alló pràctic del Grup Praxis

Aquestes Fires de cartell tant "pompier" -com diria el meu amic en Lluis Bosch Martí-, per fí, en la sala gran d´exposicions del Museu d´Història de la Ciutat, podem veure una bona mostra del treball d´activisme gràfic que va desenvolupar en equip amb en Bep Marqués, que amb l´enunciat "Grup Praxis (1975-1990), una guerrilla comunicativa" es va inaugurar ahir al migdia.

Es tracta dels collages de "guerrilla" gràfica que varen anar fent i distribuint aquest duet : un pintor i un impressor, ambdós, amb la tant clàssica - i històrica en comunicació sociopolítica- tècnica del retallar fotos, textes i imatges de les publicacions més variades del moment, i enganxar-les tot composant missatges iconogràfics, amb el criteri de recolzar el procés polític democràtic d´esquerres a Girona, i fer front al reaccionarisme i el conservadurisme polític, i per aixó els que han muntat l´exposició han triat el color vermell per ambientar les parets de la sala, on hi ha penjades múltiples ampliacions de les làmines dels collages, originàriament fetes sovint a mides més reduïdes i aptes per a publicar en revistes o diaris, o editar en format de pasquins o cartells per a distribució manual.

Els temes que més fan disfrutar són els relacionats amb el capitalisme made in USA, amb les religions, o amb els polítics locals i del país, encara que el crític d´art que comissaría, ara en diuen curador- de "tenir cura de" entés com a "gestionar"- l´exposició, en Narcís Sellés, expert en Art en temps del postfranquisme i de la transició a la democràcia, indica que hi ha dos períodes diferenciats: el primer quan calia fer solidàriament per totes les esquerres, i el segon quan ja es distingia -i es feia la llenya que calia- entre esquerres conservadores o marxistes, i les reformistes o eurosocialistes i eurocomunistes.

El gran plafó del supercollage de capsalera de la sala amb una figura central d´una M.M ( Marilyn Monroe), és una mostra del barroquisme produït per la tècnica del collage, quan aquesta es fa totalitària, vull dir quan les fotos o retalls de fotos no deixen cap espai lliure i tot és un gran pegat, i és molt impactant.

A mi m´ha agradat molt recordar, per medi de les iconografies de l´exposició, molts moments d´aquells anys, quan la "conya" -com diu en Bep en el video de l´expo- i l´humor eren armes reivindicades novament com a eina d´opinió, crítica i debat, de lluita sociopolítica.

Aquesta exposició és recomanable des de molts entorns: la història, les ciencies socials, la política, l´humor, les técniques clàssiques en art, l'educació..., i aporta una idea visual del que va ser la Transició democràtica i la primera etapa de la renovada democràcia des del focus de les esquerres militants i l´activisme social i urbanita, però crec que el mot "guerrilla" és una mica exagerat, al meys, crec, pels que pensin com jo que en la guerrilla el vermell sol ser més sagnant.

Halloween a la gironina

Són Fires a Girona. i Fira és el mot que antigament servia per denominar uns dies de mercat important, amb novetats comercials i de productes variats, de nivell comarcal o regional; aquells mercats que solien organitzar-se en dates senyalades com onomàtiques de sants de la religió catòlica, pel volum de gents i dinàmiques mercantils que movien, sempre duien aparellades també altres ofertes lúdiques o festives, atraccions variades que han anat variant amb els temps. A Girona es conserva i usa el mot Fires per denominar amb propietat històrica els dies que la ciutat organitza els mercats que anyalment convoquen a tothom que vol dur o mostrar quelcom comercialment, i es marca el seu inici religiosament, amb el dia dedicat a la figura de sant Narcís, que des d´antic va ser nomenat patró religiós de la vila gironina, i seguidament s´inaugura la Fira pròpiament dita: els mercats, certàmens i fires sectorials, i els altres firaires de l´entreteniment, la diversió i la cultura comencen a obrir o inaugurar exposicions, actes teatrals, concerts musicals, concursos, balls, mostres i altres esdeveniments culturals, així com tot alló que serveix per educar com a gironins, tot divertint-los, als petits/tes i jovenets/tes, fent de tot plegat la Festa Major que anyalment convoca la ciutat.

