Ja és aquí la Fira del Conte de Medinyà, en la seva quarta edició. Pel que sembla, aprofitant la
casualitat dels equívocs anteriorment apuntats i el de la celebració del
bicentenari de la primera publicació de contes dels Grimm de l´any
anterior, s´hagi trobat adient que el tema de les versions, similituds, semblances i mes, de temes i
contes, resorgeixi en la propera Fira del Conte de Medinyà
-l´únic event de les comarques gironines sobre contes per a totes les edats que reuneix a
professionals de la Narrativa Oral, Teatralitzada, Escrita,
Iconogràfica - tal com indica el cartell de la Fira 2013, com la
"nota de premsa" que l´anuncía, primera vegada que s´atorga el premi del concurs de l´imatge gràfica de la Fira a un euip de disseny gràfic; tal vegada era qüestió de fer una crida al Seny?
A tothom a qui agraden els còmics sap que existia una publicació en castellà de historietes dibuixades molt famosa i publicada des del 1921 que duia per enunciat el nom de Pulgarcito, i tothom qui estima la història de Catalunya sap que també existí una publicació il·lustrada i en català de principis del segle XX, 1904-1938, dedicada als infants i jovenets anomenada Patufet...
Si bé aquestes publicacions, en llengües diferents, són pròpies de la primera mitat del segle XX a Catalunya, la castellana es va publicar àdhuc durant la segona mitat del segle, amb editores diferents, fins als anys vuitanta. Altres publicacions adreçades a públics infantils varen ser més efectives per a la cultura i la llengua catalana, com les mítiques Cavall Fort, o L´infantil-Tretzevents, i encara altres.El darrer quart del segle anterior comportà major capacitat adquisitiva i millor accés a la cultura i entorns de lleure de les classes mitjanes i populars, que pel que fa a publicacions infantils es pot traduir per una major diversificació de revistes i publicacions adreçades als/les petits/tes i als/les més joves...Aixó juntament amb les Fires, Salons i altres events dedicats a la historieta, els còmics, els contes i les pelicules d´aquest ram, fa que els nens i nenes d´avui dia estiguin molt ben servits pel que fa a narratives i imatgeries educatives, didàctiques o de passatemps..., des de tots els entorns ideològics!
I, Voldria exposar-vos algunes altres reflexións pel que fa al cas de la Fira:
-Calen realment noves versions dels clàssics, per tal d´adaptar-los a les actuals realitats tecnològiques, ideològiques i de mercat? Podem ja emprar preferentment i com a clàssics altres produccions més actuals, i efectives i eficients pedagògicament, educacionalment i/o didacticament...
-Podrem fer entendre a la gent gran que no perquè fòssin més famoses i conegudes les faules i contes clàssics, eren més "bons" que altres de producció o publicació més recents, i alhora fer entendre, als que tenen cura diària dels petits i joves lectors, que resulta més a compte llegir contes i narrativa d´autors actuals i de no tant abans que els d´abans de l´abans d´ abans de l´avui...?
-I, pel que fa al concurs de narració oral, crec què al jurat popular que és el públic assistent, la organització hauria de donar-los una butlleta amb els noms dels concursants i el de les narracions, amb caselles per puntuar ambdos conceptes, ja que a vegades un determinat conte pot fer que el narrador guanyi o perdi punts i al revés també.
Jo hi vaig anar, amb el vell amic artísta pintor Bosch Martí, a fer un videoeportatg per "la Pagineta i la colla paginaires", publicació per nens i nenes de l´Associació de Veïns sant Feliu, i allà varem trobar amics i amigues de professió que havien instal·lat la seva paradeta. Un cap de setmana complet.
A tothom a qui agraden els còmics sap que existia una publicació en castellà de historietes dibuixades molt famosa i publicada des del 1921 que duia per enunciat el nom de Pulgarcito, i tothom qui estima la història de Catalunya sap que també existí una publicació il·lustrada i en català de principis del segle XX, 1904-1938, dedicada als infants i jovenets anomenada Patufet...
Si bé aquestes publicacions, en llengües diferents, són pròpies de la primera mitat del segle XX a Catalunya, la castellana es va publicar àdhuc durant la segona mitat del segle, amb editores diferents, fins als anys vuitanta. Altres publicacions adreçades a públics infantils varen ser més efectives per a la cultura i la llengua catalana, com les mítiques Cavall Fort, o L´infantil-Tretzevents, i encara altres.El darrer quart del segle anterior comportà major capacitat adquisitiva i millor accés a la cultura i entorns de lleure de les classes mitjanes i populars, que pel que fa a publicacions infantils es pot traduir per una major diversificació de revistes i publicacions adreçades als/les petits/tes i als/les més joves...Aixó juntament amb les Fires, Salons i altres events dedicats a la historieta, els còmics, els contes i les pelicules d´aquest ram, fa que els nens i nenes d´avui dia estiguin molt ben servits pel que fa a narratives i imatgeries educatives, didàctiques o de passatemps..., des de tots els entorns ideològics!
I, Voldria exposar-vos algunes altres reflexións pel que fa al cas de la Fira:
-Calen realment noves versions dels clàssics, per tal d´adaptar-los a les actuals realitats tecnològiques, ideològiques i de mercat? Podem ja emprar preferentment i com a clàssics altres produccions més actuals, i efectives i eficients pedagògicament, educacionalment i/o didacticament...
-Podrem fer entendre a la gent gran que no perquè fòssin més famoses i conegudes les faules i contes clàssics, eren més "bons" que altres de producció o publicació més recents, i alhora fer entendre, als que tenen cura diària dels petits i joves lectors, que resulta més a compte llegir contes i narrativa d´autors actuals i de no tant abans que els d´abans de l´abans d´ abans de l´avui...?
-I, pel que fa al concurs de narració oral, crec què al jurat popular que és el públic assistent, la organització hauria de donar-los una butlleta amb els noms dels concursants i el de les narracions, amb caselles per puntuar ambdos conceptes, ja que a vegades un determinat conte pot fer que el narrador guanyi o perdi punts i al revés també.
Jo hi vaig anar, amb el vell amic artísta pintor Bosch Martí, a fer un videoeportatg per "la Pagineta i la colla paginaires", publicació per nens i nenes de l´Associació de Veïns sant Feliu, i allà varem trobar amics i amigues de professió que havien instal·lat la seva paradeta. Un cap de setmana complet.
