En Mar, de la colla
de joves d'amics, em fa arribar aquest texte que no li han publicat
ni en la premsa estatal ni en la nacional, i jo el deso en
aquest meu bloc d'anotacions i dietari no diari, a la consideració
pública:
«Quan un Estat de
dret democràtic i avançat -com els actuals europeus-
veu trontollar la seva estabilitat –de fa escadusserament tres
quarts de segle- per qüestions que abasten des dels conflictes
socials per causa de les ideologies de les religions fins els
nacionalismes de caire secessionista – problemes que solen dur en
la seva arrel els dels odis de les ètnicitats fonamentades en les
religions, com els conflictes bèlics de l'antiga Iugoeslavia que
varen donar com a resultat l'actual mosaïc d' estats de l'oest de la
península balcànica que varen esclatar a Europa als anys noranta
del s.XX, o els de la civilitat de la legitimitat d'arrel cultural i
territorial, com en els de l'Escòcia a la Gran Bretanya, o els
d'arrel lingüistica i religiosa a Bèlgica entre la Flandes
neerlandesa i de confessions cristianes «protestants» i la Valónia
francòfona i catòlica, i fins els de la Catalunya en Espanya,
d'arrel lingüística, territorial i ideològica d'àmplia base
capitalista - solen activar dinàmiques de defensa de reactivació
unionista – com en el cas de l'actual estat espanyol, per les
polítiques restrictives en autonomisme i nacionalisme- que han fet
que de retop els partits i sectors ja no independentistes, ni
sobiranistes, sinó el ple de la societat democràtica avançada
actuin de tal manera l'aparença del conflicte independentista
secessionista sembli majoritàri, obert i frontal – com ha passat
amb les lògiques reaccions massives de protesta i desobediencia per
la política lingüística que ha afectat a l'entorn de l'Educació i
l'Ensenyament, i en la qüestió de la Hisenda i els diners, el
pagament de peatges en autopistes, declaracions de renda i altres -
o bé altrament que l'activació de dinàmiques polítiques
d'exaltació del nacionalisme català -cas de la celebració dels
fets del 1714, i una munió d' accions i actes « de guerrila» en
accions i actuacions culturals, o la implementació d'accions
polítiques pro imposició estatalista, unilaterals i no prou
contrastades, que ratllen en el fanatisme de les velles religions...
Accions totes elles que afecten negativament a les capes socials més
populars, menys informades i indefenses.
Es curiós que a
Catalunya i als Països Baixos -frustradament -, s'hagi donat veu de govern
aprofitant la conjuntura d'aquestes polítiques, a persones que
pertanyen a sectors «lgtb», en una mena de activació de dinàmiques
que aparentement semblen encarades a ampliar horitzonts de
normalització social - cas de la llei contra la
homofòbia, i altres-, però que en el fons, presumeixo que estàn
fetes a mida, a Catalunya, per a
- declarar obertament la dinàmica de «inversió» -capgirament- en política nacionalista; es dir de la integració a la separació, posant com a primera premisa el territori, i de retop les subsegüents...(barreres, frontisses, fronteres...) agreujant el problema "lgtb" en "pro" del "bé comú". Tot té un preu(!?)
- activar debats sobre Economia e Hisenda nacional, i Salut i seguretat social estatalistes, entorns en els que el sector social «lgtb», des de sempre fins fa escassos quinze anys, han sigut els més apartats, segregats, maltractats i fins victimes propícies en ares de «bens superiors», qüestió que crec mereix una atenció especial...,i...
- fer d'escut contra la intransigència de molts sectors religiosos que tanta influència i arrelament tenen encara en les polítiques dels estats europeus d'històrica absoluta confessionalitat catòlica, alhora que fer de coixí en les dificultats d' integrar als sectors de nova ciutadania o immigració d'altres cultures religioses i d'altres continents, aspecte que no deixa de contenir elevades dosis de cinisme en alguns aspectes com la sexualitat..
Si de la política
de les democràcies avançades s'en fa religió -i veient que les
monoteistes «occidentals» europees, sobretot les cristianes, han
fet un gir cap a posicions integristes que es creien superades des de
les polítiques socials i conciliars del catolicisme, les de caire
fanàtic com les dels fonamentalismes islàmics, o fins als retorns
als postulats inicials de la nació jueva israelita en el llarg
enfrontament territorial i étnic els estats musulmans que l'envolten
geogràficament, i veient la velocitat revolucionària de la
implementació i caire manipulador de les polítiques adreçades a la diferenciació
social enfocades cap a l'independència i el segregacionisme,
i el difícil equilibri i armonia entre les diferents ideologies, que poden ser fins frontalment oposades, dels mateixos partits independentistes, que es traduieixen sovint en insults públics, descalificacions sense fonament
contrastat, pressió sobre les conductes de sociabilitat, i tantes
altres..., mal podrà la política fer política social honesta i
democràtica de debó»