Avui ha vingut a visitar-me en Jos, i m´ha trobat començant a redactar aquest article del blog, i lo primer que m´ha dit ha sigut:

-i aquesta parrafada definitòria que escrius a qué ve, si es pot saber?

i jo li he contestat:

-doncs ve a qué hi ha molts que es pregunten perqué la Festa Major de Girona té el nom de Fira!

-ah!,- em segueix burxant- així que encara hi ha qui dubta que Girona "és bona si la bosa sona"...?

-home Jos -li dic- que aquesta és la conya sobre Barcelona...

-i vols dir que amb la tromba d´aigua que va caure la vigilia, els carrers no semblaven el mar, i les andanes de l´Onyar el port...

-com es nota- continuo diguent- que no ets de Girona: haguèssis sigut d´aquí sabries lo terrorífic que van ser els aiguats que la ciutat va patir en el passat..

-millor aigua que vi, no creus!

-No et passis, que les Fires de Girona no són el Halloween!

i es que els de la colla, són com són!

edició electrónica i "lectures"(3)

Un llibre per essència i tradició té com a suport del contingut imprès el paper i la tinta, i els seus continguts són imatges fixes, que com a molt poden portar una crossa en forma de disc o disquet amb altres continguts d´altres formats: música, video, i etc., i aquí rau la diferència, que ja he comentat: el dinamisme de les edicions multimèdia interactives no és comparable ni assimilable a les edicions en paper o d´imatges fixes, ni la capacitat de difusió dels seus formats d´edició, tampoc, però tant per les organitzacions empresarials de producció editorial com per les de fabricació de maquinari de visualització i consulta de materials electrònics digitals, es tendeix a seguir anomenant llibres a totes les e-pubs esmentades.
Perqué les empreses editores prefereixen anomenar "e-llibre" a qualsevol e(electrònica)-publicació digital, multimèdia o no, o e-pubs, visionables en un flosti amb programa d´e-reader (e-lectura)?
Crec que en aixó, molt possiblement, una de les causes importants, és la pressió de les morals i les étiques associades a les anomenades "cultures del Llibre", es dir les cultures que tenen en els seus orígens un important llegat fonamentat en el fet religiós, ja sigui cristià, jueu, musulmà o budista, és dir que el texte sagrat va ser -i pel que sembla encara és tot i les evolucions i revolucions socials-, cabdal, per a la creença en, i la ordenació de, les normes de convivència;
De fet, molt es tendeix cap a la religió com a directriu fonamentadora ,encara actualment, en molts països i estats influents com són els USA, (on fins els bitllets del diner evocaven la divinitat amb el lema imprés "in god be trust"), o desitjats pel tercer món com els països europeus (on el catolicisme cristià va mantenir el terrible tribunal de la Inquisició fins no fa ni un segle, o on el protestantisme cristià va fer que fins la caligrafia i tipografia fòssin gòtiques com l´arquitectura senyorial i religiosa, per norma, fins fa un escadusser mig segle) o com els emergents nordafricans de les revolucions republicanistes de la "shària" o llei social islàmica, o els radicals del proper i mitjà orient de les revolucions islàmiques; tots són fonamentalistes, diversament, religiosament.

edició electrónica i "lectures" (2)

