Aquesta "setmana santa", i la setmana prèvia, com ve sent tradició - si fa no fa, des del segle XVIII -, a molts pobles de l'antiga comarca del Baix Aragó històric, sobretot a Alcanyís, Calanda, i per la Comarca del Materranya sobretot a Vallderoures i la Fresneda, se sent el batre de tambors, timbals i bombos, retrunyent...
Aquests dies, rellegint llibres de poesia, he trobat un petit poema del reconegut poeta català Miquel Martí i Pol (1929-2003), que parla dels timbals, publicat per Edicions del Mall, en el recull "primer llibre de Bloomsbury", a l'any 1982, que us l'anoto aquí:
Fa so d'eixut el fosc timbal del temps.
Dellà l'espai en què tot vent percut
no hi ha senyals ni límits, tot encén
més foc i més desig.
Ressona endins
la veu que salva.
Fonda i plena, diu
que cada instant posem la vida en joc.
------....------
