RyC per una càtedra, i en realitat les que varen ser ocupades per Ramón y Cajal i per Olòriz y Aguilera, ho fòren en anys diferents, i en matèries diferents tot i que nexades en algun camp, com passa amb la major part de les matèries científiques. Tal com s´indica a les ressenyes biogràfiques de membres de la Real Academia Nacional de Medecina: mentre aquell dr. Olòriz, precursor de la metodologia policial de identificació per les petges digitals, va ocupar la seva càtedra d´ Anatomia Descriptiva y General de l´UCM ( Universidad Central de Madrid, precursora de la Complutense) al 1883, el dr. Ramón y Cajal va ocupar al 1892, quasi deu anys després, la càtedra de Histologia y Histoquímica Normal y Anatomia Patològica de la mateixa UCM, si bé el dia que Cajal va pendre posessió de la seva plaça de membre numerari de la RANM (real academia nacional de medicina), el dr.F.Olòriz. va ser encarregat de contestar el seu discurs, com es fa protocolàriament, segurament xq si bé amb estudis d´especialització diferents, les seves matèries coincidien en alguns aspectes sobre Anatomia, pel que feia a l´estudi de la forma dels cranis en Olòriz, y pel que feia al contingut de la caixa craneal en Cajal, qui havia dissertat sobre el “mecanismo de recuperación de los nervios”, tema no massa conectat amb l´Anatomia General, si no fós per les patologies del sistema nerviós que poden afectar o ser produides per patologies anatòmiques òsies o d´altra índole.

 
El logotip de l´Any de la Neurociència, conté un rostre humà en perfil lateral, enmarcat en un tipus estencilat, un número 0, que per aquesta estilització pot visualitzar-se com els perfils de tall de la matèria osia cranial dividida en dos hemisferis com ho està la massa encefàlica cerebral. Aquest fet connecta de manera gràfica la anatomia òsia a la fisiologia del contingut de la caixa òsia craneal, nexant possiblement aquells primers interessos investigadors als que la diputada del PP va al·ludir de manera inexacta.

L´emblema de la RANM, mostra una lent antiga, com una mena de tub, que per acció de la llum solar cala foc a un feix de llenya, alló que es coneix com un foc grec, com grecs varen ser els orígens europeus del saber que el pensar i els processos intel·ligents estàn regits pel cervell i no pel cor com es creia abans d´Hipocràtes de Cos.
A l´hora d´ incentivar la investigació dels orígens dels processos patològics com a entorn cabdal per al coneixement ben assentat dels processos generals, l´emblema de la RANM, encara que més que vetust, antic, ja que data del segle divuit, i per tant antiquat com equivalent a desfasat, pel que sembla encara és valid per a posar de relleu que en les sinapsis o activitat de les neurones en el funcionament cerebral hi ha substàncies que són com lubricants, acceleradores, i per tant optimitzadores de l´energia cerebral i que la seva mancança pot produir malalties degeneratives com l´esclerosi múltiple; i també per alertar sobre les causes dels orígens de determinats processos destructius que, especialment aquest any, han patit, i pateixen, els medis naturals sobretot vegetals peninsulars, sobretot en el temps estival...

un logòtip de La Neurociència a Espanya (1).

 Amb motiu de la celebració al mes de Juliol del 2012 del 8é Congrès dela Federació de Societats Europees de Neurociències a Barcelona, la SocietatEspanyola de NC, l´any 2010 va demanar al Congrés de Diputats que es proclamés per a enguany l´Any de la Neurociència a Espanya ; i així va ser. La resolució va ser defensada i suscrita per tots els grups parlamentaris (DdeS-BOE-26Oct2010-nº199), començant les intervencións el PSOE, seguint CiU i el Grup Mixt, i finalment el PP.