Perqué, al meu parer, el llibre imprès és essencialment diferent de qualsevol publicació electrònica digital per a xarxes digitals, ?
1.Doncs, perqué, la naturalesa de la "matèria" que les sustenta és molt diferent: la matèria sòlida és diferent de l´energia elèctrica i electromagnètica, i els electrons dels àtoms de les mol·lècules del paper i la tinta dels llibres impressos, tenen un dinamisme petri comparat al dinamisme electrònic de les e-pubs: els electrons, que ordenant-se pels impulsos del teclat o d´altres comanaments manuals- mousse, llapis i tableta digitalitzadora, etc-, són enviats als circuits, xips i targetes digitalitzadores de l´ordinador, que formen les imatges i textes en la pantalla, en format digital, són d´alló més mogudets. Quan tanquem el programa lector o visionador, el navegador o l´ordinador, i les imatges i els textes desapareixen de la nostra visió, segueixen estant allà però ara en un format físíc més estable, en la memòria física de la màquina, i per aixó ja el seu estat és més semblant a la energia que sustenta els materials impressos, però quan tornem a activar-les, quan engeguem altra vegada els "flostis"(les màquines progamades), aportem energia elèctrica i deixen el seu estat físic de major estabilitat, i passen al dinàmic, i aleshores les publicacions impresses no tenen ni punt de comparació amb les seves possibilitats dinàmiques de difusió .
2.perqué, els colors i les imatges formades pels pixels en la pantalla, són part de l´energia lumínica, i per aixó són esencialment llum: les qualitats visuals del que fem amb els estris d´edició digital s´anomemen tecnologies "aditives", ja que en les pantalles dels receptors d´emisions televisives i en les dels ordinadors i altres flostis, s´aplica practicament la síntesi aditiva dels colors al afegir quelcom a l´energia de radiació lúminíca. D´altra banda tot alló que no és llum directa és llum reflexada en un objecte, i la primera es basa en la síntesis aditiva de color, la segona en la síntesis substractiva de color, en altres mots, tots els colors primaris que no són tecnològicament aditius, són substractius, i se li diu síntesi substractiva perqué a la energía de radiació se li substreu quelcom per absorció; l´aplicació pràctica de la síntesis substractiva és tota impressió a color i la pintura, i reben el nom de tecnologies o tècniques sustractives.
teories desnvolupades des del 1931 per la CIE ( Companyia Internacional de les Teories de la Llum), que va ser l´entorn teòric que va definir i reglamentar tot alló que es refereix al color.
3.i perqué amb les combinacions dels colors primaris, a banda d´afegir sensacions i qualitats, afegim energia lumínica a alló que ja té llum, a la Llum, a les "llums", xq recordaré que al saber i als avenços en el coneixement sovint se l´anomena "les llums", i xq de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, es dir a totes les que s´han desenvolupat gràcies a les tecnologies informàtiques i electrònico-digitals, es diu que són les Tecnologies de la Societat del Coneixement, que és un pas més que la Societat del Saber.

edició electrónica i "lectures" (1)

Fa uns dies a EL PUNT AVUI, hi havia un article de J.Busquets que enunciava "El llibre que ha de venir", i incidia en el fet que els fabricants de "flostis"(maquinetes) per llegir llibres electrònics (o e-books), no oferien masses possibilitats, a banda d´alguna avantatge sobre la manera tradicional de llegir pasant pàgines, i es queixava que els programes d´e-lectura( e-readers) eren bastant prosaïcs pel que fa a aixó..., i és cert..., i demanava que es publiquin més e-llibres , que els "llibres" siguin més interactius i multimèdies....

Sobre aixó voldria puntualitzar que de fet les "noves maneres", ja no tant emergents, de fer materials d´entreteniment, coneixement o evasió que convinin diferents mitjans, video, música, imatges en moviment, etc, a més de texte, no són tant "noves", i ja fa més d´una dècada que s´edita en plan interactiu i multimèdia, enciclopèdies i altres materials, amb gran qualitat i molts continguts combinant diferents formats com el video, les animacions i textes interactius, la música i el só puntual, a més d´imatges fixes i texte : tant els anomenats web-sites, o edicions per les xarxes digitals, com quasevol arxiu multimèdia per aprenentatge, consulta o entreteniment per a visionar en la web o en un ordinador o altres estri visualitzador : ipod, ipad etc. són les versions dinàmiques de major capacitat de difusió dels clàssics fulletons informatius, butlletins, opuscles, revistes, llibrets, llibres i enciclopèdies, -sovint anomenades en anglés: newsletters, magazines, books, etc - però qualitativament diferents; diferents no només pel format sinó per alló que les sustenta, la "matèria", i per aixó el resultat d´aquestes noves tecnologies de l´editar publicacions , no poden ser titllats , classificats, anomenats: "llibres".

les altres ratlles de Pedret

Les vies del tren (convencional, xq ara cal distingir ja que el TGV ja és un fet a prop) de la RENFE, són un dels temes més parlats en aquests darrers anys per la qüestió del soterrament del seu traçat, que també afectarà al barri de Pedret...El viaducte de la via fèrria sobre l´Onyar que tant ha caracteritzat un tros fluvial de la ciutat, també és, en el mapejat administratiu de la ciutat, la ratlla que delimita el barri de Pedret i el diferencía de les altres àrees d´altres barris i sectors del Barri Vell: a/sant Feliu i b/plaça sant Pere i voltants, i el discòrrer de les vies més enllà, traça el límit administratiu amb el barri-sector de Montjuïc...

