el targetó de l´Any Nou 2014

cliqueu-hi per ampliar-lo

els Humors d´una Pregunta

En el Novembre els senyors gestors de la cultura i la sociopolítica catalana de l´independentisme majoritàriament separatista actual, sembla que han decidit:
1. l´estil de la dialèctica través de la semiosi gràfico-lingüistica de les imatges impreses - alló del seu significat- i de manera important de les festives, sobretot amb alló de Mira, Sent i Calla! ,fomentant així campanyes de "crisi, cuartos i caritat", que altrament podem definir com del tapar boques que ja havien començat amb els seus B. dels A. o Mengeu i Calleu!.
Dos bons exemples son,
A/el cartell de Fires de Girona pasades, no era la reoca sinó la repesca: però el sant Narcís, amb cavall blau, que es tira un pet (només?), no era tant graciós, ja que tot recordant el centenari d´una famosa revista d´arts muniquesa de fa cent anys, el "cavaller blau"(blaue reiter), que fomentava un art basat en potenciar l´abstraccio de les formes i el color, al invertir els termes, es fomenta així, alló de l´efecte colateral, el rebuig homofòbic, i varen dir, que era còmic…: alguna cosa havia de fer pudor de l´humor heterosexual unilateral. 
B/ i el foment del rebuig, entre els joves immigrats nouvinguts sobretot, a tot el que sigui castellà, que identifiquen amb espanyol, mercès a la barreja igualitària social, que és una de les virtuts de les aules. Així doncs ens trobem ja que missatges no explicits, adreçats als nivells subconscients subliminals dels consumidors de cultureta catalana des d´alguns entorns de "catalanització", són de la mena d´"acudits còmics" en forma de frase feta, com: "pel desembre, des mbre", que pot ser entés com que varen enviar la segona "e" del mes - quina sinó, la d´Europa pel que diuen, no - a la quinta forca, per tal de menysvalorar el missatge del Nadal castellà més conegut - alló de: "vuelve a casa por Navidad"- i fer més autèntic i primordial alló de "per Nadal cada ovella al seu corral", fomentant així el desmembrament en lloc de la solidaritat consensuadament i universal tradicional de les Festes d´Hivern del Canvi d´Any...
Ho dic sense cap ànim ni de "rebel·lia sense causa", ni d'espanyolitzar, com si que n'hi ha que tenen una obsessió en polititzar i en catalanitzar.

Cartell de parada de Bus

La parada de les línies 6 i 1 del bus urbà al carrer de Palamós, és una parada que als matins i a les hores punta és bastant sol·licitada, i sembla que per això l'àrea corresponent de la Municipalitat hi ha instal·lat a inicis d'aquest curs escolar una andana, de material de goma, sobreposada sobre el ferm de la calçada davant de la parada, i també un banc per a seure. Però..., sembla que no es pensa en tot el que cal pensar, ja que per una banda ofereixen una millora i per altra banda potencien aspectes de mancança i descura... i explico què:
Si bé està bé dotar d'algun element on asseure's per esperar el bus, i això va molt bé per quan es va carregat o quan s'ha caminat molt,o quan ja s'és gran o s' està malalt, també estaria bé que els responsables de tal actuació fossin més eficients en segons què i no en segons que altre, perquè...,

• el banc d' alumini i fusta que hi han posat, l'haninstal·lat a sobre del jardinet que hi ha, al peu del mur del talús dela via fèrria..., jardinet que si bé ja tenia l'herba molt ratada i trepitjada i les altres plantes exòtiques que hi havia molt deteriorades, ara amb l'ús de l'andròmina per seure s'ha transformat en un entorn pelat de terra poc agradable als usuaris i molt atractiu per les bestioles domèstiques que surten a passejar, que es transforma en un fanguissar els dies de pluja..., 
• i els dies de pluja, també hi ha servei de bus, i els estudiants i treballadors que van a estudi i a la feina, també hi van, i molts no disposen de medi alternatiu...i
• l'andana de goma, si bé serveix per a pujar sense mullar-se ni haver de trepitjar l'asfalt, també sembla que fa "embotir" el tràfec quan es para el bus, ja que ara ocupa més calçada, tot i que també és un element disuasori per a que altres vehicles no s´hi estacionin = aparquin.

Jo personalment, i crec que coincidiré amb moltes altres persones, sóc de l'opinió que el que realment hi manca a la parada del bus 1 i 6 del carrer Palamós, és alguna protecció pels usuaris en cas de pluja, sobretot pensant en el fanguissar que es forma al voltant de l'esmentat banc i sobretot perquè el pas sota les vies serveix poc i malament en els dies freds i plujosos, i no parlem dels de ventada, ja que hi ha uns degotalls enormes de les vies, el vent passa que no hi valen abrics i el fred deixa marca en els cossos...

Per això crec que banc d´alumini i andana de goma són poca millora que altra cosa, si bé es pot millorar, i pensant en que de fet moltes peticions de millores en els barris, ara es comencen a vehicular a través de propostes i vots en cada zona i barri, i anant ja cap als pressupostos municipals pels barris amb participació ciutadana de l´any vinent, faig per endavant aquestes propostes, que com home de poca fé  les faig de caire paliatiu :

• Si es persisteix en banc senseprotecció, posar un terra de llosetes o altre material similar ad hoc seria una millor solució per posar els peus eixuts com alternativa al fangueig,  i el seu cost no és excessiu...
• i pel que fa a aixó que en solen dir marquesines o protecció per a llocs de parada de serveis públics de transport de persones, crec que n´hi ha de molt assequibles...o bé, quel court pels temps actuals, reparar els degotalls del sostre del pont de les vies del tren, a banda de posar-hi una mampara, pels vents i els freds, com en els pixadors públics d´ara fa cent anys...

La Municipalitat està molt ben informada pel que fa al cas, ja que en el cartell de les Fires de Girona d´enguany, com un plus informatiu del metamissatge, els seus autors semblen dir-ho, inspirats també: el sant Narcís pintat de cavaller, beneeïx indicant amb els dits allà d´on ha de venir el mal temps i què cal protegir; però li penja un peu sense estrep, amb lo que es posa més atenció en els pobres peus que en altres coses, i més en el cavall -quin bon samarità- que en el cavaller, i pel que fa al cas que ens ocupa, aixó vé a ser que es posa més atenció en l´autobus que en els usuaris i passatgers...malgrat que..., aquí, els cavalls (els busos) no són de joguina, ni per divertir-se! bon vuayage?!

cançó enfadosa de Fires...

Passada la setmana de Fires de Girona, per fi he -hem- pogut començar descansar altra vegada a les nits amb normalitat, i durant el dia/tarda també tot i les remors de carrer habituals, que on jo resideixo no ho són gens, ja que per acumulació de fresses i remors de diversos factors en una àrea de cinquanta metres quadrats, davant la façana de l'edifici,que a saber i per ordre de nivell de incomodació acústica són:

1. Semàfor i pas de vianants, davant d'una recta. 
2. Viesfèrries de Renfe de doble direcció sobre talús, sense pantalles acústiques en zona densament poblada a ambdues bandes de la via, i a escassos metres del viaducte de ferro sobre l'Onyar...a vint metres escassos del balcó de casa.
3. Talús d'uns vuit metres d'alt en formigó armat que fa de suport de les vies del ferrocarril, i de pantalla reverberador que augmenta considerablement la fressa del tràfec rodat que passa pel carrer de Palamós, que és un dels carrers previs a la sortida de Girona vers, sobretot, l'Empordanet del Gironès i el Baix Empordà Nord: Celrà-Flassà, La Bisbal-Palafrugell... 
4. Parada de les línies 1 i 6 del bus urbà a escassos vint metres de les finestres i balcons, al peu de la via del tren...,i...,

així és fa molt difícil viure amb una mica de normalitat, perquè, tot i les ofertes, sempre a desora, per a canvis de finestres per altres de doble vidre, negociables amb rebaixes oficials, que alguns veïns, els menys, els que en tenen més, van canviant amb penes i sacrificis d'altres necessitats, per a molts no arriben o bé estan pendents de la
decisió de propietaris i altres administradors...

