Un mes abans de la data d'inauguració de la nova seu de la biblioteca pública de Vall-de-roures, em vaig presentar a l'equip que l'estaven preparant per a oferirme per ajudar en lo que els calgués i que jo pogués fer, i varen acceptar-me; junt amb altra gent, vam formar una mena de comissió de la inauguració, sota la batuta del bibliotecari titular: fins es va habilitar una subscripicó al Uatsap, amb el nom d' "Operación Bibliovalde", des de la que ens anavem fornint informacions...
Sabien de la meva feina com a il·lustrador i D.G., i em varen dir si volia dissenyar els cartells anunciadors de l'inauguració, un de petit, A5, per a info prèvia i un A3 pels actes del dia de l'inauguració...Vaig acceptar. Uns dies després els vaig fer el petit; tot i fer-lo en català i castellà, varen dirme que en espanyol, que el català l'haurien d'aprovar els de Cultura de l'actual ajuntament; m'hi vaig avenir a fer-lo en castellà...
Dies després vaig estar present en la confecció del llistat definitiu d'actes pel cartell A3, i varem quedar que ja m'el passarien, que havia de ser aprovat pels de Cultura...Vaig esperar diversos dies que m'enviessin el llistat, i mentrestant anava esbossant el disseny global del cartell; ...però passaven els dies i ningú m'enviava res: total que els truco per telèfon i em diuen que no cal que faci res més, que el cartell ja està fet, i que l'han "dissinyat" els de reprografia...
No els devia agradar el que havia parlat amb ells de fer-lo bilingue, o pot-ser varen presentir que tindrien un problema amb la meva proposta bilingue... Com a mi no m'agrada que em comprometin a fer quelcom i que després no tan sols ho encarreguen a altres que no sòn especialistes, sinó que no m'avisen amb temps de que no cal que ho acabi fent! Jo vaig complir, ells no!
Les forces més reaccionàries volgueren una "paz" imposada per la força de les armes, i les parèmies, una volta reconvertides en "demócrates", volen encara imposar, per la via subliminal, tot i la seva derogació per la D.G.A., les seves denominacions com el "lapao", de la llengua que parlem tots els que xerrant-la mos entenem...per aixó tampoc no m'agrada el nom del carrer on hi ha la nova seu: quin mal hi havia que es denominés amb un nom tant propi com carrer "pla", si no fos que és coneguda arreu dels països catalans l' expressió popular : "pla, clar i català"
Les forces més reaccionàries volgueren una "paz" imposada per la força de les armes, i les parèmies, una volta reconvertides en "demócrates", volen encara imposar, per la via subliminal, tot i la seva derogació per la D.G.A., les seves denominacions com el "lapao", de la llengua que parlem tots els que xerrant-la mos entenem...per aixó tampoc no m'agrada el nom del carrer on hi ha la nova seu: quin mal hi havia que es denominés amb un nom tant propi com carrer "pla", si no fos que és coneguda arreu dels països catalans l' expressió popular : "pla, clar i català"
el que em van encarregar, en bilingue i refusat... |
Em sumo doncs, al valent desig de moltes i molts rabosins- gentilici o renom popular dels habitants de Vallderoures- de que en la nova etapa en una seu ben nova, el català de la Franja que es parla per aquí, pugui arribar a ser llegit, escrit i emprat per tothom, al menys en completa igualtat amb el castellà, com correspon a una població, on el 85% parla amb normalitat* el català, ("xapurriat", en diuen els que volen quelcom més que una diferenciació d' altres variants dialectals del català).
* dada procedent d'un reportatge sobre el català a la zona del Baix Aragó històric, en el seu medi periodístic "La Comarca", del dimarts 27-II-2017, pgs.1, 2 i 3 .
el cartell "oficial", no meu, en espanyol |