els còmics i el català

El darrer cap de setmana del Març, obrirà les seves portes la 35ena edició del Saló del Còmic de Barcelona, l'event sobre humor gràfic més destacat de les contrades catalanes, i possiblement també de l'arc occidental de les ribes de la Mediterrània...

Enguany hi passaràn autors d'arreu, de primera fila, i estarà dedicat a l'aviació.. 

També es dedicaràn algunes jornades a les escoles, i activitats diverses a centres d'Ensenyament.

A la comarca del Matarranya de la Franja catalanòfona d'Aragó, aixó de relacionar l'ensenyament amb el còmic d'autor ho fan per endavant, doncs : el dia del mes de Febrer dedicat a la Llengua Materna, l'Associació Cultural de la comarca (ASCUMA), va repartir entre els alumnes de primària, secundària i batxillerat dels centres d'Ensenyament, un album de Còmic: Bernat Corremón al Matarranya, del conegut dibuixant Nèstor Macià i editat per la mateixa entitat; aquest còmic està escrit en català i, tot narrant les aventures del seu "prota", va donant a conèixer els diversos pobles de la comarca del Matarranya.

dia de la Poesia 2017

En Jos Dri, m'ha encarregat , com cada any, que demà publiqui el seu poema pel Dia Internacional de la Poesia, el d'enguany es clar!, en el meu bloc; i...l'ha volgut fer molt escuet:

el "qui?" petitet

  

     Quin gall al matí no canta,

              quin gat no miola al capvespre,

           quin gos no borda a l'estrany,

                     quina olivera no dona fruits i fusta,

                                  quin ametller pinta de blanc lo setembre, i

                           quin pi dona, sense pinyes, pinyons...?

la Via Verda de "Val de Zafán"

Ara farà un segle, els petits trenets de via estreta d'abast local, proliferaven arreu...La zona del Baix Aragó històric i la Terra Alta/ Baix Ebre catalana també, finalment, varen quedar enllaçades per un ferrocarril similar, el conegut com de la Val de Zafán, que unia Tortosa i la Puebla de Híjar, en un recorregut d'uns centenars de quilometres...

Torre del Comte desde la via verda de ValdeZafàn

Era un trenet que havia vist començar el seu projecte a mitjans segle XIX, però que a finals d'aquell segle encara estava aturat a Alcanyís, i no va ser fins a la meitat del segle XX, quan va quasi completar el seu traçat amb l'arribada a Tortosa
, tot i que havia de fer-ho fins al mar, el Mediterrani, a sant Carles de la Ràpita, cosa que no va passar mai; però passava per una colla de localitats de la comarca del Matarranya:...

un mecenes que ens ha deixat..

Fa uns dies vaig anar a Girona a mirar de resoldre algus afers i, com és habitual, em vaig trobar amb l'amic Lluís Bosc Martí que me sol fer el "parte informativo" o "notisioso" de la gironinitat. Entre les noticies que em va fornir hi havia la de la defunció, feia uns mesos, als seus setanta i alguns anys, d'en Joaquim Hugas, empresari, pintor, activista i mecenes artístic...

A en Joaquim Hugas, l'Hugas, el vaig conèixer els anys que va tenir establiment d'emmarcat d'obres artístiques i "merchandissing" d'arts al sector de sant Feliu del BarriVell, al carrer dels Calderers, que duia el nom de "marcs sant Fèlix", on podies trobar cartells, posters, i altres detalls d'art "postmodern" a banda de poder-hi emmarcar amb tècnica acurada: la srta. Solé, factotum de l'establiment...

l'Hugas va formar part, des del seu establiment de marcs, part de la marca Cosme Domingo- nom del seu fill i també amb el cognom del sogre i de la seva esposa-, de l'equip d'activitats festives de l'A.V.i C. snt. Fèlix, amb el qual sempre participava encantat en tota mena de propostes "liants" d'en Bosc Martí, com ara la realització de la pintura "in situ" de 16 gegants per les festes del Carnestoltes d'un d'aquells anys, pintada memorable per cert, encara que no recordi l'any...També va fer la portada del programa imprés de la festa del sector de l'any 1993, si ho recordo bé, a més de diverses exposicions de pintura que va anar realitzant...

segona publicació del mecenatge d'en J.Hugas

Però lo que més em va agradar de la seva personalitat, va ser la faceta de mecenes, amb la qual va asumir la despesa que suposà per a l'AViC snt.Fèlix, l'edició i publicació de la serie de relats il·lustrats - en b/n - anomenat "històries, llegendes, rondalles i tradicions del barri de sant Fèlix", que sortien per la festa major del barri, que vaig anar dibuixant servidor amb guions de diversos historiadors, cronistes, periodistes, i pintors de Girona ciutat..