-->

Com tot el que cal representar i identificar per medi d´alguna iconografia i sigles tipogràfiques que formin una imatge de síntesi informativa, l´Any de la Neurociència a Espanya, també té el seu logotip, l´autor del qual desconec tot i que n´he cercat informació. Tot seguit, tal com es va fent en aquest bloc amb produccions d´interès de DG, adjunto una breu descripció d' anàlisi del logotip i del seu disseny:

-->

El logotip de l´Any de la Neurociència està format per la data de l´any : 2012, xifra en glifs numèrics d´una tipografia de pal sec, similar a la coneguda Seriff Gothic; de fet segurament per necessitats de la filosofia de que l´autor va dotar al disseny del grafisme, l´estlització tant del tipus del número 0, com dels altres tipus numèrics de la data del logotip, fa la familia tipogràfica poc identificable ja que:

 A/ destaca la qualitat de estergit (stencil) al pal sec del 0,
Es possible que la qualitat d´estergit s´hagi aplicat només al glif del número 0, partint-lo en dues meitats al ser tallat verticalment just per la mitat de l´ull tipografic del tipus, aportant així la idea de bilateralitat, aquí doncs de l´encèfal i per tant dels hemisferis cerebrals, encara que també d´altres órgans com veureu-,(tipo)gràficament; també destaca aquest tipus per estar pintat en blanc, a diferència dels altres números de la data de l´any que ho estan en negre, dotant així de la qualitat de "blanc", a la iconicitat d´un conjunt imatge+tipus, on: 
-En una tipografia estarcida la llum dels tipus es opaca per matèrica, ja que alló que forma el tipus és la part buida o retallada per on pintarem el número sobre la superficie on volen escriure; el tipus estencilat, el 0, és atravesat en el seu ull, o llum interna, per una silueta d´un cap de persona humana de perfil lateral esquerra, pintat amb els colors de la bandera-senyera; el vermell pinta: el superior la zona de l´encèfal corresponent al cervell, la zona nasal i la labial superior, i l´inferior la zona maxil·lar central de la mandíbula; el groc la zona més o menys central abastant indicativament la part que domina el nervi facial; i finalment assenyalant en negre alguns elements osis i neurals destacats de l´encèfal i el cap. Entre els conceptes de significació continguts en el logotip, pel que fa a aquesta figura s´ indica on es desenvolupa l´event i quina és l´autoritat que l´organitza -Espanya/Catalunya i l´espanyola-, tot i que l´event és d´abast europeu, amb els colors de la Bandera espanyola i també de la Senyera catalana.  

-Sobre el rostre dibuixat, si la llum o cos material de suport de la trepa a estarcir fós de material elàstic, s´estaria al·ludint a la qualitat de certs teixits biològics,- com les membranes, o tal vegada a la del teixit cerebral(?)-; les superficies de contacte i extensió de la tensió elàstica serien més o menys les que estan pintades de vermell, les negres les zones de major contacte i orígen de l´estensió de la tensió, i les grogues les de menor tensió i contacte si les galtes del rostre no són prominents o grases sinó primes i resguardades per l´os cigomàtic i la seva unió amb el parietal que formen el pòmuls; aixó du a pensar en la importància de l´estat de la dermis/la pell com a entorn indicial o simptomàtic de salut neurològica, tal vegada per ser la zona més visible habitualment dels humans en la societat contemporània: el cap i la cara..., dotant alhora de polisèmies cartogràfiques locals a conceptes nexables a la gestió geopolítica de la Salut neurològica zonal.

-Del dibuix de la postura del rostre, resta destacada la zona nasal pel perfil, i la zona de la galta pel color groc i la especial al·lusió al nervi facial,-que  sembla indicar quelcom sobre algun sabor...Quin sabor té Espanya que coincideixi amb Catalunya?-, ambdós aspectes de singular importància, si els nexem amb els que descric en B/, pel que fa a determinades investigacions relacionades amb determinats usos i consums de les societats contemporànies, ja que tal com assenyalaren tots els grups parlamentaris el que es vol potenciar i incentivar amb aquest event d´Any dedicat és precisament l´investigació en aquest camp de les BioCiències, la qual tasca per part dels pioners hispànics va començar a ser coneguda i celebrada arreu, ara fa sis anys va fer cent anys amb la concesió del premi Nobel al dr. dn. S. Ramón  y Cajal.