Gairebé sota el viaducte, al costat de l´andana vora el riu, i del pont de Pedret, abans d´enfilar el carrer de Palamós o la Ronda de Pedret, un 22 d´Octubre, l´Ajuntament de Girona va posar a l´any 1974 una escultura del conegut artista banyolí Xicu Cabanyes. Tothom que passi per allà la pot veure, encara que l´abrivada dels arbres que es varen plantar a l´apartador on està ubicada, fa que sigui difícil veure-la si no s´entra en el tros enjardinat en forma de placeta en cercle. En aquell raconet, als migdies, quan el sol a l´estiu apreta, fa bo d´estars´hi una estoneta per l´ombra que hi ha...però a vegades no, per les fortors que els racons d´aquella placeta desprenen, no se sap si de mascotes doméstiques passejades, o per altres urgències més humanes.

Els temes de l´artista Xicu Cabanyes, dels quals trobareu una bona mostra en el seu bosc de Can Ginebreda/exposició permament , varen ser molt coneguts per la plenitut expressiva de moviment Pop, àdhuc en temps posteriors en relació als magicismes contraculturals propers a alló postmodern, amb temes sempre erotics i ratllant un cert aire naïf (art inspirat en formes primitivistes o esencials), un estil també emprat pel també escultor, Piculives, que també té una peça en el barri de sant Feliu; però del malaguanyat Piculives,"picu"pels amics, de nom Josep Bosch, no en sé cap lloc on poder visitar i recordar un conjunt de les seves obres, però en té una colla en espais públics en diverses localitats gironines.Tant la peça de Cabanyes, que té el nom de "naixement de la vida arbre", com la de Piculives, dedicada a la "majordoma de sant Narcís", -figura de llegenda glosada tant pel poeta, i restaurador del Call, Josep Tarrés (http://youtu.be/FTRSb0jiJHY), com pel compilador de la Girona màgica i mistèrica que va ser el també desaparegut Carles Vivó en el seu llibre "llegendes de Girona",- són volums que precisament posen de relleu els volums...

Perqué els temes de pes han tingut sempre més atenció social i poítica que els temes de grau, o nivell? Ojalà els volums acústics de la ciutat, sobretot els de determinades zones de la ciutat, tinguin l´atenció que han obtingut els artístics i escultòrics !

la ratlla de Pedret (una de mapes)

1.Desde que era jovenet, la gent del barri quan parlaven de l´empresa d´electricitat d´en Cases, deien al capdamunt de Pedret, i més ençà quan parlaven de rajoles o de calç  deien a la muntanya sobre la via a Pedret, i dels Salesians en deien al final de Pedret i cap al pla del Pont, referint-se al Pont Major.

2. en el llibre que en els anys vuitanta inicials van escriure lo més granat, la flor i nata, dels historiadors, geògrafs, arquitectes, aparelladors, periodístes i literats de Girona, sobre els barris de la ciutat, que du el títol "Girona i els seus barris", editat pel servei de publicacions de l´Ajuntament de Girona, i una de més ben documentades edicions a l´abast de tothom de les primeres del nou ajuntament democràtic de majoria d´esquerres, en el capítol sobre Pedret, N. Castells deixa ben clar que "...per la part superior, Pedret resta afitat pel torrent del Bou d´Or...", nom popular del torrent de can Punxa, que passa per sota del pont que fa el ferm de l'avinguda s.Joan Bosco, que no es veu perqué el soterrament del torrent arriba fins on desguassa, en el rec d´en Cases o dels Salesians que passa paral·lel al curs del Ter fins a abocar-hi, una mica abans de la resclosa de can Torres.

3. als anys vuitanta la numeració del carrer de Pedret arribava fins a l´antiga fabrica dels molins que tenia el nº97, i enllà del descampat que hi havia entre aquest edifici i l´esglèsia del gran edifici que va ser Centre d´Estudis Agraris i Internat dels Salesians -i a partir d´aleshores Institut de Batxillerat Carles Rahola, fins ara- només hi havia la ratlla del darrer tram, travessat pel pont del carrer/carretera, del torrent o riera de can Punxa, antic mas que ara du el nom de mas Coll, situat bastant més amunt en la falda del MontJuïc que el restaurant sobre la gasolinera que du el mateix nom, i serveix per a que situeu el lloc.

4. quan es parla del pont nou que es va fent sobre el Ter, els articles de premsa més sovint parlen de Pedret que del PontMajor, el nucli del qual està més lluny.