Per a quan, senyors de l'administració municipal i de TMG, una mica d'atenció a ciutadans, veïns i residents, d'una zona, petita si es vol, però ja de fa molts anys problematitzada acústicament:
NO és just que a més ens toqui per les Fires de la ciutat, a banda d'aguantar les músiques - i altres incomoditats, que començaven cada dia pels volts de les cinc de la tarda- de la proximitat de les barraques i l'escenari de la Copa, també haver de suportar la parada del Bus NIT de Fires que carrega als que marxen després de les actuacions i items més, ja que al conductor no se li acut que hauría, almenys per respecte als que descansen, o intenten dormir, parar el motor del seu vehicle mentre pugen els usuaris, qui s´han estan esperant fent tabola i merder, i per l'estat de desordre d'alguns...,i això, els dies punta fins a quarts de sis de la matinada, i els altres dies fins almenys les quatre...!

Si a això hi sumem el fet de l'elevat nivell de la sonoritat global d'aquest sector proper aquest any als escenaris i actuacions de la plaça sant Pere i la de sant Feliu, a banda del soroll de fons de la Devesa encesa, aquí teniu el típic quadre de contaminació acústica- podrien fer les midacions de decibels quan hi ha aquests episodis i no quan no?-molt per sobre de la norma...
Si als perjudicis de la salut hi afegim els de l'activitat laboral normal, diguin quina hauria de ser l'actitud responsable d'aquest - i altres ciutadans- que any rera any demanem algunes solucions?, solucions que, d'altra banda, quan s'anuncien i es projecten, i quan canvien les coses, ja no es duen a terme, tant les de nivell d'estructures a l'engrós com de les petites...
Perquè, costaria molts quartos allunyar uns metres de les zones habitades la parada del Bus Nit, ja que zones de jardins n'hi ha a prop,entre altres raons? en costaria molts canviar o rotar la ubicació i orientació de la boca de l'escenari de la Copa per a què els decibels de la música i altres dels bafles i altaveus, no ens toqués aguantar-los fins a desores als mateixos any rera any?
Vergonya i més seny és el que haurien de sentir i tenir les autoritats municipals i les dels transports urbans pel que fa a solucions tan senzilles per, almenys, paliar aquesta situació, que vinc explicant -denunciant?- des de fa bastants anys i encara sense solució...

Bona nit!

diners del barri a Pedret per a..

A Pedret la proposta que ha guanyat en la convocatòria de Pressupostos participats de barris, ha sigut la que havia presentat el que havia sigut president de l´AVAP, i qui ara també ha encapçalat els voluntaris per a la activació -o (re)- de l´Associació dels Veïns...La proposta és la de instal·lació d´una pista poliesportiva en alguna zona dels Jardins de Pedret, sobretot per a la mainada i el jovent... Aquesta proposta ha obtingut els dos quarts dels vots dels assistents a l´Assemblea de Barri, que s´ha dut a terme el dimecres/16/O, al Centre Cívic, front a les altres propostes, com la de fer el també tant demanat carril per a bicicletes des del pont de Pedret fins al barri del Pont Major; o la d´ampliar la zona de parkings de cotxes, un altre dels problemes importants del barri; o altres propostes com millores en passos de vianants i parades dels transports urbàns; i encara la que va ser presentada per l´Associació "Pedret Art i Cultura", de restaurar la capella del Pilar...i encara n´hi havia més que no varen poder ser presentades a termini.

El que resta clar, doncs, és que a la ciutadania, a la de Pedret al menys, sembla que li preocupa el benestar i la salut dels petits i joves...sembla...
El seny-or faci que la salut dels de més edat també sigui atesa, sense oblidar que els de menys edat no en tenen la culpa, i que els menuts no són joguines, qüestió que s´hauria resolt amb que s´hagués triat fer, encara que no fos de manera completa, el carril bici, ja que

• pistes esportives n´hi ha ben a prop de tots els racons del nostre barri, com les que hi ha a les escoles de Montjuïc, o bé a l´Institut de F.P. N.Xifra a la ratlla amb el Pont Major, i les esmentades estan, o poden estar al servei dels nens i nenes, i dels nois i noies, gairebé sempre, àdhuc dels adults si es convenia, a banda que la escassa distància facilita el caminar i l´anar-hi amb bici, o el passejar, aspectes que fomenten el fet esportiu...
• qui en troba a mancar de pistes a tocar la porta de casa, els teen, els ados, els joves?... però home!... si tots tenen moto o cotxe des dels setze anys, o s´ho arreglen entre els que en tenen i els que no, o tenen bici, i els barris veïns no són gens lluny, i la mobilitat fomenta la sociabilitat, i la coneixença entre els veïns d´uns i altres barris, intergeneracionalment.
• un carril bici proporcionaria una major seguretat pels usuaris de bicicleta i pels vianants,
• un carril bici seria útil tant pels petits, com per a totes les edats, ja que fomenta l´ús de la bici i ajuda a desenvolupar una vida esportiva.
• el carril bici, al proporcionar seguretat a la mobilitat, redundaria en que la gent gran també usi la bicicleta per a passejar i fer exercici, pel seu manteniment biofísic i àdhuc psicològic.
• i a més, no serà que tanta banya posada en el basquet "et alii", en un barri on els fumadors i els bars són més nombrosos, proporcionalment, que en altres barris i zones de la ciutat, sigui per causa de sinèrgies de interessos comercialls...

perqué calibrant més

• Unes pistes per practicar esports com cal, tenen unes dimensions tals, que si es fan a la riba de Pedret, ja sigui en els jardins o en el passeig, reduiran massa la ja de per si escassa amplada dels jardins de Pedret, posaràn en perill les zones destinades a jardí i passeig, i al possible futur carril bici ...(es clar que hi ha qui ja en té de pati o jardí privat a casa seva...)
• Si es trien determinades zones enjardinades per la ubicació de la zona de la pista, possiblement s´hagi de prescindir d´alguns elements de dada cultural, vull dir escultures i altres elements semblants, com ja ha passat amb alguns.
• i, sembla que es vol transformar la practica esportiva al carrer en una altra mostra del competitivisme que vol i agrada al capitalisme: mentre a l´altra banda del riu els que en tenen -dobbers, diners, calers-  juguen a esports "fins" i variats, i es banyen  tot l´any en el més conegut dels clubs dels que en tenen de Girona- vegeu l´estil i el to de l´espot televisiu de publicitat, a http://youtu.be/JwMvzRuERow, i sobretot l´escena en que hi ha qui es venta de tenir piscina -o noieta(?)-, tot l´any perqué és soci del tal club, en una mostra evident de classisme i masclisme típic, a banda del repte implícit en l´script..., 
• pel que fa als d´aquesta riba, la pista d'"sports" serà una realitat...

Mercès a la "nombrossssssssssssssssssssssssssssíssima" concurrència a l´Assemblea de Barri; aixó és que, la escadussera assistència  va redundar en favor dels que han votat la proposta de la pista poliesportiva, i també la dels que ara manen a l´A.V., per ser els que s´han volgut de nova junta.

Pel que hem vist, doncs, tocarà més consumismes, uniformitats i a jugar!; i si es segueix pensant sobre el barri amb les mires de segons qué o quí,  hi haurà més #000000 no ben merescuts, de ben segur també més #666666 io #999999, i disortadament, menys #FFFFFF*

Dispenseu, però, calia dir-ho.

* emprant, com a referent, la codificacó dels colorsweb.

