Talment sembla que aquesta Tardor arriba amb una neutralitat, una naturalitat poc aiguada. Dels temps en que les pluges eren abundants ja a l´Octubre, i al Novembre gaudiem de l´estiuet de Sant Martí, per entrar a finals de Novembre en el preludi de l´Hivern amb un refredament accentuat, i l´arribada de les primeres gelades en el pas de la Tardor a l´Hivern, enguany no ens queda més que aquests refredaments de finals de mes, previs a les pagues dobles dels assalariats i les estratègies dels empresaris i autònoms en relació als Nadals i AnysNous: papas & the mam´s…
Que els diners no fan la felicitat més que la d´uns quants, és una dita que ha passat a la història de les frases fetes i renegrides dels temps de les precarietats dels inicis de la segona mitat del segle passat, dels quals hem heretat tantes normatives socials: les paus ja se sap aporten sempre tota mena de nous ordres, ordres renovats , reformes i legislacions, costums…és per aixó que les pagues dobles -les que ja fa temps es deien pagues de Nadal perque es cobraven poc abans de tals dates-,que entren en els sous d´ una gran part de la població d´arreu, són la felicitat i les alegries de molts…
Pobres pagesos i pobres consumidors; els primers no tenen prou aigua de pluja per als camps de conreu, i si aixó seguéix així, com indiquen les estadístiques dels meteoròlegs que ens il·lustren sobre els nivells dels embassaments, tampoc podràn regar amb la generositat que els camps assedegats demanaran:Poc més o menys com els consumidors d´arreu de les ruralies i de les urbs, que haurem d´acontentar-nos amb productes manufacturats en les industries alimentàries i d´altres productes de consum, d´escassa qualitat, ja que l´aigua de boca anirà esdevinguent més i més prioritària, que la que caldrà per a les fabricacións, amb el consegüent empobriment generalitzat…Els pantans i embassaments no donaran per a tot…
-Bé, diu en Jos, farem aigua potable amb les desalinitzadores, i d´aigua de mar n´hi ha per donar i per vendre…
-Exactament, dic jo, ens la vendran, com ja fa temps ens venen l´aigua embotellada per a pal·liar el mal sabor i les poques garanties de l´aigua de les aixetes a les ciutats.
-Bueno, continua en Jos, de pitjors n´hem vist; recordat´en de les sequeres històriques, que sempre han coincidit amb una posterior temporada de pluges…i d´altra banda, que té a veure aixó amb els plusos de les pagues extres? Vols dir que no et passes una mica..(¿!!!)
Decideixo callar, ara que està de moda, o no? callo no fos cas que ens quedéssim sense el de reis? O segueixo per si la meva serveix de cant invocador de la desitjada mullena i d´IPCC local? Tha´t is the quesion…
Els insubmissos no estàn de moda, com ja ens va explicar la Naomí, dissinyadora aquella que amb els seus No Logo ens va deixar a molts molt clar que sense marques no podriem viure, que la guerreta de les marques està més que servida…
…la de les aigues, sobretot; si les aigues, les que deixarem anar per pagar aixó i alló, sobretot els que encara ens fem creus de la vertiginosa pujada de preus de tot des de lo de l´ euro, amb l´encariment generalitzat de tot i les esmirriades pagues i sous de la majoria…
Que el clero dissenytidor faci alguna rogativa travelexpress per demanar aigo, que ja ho diuen els de Visual : quitate pallà esas marcas!, que són poc xics, i menys llustroses, que que ens hem cregut, que la hilar i tat ja no mola, que ara toca seriedat, que a Suïssa, les vaques, perdó les Helvecies, encara que molt gales són tipus de molt de calat, i molta neutralitat, que la cultura ens donarà mam, que l´euro ha d´engolir el dólar, que la X records i altres galindaines ja no són ideals per a entornar la dansa de la pluja com temps abans, que ja no són tan sanejades com abans, que lo Indie encara puja, alarma, una mica de seni i aigó, sinyor!! quina barra!!!
