sobre preferències, semblances i tendències (2)

_"Dejad vivir y en pas(z), agentes del disimulo i del enmascaramiento; no jodais por preferencias, por favó!, o sed mas equanimes, y en conceptuaciones de producsiones gràficas iros a tratar de puta a otras; vosostros sois de los que teniendo buena pluma, la gastais muy refinada para tanta nimiedad en la informasión sobre lo gràficovisual apologizado por el diseñi generalizado; estais siegos i no veis que en definitiva estamos complejizando y llevando a estados de defisiensia, que pueden ser muy críticos, a la economia de la energia de la Biosfera, con la mierda que han hechao y siguen hechando la fàbricas de las marcas, sobretodo las màs publisitadas y que por ello venden mas, “colocando” así ar personal, y luego diràn que si el paro, que si las drogas, duras o blandas,...y luego diran que vayas al mèdico y te tomes lah medisinah, y des vida a la Crus Roja y olé. Les duele que la escasa venta de tipos para textos de diseño "guay" pueda ser ocasionada por las bastardias o puteríos de los excesos del consumismo? NOOO! les duele que se usen loh màs baratoh i manios que algunoh retrabajan. En er Diseño aún hay demasiados elitismoh, humos, i orguyos, que les impiden ver aqueyo que de verdad importa, o les conviene no verlo… y encsma quieren vendernoslo mientras disen que los que hacen webs o impresos con aquellas, no són DG como d.m. (dioh manda), que són cutredades, item mas…"

Així s´ expressava ardidament la Llis, sobre lo que abans s'ha exposat, xqué també vol sucar en les xerrades pel nostre bloc de anotes per a tothom.
No hi ha com pensar en la diversitat però unicitat de l´entorn Natural de la Biosfera -tercià alhora la Roni- , que ben entesa ens permet veure que els éssers vius: els seus cossos, sistemes, organs, i unitats de matèria fonamentals per a la vida, són variacions, i breus subtils i gradacions, de models i estructures, generades en un procés d´adaptació al medi en que viuen -vivím-, i comprenent aquest procés, pel que es va arribar a la completitud i la complexitat de la Natura i de la Vida actual en el nostre planeta, o copsant-ho breument, podrem compendre com cada una de les les Art-i-ficialitats informacionals i comunicacionals de les societats i cultures humanes, produides amb el Disseny Gràfic i la Publicitat, no són més que petites parts que estructuren el tot o continnum comunicacional global de la petja de la Humanitat en el planeta...

Preferències, semblances i favoritos (1)

_Deia que transversal i no atravesat, i posaré altres exemples d´exageració o progressió en alló que deia abans de les semblances i similituts; sembla que en l ´entorn del Disseny Gràfic, hi ha casos a manta:

• Darrerament pel que fa al disseny tipogràfic, hi ha polèmica- engegada per alguns dissenyadors coneguts i adscrits a la revista VISUAL- en relació a les tipografies Arial i Helvètica, de les que diuen que són molt semblants, i que l´ Arial no va ser dissenyada primerament sinó que va ser una còpia de l´altra que va ser la primera d´aquest ram, i que l´ Helvètica és millor que l´ Arial, que aquesta és bastarda(¡?)- retrògrada expressió, no creieu, per a l´humanitat del món de les societats contemporànies actual?- i barata, i per tant que més utilitzada per més “assequible”, que tothom la fa servir, i que cal més varietat, que cal més selectivitat, i l´Helvètica dóna categoría, i eteceteres.
• També hi ha pole en altres exemples d´exageració en la comparació : El dissenyador A.Rueda, en el seu blog:www.blogdedisenadoresypublicitarios.com/2007_10_01_archive.html, exposa casos des del seu punt d´opinió, com el del logo de la candidatura de Madrid als jocs Olimpics del 2016, que diu que diuen que és massa semblant, i fins que ha sigut copiat, d´ altres grafismes i logotips d´altres dissenyadors que varen dissenyar tals grafismes amb anterioritat. I encara cita altres exemples que podeu trobar en el seu blog; aquesta només és una de les pàgines web que parlen d´aquesta questió, per posar un exemple dels blogs que parlen del tema dels plagis, les copies i les imitacions, així com hi ha altres webs de l´entorn de la Publicitat, i el Disseny Gràfic, que també fan barrila d´aixó...El Rueda diu textualment en un dels seus comentaris :“Extrañas coincidencias es el título de una película, pero aquí, a juzgar por lo visto, no cabe hablar de coincidencias. El primer videoclip mostrado arriba( aquí clica en el texte enllaçant per veure el videoclip) es obra del famoso realizador francés Michel Gondry.Un poco más abajo tienes (un fotograma de un spot) de MicroBank La Caixa, que pertenece a un spot actualmente en emisión. Y aquí, el link para poder ver ese spot en su totalidad: http://www.microbanklacaixa.com/ . Desde luego, en este caso no se puede hablar de coincidencias, porque es evidente que el spot está sacado literalmente del videoclip de Gondry”…fins aquí el que diu A.R., en el seu blog.

