la Via Verda de "Val de Zafán"

Ara farà un segle, els petits trenets de via estreta d'abast local, proliferaven arreu...La zona del Baix Aragó històric i la Terra Alta/ Baix Ebre catalana també, finalment, varen quedar enllaçades per un ferrocarril similar, el conegut com de la Val de Zafán, que unia Tortosa i la Puebla de Híjar, en un recorregut d'uns centenars de quilometres...

Torre del Comte desde la via verda de ValdeZafàn

Era un trenet que havia vist començar el seu projecte a mitjans segle XIX, però que a finals d'aquell segle encara estava aturat a Alcanyís, i no va ser fins a la meitat del segle XX, quan va quasi completar el seu traçat amb l'arribada a Tortosa
, tot i que havia de fer-ho fins al mar, el Mediterrani, a sant Carles de la Ràpita, cosa que no va passar mai; però passava per una colla de localitats de la comarca del Matarranya:...
hi tenien estacions els pobles de Lledó, Queretes, Vallderoures, Torre del Comte, Valldeltormo i Valljunquera. La mà d'obra que va completar el trajecte varen ser, majoritàriament, presoners republicans de la Contesa Civil, al 1942; però només va estar actiu uns 30 anys, fins al 1973! . 

arcs del viaducte del tren sobre el riu a TdC.

En deien popularment "lo sarmentero", per que creuava per territoris perfumats per extenses pinedes i carrascars, i vinyes, olivets i ametllerars. Després de molts anys d'abandonament, el trajecte de les vies, als anys noranta del passat segle, va ser reaprofitat per a fer-hi una Via Verda, molt utilitzada per visitants i turistes de tota mena...

tram de la via verda sobre el viaducte

Alguns llibres en parlen, però n´hi ha un que recull un bon grapat de relats sobre aquell trenet, publicat per Gara d'Edizions, en la colecció Vice-Versa que està dedicada a fomentar la coneixença de les llengues aragoneses minoritzades, el català i l'aragonés, entre els castellànoparlants; realitzat per suggeriment i iniciativa del llibreter Serret de Vallderoures i altres establiments, com el restaurant que es va obrir en l'antiga estació de Torre del Comte. Aquest llibre, coordinat per Juli Micolau, poeta de la Freixneda i per Chusé Aragüés, per la llengua aragonesa, és obra col·lectiva d'una bona colla de reconeguts autors aragonesos amb narracions curtes i poemes -en les tres llengües d'Aragó : cast/arag/cat-, que tenen per tema central "Lo Sarmentero" o els seus entorns, des de relats d'amors passionals, contalles fantàstiques, fets de la guerra del 36 o de la sórdida postguerra, també de contes divertits o simplement records d'aquella gent que varen veure i viure aquell temps d' estraperlos i fumères, viu encara en les seves memòries...