Mercès a aquell mecenatge de l'amic Hugas, l'AViC va començar a esdevenir una entitat més reconeguda culturalment, a nivell sobretot de la ciutadania "lletraferida", sobretot per part de certa universitària de la ciutat...

D.E.P.

sobre "els cartells" de l' inauguració de la nova Bibliovalde

Un mes abans de la data d'inauguració de la nova seu de la biblioteca pública de Vall-de-roures, em vaig presentar a l'equip que l'estaven preparant per a oferirme per ajudar en lo que els calgués i que jo pogués fer, i varen acceptar-me; junt amb altra gent, vam formar una mena de comissió de la inauguració, sota la batuta del bibliotecari titular: fins es va habilitar una subscripicó al Uatsap, amb el nom d' "Operación Bibliovalde", des de la que ens anavem fornint informacions...

Sabien de la meva feina com a il·lustrador i D.G., i em varen dir si volia dissenyar els cartells anunciadors de l'inauguració, un de petit, A5, per a info prèvia i un A3 pels actes del dia de l'inauguració...Vaig acceptar.  Uns dies després els vaig fer el petit; tot i fer-lo en català i castellà, varen dirme que en espanyol, que el català l'haurien d'aprovar els de Cultura de l'actual ajuntament; m'hi vaig avenir a fer-lo en castellà...

Dies després vaig estar present en la confecció del llistat definitiu d'actes pel cartell A3, i varem quedar que ja m'el passarien, que havia de ser aprovat pels de Cultura...Vaig esperar diversos dies que m'enviessin el llistat, i mentrestant anava esbossant el disseny global del cartell; ...però passaven els dies i ningú m'enviava res:  total que els truco per telèfon i em diuen que no cal que faci res més, que el cartell ja està fet, i que l'han "dissinyat" els de reprografia...

No els devia agradar el que havia parlat amb ells de fer-lo bilingue, o pot-ser varen presentir que tindrien un problema amb la meva proposta bilingue... Com a mi no m'agrada que em comprometin a fer quelcom i que després no tan sols ho encarreguen a altres que no sòn especialistes, sinó que no m'avisen amb temps de que no cal que ho acabi fent! Jo vaig complir, ells no! 
Les forces més reaccionàries volgueren una "paz" imposada per la força de les armes, i les parèmies, una volta reconvertides en "demócrates", volen encara imposar, per la via subliminal, tot i la seva derogació per la D.G.A., les seves denominacions com el "lapao", de la llengua que parlem tots els que xerrant-la mos entenem...per aixó tampoc no m'agrada el nom del carrer on hi ha la nova seu: quin mal hi havia que es denominés amb un nom tant propi com carrer "pla", si no fos que és coneguda arreu dels països catalans l' expressió popular : "pla, clar i català"

el que em van encarregar, en bilingue i refusat...

Em sumo doncs,  al valent desig de moltes i molts rabosins- gentilici o renom popular dels habitants de Vallderoures- de que en la nova etapa en una seu ben nova, el català de la Franja que es parla per aquí, pugui arribar a ser llegit, escrit i emprat per tothom, al menys en completa igualtat amb el castellà, com correspon a una població, on el 85% parla amb normalitat* el català, ("xapurriat", en diuen els que volen quelcom més que una diferenciació d' altres variants dialectals del català).

* dada procedent d'un reportatge sobre el català a la zona del Baix Aragó històric, en el seu medi periodístic "La Comarca", del dimarts 27-II-2017, pgs.1, 2 i 3 .

el cartell "oficial", no meu, en espanyol