Jo opino sobre aquest darrer cas que: fa molt temps que es fan textes amb mots composats amb retalls d´ altres paraules i d´altres impresos, gravats o fotografies per a ús publicitari i ningú havia acusat a ningú de plagi; més aviat en els entorns de la docència es mostrava com a exemple de tècnica aplicable a l´entorn publicitari i comunicacional. Sembla que Gondry va ser un dels primers en fer-ho en video, i així és considerat un "original", i si altres també usen aquest recurs en videoproduccions, amb altres textes i idees, ja són copietes?… Quina manca de visió històrica! recordem doncs que els missatges anònims des de fa molts anys es feien així per a que no fòssin reconegudes les caligrafies, i recordem que aquesta tècnica de composició de textos era molt utilitzada per segrestadors i delinquents de tota mena, com feien molts personatges dels dolents novelescos de la narrativa del gènere policiac del segle dinou i primera mitat del vint Ja en els anys seixanta del s.XX, es va començar a utilitzar aquell truc de delincuents, per als titols de crèdit de molts films de tema policiac o de sèrie negra, i es va continuar aplicant en altres camps publicitaris, i així fins en Tipografia es va dissenyar una font que imitava tal tècnica de composició de textots. Tothom que tingui més de trenta anys ho sap.

A mí, moltes crítiques sobre semblances subjectes de ser acusades de plagi, em semblen d´un oportunisme descarat per fer la guitza, i els comparats sovint d´una innocència benintencionada i un victimisme cruel...; Pels críticadors amb tisora inquisitiva la semblança és un crim contra les Ll.P.I. Exagerats!!, és evident què la varietat i la diversitat en la tematització us fan por, i consequentment també la pluralitat i l´enriquiment que d´ella s´esdevé.

Alló que marca desde la petja individual si que és originalitat, que venia a ser el que els fòrums de les Fires punteres(Viscom Sign-Madrid) i les Setmanes Científiques(12ena S.de la C.)de les Universitats, dels darrers mesos, venien a dir amb les imatges de les seves publicitats -us les he mostrat en l´article anterior- on eren ben visibles sengles grans petges digitals; un mateix tema de fons, per a dos entorns diferents, per a suggerir varietat diversa en la tematització sobre les propietats intel·lectuals, els drets dels autors, la figura de l´autor i fins sobre l´autoria...

• I aquí teniu algun altre exemple, que l´Angel Rueda mostra en el seu blog; ell cita que el grup de música Nirvana, va posar, en la portada d´un dels seus millors discos, un nadó que nedava dins de l´aigua, i altres dissenyadors han usat imatges semblants per a publicitar altres idees, en el fons semblants. Jo afegeixo que si, que va aquella portada va ser una idea d´èxit en el seu moment que va contribuir molt a ´éxit de la producció musical, un precedent, vaja!. A més, i ha produccions gràfiques similars posteriors molt interessants, p.e. el cartell de les festes del poble de l´Escala a la nostra Costa Brava aquest estiu, que emprava una figura a contrallum i tinta plana, silueta que venia a ser com la mateixa de la famosa foto del nadó del disc de Nirvana, però segur que no la mateixa i tal vegada ni el mateix nadó, encara que el seu autor digués en una entrevista que la imatge era semblant a la dels publicistes del grup de música; algún truc ha de tenir, tal vegada era la foto del seu nadó nedant, però al ser una tinta plana com una trepa del perfil de la foto, deixava un lloc a la privacitat, a la crítica i al debat... Desafiament descarat, homenatge de fan musical o estrategia cooling(?!). Altres, ja abans de tot aixó, ja havien fet simplement una foto al seu nadó quan l´ensenyaven a nadar en la piscina del barri o de casa seva. Tal vegada els de Nirvana varen veure la foto i varen dir "just do it", com qualsevol frase de les que diem cada dia, i un tecnic publicitàri un bon dia va trobar que li anava al pel a alló que havia de vendre; i si ara l´usa un altre, doncs serà un plagiador, un copieta...

Així que DGs tots, sapigueu que cada dia quan feu/fem el que feu/fem i dieu el que dieu/diem esteu plagiant en la vostra conversa i el vostre quefer rutinari quotidià a altres que també ho fan..."Les marques comercials aviat pendran el control de les nostres vides...", deia la Naomí Klein, que ja ni viure simplement serà personal i propi de cadascún..., quant de despotisme vampíric actualitzat i regenerat hi ha en els mercats!
-No creiem en les pistoles!, dijo el poeta, i así debería seguí siendo para seguí construyendo lah sociedades en pas(z)… seguéix perorant la Llis, una mica passada de bieles!
-si noia, però a veure qui li diu a un odontòleg que uns canins incisius divins són armes letals ! au, bona nit!