Pedret 2013, festeja altrament

Aquests dies s´ha escaigut el 12 Octubre- i ja tothom sap de quina data es tracta - que a la nostra ciutat, desde segles, ha sigut la festa de la titular del patronatge religiós del barri de Pedret, la Pilarica, a la capella que antigament havia sigut, només, de Sant Jaume; es a dir dos patums -vs, figures- de la imatgeria etica-estètica de la moral teològica dels antics, com ja vaig comentar en anys anteriors.
A hores d´ara, i amb tants estelismes aterrant, ja tothom pot deduir perqué no s´ha organitzat la Festa del barri de Pedret desde fa tres anys, i hem tingut una associació de veïns dormitant; i era una pena que no es pogués seguir amb aquesta oportunitat en format festiu - d´anar explicant i fent descobrir el barri als petits, als joves i als nouvinguts, de posar en comú o informar sobre el que s´ha treballat durant l´any, o d´aprofondir més en el coneixement del nostre entorn, de debatre i intercanviar opinions i propostes, i etcs-  que un grapat de gent voluntariosa organitzaven any rera any, quan hi va haver Associacions de Veïns, fins que es desfeien o restaven en "stand by" a l´espera, o preparant nous aires, aportacions... Aquest va ser el cas de l´AVAP, Associació de Veïns i Amics de Pedret, l´entitat associacionista que durant tres anys, del 2008 al 2010 va estar activa pel a que fa al veinatge de Pedret, com ho havia estat, durant més anys, en dècades anteriors l´Associació de Veïns de Pedret, fins el 1998.

Finalment, sembla que s´ha arrivat a un compromís, i aquest ajuntament actual - en el que la major part dels partits representats van declarar que el municipi faria part dels que estan per la independència catalana- ha organitzat el cotarro dels Pressupostos Participats per a oferir als assistents a la reunió -vs, assemblea- que , a petició dels que foren impulsors de l´AVAP, s´apuntin a formar la nova junta de la nova -o renovada- Associació de Veïns de Pedret- de la que encara no es sap si continuarà amb la denominació anterior o no- i així s´ha fet.
En resum: alegria d´una banda, per que tornem a tenir qui s´obliga a treballar i vetllar -cal pensar  que ho faran en benefici de tots els veïns de Pedret- pel barri, i satisfacció moderada per aquesta solució de compromis a l´impass que hi havia, ja que hem festejat el barri altrament durant el mes en que les llums i els colors del paisatge natural d´aquest entorn comencen a canviar; però també pena per l´escadussera concurrència a una Assemblea que convocava a tots els veïns, i perqué sembla talment com si els nouvinguts o els procedents d´altres cultures més llunyanes, que tenen la ciutadania, són reacis a la participació...

una associació veïnal és un canal

Perqué, cal que tinguem sempre la idea de barri que un barri el fan les persones i és de les persones; i que tot lo demés depèn del que fem les persones.

el cartell de les festes de Pedret d´ara fa...

A l´Octubre de fa uns vint anys, al 1993, l' Associació de Veïns de Pedret d´aleshores, va encarregar-me la realització d´una il·lustració pel cartell anunciador i la portada del programa de la Festa Major del barri d´aquell any.

Hi ha algunes anècdotes sobre aquell encàrrec que vull explicar-vos:

-Aquell any, mesos abans, es va morir el sr.Agustí Gironella, pintor aquarel·lista que havia fet les pintures que varen servir per les portades del programa imprès i el cartell de les festes majors del barri de Pedret dels anys anteriors. El sr.Gironella tenía una colla de característiques que el feien peculiar: era manco, accidentalment, de la mà dreta i pintava amb l'esquerra, era col·leccionista d´armes de foc velles i antigues, i era bon fumador en temps de reeiximent dels postulats conservacionistes de l´ecologia i de institucionaització pública de l´autoritat catalana de l´ambientalisme...Jo en vaig fer coneixença, per haver fet algun cartell per la festa major del barri de sant Fèlix del BarriVell de Girona, com ell ho havia fet en anys anteriors, ja que en Ll. Bosch Martí m´havia encoratjat a fer-los...Per causa d´aquella pèrdua d´un valor humà i artístic- el sr.Gironella nomes tenia uns setanta i escaig d´anys - el aleshores president de l´A.V. de Pedret, en Miquel Martínez,  em va fer l' encàrrec o comanda d' un dibuix o il·lustració per la portada del programa imprès i cartell d´anunci de la Festa Major del barri d'aquell any, ara en fa vint.

Dos eren les qüestions que calia expressar:

1.  el dol per la defunció d'aquell aquarel·lista estimat pel barri, i
2.  reforçar i publicitar la petició de la junta de l´AVP de demanar la restauració dels elements arquitectònics destacats i la rehabilitació i agençament de l´antic hospital de sant Llàtzer i sant Jaume de Pedret per a Centre Cívic d´aquest sector Nord de la ciutat... i així ho vaig fer, amb la imatge adjunta.

Cal dir que, a l´any següent vaig voler completar aquella imatge, quan em tornaren a encarregar el cartell de Pedret, fent entre les dues imatges una sola si eren posades una al costat de l´altre, en un si és no és entre l´aplicació de l'efecte graficovisual trompe l´oeil i la valorització de les mases de composició de major icònicitat i les que no ho eren tant i menys bigarrades, per suggerir altres formes i objectes absents en forma però no en idea; valor afegit aquest, i altres que no comento, que a molts els  costà molt veure, i fins anys després no ho varen fer, veure-ho i entendre-ho.

A partir d´aquell any vaig fer-me el ferm propòsit d´anar deixant de fumar tabac,i fins no massa anys després ho vaig fer. Hauria d´haver donat les gràcies a sant Llàtzer i renyar a sant Jaume? o no?

Urbansketchers a Girona

Ahir varen venir a Girona a dibuixar i croquitzar on street un grup del col·lectiu d´urbansketchers de BCN; Jo no m´en vaig assabentar i no els vaig poder acompanyar, com m´hauria agradat...

Aquí teniu un enllaç al post amb dibuixos de la seva webloc:

http://spain.urbansketchers.org/2013/10/dibujando-girona-con-usk-girona.html

lògica, mercats i logístiques...(2)

Està clar que els joves són més sensibles a les sotragades de les societats d´aquest canvi i inici de segle; bona prova són aquestes altres reflexions dels joves de la nostra colla a l´estil de la publicada al mes de juny, per sant Joan, que han signat com un manifest:

• Una de les millors técniques per a fer negocis, sol ser liar molt, per a després desliar tot oferint solucions al lio creat; i aixó ho fan els mateixos -amb un altre nom o identitat- que ofereixen el producte per desliar, amb lo que sempre guanyen uns i altres...
• Els partits d´ ideologia capitalista tenen com a objectiu el mercat,  es dir el guany de benestar i poder, amb els diners dels seus negocis...

així doncs : la crisi que encara pateix la majoria de la població, que majoritàriament no és rica ni conscientment capitalista, només va poder ser ocasionada pel capitalisme o ideologia capitalista, perquè

• una de les millors tècniques de venda de productes de neteja sol ser embrutir molt per a desprès amb un altre nom o identitat oferir productes per netejar alló embrutat.
• la psicologia és una matèria que s´usa molt sovint per a higienitzar les conductes i les ments humanes.
• la sanitat poèticament pot ser entesa com la tècnica per netejar els cossos i les ments dels éssers vius.
• la sanitat pública com a servei assistencial i de salut d´un sistema de seguretat social assumeix serveis i despeses que fan que la major part de la població estigui ben assistida.
• quan governen partits polítics de signe clarament capitalista els sistemes de sanitat pública són desfavorits, afavorint i fomentant la sanitat privada, és dir la només assequible per sous i economies per sobre de la mitja de la majoria de la població.
• El conductisme i la psicoanàlisi són les tècniques de tecnologia psicològica preferides pels sistemes capitalistes.
• en les festes i revetlles molt mercantilitzades, hi sol haber-hi excès d´oferta i consum de productes de risc i drogues toves i dures que embruten sobretot a la població infantil i juvenil...
• el banc dels aliments és un servei de generositats interessades organitzat i publicitat majoritàriament per organitzacions i serveis de signe capitalista, i religioses, per a contrarestar ll ´impacte social i el cost polític de les protestes massives, el descontent, o la revolta, de les víctimes de la crisi social ocasionada per la teoria econòmica del capitalisme.
• escatir és un verb molt emprat en entorns facultats de psicologia, entre altres...

Així doncs : 

1.els que més lien i després deslien fent diners a carretades i a costa de la bona fe de la majoria de la població solen ser capitalistes perquè, per exemple: el Partit Republicà dels USA i el Partit Popular d´Espanya, estàn associats en la Unió Internacional Demócrata, que agrupa els partits d´ideari capitalista conservador, tot i tenir ideologies que històricament han sigut enemigues i oposades radicalment i frontalment. 

