Fa uns dies vaig anar a Girona a mirar de resoldre algus afers i, com és habitual, em vaig trobar amb l'amic Lluís Bosc Martí que me sol fer el "parte informativo" o "notisioso" de la gironinitat. Entre les noticies que em va fornir hi havia la de la defunció, feia uns mesos, als seus setanta i alguns anys, d'en Joaquim Hugas, empresari, pintor, activista i mecenes artístic...
A en Joaquim Hugas, l'Hugas, el vaig conèixer els anys que va tenir establiment d'emmarcat d'obres artístiques i "merchandissing" d'arts al sector de sant Feliu del BarriVell, al carrer dels Calderers, que duia el nom de "marcs sant Fèlix", on podies trobar cartells, posters, i altres detalls d'art "postmodern" a banda de poder-hi emmarcar amb tècnica acurada: la srta. Solé, factotum de l'establiment...
l'Hugas va formar part, des del seu establiment de marcs, part de la marca Cosme Domingo- nom del seu fill i també amb el cognom del sogre i de la seva esposa-, de l'equip d'activitats festives de l'A.V.i C. snt. Fèlix, amb el qual sempre participava encantat en tota mena de propostes "liants" d'en Bosc Martí, com ara la realització de la pintura "in situ" de 16 gegants per les festes del Carnestoltes d'un d'aquells anys, pintada memorable per cert, encara que no recordi l'any...També va fer la portada del programa imprés de la festa del sector de l'any 1993, si ho recordo bé, a més de diverses exposicions de pintura que va anar realitzant...
 |
| segona publicació del mecenatge d'en J.Hugas |
Però lo que més em va agradar de la seva personalitat, va ser la faceta de mecenes, amb la qual va asumir la despesa que suposà per a l'AViC snt.Fèlix, l'edició i publicació de la serie de relats il·lustrats - en b/n - anomenat "històries, llegendes, rondalles i tradicions del barri de sant Fèlix", que sortien per la festa major del barri, que vaig anar dibuixant servidor amb guions de diversos historiadors, cronistes, periodistes, i pintors de Girona ciutat..
Mercès a aquell mecenatge de l'amic Hugas, l'AViC va començar a esdevenir una entitat més reconeguda culturalment, a nivell sobretot de la ciutadania "lletraferida", sobretot per part de certa universitària de la ciutat...
D.E.P.