Àlbums web de Picasa

 doneu una ullada als:
Àlbums web de Picasa d'en jep lluis ro.ma.

glosa sobre una il·lustració per a una festa veïnal.

Com vols que miri els carrers, les places i els ponts amb la mateixa guipada que tots els que hi passen, si no tinc més que ulls per a ells i per a vosaltres, des de fa tant de temps...i enllà d´aixó, si cada dia més novetats omplen de noves les velles pedres ara repolides, vestides, maquillades, tretes i reposades en el formigó-portland de les noves obres del barri tot nou, de les noves cases dels nous estadants, d´ara extranys i llunyans lligams amb els carrers i places que sempre, des de petits, hem caminat, passat i repassat, i dels quals en servem, de grat mal ens pesi o imposadament,  de cada temps el més preuat, el més vituperat, el més vistós, el més amagat, el més ardit, el més petit, el més agosarat, el més corrent, el que hi havia i, ara encara, el que hi hà...Tot i així cada dia compartim mirades i miratges que tenen les mateixes qualitats en cada un dels molts que quotidianament, rutinariament i tal vegada cansadament, pensen en el mateix entorn, visió, paisatge, iconografia, sobre...

... la Festa, d´aquell any, d´aquell estiu, de Sant Feliu, ja en fa alguns; novament calia que restés clar que al Barri també es té constància de la existènca del barri, i que les eines noves, que l´arribada de les TIC,  fan ara la música de les hores en el rellotge tant dels dies com de les nits, perqué lo digital no té hores, és el temps mateix, és numèric, matemàtic, fred als ulls del llec. Sortosament el pont, vull dir la interficie de la poética iconogràfica, fa més amigable i amable el tràngol de la nua veritat del llenguatge digital de lo matèric i lo inmatèrial, tanmateix cruel. També és el pont que ens passa dels temps propers als molt depassats, als que sempre cal que algú aporti una alada de llum, llàntia o focus, o bé senyal o guía, tant se val, que les foscúries de les aigues si tèrboles espanten, que a les pedres també les cal abeurar-se, acaramullar-se de resplendor, amb breus històries per a no perdrés en les crueses de la història amb H. 
I - digueren ells i elles- l ´aiguafestes, l´artista, tot i la má de flou, halo, boirina de polsims,  tipografies molt made-in-USA, amb una espiral poc reeixida desllueix el paisatge daurat per la màgia dels focus nocturns i l'ombra pòntica sobre el riu fotogràfic: santa contaminació ens empari, i santa pol·lució lúminica ens ensenyi el camí... El resultat, segons els fidels: esplendorós, aixó si, diem els jos,  balafiadorament. Qui és el millor testimoni de totes les noctàmbules vetlles a sobre de les barres i a redós dels prestatges de les ampolles, i alhora n'és el responsable de tanta descura, de tanta infamació,  i dels emboiraments dels uns i dels altres quan encenen les nits fins les darreres hores: els gots, sentencien els parroquians, mentre els peten contra els taulells -sant Logo gloriós ens guiï al zel- posant fi a les matinades, abans que les innocències entonin el cant seguint al gall amatent dels dies festius, i deixant-hi la marca del seu cul...amén.

sobre evolcions en semblances i altres items en D.G.

 (continuació del tema sobre similituds en d.g,)
_Doncs , ve a rel de que sempre surten els que posen el seu verí a la copa de l´éxit d´alguns productors d´algún progrés o variació en alguna producció …i ja està bé de tant burxar en el mateix tema…,perquè si és cert que molts creatius, investigadors, artistes i altres professionals, no fan precisament alló que es diu fer progressar quelcom que ja existeix, si aporten variació, que també és molt important, ja que així ens adonem de la pluralitat i la diversitat de maneres de veure, de mirar, d´expressar, que ens enriqueix com a persones en la intel·ligència, i ens ajuda a entendre amb major completitud, per a saber conviure millor, el món, cada dia més complexe i més poblat; i és per aixó que cal respectar els drets d´autoria dels que han sabut expresar i explicar, per millorar, variar, diversificar, i eteces similars, algún aspecte de quelcom que ja estava expressat, plasmat, i eteces…

_M´estàs dient que tal vegada, tot el que està ja fet, encara no és complet i que per tant qualsevol variació, millora, especificació, i etceteres similars, no és sinó altra cosa que un pas evolutiu.

