lògica, mercats i logistiques...(1)

Sobre lògica, mercats i logística d´algunes étiques i morals i altres conclusions:

• la poesia, la lògica quotidiana i la càbala solen fer jocs i operacions de mots i de números amb els textes.
• la sabiduria i la intel·ligència popular sovint formen els mots dels diccionaris i són el motor de la economia elemental.

ergo: la poesia, la càbala i la lògica del dia a dia, solen ser tecnologies pròpies de la economia i del llenguatge popular.
_____

• la poesia deixa de ser elitista quan molts poden ser considerats bons poetes.
• ser considerat bon poeta depèn de les èlits de la cultura, de la economia i de la política.

ergo: ser bon poeta no depen de saber fer poesia.
_____

• Al foc, pel resultat consumidor i reduïdor de massa de la seva acció de cremar -acció que ocasiona reaccions oposades entre els éssers vius dotats d´instints vitals i de mobilitat-, se li atribueixen les qualitats de netejador o bé de devastador.
• normalment una acció devastadora és considerada molt negativa, i una de netejadora positiva, al menys entre els humans. 

ergo: Si el fet de netejar és treure o destruir tot alló que impedeix estar bé o amb higiene en algun lloc, també el foc pot ser higienitzador o ser considerat acció pròpia per a netejar...i al contrari, si el foc que devasta per la seva acció incineradora pot ser higienitzador, la higienització també pot ser considerada una acció devastadora...

Si ser poeta no depen de saber fer poesia, perqué sovint no ens deixen dir lliurement el que pensem?

Si les begudes produides per la fermentació alcohòlica són les més venudes i consumides pels que festegen dates del calendari de tradicionals celebracions amb tolerancia de disbauxes i elevats consumismes, i el consum elevat de productes de l´alcohol té una acció devastadora en els organismes dels éssers vius,  i sobretot en els joves, perquè no hi ha una acció més radical per a impedir la seva venta en aquestes dates? 

Si el foc devasta, perquè aquests dies es deixa i es fomenta que els més joves juguin amb foc? pobres barmans que han de recollir totes les ampolles i burilles que s´han consumit en la vigilia de la festa d´avui!  pobres bombers que hauran de apagar els focs que es calin per la descura d´alguna! pobres mestres i professors que veuran com la sana alegria de la fi de curs i les teories que expliquen són devastades per l´incivisme i la cuchufleta festiva! pobres bacteris,  i altres biopoblacions que pel seu nombre, sociabilitat, o facilitat reproductiva poder ser considerats amenaçadors del benestar o la higiene! pobres terres, marges, jardins i boscos,  que rebran els vòmits dels que prefereixen els excessos!  pobre qui pel liu festiu no veu el que s´amaga darrera dels consumismes de festes populars com la de sant Joäo, Xoan, Juan, Joan, Chuan, Joan, Jean...

Manifest Meridianament Anellat d´en Jos Dri Nir
  

...de sardines, i ocells (2)

/...
desprès de la menjada i aprofitant que ara els dies són ja més llargs - continuà explicant- van anar a escoltar un concert d´ocells al Parc Natural del Baix Empordà que anomenen P.N. del Montgrí i el Baix Ter, i allà es va inspirar per a esborronyar alguns poemes, com aquest del que tot seguit us en mostro alguns versos:

la de l´encorbatada

Era una vegada que una mallerenga carbonera,

sovint volia gresca, i a la seva manera!

(engrescava a tothom, però en el ben entés

que sempre manava, a fer el que a ella plagués)

i amb la seva negra corbata davantera

folla lianta esdevenia; quina fera!

Oh! la mallerenga, quins lius es buscava, tants que,

finalment, les gresques, no es disfrutaven, i tot era me!

Els altres animalons de la bassa i del bosc

varen dir prou! no volem que l´encorbatada

ens lii més (encara que ens engresqui.

sempre s´acaba malament) i piqui a qui piqui,

l´hem de fer fora; i d´aquella contrada

va ser foragitada a cops de bec, tantost...