 i B/ es retallen part dels altres tipus numèrics, adaptant-los així a altres possibilitats significants relacionades amb el disseny d´aquesta imatge identificativa,a menys que s´hagi creat de bell nou una tipografia per a aquest event... Amb aquesta estilització de les dues darreres xifres, s´assoleix suggerir la figura d´un mig cor, al·ludint així a la tercera premisa, el sistema circulatori, i així també a la importància d´una bona oxigenació ( el nas del nº0 estarcit i amb figura) per a un bon funcionament d´un cervell i sistema nerviós sà, alhora que s´expresa el desig i propòsit que al llarg del mil·lenni que comença amb la xifra 2, esdevinguin més saludables els conceptes així expressats pel tamany dels 2, l´inicial més petit, com el d´una premisa prèvia, i el final més gran, com a suggeriment dels sistemes funcionals implicats en una humanitat més sana. D´altra banda cal no oblidar la similitud de l´ estilisme del pal ascendent del tipus dels 2, amb el perfil estilitzat i sintetitzat de la costa catalana...
De fet si girem horitzontalment i superposem una còpia del logotip sobre ell mateix, els conceptes sintetitzats gràficament en el logotip es veuen més clars, alhora que aconseguim una visió més exacta i completa dels de bilateralitat biorgànica, cerebral i pulmonar, a banda dels altres inserits o nexats en els significants genèrics i/o globals del disseny d´aquest logotip.

Amb l´adscripció dels "colors identificatius de nacionalitat" a un sol dels elements iconogràfics compositius, es permet que no calgui anotar i afegir al text del peu: Año de la Neurociència, l´abast de la celebració, reduïda a l´àmbit estatal espanyol. Es fa així doncs extensible a la comunitat científica europea especialitzada en la matèria central de l´event, amb ocasió del Congrés barceloní sobre tal ciència, el seu missatge, assolint d´aquesta manera una major eficàcia, ja que així l´event pot ser assumit com a propi per altres comunitats estatals o nacionals de científics d´aquest ram.

n.b. Els drets sobre la imatge del logotip de l´Any de la Neurociència, pertany als seus autors i a qui més els detenti. Aquí s´ha emprat i retreballat la imatge a efectes merament il·lustratius, sense altre objecte.

les dones i el pont major (2), amb humor.

Després de constatar que al barri del Pont Major, moltes, per no dir totes, les activitats més destacades de la vida social i cultural estàn regides majoritàriament per dones, no m´abandona la sensació que aixó és així per les sinèrgies derivades de la influència en el subconscient de la gent, tan del nom popular del pont que dona nom al barri: “pont de l´aigua”, com per la història industrial del barri, amb la fabricació de begudes alcohòliques puixant entre finals del XIX i la primera mitat del XX, que aportà edificis de molt belles façanes; o pel sugerent traçat de les vies - carretera i ferrocarril- que travessen el barri de Sud a Nord, o com per l´existència de l´important mas dels Tres Reis, o encara, més recentment, perqué la muntanya de can Simón està gairebé excavada en tota el vessant sobre el barri per les industries d´extracció de roca, sobretot de calcàries, per la fabricació de “calç” i derivats...;penso dons, que són en el fons, en gran part responsables de que la figura femenina hagi anat prenent el protagonisme.

Per tal de no obcecarme amb la idea d ´un barri que poc a poc es va decantant vers la solució matriarcal, o cap al feminisme misògin, he volgut creure que la Química hi té quelcom a veure, veiem-ho: els signes dels elements químics de la fòrmula mol·lecular de l´aigua: H2O, o sigui dos àtoms d´H units a un àtom d ´O , podrien ser vistos com un signe de conxorxa masclista inversionista, xqué la mitja ampolla pot estar mig plena o mig buida, i ja sabem que mitja ampolla que és mitja xq està partida per la meitat, no pot contenir res de res, ni aigua, ni res de vi o destilat com licors i altres estomacals, i l´ampolla esta clar que com a substàntiu és del genere femení...i vaja, que el homes s´ho feien tot ells tot sols, fins anar al bar, sense admetre a les dones o admentent-les com a excepció, que era lo habitual abans i fins la fi de la presidència Aznar; i dons ara elles volen fer-s´ho tot elles sense comptar amb els mascles, homes, varons, mitja costella o com vulguin dir-nos...

Més sembla el barri del Pont de les Dones, que el de l´Aigua...- i que em perdonin els que van viure l´exili, i els que han sigut victimes de terrorismes variats, i d'altres items. 

Per si les mosques, al blog "la Pagineta i la colla Paginaires" he dedicat un gag a la Festa del Pont Major...E si no e vero e ben trobato.

les dones i el Pont Major, amb humor...