_Exactament. Vull dir, que l´excés de creure´s original, d´autoanomenar-se creador, sól ser un defecte i no un dret d´autor, i que no sempre, per no dir quasi mai, les produccions que són semblants a altres realitzades anteriorment tenen una voluntat de còpia, sinó d´expressió diversa, diferent, de vector informacional variacional, a vegades específic, i a vegades molt més eficient que alló pensat, expressat, “creat”, dit, escrit, pintat, dibuixat, dissenyat, i eteces, anteriorment. 
_He, he, he, vaja que tu el que vols és posar pomada allà on molts hi han posat foc…: què els drets d´autor són legítims, que l´esforç de cada innovador o expressador amb éxit cal reconeixer-lo, que no es pot usar el que ha fet un altre i dir que ho has fet tu…, pomada, vaja!
_Doncs encara que sembli ambigu, doncs, Si, si és aixó i No, no és aixó. El que dic es que, els drets d´autor no són per a que els autors es tornin inabastables, intocables. Sovint han de servir per a que també s´els pugui dir, que alló que han fet o expressat, ho han fet perquè hi havia altres anteriorment que havien començat a fer-ho o havien desenvolupat aspectes a partir dels quals ara ell ha fet aixó. Ara que tothom sap informatica o té ordinadors o aparells informàtics, es facil que s´entengui; penseu, sinó, en el sistema d´arxius del S.O. del vostre PC, Mac o màquina que tingueu, i veieu que cada grup d´arxius té una funció concreta, però penjen o depenen d´altres arxius, i que entre tots fan funcionar el sistema de la màquina; a cada nova generació de maquines, d´ordinadors els programes són cada vegada més eficients, millors, i que les versions anteriors de microprocessadors, de programes, d´ordinadors, són, o han sigut fonamentals per a l´existència de les més noves i completes. També és així en la Naturalesa de l´Univers, des d´ alló més petit fins alló més gran, i que sovint alló que es considera gran està format per la suma progressiva d´ elements i estructures més petites; i doncs, per alló més natural, pel que l´ Ecologia i les altres Ciències en han ensenyat de bó, alló natural sol ser el que menys mal fa, i que ja sabem que moltes de les Art-i-ficialitats “creades”, inventades, desenvolupades per la humanitat, han desbordat la mateixa Natura, ocasionant, produint mal al mateix entorn de la humanitat- i no diguem al restant de la Natura planetària-, i ja és hora que la Humanitat s´empassi el seu orgull d´ésser l´espècie dominadora del planeta, ja que per culpa del seu domini, els oracles de la ciència – IPCC, o grup internacional d´ experts científics sobre el Canvi Climàtic, i tants altres- ens estan avisant continuament que la vida al planeta Terra serà molt i molt difícil pels que venen i han de venir, si no posem voluntat a ser més més assenyats, més prudents en l´ús dels sabers tecnològics que els anteriors han desenvolupat…. Aixó crec què és en definitiva pel que clamen els uns i els altres, en aixó de les autories, i venen a dir: si heu de ser autors sigueu-ho amb preparació suficient, amb saber, amb consciència, amb coneixement, amb qualitat, amb prudència, per evitar tants malbarataments actuals i passats, i mals pitjors en els futurs.

_rebufa, noi, si que estàs profund avui…

_més aviat transversal, que modestament m´agrada més, i és més econòmic i menys acollonidor, que el que altres fan. i de postres aquest video d´una empresa de gelats, que ens serà esclaridor sobre algunes paradoxes de la publicitat sobre el canvi climàtic.

fotos de barri

 

sobre variacions en les similituds en d.g.

Em diu en Ep que en questió de gustos, ja se sap, com diu la dita popular…I jo afegeixo que si, però que sempre hi ha la questió d qui va ser primer, si l´ou o la gallina…

_I aixó vé a cuento de què?, ens diu en Jos…

_Doncs, molt senzill -dic jo-, vé a què fa tant de temps que en els foros del disseny gràfic i en l´art en general es parla de plagis, de produccions que semblen tretes, calcades, copiades, imitades unes d´altres, i es posa sovint tanta mala llet en les opinions sobre aquest tema, que he pensat que s´ho val posar una pisca en el flam d´aquesta questió, tot i que ja sabem que tot l´Art és sempre, velis nolis, una questió d´estètica, de maneres d´entendre i expressar visions, idees i pensaments, i per tant de preferències, de “gustos” en definitiva

En diverses ocasions hem sentit parlar, i hem vist crítiques i clams per alló que es considera un plagi, i dins uns marcs juridics, dins les legalitats, es lògic que un creatiu vulgui que se li respectin els seus drets com a autor; però fins on arriba el dret d´autoria pel que fa al concepte de plagi per còpia o imitació ?...Sovint s´exagera molt sobre aquest aspecte: el que passa és que molts no volen entendre que tota novetat, no es tant nova; que molt sovint el que avui és una millora, un progrés, una innovació no és res més que el producte o resultat d´una evolució, progresiva o a batzegades, d´idees que han sigut expressades, plantejades o apuntades amb anterioritat, a voltes amb minses diferències que dotaven de qualitats espècifiques a alló expressat anteriorment i que permetien entendre-ho millor o progressar amb més facilitat-