Pobre mallerenga, quina depre va agafar, tanta que

fins les paranoies l´encerclaven, o ves a saber!

pobre mallerenga, tota sola que faria?

allà que s´en va anar a cercar nous pinxos

de tabola; de tots els que trobava, ningú volia

tenir-hi res a veure, no fos cas que hi haguès massa... lios!

Pobre mallerenga, quina depre va agafar, tanta que

fins les papallones l´encerclaven, i ves a saber!

                                                     
                                                                   .../...

 Jos Dri Nir
(versos inicials del poema escrit el 9 del 6 del dos-mil-tretze)

Jo, ja he complert amb el que en Jos Dri m´ha encarregat: que posés els seus versos al blog i el comentari sobre el discurs d´en B.M. i del dinar al Celler Espelt...

vins de l´Empordà, sardines i ocells (1)

Dilluns passat, vaig trobar-me amb el jove poeta Jos Dri Nir , que va comentar-me que havia passat el cap de setmana a l´Alt Empordà, a la zona vitivinicola entre Vilajuïga i Pau. Hi va anar per acompanyar a en Lluís Bosch Martí, que el va convidar a dinar al Celler Espelt, on es festejava la mostra d´artistes gironins en que havia participat. L´amic Lluís, amic que tenim en comú, me fa que té una certa debilitat pels paratges del Cap de Creus i l´Albera, ja que a l´estiu de l´any passat va voler que l´acompanyés a visitar -a veure de lluny- les zones que s´havien cremat en els horrorosos incendis que havien convertit aquells bells paratges en carbonera de desolació... De fet algunes de les seves millors pintures, de la seva primera maduresa, són paisatges on predominen - o predominaven...- els blancs, negres i grisos, al costat d´ ocres i sienes que mostren turons amb olivars en forma de terrasses, o pot-ser eren lledoners...?, tema recurent, en estils variats, entre alguns pintors coetanis seus...

El dinar, a la masia-restaurant que pertany als viticultors majors d´aquell tros, a base d´amanida, tastets de peix, marisc, embotits i trufats amb pa amb tomaquet, postres, cafè i copes, va estar ben regat amb vins de la casa, els del celler de la familia Espelt, caldos blancs, rosats, i també escumosos, de bona qualitat, i amb etiquetes de Xavier Mariscal , però lo millor va ser la companyia de persones conegudes de feia anys i que feia anys que no veia, com l´historiador Lluís Costa i F. i la seva companya, el llibreter Guillem Terribes, la pintora Dolors Bosch i el seu marit, i el pintor J. Gispert, entre altres, i el trobar una gent tan amable i simpàtica com la família Espelt i el seu cap de Comunicacions el sr.J.Mª.Ortega...

Cap a mitja tarda, ja entrant a vespre...

.../

esbossos del pont de sant Feliu de Girona

En el número 277 de Març-Abril 2013 de la Revista de Girona, hi ha un article sobre el pont que es va projectar en temps del franquisme pel mateix lloc on actualment hi ha el conegut “pont rovellat” de san Feliu, en la secció “la Memòria” que escriu el sr. N.J.Aragó ; a banda dels textes que aporten dades esclaridores sobre perquè no es va dur a terme el susdit pont en els anys de la dictadura franquista, també s´hi ha posat una "recreació" esbossada del que havia de ser el pont del 1960.

Fa alguns anys, l´any proper en farà vint, que l´Associació de Veïns i Comerciants sant Feliu del Barri Vell, juntament amb el programa-revista impresa de la Festa major del barri sant Fèlix d´aquell 1994, va publicar el segon nº dels col·leccionables il·lustrats anomenats "llegendes, històries, rondalles i tradicions del barri de sant Fèlix", del que en va ser mecenes l´establiment d´emmarcar que els Cosme-Domingo tenien en el carrer Calderers; aquell any es dedicà al tema: "la barca i els ponts del Portal de la Barca", on sobre els dibuixos il·lustratius i composicions gràfiques de la història d´aquell entorn que vaig fer jo, el sr.Aragó- que en aquells anys encara residia al carrer Ballesteries- hi va posar el text.