No soc masclista, ni misògin, ni que he cregut mai que els éssers humans de sexe masculí són superiors als de sexe femení, ans al contrari, i donaré només una dada: als anys setanta, quan encara la majoria dels homes del país - aleshores de franquismes i catalanismes feixistes en agonia – encara feien treballar a la conjugue a la cuina, a casa i amb el nens, servidor currava a la cuina, qui s´en cuidava de l´habitatge, i qui animava a la companya a cercar la seva realització com a dona en el camp professional, a formar-se al mateix nivell que el que alehores estava considerat encara d´homes, i mai vaig posar traves a la seves necessitats relacionals socials, i erem una parella feliç...

anvers del fulletó del programa d´actes

Dic aixó no per posar-me cap medalla, ni ser pujat a cap paradís dels justos, si no perqué sembla que en els darrers anys hi ha una certa tendència social a que les dones prenguin el protagonisme en la participació o organització d´activitats de caire social i de lleure -enhorabona!- i aixó sembla que és un fenòmen que es troba sobretot en Associacions de Veïns i en Centres Cívics, i com a exemple, – aprofitant que el barri veí ha adelantat la seva Festa a l´estiu- el Pont Major:

En efecte, del club de lectura d´adults de la Biblioteca Pública Municipal “J. Casero”, situada al costat del Centre Cívic del Pont Major, els seus integrants dels darrers anys han sigut tot dones, a excepció del coordinador de sexe masculí, en J.Cassú,  i en els darrers mesos del curs, també d´un servidor. Però no és aquest l´únic cas: l´única associació del barri que organitza activitats de caire lúdic, recreatiu, didàctic, cultural i social, pels nens i nenes, i que du el simpàtic nom de “les mosques del Pont major”, la duen tot de dones, mares i mestresses de casa a banda dels seus afers professionals o laborals, que fan una feina ben reeixida.
El més sorprenent d´aquest fet és que, també el local "llibertari" del barri, can Rusk, està portat per noies i dones, que fan pizzes i sucs de fruita a preus voluntaris; nogensmenys el bar-pub més antic i proper al pont està regit per dues dones, mare i filla, i el nóm està dedicat a una dona, l´”avia”; i algú m´ha dit que a l´escola de primària, tot el personal docent, mestres, també són del sexe femení...

n. ni el fulletó, ni la fotografia que hi hà, són obra d´aquest d.g.

Humor gràfic i Educació.

L´edició d´estiu de la Pagineta, la publicació que vaig- anem- fent, canvia per complet la mirada
sobre el geo-entorn de la ciutat i del municipi; l´Humor sempre és un element pedagògic de primer ordre
per a solventar moltes qüestions...
aquesta tira és un breu exemple...
que espero disfrutin tant els jovenets, com els adults i els grans.

Onomàstica Toponímica Ge-O-gràfica local (bit tres)

--> Posat en el dilema de donar un nom -per a un treball didàctic adreçat a mainada i preadolescents- a la geozona planera, i limítrofes, emmarcada per elevacions de la serra i sistema geomorfològic de Rocacorba, i del de les Guilleries, i amb una breu zona sudenca que la uneix  en descens a la depressió de la Selva, que ens ocupa aquests dies, i havent de descartar el mot Pla- per ser més àmplia que el que aquest mot descriu i conté quan la denomina-, així com també el mot Plana -per descriure major extensió-, i no volent fer un invent nou, vaig pensar que posant-li simpàticament "la Pagineta", faria el fet, per alló que siguent més que un pla i menys que una plana, doncs tal vegada sigui una planeta, però havent de referenciar alhora diversos contextes nexables humorísticament a l´editorial i a la història contemporània local, doncs pagineta, com a sinònim de planeta, vaig decidir - després de breu conciliàbul amb els meus follets consellers- que és el que escau correctament...Esperem que els entorns seriosos s´ho prenguin seriosament i comprenguin l´empatia amb que volem dotar al simpatisme del projecte que anomenem la Pagineta i la colla de paginaires.

Per donar més dimensió a aquest projecte, que es va iniciar ara fa un parell d´anys, i que s´ha començat a desenvolupar des del website de l´A.V. i C. sant Feliu, i en un edublog, i convidats pel pintor Ll. Bosch Martí a pintar un tros de mural a la paret exterior del pati de l´escola Joan Bruguera de la ciutat, en el contexte de les celebracions del seu centenari que s´han allargat fins aquest 2012, hem volgut donar émfasi a la identificació de la denominació referenciant aquest tros de comarca, el pla, com a "la Pagineta", a més de de passada inserir-hi altres "alus" a pells i pelatges varis; veieu el resultat en la foto:

en Jep Ll. Ro.Ma. pintant el mural de La Pagineta