Tot i siguent així com com la major part de les vegades avancen les Ciències, sobretot les Ciències experimentals, les aplicades, totes les exactes i també la psicología, sovint les crítiques o el zel pels presuntes plagis augmenten considerablement quan el pou dels orígens, de les inspiracions, de la recerca de dades del passat que serveixen de base per a noves recerques, investigacions, experimentacions, "creacions" i/o produccions, es va quedant més petitet, més eixutet, i cal dir que els que ara s´en serveixen també passaran a augmentar el fons del pou de les idees de la història anterior.

Què seria dels innovadors que varen innovar mercés a que altres innovadors varen innovar a partir de les innovacions d´ alguns que com que no sabien que abans ja existien algunes troballes sobre les tals actuals, es varen pensar que creaven del no res, del buit, de la inexistencia, quan en realitat el que passava era que les pistes estaven ja en la mateixa natura, en l ´intercanvi energètic, en la petja ecològica que els envoltava, i que aquella matèria-energia-entorn que els va inspirar, tenia els seus origens en una evolució de matèries i elements, que es troben extesos i són essencials en l´Univers.

Com que només la fe cega pot amansir l´ inquietud que empenta la inquietant pregunta sobre quin va ser el primer orígen, encara molts humans prefereixen creure que una voluntat a imatge i semblança nostra va ser el primer Creador, figura que encarna tots els orígens de tots bens i tots els mals derivats dels orgulls d´ésser els primers en algun item que tenen molts artistes, dissenyadors i demés, que s´anomenen creatius amb la idea de ser absoluts en les seves autories…; què seria d´ells si no existissin les lleis que normativitzen els drets d´autor? tal vegada no ens lliurariem de l´excés d´ egotisme i egocentrisme.

_Ostia, nano, quin discurs que t´has marcat, -em diu en Jos-…i a que vé que t´ho prenguis amb tanta empenta?

paisatges de barri antic

la plata dels teus reflexes amb la lluna als teus peus és la claror que cal per a la set dels teus fidels; set d´aigua, set de llum, set de saba, set de foc, set d´escalfor, set de pau, set del somni que ens somia i que somiem molts, set que punxa, set que cou, set que s´alça com un desig nou, set de vellesa, set de tendresa, set de companyonia, set d´amor.

Sobre el temps que hi ha

Talment sembla que aquesta Tardor arriba amb una neutralitat, una naturalitat poc aiguada. Dels temps en que les pluges eren abundants ja a l´Octubre, i al Novembre gaudiem de l´estiuet de Sant Martí, per entrar a finals de Novembre en el preludi de l´Hivern amb un refredament accentuat, i l´arribada de les primeres gelades en el pas de la Tardor a l´Hivern, enguany no ens queda més que aquests refredaments de finals de mes, previs a les pagues dobles dels assalariats i les estratègies dels empresaris i autònoms en relació als Nadals i AnysNous: papas & the mam´s…
Que els diners no fan la felicitat més que la d´uns quants, és una dita que ha passat a la història de les frases fetes i renegrides dels temps de les precarietats dels inicis de la segona mitat del segle passat, dels quals hem heretat tantes normatives socials: les paus ja se sap aporten sempre tota mena de nous ordres, ordres renovats , reformes i legislacions, costums…és per aixó que les pagues dobles -les que ja fa temps es deien pagues de Nadal perque es cobraven poc abans de tals dates-,que entren en els sous d´ una gran part de la població d´arreu, són la felicitat i les alegries de molts…
Pobres pagesos i pobres consumidors; els primers no tenen prou aigua de pluja per als camps de conreu, i si aixó seguéix així, com indiquen les estadístiques dels meteoròlegs que ens il·lustren sobre els nivells dels embassaments, tampoc podràn regar amb la generositat que els camps assedegats demanaran:Poc més o menys com els consumidors d´arreu de les ruralies i de les urbs, que haurem d´acontentar-nos amb productes manufacturats en les industries alimentàries i d´altres productes de consum, d´escassa qualitat, ja que l´aigua de boca anirà esdevinguent més i més prioritària, que la que caldrà per a les fabricacións, amb el consegüent empobriment generalitzat…Els pantans i embassaments no donaran per a tot…
-Bé, diu en Jos, farem aigua potable amb les desalinitzadores, i d´aigua de mar n´hi ha per donar i per vendre…
-Exactament, dic jo, ens la vendran, com ja fa temps ens venen l´aigua embotellada per a pal·liar el mal sabor i les poques garanties de l´aigua de les aixetes a les ciutats.
-Bueno, continua en Jos, de pitjors n´hem vist; recordat´en de les sequeres històriques, que sempre han coincidit amb una posterior temporada de pluges…i d´altra banda, que té a veure aixó amb els plusos de les pagues extres? Vols dir que no et passes una mica..(¿!!!)
Decideixo callar, ara que està de moda, o no? callo no fos cas que ens quedéssim sense el de reis? O segueixo per si la meva serveix de cant invocador de la desitjada mullena i d´IPCC local? Tha´t is the quesion…
Els insubmissos no estàn de moda, com ja ens va explicar la Naomí, dissinyadora aquella que amb els seus No Logo ens va deixar a molts molt clar que sense marques no podriem viure, que la guerreta de les marques està més que servida…
…la de les aigues, sobretot; si les aigues, les que deixarem anar per pagar aixó i alló, sobretot els que encara ens fem creus de la vertiginosa pujada de preus de tot des de lo de l´ euro, amb l´encariment generalitzat de tot i les esmirriades pagues i sous de la majoria…
Que el clero dissenytidor faci alguna rogativa travelexpress per demanar aigo, que ja ho diuen els de Visual : quitate pallà esas marcas!, que són poc xics, i menys llustroses, que que ens hem cregut, que la hilar i tat ja no mola, que ara toca seriedat, que a Suïssa, les vaques, perdó les Helvecies, encara que molt gales són tipus de molt de calat, i molta neutralitat, que la cultura ens donarà mam, que l´euro ha d´engolir el dólar, que la X records i altres galindaines ja no són ideals per a entornar la dansa de la pluja com temps abans, que ja no són tan sanejades com abans, que lo Indie encara puja, alarma, una mica de seni i aigó, sinyor!! quina barra!!!