5. i, encara tantes altres dades sobre on - tant la veu popular com la dels tècnics i artístes- situen la ratlla entre els territoris dels barris de Pedret i del Pont Major, que diuen i saben que és on hi ha el torrent de can Punxa, que en el darrer tram passa soterrat del que és el segment aïllat, encara i fins que el nou pont no l´enllaci amb la seva continuació, de l´avinguda del president J. Terradelles.

6. per a la gestió admistrativa de la ciutat, tot i que fins els cronistes, historiadors i literats van escriure que són edificis històrics a Pedret, ni l´antiga fabrica l´Aurora, ni la Central d´en Cases, ni la meitat del complex de la resclosa, són de Pedret.

He anotat els punts anteriors xqué, l´organització de la ciutat en superBarris -el que hom suposa que seran els Districtes quan la ciutat abasti els centmil habitants- i en sectors, va fer del barri de Pedret un Sector del superBarri Nord, i a més l´escurçà fins a situar el límit nord del "sector" a l´alçada de la resclosa, davant més o menys, l´actual Centre Cívic...! Ves per on!

NF. imatge 1: tros de mapa de l´ ICC de la G.C. 296-1-8 (305-96), i imatge 2:tros de mapa de Girona, amb els Barris i Sectors, editat per l´UMAT de l´Ajuntament de Girona.

i ara que parlem de concursos...(Pe3)

Des de fa un cert temps, d´uns anys ençà, molts establiments comercials organitzen els seus concursos de dibuix per a infants i adolescents, amb tal o cual motiu: la inauguració de l´establiment, l´aniversari, o el llençament de productes de temporada, etc, amb amplis i detallats anuncis i articles de reportatge fotogràfic en la premsa local. En canvi hi ha Associacions de Veïns, que cada any sembla que els costa més organitzar, no ja concursos artístics, sinó també altres activitats festives, i àdhuc convocar la mateixa Festa Major de barri anual.

Addueixen que no hi ha suficient participació per l´organització, o que no hi ha prou diners...,i ja tornem a tenir el mateix problema de sempre: si les administracions de la cosa pública no aporten diners a les entitats socials no lucratives perqué hi ha crisi, les entitats no organitzen la festa, i si no ho fan, tot i que molts barris tenen les seves Associacions de Comerciants suposadament solidàries amb les de Veïns, els arribismes i interessos particularistes acaben treient així el valor d´aplec al conjunt social del barri, i quedant-se´l uns pocs sens dubte amb un clar ànim de guany econòmic poc solidari amb l´ética participativa que ha de caracteritzar el col·lectiu que representa, o almenys s´ho proposa, el conjunt vivencial més significatiu d´un barri, que és l´Associació dels Veïns.
I així els més petits i jovenets, amb la modalitat de convocatòries i concursos, abans esmentada de la privacitat particularista de peculiaritats productives comercials, entren en la roda del benefici i el guany partidàriament mercantilista i dinerari en l´entorn social primari extrafamiliar, allunyant-los dels valors de generositat, de compartir solidari, d´ identitat social, d´amistats àmplies, de compromís i servei a la comunitat base i en definitiva els empetiteix el prisma pel qual apreciaran la societat, ja des del nivell fonamental, el del barri.
Tot i que els establiments comercials, amb les seves convocatòries, supleixen el que hauria de sortir de la consciència del col·lectiu veïnal i dels seus deures, es dir decidir si al barri es fa la festa cada any, com a mínim per a que els més petits es vagin formant en els valors socials ciutadans bàsics, com són els dels barris on resideixen, de manera lúdicament divertida, naturalment, els interessos comecials no són qui ha de representar, ja ho he dit abans, l´aplec del conjunt social dels que resideixen al barri. A banda dels anars i venirs dels interessos dels mercantilismes, i també dels canviants entorns de les administracions locals dels municipis, si els representants del col·lectiu veïnal d´un barri són conscients que aquesta raó, la d´apendre a ser d´un entorn, d´un barri, genericament ultrapassa les ideologies d´aquí o d´allà, ja hem arribat al cap del camí!