2.pobre qui no lia ni escateix per a fer diners!  o no considera ambigus molts dictàmens de la psicologia! diuen els capos, i pobre visctima qui no te prou diners per anar a un metge de pagament o per pagar una residència en la jubilació quan mana un sistema capitalista, o per a demandar al sistema capitalista que crea tantes situacions per a "controlar" atontant a la població per a que callin, mengin i obeeixin, diem nosaltres.

                 de la colla d´en Jos i la Roni

aquells estius tan tranquils a ciutat...

Abans, quan era jove, els estius a Girona no quedava ningú: els caps de setmana sobretot, amb prou feines senties ni les remors d´algun cotxe o moto pels carrers asfixiants de l´estuba estival, ja fos al juliol o en plena canícula estival d´agost... Jo preferia restar a Girona, a redós d´aquell silenci que ho envoltava tot, lluny de les gentades i les cridòries de les poblacions costaneres i de les platges a vessar d´estiuejants i "domingueros"; aquella pau em servia de poció màgica per tornar a començar la setmana ple del vigor i l´energia estalviada i servida per la calma del cap de setmana a la vila deserta; si no hagués sigut pels turístes del BarriVell, hom hagués dit que la ciutat estava abandonada ...

Ara més de trenta anys després, ni els caps de setmana es lliuren de les gentades a les terrasses i  espectacles a les places, sobretot al BarriVell, on sembla que les pedres antigues són el millor reclam per a passar nits a la calor d´elles, i quan tanquen per mor de la normativa municipal, són les grups de passavolansts que , molts dels embriacs o amb ganes no sadollades de gresca, fan del son dels veïns un martiri de sant Llorenç, i els dilluns, deu meu! com costen de recomençar!..Si a aixó darrer hi afegim les reparacions viàries de cada estiu, i els concerts inesperats de les campanes dels temples, per raons festives, ja ho sabem, però murga insistent de tradicions que oblidades ara sorprenen, doncs tot plegat, ja tenim el quadro que m´ha mogut a escriure aixó: Contaminació acústica nocturna i diurna durant el temps que se suposa que hi ha menys moviment de gents, ergo, malson de nits i endormiscament de dia... i que aixó passi a qui beneficia i a qui perjudica, perquè avui de tot es fa negoci, i del que tenim les victimes, que?!!!

breus mostres del que dic:

Urbansketcher...jo ja ho era!

-Jep, vas veure ahir la colla d´"urbansketchers" que hi havia a la Plaça del Vi? 

va dirme en Mar que havia vingut a veure´m ara fa uns dies

apunts del carrer PouRodó

-No hi vaig pas passar per allà, ahir - vaig contestar jo -, però jo fa vint-i-tants anys ja era urbansketcher; ho era en una mida més aviat local, i en blanc i negre, com els televisors del temps de mon pare. I ara que treus el tema, crec que mai cap dels nois de la colla d´estadants a ca meua, heu vist els meus dibuixos en apunts esbossats, croquitzats o ja d´art final, que vaig fer d´ alguns detalls, racons, llocs, edificis, ambients i geoentorns de Girona i altres poblacions gironines...no fos cas, que diguessim!però guaita tu, us els aniré ensenyant, i així us fareu una idea de com feiem els apunts previs a algun treball, o del que preferia coma tema de dibuix de viatge o estada...

-Be, m´agrada que pensis en nosaltres; però va, que els vull veure!

-començaré per alguns detalls dels que vaig fer en estones i anys diferents sobre el carrer del Pou Rodó de Girona, aprofitant que ara són les Festes de sant Fèlix:

 

l´original el vaig regalar a l´Anna Recasens, amiga meva

i, aquest forma part d´una sèrie sobre el barri snt. Fèlix 

.

De la sèrie de dibuixos del mateix estil i format que aquest darrer, si en voleu algun, podeu anar al Punt de Benvinguda Turístic del davant del monument de "la Copa" i del pont rovellat de sant Feliu, i per un euro us el vendràn; o bé si voleu la colecció de la sèries per pocs euros més.

-vaja, així que ara negociant, oi? 

-Oi tant, que de la professió, o de les seves matèries, s´ha de viure, si ens deixen!

lògica, mercats i logistiques...(1)

Sobre lògica, mercats i logística d´algunes étiques i morals i altres conclusions:

• la poesia, la lògica quotidiana i la càbala solen fer jocs i operacions de mots i de números amb els textes.
• la sabiduria i la intel·ligència popular sovint formen els mots dels diccionaris i són el motor de la economia elemental.

ergo: la poesia, la càbala i la lògica del dia a dia, solen ser tecnologies pròpies de la economia i del llenguatge popular.
_____

• la poesia deixa de ser elitista quan molts poden ser considerats bons poetes.
• ser considerat bon poeta depèn de les èlits de la cultura, de la economia i de la política.

ergo: ser bon poeta no depen de saber fer poesia.
_____

• Al foc, pel resultat consumidor i reduïdor de massa de la seva acció de cremar -acció que ocasiona reaccions oposades entre els éssers vius dotats d´instints vitals i de mobilitat-, se li atribueixen les qualitats de netejador o bé de devastador.
• normalment una acció devastadora és considerada molt negativa, i una de netejadora positiva, al menys entre els humans. 

ergo: Si el fet de netejar és treure o destruir tot alló que impedeix estar bé o amb higiene en algun lloc, també el foc pot ser higienitzador o ser considerat acció pròpia per a netejar...i al contrari, si el foc que devasta per la seva acció incineradora pot ser higienitzador, la higienització també pot ser considerada una acció devastadora...

Si ser poeta no depen de saber fer poesia, perqué sovint no ens deixen dir lliurement el que pensem?

Si les begudes produides per la fermentació alcohòlica són les més venudes i consumides pels que festegen dates del calendari de tradicionals celebracions amb tolerancia de disbauxes i elevats consumismes, i el consum elevat de productes de l´alcohol té una acció devastadora en els organismes dels éssers vius,  i sobretot en els joves, perquè no hi ha una acció més radical per a impedir la seva venta en aquestes dates? 

Si el foc devasta, perquè aquests dies es deixa i es fomenta que els més joves juguin amb foc? pobres barmans que han de recollir totes les ampolles i burilles que s´han consumit en la vigilia de la festa d´avui!  pobres bombers que hauran de apagar els focs que es calin per la descura d´alguna! pobres mestres i professors que veuran com la sana alegria de la fi de curs i les teories que expliquen són devastades per l´incivisme i la cuchufleta festiva! pobres bacteris,  i altres biopoblacions que pel seu nombre, sociabilitat, o facilitat reproductiva poder ser considerats amenaçadors del benestar o la higiene! pobres terres, marges, jardins i boscos,  que rebran els vòmits dels que prefereixen els excessos!  pobre qui pel liu festiu no veu el que s´amaga darrera dels consumismes de festes populars com la de sant Joäo, Xoan, Juan, Joan, Chuan, Joan, Jean...

Manifest Meridianament Anellat d´en Jos Dri Nir
  

...de sardines, i ocells (2)

/...
desprès de la menjada i aprofitant que ara els dies són ja més llargs - continuà explicant- van anar a escoltar un concert d´ocells al Parc Natural del Baix Empordà que anomenen P.N. del Montgrí i el Baix Ter, i allà es va inspirar per a esborronyar alguns poemes, com aquest del que tot seguit us en mostro alguns versos:

la de l´encorbatada

Era una vegada que una mallerenga carbonera,

sovint volia gresca, i a la seva manera!

(engrescava a tothom, però en el ben entés

que sempre manava, a fer el que a ella plagués)

i amb la seva negra corbata davantera

folla lianta esdevenia; quina fera!

Oh! la mallerenga, quins lius es buscava, tants que,

finalment, les gresques, no es disfrutaven, i tot era me!

Els altres animalons de la bassa i del bosc

varen dir prou! no volem que l´encorbatada

ens lii més (encara que ens engresqui.

sempre s´acaba malament) i piqui a qui piqui,

l´hem de fer fora; i d´aquella contrada

va ser foragitada a cops de bec, tantost...