Escafandres i “mobilitat” sostenible

En Jos em diu que les vies públiques, carrers, carreteres i autopistes, any rera any s´asemblen més a desfilades d´escafandristes , …, i jo ho corroboro, ¡ pobres motociclistes de cilindrada diversa!; i amb aixó volem dir que:
Pobres nois i joves,- i altres no tan joves i segurament més escassos de parné-, que no tenen més remei que usar una motoreta, o lluir motorassa, perquè cada dia han d´enfrontar-se als tubs d´escapament dels gasos residuals de la combustió dels motors dels vehicles automobils de quatre o més rodes, que ara ja són supervehicles cada vegada més amples i més llargs, talment suites d´hotel sobre rodes més que medis de transport de viatgers, fent més difícil l´estacionament, i l´aparcament, i els carrers més estrets del que ja eren quan van ser traçats per a utilitaris de model mediterrani…; deia, doncs que dels ara ja supertubs dels supercotxes surten gasos com si de fabriques dels anys setenta es tractés. Els camions cada vegada més traileros, les furgo cada any més camionasses, els trens de remolcs camioners cada cop més transiberians, i els cotxes cada nou model amb més tubs gasificadors de carreteres, ciutats i… motociclistes!!! : El diametre de molts tubs són dos i fins tres vegades més amples que els de fa set o vuit anys; la seva alçada cada vegada major; i la seva orienatció cada cop més descarada, més cap amunt, més cap a la cara dels motociclistes, en lloc de cap al paviment d´asfalt…i es clar, els motociclistes una tongada rera altra amb cascs més grossos, més engavanyadors, més pesants, cada vegada més ciclonautes!.
És per aixó que cada vegada que veig elsmotociclistes més tapats de cara i cos, els entenc; No és xuleria, no. Els cascos són cada vegada més complerts, ço que els permet passar de les més que posibles intoxicacions per ceodos, ceos, nitrosamines i altres gasos associats a la combustió de supers i altres refinacions benzinistes. Anar un sol matí amb moto per una ciutat mitjaneta amb casc de visera sense protecció nasobucal, equival a fumar-se al menys dos paquets de tabac sense filtre en una hora; vaja que me fa que molts joves- i no tan joves- arriven al lloc de treball en un estat de nirvana toxic considerable, i no són les birres ni els porros, no, és la merda dels altres vehicles que s´empassen, vulguin o no.
Vale que els joves , en el món dels adults, o bé per a molts móns d ´adults, són una mica extraterrestres, però aixó, no dóna dret als capitostos de les industries del cotarro petrolier i de l´automoció a jugar amb la salud de molts; i ni molt menys a jugar a seguir, amb modelets cada vegada més sofisticats d´indumentàries de proteccions variades, com les escafandras que han d´embotir-se si no volen caure ben penjats de tants gasos dels vehicles més poderosos…
I aixó no és tot el que volia dir; ara van els ideadors de supermotos, i treuen models amb dos tubs d´escapament , que a més solen apuntar amb les seves provocadores sortides de fums a les cares dels seus companys motoristes: INCREIBLE!!! Estrategies de mercat de cinisme majuscul: Els fabricants intentant enfrontar els motoristes, es dir que el colectiu de motociclistes i motoristas s´enfrontin entre ells per questions tan pornogràfiques del tu contamines més que els cotxes perque em tires a la cara la porqueria de la teva moto més que els cotxes-, i aixó per tal que no siguin els seus principals clients, els automobilistes, els que rebin les critiques per tanta gosadia gasista, i ells es lliurin de ser el blanc de les acusacions, del crit d´alarma.
En Ep proposa uns eslogans, unes frases per a la trobada o concentració motera que tingui la valentia de llençar a la cara dels oligarques del petroli i l ´automoció la seva maldat, la seva perversitat : “El Mercat no té pietat, i els seus amos, ni un d´assenyat ” , o bé, “les motos són per disfrutar, no per anar-se a berallar”, o bé, “ ja en moren masses cada dia a la carretera o a ciutat, jo no vull també morir intoxicat”, o bé, “els forats dels CO, sóns els co… dels capitots”, o bé, “protecció si, escafandres no!”, o bé si és que es fan l´orni de manera descarada, conmiserem-nos de la seva curtedat amb un “no a la COntaminació, si a la COmprensió”, i n´hi ha més…, però pot-ser que sigueu altres els que hi penseu ¡ I tots dos, és dir tots tres diem : Visquen les motos, viquen les energies alternatives, Visca l´Aire, visca la Salut, més valentia, menys consumisme, més humanitat!

