Traductor de Google

14 de juny del 2013

...de sardines, i ocells (2)

/...
desprès de la menjada i aprofitant que ara els dies són ja més llargs - continuà explicant- van anar a escoltar un concert d´ocells al Parc Natural del Baix Empordà que anomenen P.N. del Montgrí i el Baix Ter, i allà es va inspirar per a esborronyar alguns poemes, com aquest del que tot seguit us en mostro alguns versos:

la de l´encorbatada

Era una vegada que una mallerenga carbonera,
sovint volia gresca, i a la seva manera!
(engrescava a tothom, però en el ben entés
que sempre manava, a fer el que a ella plagués)
i amb la seva negra corbata davantera
folla lianta esdevenia; quina fera!

Oh! la mallerenga, quins lius es buscava, tants que,
finalment, les gresques, no es disfrutaven, i tot era me!

Els altres animalons de la bassa i del bosc
varen dir prou! no volem que l´encorbatada
ens lii més (encara que ens engresqui.
sempre s´acaba malament) i piqui a qui piqui,
l´hem de fer fora; i d´aquella contrada
va ser foragitada a cops de bec, tantost...

Pobre mallerenga, quina depre va agafar, tanta que
fins les paranoies l´encerclaven, o ves a saber!

pobre mallerenga, tota sola que faria?
allà que s´en va anar a cercar nous pinxos
de tabola; de tots els que trobava, ningú volia
tenir-hi res a veure, no fos cas que hi haguès massa... lios!

Pobre mallerenga, quina depre va agafar, tanta que
fins les papallones l´encerclaven, i ves a saber!
                                                     
                                                                   .../...
 Jos Dri Nir
(versos inicials del poema escrit el 9 del 6 del dos-mil-tretze)


Jo, ja he complert amb el que en Jos Dri m´ha encarregat: que posés els seus versos al blog i el comentari sobre el discurs d´en B.M. i del dinar al Celler Espelt...