Pobre mallerenga, quina depre va agafar, tanta que

fins les paranoies l´encerclaven, o ves a saber!

pobre mallerenga, tota sola que faria?

allà que s´en va anar a cercar nous pinxos

de tabola; de tots els que trobava, ningú volia

tenir-hi res a veure, no fos cas que hi haguès massa... lios!

Pobre mallerenga, quina depre va agafar, tanta que

fins les papallones l´encerclaven, i ves a saber!

                                                     
                                                                   .../...

 Jos Dri Nir
(versos inicials del poema escrit el 9 del 6 del dos-mil-tretze)

Jo, ja he complert amb el que en Jos Dri m´ha encarregat: que posés els seus versos al blog i el comentari sobre el discurs d´en B.M. i del dinar al Celler Espelt...

vins de l´Empordà, sardines i ocells (1)

Dilluns passat, vaig trobar-me amb el jove poeta Jos Dri Nir , que va comentar-me que havia passat el cap de setmana a l´Alt Empordà, a la zona vitivinicola entre Vilajuïga i Pau. Hi va anar per acompanyar a en Lluís Bosch Martí, que el va convidar a dinar al Celler Espelt, on es festejava la mostra d´artistes gironins en que havia participat. L´amic Lluís, amic que tenim en comú, me fa que té una certa debilitat pels paratges del Cap de Creus i l´Albera, ja que a l´estiu de l´any passat va voler que l´acompanyés a visitar -a veure de lluny- les zones que s´havien cremat en els horrorosos incendis que havien convertit aquells bells paratges en carbonera de desolació... De fet algunes de les seves millors pintures, de la seva primera maduresa, són paisatges on predominen - o predominaven...- els blancs, negres i grisos, al costat d´ ocres i sienes que mostren turons amb olivars en forma de terrasses, o pot-ser eren lledoners...?, tema recurent, en estils variats, entre alguns pintors coetanis seus...

El dinar, a la masia-restaurant que pertany als viticultors majors d´aquell tros, a base d´amanida, tastets de peix, marisc, embotits i trufats amb pa amb tomaquet, postres, cafè i copes, va estar ben regat amb vins de la casa, els del celler de la familia Espelt, caldos blancs, rosats, i també escumosos, de bona qualitat, i amb etiquetes de Xavier Mariscal , però lo millor va ser la companyia de persones conegudes de feia anys i que feia anys que no veia, com l´historiador Lluís Costa i F. i la seva companya, el llibreter Guillem Terribes, la pintora Dolors Bosch i el seu marit, i el pintor J. Gispert, entre altres, i el trobar una gent tan amable i simpàtica com la família Espelt i el seu cap de Comunicacions el sr.J.Mª.Ortega...

Cap a mitja tarda, ja entrant a vespre...

.../

esbossos del pont de sant Feliu de Girona

En el número 277 de Març-Abril 2013 de la Revista de Girona, hi ha un article sobre el pont que es va projectar en temps del franquisme pel mateix lloc on actualment hi ha el conegut “pont rovellat” de san Feliu, en la secció “la Memòria” que escriu el sr. N.J.Aragó ; a banda dels textes que aporten dades esclaridores sobre perquè no es va dur a terme el susdit pont en els anys de la dictadura franquista, també s´hi ha posat una "recreació" esbossada del que havia de ser el pont del 1960.

Fa alguns anys, l´any proper en farà vint, que l´Associació de Veïns i Comerciants sant Feliu del Barri Vell, juntament amb el programa-revista impresa de la Festa major del barri sant Fèlix d´aquell 1994, va publicar el segon nº dels col·leccionables il·lustrats anomenats "llegendes, històries, rondalles i tradicions del barri de sant Fèlix", del que en va ser mecenes l´establiment d´emmarcar que els Cosme-Domingo tenien en el carrer Calderers; aquell any es dedicà al tema: "la barca i els ponts del Portal de la Barca", on sobre els dibuixos il·lustratius i composicions gràfiques de la història d´aquell entorn que vaig fer jo, el sr.Aragó- que en aquells anys encara residia al carrer Ballesteries- hi va posar el text.

portada del nº2 editat per l´AViC

En la portada d´aquella mena d´opuscle, hi figuraren dos aspectes que a mi no em van pas fer el pes ja aleshores, que tot seguit us descric: que el meu nom- o més ben dit, renom- el varen imprimir en majúscules, i en canvi el del sr.Aragó en minúscules a excepció de les inicials, així com el del sr. P. Freixes, que figurava com a revisor de les dades d´història..., aspectes que jo desconeixia fins que vaig veure el fulletó de 12 pàgines, ja imprès...Jo, tot i ser aleshores dissenyador grafista, a més d´il·lustrador gràfic, era exclòs del tracte amb la impremta, i d´aquí el meu desconeixement previ d´aquell tractament - gràfic només?- poc correcte, dels autors.

Tot i que van ser impresos només en color de trama d´una tinta, negra, sobre paper blanc no satinat, encara que molts dels fulls originals estaven pintats en colors, aquells "col.leccionables" més il·lustratius que dibuixats, més il·lustrats pels que en varen fer els texts que il·luminats, tot i la bona fé de qui s´ocupava de les iconografies, varen obtenir una bona acceptació per part dels veïns, comerciants i visitants del nostre subsector del sector BarriVell del que és el barri "administratiu" Centre de la ciutat.

pàgina amb la vinyeta del pont esmentat

El detall del projecte del pont en el temps del franquisme, com que creia que no havia de ser jo qui en fes un dibuix, ja que a l´igual que el d´altres temps anteriors, el dels seus projectadors era prou esclaridor de les seves característiques -que el sr.Aragó, va descriure breument-, el vaig enganxar en collage, com altres detalls, després de retallar-lo d´una fotocòpia de la seva reproducció en un llbre de història de Girona, en la vinyeta corresponent dels originals a imprimir..., i en aquest número Març-Abril de la RdG d´aquest any, el sr. N.J.Aragó a banda del text i aporta el dibuix esbossat de l´esmentat pont, possiblement fet a partir del mateix dibuix dels enginyers o arquitectes projectadors que vaig usar jo.

Per si és el cas, diré que sé que vaig obrar correctament usant una còpia per il·lustrar aquell aspecte sobre un dels ponts de l´entorn del tema que tractàvem, ja que:

1. ni l´edició era comercial, ni la seva intenció obtenir lucre, sinó aportar una mica més de coneixement de l´entorn sociohistòric del barri per la Festa Major, acció desinteressada associada a que feia escassos anys s´havia instituït la flamant Universitat de Girona, a banda que, 
2. la Llei de la Propietat Intel·lectual vigent aleshores permetia, i permet, l´ús d´imatges si són per a usos educatius o didàctics no comercials, esmentant la font, que 
3. servidor encara soc educador en el lleure, d´adults i d´infants joves, i guia educacional en entorns històrics i culturals, i que
4. el tiratge era reduïdíssim.