Co-mics

Algú em va preguntar fa uns anys, que jo que havia sigut un gran lector de còmics des que era petit, que què feia per a aquest entorn...Evidentment em vaig enrojolir i vaig pensar que si, que tal vegada caldria aportar quelcom, ja que feia temps que ni dibuixava una tira, ni exposava res...I així vaig escriure una sèrie textes dels quals us en faig un bocí, per a que aneu fent boca, o mà, o tecla, o llapis, com vulgueu; 
Aquest article està compost de paràgrafs extrets de articles més extensos i en format llibresc que vaig anar escrivint sobre el tema, i que si bé estàn registrats al RPI, a través d´aquest blog els poso d´alguna manera a disposició dels que volgueu fer-los servir, ja que ací éls poso sota llicència creative commons, per a que els pogueu usar- fins a un punt-lliurement. De moment, seguidament, la mostra:

"Eren les primeres dècades del segle vint a les amèriques USA. La programació editorial de models per a la producció de còmic strips, com les familystrips, girlstrips, kidstrips, entre altres, començava a ser gestionada per aquelles empreses ad hoc -es a dir que ni fetes exprés- de la industria periodística: els Syndicates, amb els quals la professionalitat de dibuixants i guionistes de còmic strip passava a dependre del control comercial, i no del control de qualitat expressiva, temàtica, creativa...,deixant enrera el que es considerava l´ etapa pionera i experimentalista del Còmic made in USA. S' inicià aleshores doncs, una etapa integrada en macroplanificacions per a la integració de les milionàries onades d'innumerables immigrants d´arreu que cada any arribaven als EE.UU. -la tant coneguda AWOL ò American Way of Life -, per a  dotar i desenvolupar el tarannà nacional USA als/ en aquells nouvinguts procedents d´arreu del planeta, i a/ en la seva prole, aixó és, la creació de la marca USA, l´ ATM, o American Trade Mark. Aixó darrer es pot dir així, no només pel que d´ incrustada estava la producció de còmic strips en la industria periodística gràfica, sinó pel paper que els varen fer jugar en els contextes de les dinàmiques i planificacions "econòmiques" de la economia USA, a traves dels entorns informacionals i comunicacionals, mercès al ple desenvolupament de la Publicística com a teoria de suport als sectors comercials: de veu subliminal dels sectors polítics.

Es començaren doncs a canalitzar, des dels estaments polítics i els econòmics del poder, a partir de la coneguda com a Llei Seca, tot un seguit d´empentes desenvolupadores en progressió lineal d´ informativitats més o menys explícites en tots els aspectes comunicacionals de la vida quotidiana als USA, que fou camp de proves per a la política publicitària i propagandística adreçada a l´exportació del model econòmic i social dels U.S.A., que començà plenament a partir de la segona mitat dels anys vint.
I, això què significà: doncs, senzill, que el debat sobre assimilació de població immigrada ja provenia d´abans, dels que hi hagué entre la WASP (White Anglo Saxon People) o clase social dominant de finals del segle XIX, sobretot en relació a les polèmiques sobre protecció a la infància - en relació als extensíssims consums d´alcohol, i usos morals i socials ad hoc-, que s´esdevingueren en les cultures anglosaxones d´ambdues bandes de l´Atlàntic, i que finalment eclosionaren en la Llei Wolstead o llei Seca de prohibició als USA, a finals dels anys deu, significant la victòria del front unit de 

