Com vols que miri els carrers, les places i els ponts amb la mateixa guipada que tots els que hi passen, si no tinc més que ulls per a ells i per a vosaltres, des de fa tant de temps...i enllà d´aixó, si cada dia més novetats omplen de noves les velles pedres ara repolides, vestides, maquillades, tretes i reposades en el formigó-portland de les noves obres del barri tot nou, de les noves cases dels nous estadants, d´ara extranys i llunyans lligams amb els carrers i places que sempre, des de petits, hem caminat, passat i repassat, i dels quals en servem, de grat mal ens pesi o imposadament, de cada temps el més preuat, el més vituperat, el més vistós, el més amagat, el més ardit, el més petit, el més agosarat, el més corrent, el que hi havia i, ara encara, el que hi hà...Tot i així cada dia compartim mirades i miratges que tenen les mateixes qualitats en cada un dels molts que quotidianament, rutinariament i tal vegada cansadament, pensen en el mateix entorn, visió, paisatge, iconografia, sobre...
... la Festa, d´aquell any, d´aquell estiu, de Sant Feliu, ja en fa alguns; novament calia que restés clar que al Barri també es té constància de la existènca del barri, i que les eines noves, que l´arribada de les TIC, fan ara la música de les hores en el rellotge tant dels dies com de les nits, perqué lo digital no té hores, és el temps mateix, és numèric, matemàtic, fred als ulls del llec. Sortosament el pont, vull dir la interficie de la poética iconogràfica, fa més amigable i amable el tràngol de la nua veritat del llenguatge digital de lo matèric i lo inmatèrial, tanmateix cruel. També és el pont que ens passa dels temps propers als molt depassats, als que sempre cal que algú aporti una alada de llum, llàntia o focus, o bé senyal o guía, tant se val, que les foscúries de les aigues si tèrboles espanten, que a les pedres també les cal abeurar-se, acaramullar-se de resplendor, amb breus històries per a no perdrés en les crueses de la història amb H.
I - digueren ells i elles- l ´aiguafestes, l´artista, tot i la má de flou, halo, boirina de polsims, tipografies molt made-in-USA, amb una espiral poc reeixida desllueix el paisatge daurat per la màgia dels focus nocturns i l'ombra pòntica sobre el riu fotogràfic: santa contaminació ens empari, i santa pol·lució lúminica ens ensenyi el camí... El resultat, segons els fidels: esplendorós, aixó si, diem els jos, balafiadorament. Qui és el millor testimoni de totes les noctàmbules vetlles a sobre de les barres i a redós dels prestatges de les ampolles, i alhora n'és el responsable de tanta descura, de tanta infamació, i dels emboiraments dels uns i dels altres quan encenen les nits fins les darreres hores: els gots, sentencien els parroquians, mentre els peten contra els taulells -sant Logo gloriós ens guiï al zel- posant fi a les matinades, abans que les innocències entonin el cant seguint al gall amatent dels dies festius, i deixant-hi la marca del seu cul...amén.
I - digueren ells i elles- l ´aiguafestes, l´artista, tot i la má de flou, halo, boirina de polsims, tipografies molt made-in-USA, amb una espiral poc reeixida desllueix el paisatge daurat per la màgia dels focus nocturns i l'ombra pòntica sobre el riu fotogràfic: santa contaminació ens empari, i santa pol·lució lúminica ens ensenyi el camí... El resultat, segons els fidels: esplendorós, aixó si, diem els jos, balafiadorament. Qui és el millor testimoni de totes les noctàmbules vetlles a sobre de les barres i a redós dels prestatges de les ampolles, i alhora n'és el responsable de tanta descura, de tanta infamació, i dels emboiraments dels uns i dels altres quan encenen les nits fins les darreres hores: els gots, sentencien els parroquians, mentre els peten contra els taulells -sant Logo gloriós ens guiï al zel- posant fi a les matinades, abans que les innocències entonin el cant seguint al gall amatent dels dies festius, i deixant-hi la marca del seu cul...amén.