El sr. N.J.Aragó, per la seva professió d´escriptor i periodísta, a banda d´altres, crec que també estava al corrent de l´ aspecte legal. D´altra banda la seva esposa la sra.M. Huertas, és, o era, professora de l´E.M. d´Art de Girona, i crec que tal recolzament visual al text de l´article de la R. de G. és una aportació informativo-educacional de manera original: el pont del franquisme que als anys setanta va obtenir llum verda, no va ser més que l´esbós, a partir d´un pont que s´havia projectat molt abans, i que al 1996, amb la democràcia ja consolidada, si que es va fer realitat, de manera diferent i com a peatonal, i que la Junta de l´AViC, amb autoritats i gegants de la ciutat, va inaugurar, com podeu veure en el dossier dels "20 anys d´AViC"

N. Per si algú volgués consultar aquella historieta il·lustrada completa del nº 2 de les "Llegendes, Històries...,de sant Fèlix", crec que en la Biblioteca de la Generalitat a Girona, es guarda encara un exemplar, i no recordo si algú de la junta de l´A.V. i C sant Feliu en va enviar un a la delegació del D.L. de Girona.

videoreportatge: 4rta Fira del Conte de Medinyà

 

sobre La Fira del Conte de Medinyà 2013

Ja és aquí la Fira del Conte de Medinyà, en la seva quarta edició. Pel que sembla, aprofitant la casualitat dels equívocs anteriorment apuntats i el de la celebració del bicentenari de la primera publicació de contes dels Grimm de l´any anterior, s´hagi trobat adient que el tema de les versions, similituds, semblances i mes, de temes i contes, resorgeixi en la propera Fira del Conte de Medinyà -l´únic event de les comarques gironines sobre contes  per a totes les edats que reuneix a professionals de la Narrativa Oral, Teatralitzada, Escrita, Iconogràfica - tal com indica el cartell de la Fira 2013, com la "nota de premsa" que l´anuncía, primera vegada que s´atorga el premi del concurs de l´imatge gràfica de la Fira a un euip de disseny gràfic; tal vegada era qüestió de fer una crida al Seny?
A tothom a qui agraden els còmics sap que existia una publicació en castellà de historietes dibuixades molt famosa i publicada des del 1921 que duia per enunciat el nom de Pulgarcito, i tothom qui estima la història de Catalunya sap que també existí una publicació il·lustrada i en català de principis del segle XX, 1904-1938, dedicada als infants i jovenets anomenada Patufet...
Si bé aquestes publicacions, en llengües diferents, són pròpies de la primera mitat del segle XX a Catalunya, la castellana es va publicar àdhuc durant la segona mitat del segle, amb editores diferents, fins als anys vuitanta. Altres publicacions adreçades a públics infantils varen ser més efectives per a la cultura i la llengua catalana, com les mítiques Cavall Fort, o L´infantil-Tretzevents, i encara altres.El darrer quart del segle anterior comportà major capacitat adquisitiva i millor accés a la cultura i entorns de lleure de les classes mitjanes i populars, que pel que fa a publicacions infantils es pot traduir per una major diversificació de revistes i publicacions adreçades als/les petits/tes i als/les més joves...Aixó juntament amb les Fires, Salons i altres events dedicats a la historieta, els còmics, els contes i les pelicules d´aquest ram, fa que els nens i nenes d´avui dia estiguin molt ben servits pel que fa a narratives i imatgeries educatives, didàctiques o de passatemps..., des de tots els entorns ideològics!

I, Voldria exposar-vos algunes altres reflexións pel que fa al cas de la Fira:
-Calen realment noves versions dels clàssics, per tal d´adaptar-los a les actuals realitats tecnològiques, ideològiques i de mercat? Podem ja emprar preferentment i com a clàssics altres produccions més actuals, i efectives i eficients pedagògicament, educacionalment i/o didacticament...
-Podrem fer entendre a la gent gran que no perquè fòssin més famoses i conegudes les faules i contes clàssics, eren més "bons" que altres de producció o publicació més recents, i alhora fer entendre, als que tenen cura diària dels petits i joves lectors, que resulta més a compte llegir contes i narrativa d´autors actuals i de no tant abans que els d´abans de l´abans d´ abans de l´avui...?
-I, pel que fa al concurs de narració oral, crec què al jurat popular que és el públic assistent, la organització hauria  de donar-los una butlleta amb els noms dels concursants i el de les narracions, amb caselles per puntuar ambdos conceptes, ja que a vegades un determinat conte pot fer que el narrador guanyi o perdi punts i al revés també.
Jo hi vaig anar, amb el vell amic artísta pintor Bosch Martí, a fer un videoeportatg per "la Pagineta i la colla paginaires", publicació per nens i nenes de l´Associació de Veïns sant Feliu, i allà varem trobar amics i amigues de professió que havien instal·lat la seva paradeta. Un cap de setmana complet.

Canvi Climàtic i recerca Subaquàtica

Al barri del Pedret de Girona tenim el CASC o Centre d´Arqueologia Subacuàtica de Catalunya . Avui a Pàris, la Unesco es dedica a l´arqueologia subacuàtica amb una Jornada sobre el Patrimoni Cultural Subacuàtic ..

...i pensant en el medi ambient, tan de bó que tot alló que va submergir-se en la història passada ens recordi sempre que pot passar si no es controlen com cal fenòmens que poden passar amb el que anomenem Canvi Climàtic...
[...o bé tan de bó que, els valents que es dediquen a l´espeleologia subaquàtica, aportin tot el saber possible sobre els freàtics i corrents d´aigua subterrànies, per a que ajudi a consciènciar sobre, i racionalitzar, l´ús que fem de les deixalles i residus per tal de no contaminar més les aigues subterrànies...] 
I el proper dia 5 de Juny, que és el Dia Mundial del Medi Ambient, també tindrem tema per reflexionar...gggrooooarrr...B.A. i que paiu bé!

"T" , en minuscula i en majuscula...

Avui és el Dia de la Terra, es va crear per a oferir la oportunitat que a tothom arribin les preocupacions sobre contaminació i altres problemàtiques destacades en el planeta, per a que entre tots poguem posar-hi solucions...

El que passa és que a vegades ens quedem massa en la superfície dels problemes, quan diuen sovint que la "processó va per dins"...

Aquest any està dedicat a qüestions sobre "el canvi climàtic"

la Flora, la Fauna i els noms de carrers

En un dels carrers que s´han decorat amb motius ornamentals més o menys florals en el temps de Flors 2013, en el tros de BarriVell del subsector sant Felix, la decoració que hi han posat m´ha fet tornar a pensar en el seu xqué, i crec que la resposta és : segurament pel mateix nom del carrer, i per aixó hi ha uns sacs de tela sarja penjats a la paret d´un dels nous edificis construits recentment, oberts per un costat i mig plens de tiges i branques diverses encara verdes...Si el nom del carrer escrit en el portal de l´edifici amb aquesta decoració de Temps de Flors, és el "de Sacsimort", talment sembla que vingui a dir que tot lo que entra en un sac ha d´estar mort, com els vegetals arrencats o tallats, o bé que es va a un sac si s´està mort...

Aquest carreró que remunta suaument des de la riba del rierol - i en dic rierol en lloc de riu, o riera, xqué d´aigua des de fa dècades només en porta de manera més o menys constant en temporada de pluges- Galligans, fins a la placeta del costat del convent de les monges caputxines, antigament, des de la medievalitat fins més o menys el segle XVIII, havia sigut part de l´entorn de la industria local d´adobar pells, tal com descriuen alguns historiadors locals; entorn de vital importància comercial en els temps de les societats anteriors a l´ús actual i massiu dels hidrocarburs, quan les pells adobades eren els plàstics d´aleshores. Durant alguns segles des dels temps medievals es sap que el Galligans estava cobert, en el seu tram de dins la vila amurallada, per edificacions aixecades sobre voltes que deixaven passar el corrent per sota, i que a vegades va ser la causa d´horrorossos aiguats i desbordaments, com explicaren els historiadors J. Pla Cargol, entre els més antics i, a banda d´altres, J. Prat entre els més recents; en aquelles edificacions sobre l´aigua, algunes tenien instal·lacions dedicades a l´adoberia, ben bé al mig de l´entorn dels tallers i petites industries del mateix ram, a banda i banda del corrent fluvial, com explicà l´historiador medievalista Cristian Guilleré.

Aparentment sembla que el nom d´aquest carrer no hagi de tenir cap relació amb la flora, però no és ben bé així, doncs el canonge dr. J. Marquès, que va ser cronista de la ciutat al anys vuitanta del segle vint, en un dels seus llibres dedicats a ressenyar els carrers del Barri Vell, l´ anomenat "Girona Vella", diu que estudiant els arxius del Capítol catedralici va trobar el que ell en va dir el veritable orígen del nom del carrer, xquè en aquells documents constava escrit el nom de carrer del Sicòmor,  i xquè allà hi hagué plantat un arbre molt esponerós de tal espècie,  i que per deformació popular esdevinguè el mot sacsimor...