portada del nº2 editat per l´AViC

En la portada d´aquella mena d´opuscle, hi figuraren dos aspectes que a mi no em van pas fer el pes ja aleshores, que tot seguit us descric: que el meu nom- o més ben dit, renom- el varen imprimir en majúscules, i en canvi el del sr.Aragó en minúscules a excepció de les inicials, així com el del sr. P. Freixes, que figurava com a revisor de les dades d´història..., aspectes que jo desconeixia fins que vaig veure el fulletó de 12 pàgines, ja imprès...Jo, tot i ser aleshores dissenyador grafista, a més d´il·lustrador gràfic, era exclòs del tracte amb la impremta, i d´aquí el meu desconeixement previ d´aquell tractament - gràfic només?- poc correcte, dels autors.

Tot i que van ser impresos només en color de trama d´una tinta, negra, sobre paper blanc no satinat, encara que molts dels fulls originals estaven pintats en colors, aquells "col.leccionables" més il·lustratius que dibuixats, més il·lustrats pels que en varen fer els texts que il·luminats, tot i la bona fé de qui s´ocupava de les iconografies, varen obtenir una bona acceptació per part dels veïns, comerciants i visitants del nostre subsector del sector BarriVell del que és el barri "administratiu" Centre de la ciutat.

pàgina amb la vinyeta del pont esmentat

El detall del projecte del pont en el temps del franquisme, com que creia que no havia de ser jo qui en fes un dibuix, ja que a l´igual que el d´altres temps anteriors, el dels seus projectadors era prou esclaridor de les seves característiques -que el sr.Aragó, va descriure breument-, el vaig enganxar en collage, com altres detalls, després de retallar-lo d´una fotocòpia de la seva reproducció en un llbre de història de Girona, en la vinyeta corresponent dels originals a imprimir..., i en aquest número Març-Abril de la RdG d´aquest any, el sr. N.J.Aragó a banda del text i aporta el dibuix esbossat de l´esmentat pont, possiblement fet a partir del mateix dibuix dels enginyers o arquitectes projectadors que vaig usar jo.

Per si és el cas, diré que sé que vaig obrar correctament usant una còpia per il·lustrar aquell aspecte sobre un dels ponts de l´entorn del tema que tractàvem, ja que:

1. ni l´edició era comercial, ni la seva intenció obtenir lucre, sinó aportar una mica més de coneixement de l´entorn sociohistòric del barri per la Festa Major, acció desinteressada associada a que feia escassos anys s´havia instituït la flamant Universitat de Girona, a banda que, 
2. la Llei de la Propietat Intel·lectual vigent aleshores permetia, i permet, l´ús d´imatges si són per a usos educatius o didàctics no comercials, esmentant la font, que 
3. servidor encara soc educador en el lleure, d´adults i d´infants joves, i guia educacional en entorns històrics i culturals, i que
4. el tiratge era reduïdíssim.

El sr. N.J.Aragó, per la seva professió d´escriptor i periodísta, a banda d´altres, crec que també estava al corrent de l´ aspecte legal. D´altra banda la seva esposa la sra.M. Huertas, és, o era, professora de l´E.M. d´Art de Girona, i crec que tal recolzament visual al text de l´article de la R. de G. és una aportació informativo-educacional de manera original: el pont del franquisme que als anys setanta va obtenir llum verda, no va ser més que l´esbós, a partir d´un pont que s´havia projectat molt abans, i que al 1996, amb la democràcia ja consolidada, si que es va fer realitat, de manera diferent i com a peatonal, i que la Junta de l´AViC, amb autoritats i gegants de la ciutat, va inaugurar, com podeu veure en el dossier dels "20 anys d´AViC"

