_Deia que transversal i no atravesat, i posaré altres exemples d´exageració o progressió en alló que deia abans de les semblances i similituts; sembla que en l ´entorn del Disseny Gràfic, hi ha casos a manta:
- Darrerament pel que fa al disseny tipogràfic, hi ha polèmica- engegada per alguns dissenyadors coneguts i adscrits a la revista VISUAL- en relació a les tipografies Arial i Helvètica, de les que diuen que són molt semblants, i que l´ Arial no va ser dissenyada primerament sinó que va ser una còpia de l´altra que va ser la primera d´aquest ram, i que l´ Helvètica és millor que l´ Arial, que aquesta és bastarda(¡?)- retrògrada expressió, no creieu, per a l´humanitat del món de les societats contemporànies actual?- i barata, i per tant que més utilitzada per més “assequible”, que tothom la fa servir, i que cal més varietat, que cal més selectivitat, i l´Helvètica dóna categoría, i eteceteres.
- També hi ha pole en altres exemples d´exageració en la comparació : El dissenyador A.Rueda, en el seu blog:www.blogdedisenadoresypublicitarios.com/2007_10_01_archive.html, exposa casos des del seu punt d´opinió, com el del logo de la candidatura de Madrid als jocs Olimpics del 2016, que diu que diuen que és massa semblant, i fins que ha sigut copiat, d´ altres grafismes i logotips d´altres dissenyadors que varen dissenyar tals grafismes amb anterioritat. I encara cita altres exemples que podeu trobar en el seu blog; aquesta només és una de les pàgines web que parlen d´aquesta questió, per posar un exemple dels blogs que parlen del tema dels plagis, les copies i les imitacions, així com hi ha altres webs de l´entorn de la Publicitat, i el Disseny Gràfic, que també fan barrila d´aixó...El Rueda diu textualment en un dels seus comentaris :“Extrañas coincidencias es el título de una película, pero aquí, a juzgar por lo visto, no cabe hablar de coincidencias. El primer videoclip mostrado arriba( aquí clica en el texte enllaçant per veure el videoclip) es obra del famoso realizador francés Michel Gondry.Un poco más abajo tienes (un fotograma de un spot) de MicroBank La Caixa, que pertenece a un spot actualmente en emisión. Y aquí, el link para poder ver ese spot en su totalidad: http://www.microbanklacaixa.com/ . Desde luego, en este caso no se puede hablar de coincidencias, porque es evidente que el spot está sacado literalmente del videoclip de Gondry”…fins aquí el que diu A.R., en el seu blog.
Jo opino sobre aquest darrer cas que: fa molt temps que es fan textes amb mots composats amb retalls d´ altres paraules i d´altres impresos, gravats o fotografies per a ús publicitari i ningú havia acusat a ningú de plagi; més aviat en els entorns de la docència es mostrava com a exemple de tècnica aplicable a l´entorn publicitari i comunicacional. Sembla que Gondry va ser un dels primers en fer-ho en video, i així és considerat un "original", i si altres també usen aquest recurs en videoproduccions, amb altres textes i idees, ja són copietes?… Quina manca de visió històrica! recordem doncs que els missatges anònims des de fa molts anys es feien així per a que no fòssin reconegudes les caligrafies, i recordem que aquesta tècnica de composició de textos era molt utilitzada per segrestadors i delinquents de tota mena, com feien molts personatges dels dolents novelescos de la narrativa del gènere policiac del segle dinou i primera mitat del vint Ja en els anys seixanta del s.XX, es va començar a utilitzar aquell truc de delincuents, per als titols de crèdit de molts films de tema policiac o de sèrie negra, i es va continuar aplicant en altres camps publicitaris, i així fins en Tipografia es va dissenyar una font que imitava tal tècnica de composició de textots. Tothom que tingui més de trenta anys ho sap.
A mí, moltes crítiques sobre semblances subjectes de ser acusades de plagi, em semblen d´un oportunisme descarat per fer la guitza, i els comparats sovint d´una innocència benintencionada i un victimisme cruel...; Pels críticadors amb tisora inquisitiva la semblança és un crim contra les Ll.P.I. Exagerats!!, és evident què la varietat i la diversitat en la tematització us fan por, i consequentment també la pluralitat i l´enriquiment que d´ella s´esdevé.
Alló que marca desde la petja individual si que és originalitat, que venia a ser el que els fòrums de les Fires punteres(Viscom Sign-Madrid) i les Setmanes Científiques(12ena S.de la C.)de les Universitats, dels darrers mesos, venien a dir amb les imatges de les seves publicitats -us les he mostrat en l´article anterior- on eren ben visibles sengles grans petges digitals; un mateix tema de fons, per a dos entorns diferents, per a suggerir varietat diversa en la tematització sobre les propietats intel·lectuals, els drets dels autors, la figura de l´autor i fins sobre l´autoria...
- I aquí teniu algun altre exemple, que l´Angel Rueda mostra en el seu blog; ell cita que el grup de música Nirvana, va posar, en la portada d´un dels seus millors discos, un nadó que nedava dins de l´aigua, i altres dissenyadors han usat imatges semblants per a publicitar altres idees, en el fons semblants. Jo afegeixo que si, que va aquella portada va ser una idea d´èxit en el seu moment que va contribuir molt a ´éxit de la producció musical, un precedent, vaja!. A més, i ha produccions gràfiques similars posteriors molt interessants, p.e. el cartell de les festes del poble de l´Escala a la nostra Costa Brava aquest estiu, que emprava una figura a contrallum i tinta plana, silueta que venia a ser com la mateixa de la famosa foto del nadó del disc de Nirvana, però segur que no la mateixa i tal vegada ni el mateix nadó, encara que el seu autor digués en una entrevista que la imatge era semblant a la dels publicistes del grup de música; algún truc ha de tenir, tal vegada era la foto del seu nadó nedant, però al ser una tinta plana com una trepa del perfil de la foto, deixava un lloc a la privacitat, a la crítica i al debat... Desafiament descarat, homenatge de fan musical o estrategia cooling(?!). Altres, ja abans de tot aixó, ja havien fet simplement una foto al seu nadó quan l´ensenyaven a nadar en la piscina del barri o de casa seva. Tal vegada els de Nirvana varen veure la foto i varen dir "just do it", com qualsevol frase de les que diem cada dia, i un tecnic publicitàri un bon dia va trobar que li anava al pel a alló que havia de vendre; i si ara l´usa un altre, doncs serà un plagiador, un copieta...
-No creiem en les pistoles!, dijo el poeta, i así debería seguí siendo para seguí construyendo lah sociedades en pas(z)… seguéix perorant la Llis, una mica passada de bieles!
-si noia, però a veure qui li diu a un odontòleg que uns canins incisius divins són armes letals ! au, bona nit!