• a/ les Lligues religioses, abanderats d''un moralisme massa estricte i hipocrita.
• b/ les lligues de la Temperança -es dir les de la mesura en els consums d' alcohols, tabac, sexe i altres menys estesos-, dels sectors benestants adinerats.
• c/ els grups laics per les morals de l´austeritat vivencial, i 
• d/ també els estaments mèdics d´aleshores, sobretot de l'A.M.A. (american medical association)

que significà una empenta dsconsiderada al Partit Demòcrata per a la aprovació d´aquella llei, en els darrers anys d´aquell periode de la seva legislatura, que venia a ser la torna a l´acció de finals del segle anterior, del potentat periodístic W.R.Hearst, que va fotre-li el guió i el personatge –el Yellow Kid- al seu rival periodístic, i que es manifestà aleshores... Ja en les eleccions següents s´esdevingué el canvi en el torn parlamentari, per resultar guanyador el Partit Republicà, que durant la llarga dècada que governà, els happy twenty, gestionà la política informativa i comunicacional – i subseguentment també l´entorn dels Còmics- segons els criteris que el caracteritzaven, conservadors i pragmàtics en l´ideari republicà, per garantir l´ oportunitat de saludabilitat i el purisme, a molts consumidors abocats aleshores a l´abstèmia obligada...
Aixi dons, com es desenvolupà la oposició política durant aquells anys...? dons ja sabeu, atribuint-li per part dels partidaris dels governants moltes truculències legals i travetes comercials, i amb molta vigilància de les autoritats mèdiques, sanitàries i socials...,no fos cas que la història dels carrers del segle XIX (orígen de lo que significà el primer Yellow kid) es repetís...: les llegendes populars d´aquell temps en relació als italians i als orientals -xinessos i similars- són notòries, ja que els que procediren d´Iranda, nodriren en quantitat notòria les files de la policia de carrer, els que tenien el bressol a Alemania ja començaven a veure desllustrat el seu paper de gentils comerciants per causes variades, i els anglosaxons eren els propietaris de la marca original USA...; una mena de joc de guardies i lladres, de sans i malalts, de rics i pobres, per a assimilacions de la majoria de població nouvinguda d´altres noves procedències en aquell preestablert ordre social USA... segona versió, ara més atemperada i civilitzada, del que, com he apuntat abans, va començar en la primera mitat del segle dinou, tal com descriu la pelicula Gangs of New York, de Martin Scorsese, o en dibuixos animats de les Aventures de Fievel i el Nou Món, de Don Bluth i S.Spielberg ; veieu-les si encara no ho heu fet, ja que amb tota seguretat es pot dir que les seves imatges il·lustren més que els textes i mots!

Tot alló va generar, es clar, voluminosa producció de Còmics, i per tant els periodismes varen permetre que els dibuixets de riotades per a la formació subliminal en la ciutadania emplenessin pàgines senceres i així doncs que es comencéssin a emancipar : i fòren els Còmic Books..., i les TM (Trade Mark) o "marques comercials" posaren el seu segell al aquell seu nou Market Maked: l´Or Negre movia les màquines de la producció, els Ford es forraren amb els models posteriors al T, el Blues i el Jazz posaven les notes negres a la banda sonora de fons, les discogràfiques produien a tota baquelita, les orelles anaven calentes amb les radiofonies de les broadcasts, i els ulls i les mirades eren enlluernats amb l´Star System Hollywoodenc...només la Crisi bursàtil de W.S. posà els tons més foscos i tètrics al toc final al periode "sin" i va ser el punt d'inflexió per a un d´inicial de l´expansió fulgurant del mercat internacional del tabac USA, en el Welfare State : nova programació, per la meitat del segle vint, del Model SE -socieconòmic- USA..."

N. Si algú en vol un exemplar en paper dels dos primers llibres sencers, titulats: "Dossier Còmics.(1)els orígens de l'humor gràfic sequencial " i "Dossier Còmics.(2)el gènere de l'H.G. contemporani i el seu llenguatge", podeu demanar-m'els via e-mail; tingueu en compte que haureu d'abonar el preu d'impressió, si bé resulta molt econòmic.

reinicio novament el bloc

Per una questió que desconec, he tingut que recomençar el blog, i per aixó manquen tots els arxius dels mesos anteriors; només he pogut recuperar algúns, que torno a desar a l´arxiu d´aquest més que ja era el quart. Espero que si algú els estava usant, em disculpi

reinici del blog

Per una questió que desconec i que no em permetia seguir publicant en condicions de normalitat, he tingut que recomençar el blog, i per aixó manquen tots els arxius dels mesos anteriors; només he pogut recuperar algúns, que torno a desar a l´arxiu d´aquest més que ja era el quart. Espero que si algú els estava usant, em disculpi.