N. Per si algú volgués consultar aquella historieta il·lustrada completa del nº 2 de les "Llegendes, Històries...,de sant Fèlix", crec que en la Biblioteca de la Generalitat a Girona, es guarda encara un exemplar, i no recordo si algú de la junta de l´A.V. i C sant Feliu en va enviar un a la delegació del D.L. de Girona.

videoreportatge: 4rta Fira del Conte de Medinyà

 

sobre La Fira del Conte de Medinyà 2013

Ja és aquí la Fira del Conte de Medinyà, en la seva quarta edició. Pel que sembla, aprofitant la casualitat dels equívocs anteriorment apuntats i el de la celebració del bicentenari de la primera publicació de contes dels Grimm de l´any anterior, s´hagi trobat adient que el tema de les versions, similituds, semblances i mes, de temes i contes, resorgeixi en la propera Fira del Conte de Medinyà -l´únic event de les comarques gironines sobre contes  per a totes les edats que reuneix a professionals de la Narrativa Oral, Teatralitzada, Escrita, Iconogràfica - tal com indica el cartell de la Fira 2013, com la "nota de premsa" que l´anuncía, primera vegada que s´atorga el premi del concurs de l´imatge gràfica de la Fira a un euip de disseny gràfic; tal vegada era qüestió de fer una crida al Seny?
A tothom a qui agraden els còmics sap que existia una publicació en castellà de historietes dibuixades molt famosa i publicada des del 1921 que duia per enunciat el nom de Pulgarcito, i tothom qui estima la història de Catalunya sap que també existí una publicació il·lustrada i en català de principis del segle XX, 1904-1938, dedicada als infants i jovenets anomenada Patufet...
Si bé aquestes publicacions, en llengües diferents, són pròpies de la primera mitat del segle XX a Catalunya, la castellana es va publicar àdhuc durant la segona mitat del segle, amb editores diferents, fins als anys vuitanta. Altres publicacions adreçades a públics infantils varen ser més efectives per a la cultura i la llengua catalana, com les mítiques Cavall Fort, o L´infantil-Tretzevents, i encara altres.El darrer quart del segle anterior comportà major capacitat adquisitiva i millor accés a la cultura i entorns de lleure de les classes mitjanes i populars, que pel que fa a publicacions infantils es pot traduir per una major diversificació de revistes i publicacions adreçades als/les petits/tes i als/les més joves...Aixó juntament amb les Fires, Salons i altres events dedicats a la historieta, els còmics, els contes i les pelicules d´aquest ram, fa que els nens i nenes d´avui dia estiguin molt ben servits pel que fa a narratives i imatgeries educatives, didàctiques o de passatemps..., des de tots els entorns ideològics!

I, Voldria exposar-vos algunes altres reflexións pel que fa al cas de la Fira:
-Calen realment noves versions dels clàssics, per tal d´adaptar-los a les actuals realitats tecnològiques, ideològiques i de mercat? Podem ja emprar preferentment i com a clàssics altres produccions més actuals, i efectives i eficients pedagògicament, educacionalment i/o didacticament...
-Podrem fer entendre a la gent gran que no perquè fòssin més famoses i conegudes les faules i contes clàssics, eren més "bons" que altres de producció o publicació més recents, i alhora fer entendre, als que tenen cura diària dels petits i joves lectors, que resulta més a compte llegir contes i narrativa d´autors actuals i de no tant abans que els d´abans de l´abans d´ abans de l´avui...?
-I, pel que fa al concurs de narració oral, crec què al jurat popular que és el públic assistent, la organització hauria  de donar-los una butlleta amb els noms dels concursants i el de les narracions, amb caselles per puntuar ambdos conceptes, ja que a vegades un determinat conte pot fer que el narrador guanyi o perdi punts i al revés també.
Jo hi vaig anar, amb el vell amic artísta pintor Bosch Martí, a fer un videoeportatg per "la Pagineta i la colla paginaires", publicació per nens i nenes de l´Associació de Veïns sant Feliu, i allà varem trobar amics i amigues de professió que havien instal·lat la seva paradeta. Un cap de setmana complet.