Algú em va preguntar fa uns anys, que jo que havia sigut un gran lector de còmics des que era petit, que què feia per a aquest entorn...Evidentment em vaig enrojolir i vaig pensar que si, que tal vegada caldria aportar quelcom, ja que feia temps que ni dibuixava una tira, ni exposava res...I així vaig escriure una sèrie textes dels quals us en faig un bocí, per a que aneu fent boca, o mà, o tecla, o llapis, com vulgueu;
Aquest article està compost de paràgrafs extrets de articles més extensos i en format llibresc que vaig anar escrivint sobre el tema, i que si bé estàn registrats al RPI, a través d´aquest blog els poso d´alguna manera a disposició dels que volgueu fer-los servir, ja que ací éls poso sota llicència creative commons, per a que els pogueu usar- fins a un punt-lliurement. De moment, seguidament, la mostra:
Aquest article està compost de paràgrafs extrets de articles més extensos i en format llibresc que vaig anar escrivint sobre el tema, i que si bé estàn registrats al RPI, a través d´aquest blog els poso d´alguna manera a disposició dels que volgueu fer-los servir, ja que ací éls poso sota llicència creative commons, per a que els pogueu usar- fins a un punt-lliurement. De moment, seguidament, la mostra:
"Eren les primeres dècades del segle vint a les amèriques USA. La programació editorial de models per a la producció de còmic strips, com les familystrips, girlstrips, kidstrips, entre altres, començava a ser gestionada per aquelles empreses ad hoc -es a dir que ni fetes exprés- de la industria periodística: els Syndicates, amb els quals la professionalitat de dibuixants i guionistes de còmic strip passava a dependre del control comercial, i no del control de qualitat expressiva, temàtica, creativa...,deixant enrera el que es considerava l´ etapa pionera i experimentalista del Còmic made in USA. S' inicià aleshores doncs, una etapa integrada en macroplanificacions per a la integració de les milionàries onades d'innumerables immigrants d´arreu que cada any arribaven als EE.UU. -la tant coneguda AWOL ò American Way of Life -, per a dotar i desenvolupar el tarannà nacional USA als/ en aquells nouvinguts procedents d´arreu del planeta, i a/ en la seva prole, aixó és, la creació de la marca USA, l´ ATM, o American Trade Mark. Aixó darrer es pot dir així, no només pel que d´ incrustada estava la producció de còmic strips en la industria periodística gràfica, sinó pel paper que els varen fer jugar en els contextes de les dinàmiques i planificacions "econòmiques" de la economia USA, a traves dels entorns informacionals i comunicacionals, mercès al ple desenvolupament de la Publicística com a teoria de suport als sectors comercials: de veu subliminal dels sectors polítics.
Es començaren doncs a canalitzar, des dels estaments polítics i els econòmics del poder, a partir de la coneguda com a Llei Seca, tot un seguit d´empentes desenvolupadores en progressió lineal d´ informativitats més o menys explícites en tots els aspectes comunicacionals de la vida quotidiana als USA, que fou camp de proves per a la política publicitària i propagandística adreçada a l´exportació del model econòmic i social dels U.S.A., que començà plenament a partir de la segona mitat dels anys vint.
I, això què significà: doncs, senzill, que el debat sobre assimilació de població immigrada ja provenia d´abans, dels que hi hagué entre la WASP (White Anglo Saxon People) o clase social dominant de finals del segle XIX, sobretot en relació a les polèmiques sobre protecció a la infància - en relació als extensíssims consums d´alcohol, i usos morals i socials ad hoc-, que s´esdevingueren en les cultures anglosaxones d´ambdues bandes de l´Atlàntic, i que finalment eclosionaren en la Llei Wolstead o llei Seca de prohibició als USA, a finals dels anys deu, significant la victòria del front unit de
I, això què significà: doncs, senzill, que el debat sobre assimilació de població immigrada ja provenia d´abans, dels que hi hagué entre la WASP (White Anglo Saxon People) o clase social dominant de finals del segle XIX, sobretot en relació a les polèmiques sobre protecció a la infància - en relació als extensíssims consums d´alcohol, i usos morals i socials ad hoc-, que s´esdevingueren en les cultures anglosaxones d´ambdues bandes de l´Atlàntic, i que finalment eclosionaren en la Llei Wolstead o llei Seca de prohibició als USA, a finals dels anys deu, significant la victòria del front unit de
- a/ les Lligues religioses, abanderats d''un moralisme massa estricte i hipocrita.
- b/ les lligues de la Temperança -es dir les de la mesura en els consums d' alcohols, tabac, sexe i altres menys estesos-, dels sectors benestants adinerats.