Els barris buixats (2. Pedret també)

És costum que en les festes de barri, entre les activitats que s´organitzen, hi figuri un concurs de dibuix adreçat sovint als petits i joves. Solen ser activitats on es pot apreciar quina seràn els futurs valors de l´expresió artística, entre altres qualitats dels més joves; tenen doncs aquests actes un gran valor social i educacional, perqué si el tema és el barri, es contribueix a formar les mirades sobre l´entorn paisatgístic i vivencial immediat i per medi de l´educació en l´estètica iconogràfica i plàstica, la percepció visual, el desenvolupament cognoscitiu, la crítica i/o l´estimació en l´opinió gràfica, que contribueixen a formar caràcters i persones conscients ciutadanament.

• En els barris on he viscut o hi visc actualment, sempre en les festes del barri es solien organitzar aquests concursos, i gairebé sempre o hi havia concursat o he format part del jurat, i sempre havia trobat sorpreses entre els concursants, valors de diferent i diversa característica: entre els nens i nenes, i els nois i noies, n´hi havia que reflectien en les seves produccions maneres especials de percebre l´entorn, admirables sovint...
• Els premis, que la major part de les vegades consistien en copes o altres medallons, es pot dir que estaven desfasats, no estaven anivellats amb les dinàmiques pedagògiques actuals, d´entresegles, i el seu valor simbòlic esdevenia així mínimitzat; per aixó sempre vaig manifestar la meva discrepància amb tals "alicients" , quan se suposa haurien de donar suport i ànim als que han merescut ser premiats.

Que les noves tecnologies, i les eines informàtiques hàgin canviat el panorama d´alló artístico-visual, o que altres técniques artistiques, com la fotografia, puguin fer veure com depassades o molt primàries les modalitats del dibuix o la pintura, i que el retreball amb materials fotogràfics ja sigui com un joc de nens, no és obstacle per no seguir considerant important l´expressió artística primària amb el dibuix i altres tècniques similars, àdhuc en la celebració de les Festes Majors de barri, ni incompatible amb activitats o concursos fotogràfics o de treball amb eines informàtiques, ans al contrari, és desitjable i molt positiu socialment. 
I que els alicients a la participació canviin, no ha de constituir un menysteniment pels que no fa tants anys encara rebien "copes i medalles", com tampoc els més petits han de resultar víctimes de les modalitats dels "toma i daca" o "rasca i pica" dels adults.

Pedret 2011 (1: de la natura de les baules)

Per aquestes dates es solen celebrar les festes del barri on resideixo des de fa molts anys, el barri de Pedret de Girona. Solen ser per aquestes dates des de que el catolicisme, com a religió oficial a Espanya, així ho va decidir, dedicades a la Verge o Mare de Deu del Pilar.

A Pedret de Girona, indret que des d´antic era l´únic pas viablement civilitzat vers l´antiga vila de Gerona, clau de l´accés a les planes costaneres catalanes de més al sud, ja es trobaven els rius més cabdalosos que havien delimitat per l´est i nord la plana gironina, formant el més gran aiguabarreig de les nostres comarques...Les pluges tardorals que en altres temps eren sovinteres a partir de la segona o tercera setmana d´Octubre, sovint varen ser catastròfiques a la contrada, però sobretot per a aquell entorn del Pedret, antic raval fora murs de la vila i restallera de cases al llarg de l´estret pas sobre la riba de l´aiguabarreig, al peu del Mont-juïc; els textes i altres documents gràfics sobre història local, faciliten moltes dates i dades sobre aquells aiguats i revingudes amb que la tardor començava a fer-se notòria.
Sembla doncs que la invocació d´ajut a una verge, el culte a la qual la tradició catòlica explica que havia sigut instituit prop del riu Ebre, estaria ben justificada en un entorn on calia demanar ajut als agents salvífics del cristianisme, com la mare de Crist, per salvar-se dels seus perseguidors, i possiblement també dels temibles aiguats del riu més cabalós del Nordest peninsular català. La tradició conta que l´apóstol Sant Iago, en la seva tasca evangelitzadora en els primers segles de l´Era cristiana, va fonamentar el culte pilarístic a CesarAugusta (Saragossa).

A les contrades gironines, segurament mercés a la formació de la Corona d´Aragó que uní Aragó i Catalunya, el culte a la figura de la Verge Pilarica arribà pel s.XIII, on a Pedret hi hagué una capella dedicada a l' apostol sant Iago, o Jaume en català; El camí de pelegrinatge a la vila gallega de Compostela, on hi ha el que ja era a Europa el famós temple on la tradició catòlica situà la tomba d´aquell apóstol, també tenia una fita en aquestes contrades d´aleshores, i per aixó s´edificà un petit hospital pels pelegrins al cantó del que hi hagué també pels malalts infecciossos.

