Em diu en Ep que en questió de gustos, ja se sap, com diu la dita popular…I jo afegeixo que si, però que sempre hi ha la questió d qui va ser primer, si l´ou o la gallina…
_I aixó vé a cuento de què?, ens diu en Jos…
_Doncs, molt senzill -dic jo-, vé a què fa tant de temps que en els foros del disseny gràfic i en l´art en general es parla de plagis, de produccions que semblen tretes, calcades, copiades, imitades unes d´altres, i es posa sovint tanta mala llet en les opinions sobre aquest tema, que he pensat que s´ho val posar una pisca en el flam d´aquesta questió, tot i que ja sabem que tot l´Art és sempre, velis nolis, una questió d´estètica, de maneres d´entendre i expressar visions, idees i pensaments, i per tant de preferències, de “gustos” en definitiva
En diverses ocasions hem sentit parlar, i hem vist crítiques i clams per alló que es considera un plagi, i dins uns marcs juridics, dins les legalitats, es lògic que un creatiu vulgui que se li respectin els seus drets com a autor; però fins on arriba el dret d´autoria pel que fa al concepte de plagi per còpia o imitació ?...Sovint s´exagera molt sobre aquest aspecte: el que passa és que molts no volen entendre que tota novetat, no es tant nova; que molt sovint el que avui és una millora, un progrés, una innovació no és res més que el producte o resultat d´una evolució, progresiva o a batzegades, d´idees que han sigut expressades, plantejades o apuntades amb anterioritat, a voltes amb minses diferències que dotaven de qualitats espècifiques a alló expressat anteriorment i que permetien entendre-ho millor o progressar amb més facilitat-
Tot i siguent així com com la major part de les vegades avancen les Ciències, sobretot les Ciències experimentals, les aplicades, totes les exactes i també la psicología, sovint les crítiques o el zel pels presuntes plagis augmenten considerablement quan el pou dels orígens, de les inspiracions, de la recerca de dades del passat que serveixen de base per a noves recerques, investigacions, experimentacions, "creacions" i/o produccions, es va quedant més petitet, més eixutet, i cal dir que els que ara s´en serveixen també passaran a augmentar el fons del pou de les idees de la història anterior.
Què seria dels innovadors que varen innovar mercés a que altres innovadors varen innovar a partir de les innovacions d´ alguns que com que no sabien que abans ja existien algunes troballes sobre les tals actuals, es varen pensar que creaven del no res, del buit, de la inexistencia, quan en realitat el que passava era que les pistes estaven ja en la mateixa natura, en l ´intercanvi energètic, en la petja ecològica que els envoltava, i que aquella matèria-energia-entorn que els va inspirar, tenia els seus origens en una evolució de matèries i elements, que es troben extesos i són essencials en l´Univers.
Com que només la fe cega pot amansir l´ inquietud que empenta la inquietant pregunta sobre quin va ser el primer orígen, encara molts humans prefereixen creure que una voluntat a imatge i semblança nostra va ser el primer Creador, figura que encarna tots els orígens de tots bens i tots els mals derivats dels orgulls d´ésser els primers en algun item que tenen molts artistes, dissenyadors i demés, que s´anomenen creatius amb la idea de ser absoluts en les seves autories…; què seria d´ells si no existissin les lleis que normativitzen els drets d´autor? tal vegada no ens lliurariem de l´excés d´ egotisme i egocentrisme.
_Ostia, nano, quin discurs que t´has marcat, -em diu en Jos-…i a que vé que t´ho prenguis amb tanta empenta?