- c/ els grups laics per les morals de l´austeritat vivencial, i
- d/ també els estaments mèdics d´aleshores, sobretot de l'A.M.A. (american medical association)
que significà una empenta dsconsiderada al Partit Demòcrata per a la aprovació
d´aquella llei, en els darrers anys d´aquell periode de la seva
legislatura, que venia a ser la torna a l´acció de finals del segle
anterior, del potentat periodístic W.R.Hearst, que va fotre-li el guió i
el personatge –el Yellow Kid- al seu rival periodístic, i que es
manifestà aleshores... Ja en les eleccions següents
s´esdevingué el canvi en el torn parlamentari, per resultar guanyador
el Partit Republicà, que durant la llarga dècada que governà, els happy
twenty, gestionà la política informativa i comunicacional – i
subseguentment també l´entorn dels Còmics- segons els criteris que el
caracteritzaven, conservadors i pragmàtics en l´ideari republicà, per
garantir l´ oportunitat de saludabilitat i el purisme, a molts
consumidors abocats aleshores a l´abstèmia obligada...
Aixi dons, com es desenvolupà la oposició política durant aquells anys...? dons ja sabeu, atribuint-li per part dels partidaris dels governants moltes truculències legals i travetes comercials, i amb molta vigilància de les autoritats mèdiques, sanitàries i socials...,no fos cas que la història dels carrers del segle XIX (orígen de lo que significà el primer Yellow kid) es repetís...: les llegendes populars d´aquell temps en relació als italians i als orientals -xinessos i similars- són notòries, ja que els que procediren d´Iranda, nodriren en quantitat notòria les files de la policia de carrer, els que tenien el bressol a Alemania ja començaven a veure desllustrat el seu paper de gentils comerciants per causes variades, i els anglosaxons eren els propietaris de la marca original USA...; una mena de joc de guardies i lladres, de sans i malalts, de rics i pobres, per a assimilacions de la majoria de població nouvinguda d´altres noves procedències en aquell preestablert ordre social USA... segona versió, ara més atemperada i civilitzada, del que, com he apuntat abans, va començar en la primera mitat del segle dinou, tal com descriu la pelicula Gangs of New York, de Martin Scorsese, o en dibuixos animats de les Aventures de Fievel i el Nou Món, de Don Bluth i S.Spielberg ; veieu-les si encara no ho heu fet, ja que amb tota seguretat es pot dir que les seves imatges il·lustren més que els textes i mots!
Aixi dons, com es desenvolupà la oposició política durant aquells anys...? dons ja sabeu, atribuint-li per part dels partidaris dels governants moltes truculències legals i travetes comercials, i amb molta vigilància de les autoritats mèdiques, sanitàries i socials...,no fos cas que la història dels carrers del segle XIX (orígen de lo que significà el primer Yellow kid) es repetís...: les llegendes populars d´aquell temps en relació als italians i als orientals -xinessos i similars- són notòries, ja que els que procediren d´Iranda, nodriren en quantitat notòria les files de la policia de carrer, els que tenien el bressol a Alemania ja començaven a veure desllustrat el seu paper de gentils comerciants per causes variades, i els anglosaxons eren els propietaris de la marca original USA...; una mena de joc de guardies i lladres, de sans i malalts, de rics i pobres, per a assimilacions de la majoria de població nouvinguda d´altres noves procedències en aquell preestablert ordre social USA... segona versió, ara més atemperada i civilitzada, del que, com he apuntat abans, va començar en la primera mitat del segle dinou, tal com descriu la pelicula Gangs of New York, de Martin Scorsese, o en dibuixos animats de les Aventures de Fievel i el Nou Món, de Don Bluth i S.Spielberg ; veieu-les si encara no ho heu fet, ja que amb tota seguretat es pot dir que les seves imatges il·lustren més que els textes i mots!
Tot alló va generar, es clar, voluminosa producció de Còmics, i per tant els periodismes varen permetre que els dibuixets de riotades per a la formació subliminal en la ciutadania emplenessin pàgines senceres i així doncs que es comencéssin a emancipar : i fòren els Còmic Books..., i les TM (Trade Mark) o "marques comercials" posaren el seu segell al aquell seu nou Market Maked: l´Or Negre movia les màquines de la producció, els Ford es forraren amb els models posteriors al T, el Blues i el Jazz posaven les notes negres a la banda sonora de fons, les discogràfiques produien a tota baquelita, les orelles anaven calentes amb les radiofonies de les broadcasts, i els ulls i les mirades eren enlluernats amb l´Star System Hollywoodenc...només la Crisi bursàtil de W.S. posà els tons més foscos i tètrics al toc final al periode "sin" i va ser el punt d'inflexió per a un d´inicial de l´expansió fulgurant del mercat internacional del tabac USA, en el Welfare State : nova programació, per la meitat del segle vint, del Model SE -socieconòmic- USA..."
N. Si algú en vol un exemplar en paper dels dos primers llibres sencers, titulats: "Dossier Còmics.(1)els orígens de l'humor gràfic sequencial " i "Dossier Còmics.(2)el gènere de l'H.G. contemporani i el seu llenguatge", podeu demanar-m'els via e-mail; tingueu en compte que haureu d'abonar el preu d'impressió, si bé resulta molt econòmic.