Crec que no tothom estaria d´acord amb aquella explicació del dr. Marquès- que, com a bon capellà, sempre estirava les explicacions cap a les fonts del seu ram, i com a bom arxiver del fons documental de l´arxiu de la catedral, sembla que cercava que om s´interessès per aquells fons documentals-, i que hauria d´haver tingut més present el treball d´altres historiadors locals, que informaren del treball que es desenvolupà en aquells carrers i carrerons, dedicat a adobar pells, a la riba del rierol Galligans. Tot i això, però, en el mateix article esmenta que en el segle dinou tenia el nom de carrer "de la Blanqueria", xquè per allà hi havia instal·lat "un taller" de tal industria, concretament en la banda dels Banys Arabs que no pertanyien a les monges caputxines. 

Altres historiadors també indiquen tal nom, carrer de la Blanqueria, per a algun tros del carrer que anava des de les Serracines fins al riu Galligans-  tot i que pel es pot deduir dels mapes de l´Atles (cartogràfic) de Girona en alguns segles era un carreró en "cul de sac", tal com van esmentar en alguns estudis l´equip de Recerca Arqueològica Urbana que aglutinava el sr. J.Canal, de la desapareguda Associació Arqueològica de Girona - ja desde la medievalitat, com l´esmentat Guilleré, o com descriuen sobre la zona els coautors del llibre "Gremis i Oficis a Girona" srs. Alberch, Castells, Freixas, Guilleré, Miró i Vila , o encara  els autors dels textes editats en la col·lecció editada x l´Ajuntament de Girona que han anat explicant els orígens de la trama urbana de l´antiga ciutat dirigits pel srs. Canal, Nolla i Sagrera.

Els blanquers eren els menestrals d´un dels oficis del tractament de les pells per a deixar-les a punt de transformarles en productes o objectes diversos, com els assaonadors, o els albarders, els guadamassers, els guanters, els borceguiners, o els sabaters, i encara molts altres transformadors de la matèria prima. Una de les etapes del procés d´adobar pells  per a poder-les fer aptes per a diversos usos era el d´eixamorar-les, es dir de tornar les pells prou blanes i d'úctils; d´aquí que : podria ser que un dels orígens etimològics del mot sacsimor sigui el de fer odres cosits amb pells eixamorades?

Humilment, crec que seria bo allunyar la "t" final del mot sacsimort, retrobant les arrels del mot, ja sigui per la flora en el sicomor, ja sigui en l´adoberia pel sacs-i-mor, com a sacs de pells eixamorades, ja sigui per que el carrer fou un cul de sac, o encara altres possibilitats...quina felicitat aleshores! la de la pau de l´amor i la salut en la vida...

Dia Internacional contra l´Homòfobia

Aquest dia es reivindica internacionalment una llei contra l´homofòbia, per evitar discriminacions per raons de sexualitat. La solidaritat heterosexual per aquesta finalitat és important.

Veure manifest

Patufets, Polzets i altres ditets...

_Tothom entén que normalment és per educar que s´usen els contes, i que quan aquests s´adrecen a gent de més edat que els infants o els joves: "malasunto!", que vol dir, que  ha calgut usar determinats arguments pedagògics de nivells elementals o bàsics per a fer entendre quelcom a gent de més edat i formació que haurien de ser prou madurs per entendre segons qué...
_Tothom sap també que moltes teories fllosòfiques o doctrines teòriques solen justificar actes, accions, o tècniques, adreçades a defensar alló que els interessa a aquells teòrics, a qui sovint sustenten- es dir remuneren o paguen- els poderosos...; així ens trobem que les diverses versions de contes de la narrativa clàssica, són producte del pensament imperant en cada época fins l´actualitat, on sembla que les ideologies i la democràcia avançada fan possible la visió estereoscòpica del panorama polític i social.
_La major part dels contes clàssics europeus que ens han arribat, provenen en orígen del que s´anomena tradició narrativa oral popular -quelcom així com la Rondallistica a Catalunya-, i sobretot de versions de les que ja a partir del segle disset en coneixem els autors de les successives.
Aixó ve a "cuento" què, pel que fa a l ´edició d´enguany de la Fira del Conte de Medinyà, la 4ª:

• el conte francès le p´tit Poucet, no és ben bé el mateix que el d´en Patufet; és veritat. 
• En alemany el conte del petit Poucet  és diu der kleine Daümling, en castellà Pulgarcito, en italià Pollicino, i és el mateix conte que en català anomenem en Polzet; i tothom que conegui una mica seriosament l´entorn de la narrativa infantil i juvenil, sap que l´autor fou Charles Perrault, un fabulista francès, al segle disset.
• Tot i així, hi ha qui hi troba tals semblances entre els arguments narratius d´un i altre conte, el Polzet i el Patufet, xquè : a partir de dades incompletes, d´errada o manca del que en l´argot wiki en diuen "desambiguació", en l´ entrada a la Wikipèdia corresponent a la de Patufet,  aquesta, la de Polzet, està enllaçat en el comentari que explica que el personatge del Patufet és igual a un conte dels alemanys germans Grimm anomenat: Daumesdick, polze petit, que prové del mot alemany daumer que és el que correspon al del dit polze, que si és petit es diu polzet, en castellà pulgar-pulgarcito, el Poucet del conte del francès Perrault, i així molts altres comentaristes o ressenyadors posteriors segueixen  indicant
• Charles Perrault és un autor del període del classicisme absolutista de la monàrquia francesa del segle XVII, i els germans Grimm varen ser estudiossos de la llengua i el folclore germànic en el context del mosaïc dels estats, aristocràtics i monàrquics, constitucionals alemanys del segle XIX.
• d´alguns contes d´aquests autors, s´en varen fer versions cinematogràfiques en diferents períodes del segle XX i per diferents productors;  de Pulgarcito, film de animació a l´Espanya Franquista post guerra civil del 1942.
• També són molt conegudes les del cinema d´animació dibuixada de Walt Disney, als republicans U.S.A. dels anys 50-60 del segle vint, per a la Ventafocs i la Bella dorment,  en els guions de les quals, sembla que es varen barrejar les versions dels citats autors clàssics.
• i ja en el segle actual, al 2001, es va fer una versió cinematogràfica del conte le petit Poucet, pel jove director occità  O. Dahan...

Anotació, o dit gros del peu:
_de fet el guionatge del conte català Patufet és més concís i desacomplexat que el complexe relat del Petit Poucet francès i les seves altres versions en altres llengües, com podreu comprovar si seguiu els enllaços adjunts:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Polzet

http://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Petit_Poucet
http://it.wikipedia.org/wiki/Pollicino

http://de.wikipedia.org/wiki/Der_kleine_D%C3%A4umling

http://es.wikipedia.org/wiki/Pulgarcito_%28cuento_de_Perrault%29
http://es.wikipedia.org/wiki/Pulgarcito_%28cuento%29

http://es.wikipedia.org/wiki/Pulgarcito_%28desambiguaci%C3%B3n%29

http://ca.wikipedia.org/wiki/Patufet

 Bona Fira de Contes a Medinyà tinguem el proper Juny!

el dia del san Jor(n)Di..sseny!

logotip i anunci oficial de l´event

El dia 27 d´Abril, cada any és dedica a dia Internacional del Disseny Gràfic; enguany, ademés, celebrarem que fa 50 anys que  l´ICOGRADA (Internacional Council of Gràphic Design Associations)  va assolir la seva oficialitat. De totes maneres el CODGC , Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya, celebra el dia Mundial el mateix dia de sant Jordi, el 23...

invitació del CODGcat

La negritut del logo de l´event d´aquest any,- a banda de jugar amb els cercles i les seves iuxtaposicions que aporten diverses visions de números tresos [indesinenters...(?!)*], i amb una zona retallada  que aporta la visió d´un cinc que fa joc amb el cercle sencer restant, fent dons un 50, el nº d´anys que fa que existeix Icograda- sembla un saludo dirigit a la patrona religiosa de Catalunya, la negrata mare de deu de Montserrat, de la qual també és el dia anyalment.
Però a més, pel que m´han explicat, sembla que també es el dia posterior al dia que el jurat tria els guanyadors del concurs escolar de realització de punts de llibre de les escoles de la ciutat de Girona...He vist els darrers anys totes les mostres i exposicions dels punts de llibre fets pels escolars gironins, i he de dir que els treballs que fan sobretot tenen un caire més de activitat de dibuix i entre els/les d emés edat també de interpretació iconogràfica de conceptes i idees ralacinats amb la diada del sant Jordi, la rosa i el llibre...

cartell crític de l´Escola Superior de Disseny de Tarragona

Tan de bó que, la feliç quasi coincidència i proximitat del que es celebra i festeja mundialment el dia 27, faci que els ensenyants i educadors treballin per tal que en el concurs escolar dels punts de llibre, es conegui més i es faci més visible la relació entre els textes i les imatges, entre la literatura i la il·lustració gràfica, entre la composició tipogràfica i les restants modalitats de la expressió i captació de iconografies... 
Bon dia de la Comunicació i el Disseny gràfics, tinguem!