Antiga capella del Pilar a Pedret, per Jep Ll. Ro.Ma. a partir de fotos. histr. local

Al segle XVI ja hi havia una gran i bella capella, d'estil gòtic renaixentista, dedicada a la mare de Deu del Pilar - tal vegada perqué al s.XV, un bisbe de Gerona, va esdevenir arquebisbe de Saragossa-, que amb el temps va fer famós aquell raval gironí, perqué tenia un porxo que ocupava tot l´ample de l´estret pas entre la riba de l´aigua i les edificacions al peu de la muntanya (dibuix supra), i venia a ser com un portal d´accés en el camí d´entrada a la vila, i així ho veieren, a començaments del s.XVIII, els urbanistes del despotisme il·lustrat de l´absolutisme borbònic, i per aixó varen construir una barana de pedra al llarg de la riba, que arribava fins gairebé el portal de França dels murs de la vila antiga; aquella barana, tenia un monòlit (foto al costat) que anunciava quí havia manat fer la barana protectora de les revingudes dels rius a l´aiguabarreig. Les guerres napoleòniques d´inicis del segle XIX varen destrossar aquell temple de fora els murs de la vila, del que desaparegué el gran porxo-portal - restant personalitat paisatgística al raval d´entrada a la ciutat-, i per aixó s'hi deixà d'oficiar els cultes religiósos. En els primers temps constitucionals, el marqués de Montsonís va comprar les ruïnes de la capella i les va fer desmuntar, traslladar i reedificar en una finca seva al massís del Montseny, i el servei litúrgic local va ser traslladat a l´antiga capella de sant Jaume en l´antic, i de segles en desús, hospital de Pedret.

Fins aquí la part religiosa, però tot seguit, dinàmiques de gestió política i social espanyola, de les primeres dècades del segle XX, subsegüents a la necessitat de no tallar completament els nexes amb les antigues colònies americanes i orientals del ja desaparegut imperi espanyol, varen obligar a reforçar llaços culturals - i de retop comercials - amb aquelles emergents repúbliques on la llengua oficial era l´espanyol (llegeixis el castellà) i així va sorgir el concepte "Hispanitat"   - que ve a ser l´orbe terraqui de parla i cultura d´orígen castellà, ja que aquesta llengua sol monopolitzar el significat del terme pel que fa a idioma, ja que originalment es referia a tot alló que pertanyia als territoris de l´antiga Hispània de la cultura dels antics romans, per causa d´esdevir la llengua peninsular més estesa territorialment i de les imposicions de la nova dinastia als  catalans per la seva obediencia austracista -, del que varen fer patrona religiosa a aquella advocació d´orígen navarrés i "maño", la verge del Pilar - pels lligans originals de sant Jaume, suara patró religiós oficial d´Espanya, amb la Pilarica-, i fent coincidir la seva festivitat amb la data que Cristòfor Colom va trobar els primers territoris americans, el 12 Octubre, al 1492, refermant així els criteris del nacionalisme espanyol, i els interessos d´aquest amb els estats i societats hispanoamericanes.

Preguntes d´interés localista, en aquestes dates, sobre aquests referents exposats poden ser : Seria que perqué el Pilar de Pedret venia a ser com una mena de preentrada o preportal a la vila antiga preconstitucional, que també venia a ser com un anunci de fira - de fet molta pagesia només anava a vila a mercat o fira-, que les dates de les Fires de sant Narcís es va decidir, segles després d´organitzar-les en un altre mes, que es fessin a final d´Octubre, i així quedava bé que la festa del Pilar es fes poc abans que la Festa Major i Fires de la ciutat, i també són un anunci de les tradicionals pluges de tardor i dels aiguats (dels que ara estem ja bastant protegits) subsegüents, i aixó de les aigues ja se sap que té molt a veure amb els mites precristians del Narcís?

n.dades històriques locals de textes dels historiadors mn.J.Marqués, N.Castells, N.Puigdevall i F.Reixach.; les altres procedeixen de la Wikipèdia consultada en aquestes dates; dibuix il·lustratiu de l´antiga capella del Pilar de Pedret de Jep Ll. Ro.Ma., fotografia de Jos Dri Nir.