Reflexions sobre teories i terrorismes

La casuística que envolta els fets cruents de la masacre de gairebé tots els membres de la redacció i altres persones de la revista quinzenal francesa Charli Hebdó, no deixa d'estar relacionada amb la que sustenta, en la teoria del dibuix, la de la caricatura com a retrat...: el que emprenyà als assasins han sigut sobretot les caricatures amb idea de retratar algunes qüestions. Faig, dons, algunes reflexions sobre aquests conceptes:

• El retrat en dibuix i pintura, es dir, en les arts de la representació iconográfica bidimensional, sol ser descrit correntment, com aquell treball que té per objectiu crear iconogràficament una imatge fidel en el major grau al model, i la caricatura com aquell treball que posa en relleu les formes i cualitats iconiques més peculiars del model de forma exagerada per tal de produir una imatge de caràcter humorístic...En retrat hom no tracta la deforma ni estrafà aspectes FÍSICS del model, i en canvi en caricatura és "conditio sine qua non"...
• Dissenyar es definit també com : l'acte de transformació d'una realitat existent en un signe amb clara intenció comunicativa, i així, el disseny gràfic és el treball d' aquella transformació en signe iconic.
• Molts teòrics, com els catalans A.Moles o J. Rom, defineixen la "imatge icònica" -pel seu realisme, analogia o semblança amb el seu referent-, com  tot aquell suport de comunicació visual que materialitzant un fragment de l'entorn òptic, esdevé experiencia directa que extableix comunicació entre el creador emissor i el client o receptor, xq la imatge representa, presenta, mostra i demostra.
• L'analogia, situa una imatge en la categoria de la representació : s'hi assembla però no és l'objecte model; per tant la seva funció és evocar...,i si la imatge resultant del treball de transformació es percebuda com a representació, vol dir que ls imatge és un signe, i per tant el treball realitzat és de disseny! 

item més:
1.És posible fer retrats que no pretenguin la identificació fidel al model. A partir, dons, de quin nivell de similitut o semblança al model deixa de poder considerar-se retrat, i a partir d'on es pot considerar caricaturisme?
2.tot aquell traç o pinzellada que en un treball de retrat no pretengui més que la semblança, - p.e. en treballs d'aproximació icónogràfica no identitaria al model però si identificativa - en realitat el que fa es deformar la percepció iconica de model o bé enriquir la percepció de la seva iconicitat o cualitats icòniques?
3.Tota imatge icónica consta de significant i conté dons un significat, i segons diu el pare de la semiòtica - F. Saussure - el significat és sempre un concepte de naturalesa PSÍQUICA; si en treball de retrat no hi ha deformació icònica però resta clar que la imatge resultant només és semblant al model referenciat, el perceptor podria, doncs, veure-hi una imatge de la psique del model?

Anotació final: 
Si tota caricatura entra en les definicions anteriors, ens hauría d'estranyar que, en el fons del fons, guerres "santes" i episodis violents entre ideologies religioses i/o polítiques, s'hagin pogut desencadenar per causa de la percepció d'unes i altres de les imatges representades sobre elles per unes o altres?