*referencia al poema de S.Espriu, que Raimon va cantar, i alhora als números tres finals de les dates del dia de sant Jordi...

Calendaris, i sant Jordi mata...

En Mar a vingut avui a fer el café a casa, i fent una mica de tertulia ens ha explicat, amant de la història com és, més o menys aixó que a continuació us resumeixo:
A ningú per poc despert que sigui, se li amaguen les propostes interessades que hi ha darrera la planificació de la majoria dels events, pels gestors -els governs- públics de torn, en les estratègies en la Cultura, les Arts, i etcs...: Els equilibris que es fan a vegades per a que la llebre no salti del plat són de circ, vistos de lluny, i de pena, vistos de prop. Un exemple senzill el trobem en com han anat anunciant i cuinant uns i altres el dia de l´any que la industria editorial i les institucions van acordar que seria el dedicat "al Llibre", pels nostres verals, event que finalment es va oficialitzar internacionalment, sobretot per part dels païssos i cultures d´orígen o amb forta influència europea-occidental, per tal de: "fomentar la cultura y la protección de la propiedad intelectual por medio del derecho de autor" com indiquen els objectius de l´ acord de la UNESCO per a aquest dia, el 23 d´Abril, des del 1995.

A Espanya ja a inicis del segon quart del segle XX es va oficialitzar un Dia del Libro pel dia del naixement de l´autor d "el Quijote de la Mancha", M.de Cervantes, el 7 d´Octubre, amb l´acord i l' iniciativa d´alguns editors que tenien seu a Catalunya; els editors locals, poc després i majoritàriament, també varen decidir fer-ho però en una altra data, que finalment, entre les dues aigües de la desfeta de la Dictadura primoriverista i la segona República, es va fer realitat i oficialitzar, el 23 d´Abril de 1930, dia de sant Jordi (en realitat del dia que la religió cristiana diu que va morir el sant, segons la wikipèdia l´any 303...), figura molt rondallística de llegenda, que des d´antic s´havia fomentat que fos patró cavalleresc -masclista- dels enamorats al Principat de Catalunya, i al s. XIX, recuperada la tradició des del moviment de la Renaixença, sobretot, patró de Catalunya com a país, ja que en l´Antic Règim havia estat patró de la clase social dels aristocrates (de l´ordre de cavalleria) catalans, i ja que, pel que es veia, només uns bons cavallers (catalans) sabien de lletra i podien enamorar, en un temps on arreu l´analfabetisme assolia nivells impressionants de vergonya..,i embolica que fa fort!. 
Tal dia però, no coincidia amb dates referibles a cap literat català conegut, però coincidia, més o menys, amb la que a Anglaterra, que també té per patró religiós a sant George, es celebrava la mort de W.Shakespeare, i a Espanya amb, més o menys, la mort de M. de Cervantes, ( encara que realment no és així: Cervantes va traspassar el 22 i fou enterrat el 23, i W.Shakespeare si va morir el 23 de abril, però ambdues dates del calendari Julià, que correspòn doncs al 3 de maig del calendari Gregorià, que és el vigent), però es va popularitzar la falsa coincidència, i així doncs, muria...!, que ...mata l' aranya! . 
Per fortuna, a l´Espanya posterior a la segona Dictadura -la franquista-, en la recuperada democràcia monàrquico-constitucional, suara autonomista, ja es va estar d´acord amb seguir fent del 23 d´Abril el dia del Llibre, i  en aixó va venir que ni pintat que el reconegut mestre de la literatura catalana, Josep Pla, morís un 23 d´Abril, el 1981...
Quines unes que en sap en Mar; amb ell mai estem desinformats; sort que aquest any no m´han encarregat dissenyar cap calendari...

esquetxar, engrunejar?

Aquest darrer any s´ha popularitzat a Catalunya i a la resta de la península el que es coneix com l ´"sketchcrawl", o el fer apunts dibuixats de paisatges, gents i coses a peu de carrer i en grup, prèvia cita en poblacions o events concrets, tal com fan ja fa temps els que s´esimen més fotografiar; tenen blogs propis d´es d´on es fan resums de cada acció o "quedada", i es realitzen les convocatòries a les següents; com la del darrer Saló del Còmic, event que ja ha complert els 31 anyets preceptius per a ser considerat adult...

Tal vegada per aixó, aquest any ha sigut convidat i homenatjat el Ralf König, dibuixant alemany, que des dels anys setanta ha sigut el paradigma dels dibuixants de còmic de temàtiques homosexuals masculines, a qui per fi se li dedica una mostra en el Saló Internacional de BCN, encara que figuri en el darrrer lloc de la llista, com d´amagatotis o com a colofó del dol en el període entre salons, per la pèrdua l´any anterior de dues grans figures, Jean Giraud l´etern "Moebius", i J.Mª.Berenguer, editor que va liderar la publicació de còmic under a Catalunya i Espanya amb l´alliberadora revista "el Víbora"  que va sorgir durant les dècades dels 80 i 90 del prop passat segle vint.

R.König va començar, pels anys setanta del segle XX, dibuixant historietes idealitzant el cos - i els atributs sexuals- d´homes joves, sovint obrers, ramaders o pagesos, mitificant així el desig homoeròtic, i fent la jugada al que el sistema benpensant volia per a aquest col·lectiu, fins que anys més ençà va normalitzar els seus personatges, assolint molt bones realitzacions caricaturitzades de situacions de l´entorn homosexual masculí, oferint així uns reeixits retrats socials que poden ser considerats exponents de caire antropologic i sociologic del col·lectiu social homosexual d´aquelles latituds.

Tal vegada per aquesta mena de sempiterna utilització i cosificació dels artistes gay en els events, i pel tractament mediàtic exagerat i extremat que de molts d´ells es fa -una realitat més de les societats conemporànies-, o bé per tot lo contrari, per l´arraconament social de les persones amb opció d´expressió sexual diferent de la majoria hetero, a hispanoamèrica ens han donat una alegria amb resposta: el matrimoni gay s´ha legalitzat a la república de l´Uruguai, i , amb l´Argentina, ja són dos els països llatinoamericans que ho han oficializat...De fet el "con sud" de la Llatinoamèrica  Atlàntica és una de les geozones del planeta on des de la contemporaneitat de la segona mitat del segle passat, i actualment, es dòna major recolzament al futur de l´expressió graficoartística en format caricaturesc, alhora que és on hi ha major dinàmica social alliberadora; bona prova d´aixó és el fet que alguns dels millors autors de còmic provenen d´aquells paísos: Brasil, Uruguay, Argentina...., o que els premis de l´event anual internacional comiquero de BCN, els dels autors "revelació", els dota, econòmicament- i esplèndidament-, la Fundació Divina Pastora, sudamèricana i d´inspiració cristiana.

Acabarem veient  doncs com, en aquests events de civilitat, els entorns homo de les societats de civilització "occidental" serveixen de "torna"?, com l´ homosexual és aupat per a contrast en els events artístico-socioculturals, a causa de ser considerat esbòs o croquis mai completat per molts heterosexuals...?, seràn considerats xavalla, calderilla, nyiguinyoguis, semicapa social de migrada solidaritat o "càritas" i de fals recolzament o "pietas", es a dir engrunes, esquetxos, del banquet dels que tenen el pinzell o llapis gros- sobretot el de l´economia- per acallar les males consciències dels opulents? Visca el 14 d´Abril!