a l'hora del café d'avui, he pensat en l'article d'en Mar, i hi afegeixo aquestes conclusions meves:
...i malament es fa la gestió dels interessos comuns de tots o de la majoria de ciutadans
d'un país, malament la població podrà confiar en els seus polítics
quan, des de posicions de govern, fan només política
més partidista que partidària, d'estat o de nació; malament
podran respectar els drets de ciutadania democràtica, malament
podran seguir i fer normes de Dret democràtic, malament podran ser
prou moderats per a no crear estats d' inseguretat en la ciutadania,
malament podran ser els líders ponderats, prudents, justos i savis
que fins les religions desitjaven en els seus textes històrics i
sagrats; ...clar que aleshores tals escrits estaven adreçats als reis, als aristocràtes i no hi havia socialismes i gairebé ni pensament republicanista, i els independentismes en format de rebel·lió estaven al dia...
Si de debó un
poble, majoritàriament de debó, vol seguir el seu camí propi, és
molt improbable que no ho aconsegueixi, però les presses són males
conselleres.
