En el número 277 de
Març-Abril 2013 de la Revista de Girona, hi ha un article
sobre el pont que es va projectar en temps del franquisme pel mateix
lloc on actualment hi ha el conegut “pont rovellat” de san Feliu,
en la secció “la Memòria” que escriu el sr.
N.J.Aragó ; a banda dels textes que aporten dades
esclaridores sobre perquè no es va dur a terme el susdit pont en els
anys de la dictadura franquista, també s´hi ha posat una
"recreació" esbossada del que havia de ser el pont del
1960.
Fa alguns anys, l´any
proper en farà vint, que l´Associació de Veïns i Comerciants sant
Feliu del Barri Vell, juntament amb el programa-revista impresa de la
Festa major del barri sant Fèlix d´aquell 1994, va publicar el
segon nº dels col·leccionables il·lustrats anomenats "llegendes,
històries, rondalles i tradicions del barri de sant Fèlix",
del que en va ser mecenes l´establiment d´emmarcar que els Cosme-Domingo tenien en el carrer Calderers; aquell any es dedicà
al tema: "la barca i els ponts del Portal de la Barca", on
sobre els dibuixos il·lustratius i composicions gràfiques de la
història d´aquell entorn que vaig fer jo, el sr.Aragó- que en aquells anys encara residia al carrer
Ballesteries- hi va posar
el text.
portada del nº2 editat per l´AViC |
En la portada
d´aquella mena d´opuscle, hi figuraren dos aspectes que a mi no em
van pas fer el pes ja aleshores, que tot seguit us descric: que el
meu nom- o més ben dit, renom- el varen imprimir en majúscules, i
en canvi el del sr.Aragó en minúscules a excepció de les inicials,
així com el del sr. P. Freixes, que figurava com a revisor de les dades
d´història..., aspectes que jo desconeixia fins que vaig veure el
fulletó de 12 pàgines, ja imprès...Jo, tot i ser aleshores
dissenyador grafista, a més d´il·lustrador gràfic, era exclòs
del tracte amb la impremta, i d´aquí el meu desconeixement previ
d´aquell tractament - gràfic només?- poc correcte, dels autors.
Tot i que van ser impresos només en color de trama d´una tinta,
negra, sobre paper blanc no satinat, encara que molts dels fulls originals estaven pintats en colors, aquells "col.leccionables" més
il·lustratius que dibuixats, més il·lustrats pels que en varen fer
els texts que il·luminats, tot i la bona fé de qui s´ocupava de les iconografies, varen
obtenir una bona acceptació per part dels veïns, comerciants i
visitants del nostre subsector del sector BarriVell del que és el
barri "administratiu" Centre de la ciutat.
pàgina amb la vinyeta del pont esmentat |
El detall del projecte
del pont en el temps del franquisme, com que creia que no havia de ser
jo qui en fes un dibuix, ja que a l´igual que el d´altres temps
anteriors, el dels seus projectadors era prou esclaridor de les seves
característiques -que el sr.Aragó, va descriure
breument-, el vaig enganxar en collage, com altres detalls, després de retallar-lo d´una
fotocòpia de la seva reproducció en un llbre de història de
Girona, en la vinyeta corresponent dels originals a imprimir..., i en
aquest número Març-Abril de la RdG d´aquest any, el sr. N.J.Aragó
a banda del text i aporta el dibuix esbossat de l´esmentat pont,
possiblement fet a partir del mateix dibuix dels enginyers o arquitectes
projectadors que vaig usar jo.
Per si és el cas, diré
que sé que vaig obrar correctament usant una còpia per
il·lustrar aquell aspecte sobre un dels ponts de l´entorn del tema
que tractàvem, ja que:- ni l´edició era comercial, ni la seva intenció obtenir lucre, sinó aportar una mica més de coneixement de l´entorn sociohistòric del barri per la Festa Major, acció desinteressada associada a que feia escassos anys s´havia instituït la flamant Universitat de Girona, a banda que,
- la Llei de la Propietat Intel·lectual vigent aleshores permetia, i permet, l´ús d´imatges si són per a usos educatius o didàctics no comercials, esmentant la font, que
- servidor encara soc educador en el lleure, d´adults i d´infants joves, i guia educacional en entorns històrics i culturals, i que
- el tiratge era reduïdíssim.
El sr. N.J.Aragó, per la seva professió d´escriptor
i periodísta, a banda d´altres, crec que també estava al corrent
de l´ aspecte legal. D´altra banda la
seva esposa la sra.M. Huertas, és, o era, professora de l´E.M. d´Art de Girona, i crec que tal recolzament visual al text de l´article de la R. de G. és una aportació informativo-educacional de manera original: el pont del franquisme que als anys
setanta va obtenir llum verda, no va ser més que l´esbós,
a partir d´un pont que s´havia projectat molt abans, i que
al 1996, amb la democràcia ja consolidada, si que
es va fer realitat, de manera diferent i com a peatonal, i que la Junta de l´AViC, amb autoritats i gegants de la ciutat, va inaugurar, com podeu veure en el dossier dels "20 anys d´AViC"
N. Per si algú volgués
consultar aquella historieta il·lustrada completa del nº 2 de les
"Llegendes, Històries...,de sant Fèlix", crec que en la
Biblioteca de la Generalitat a Girona, es guarda encara un exemplar,
i no recordo si algú de la junta de l´A.V. i C sant Feliu en va enviar
un a la delegació del D.L. de Girona.