Entre
les noves tècniques que varem començar a desenvolupar, en aquells anys setanta, una
de les primeres van ser les dinàmiques de caire democràtic, tant entre l'
equip de caps de cada unitat, com entre els nens i nenes amb consultes
amb votació - sobre les activitats que es
programaven, com sortides o jocs dels dissabtes a la tarda -, per anar
formant-los en la pràctica democràtica dins la educació escolta com a
métode per erradicar l' excessiu
autoritarisme paternalista que hi havia fins llavors, a més de renovar
tècniques
i mètodes didàctics, activant les vessants psicologistes de les
dinàmiques de grup, de les tècniques de sociabilitat en el grup i
intergrupal, i de les cognoscitives dels nens i nenes, en
jocs, històries i activitats variades de manualitats, i arts i
natura més que habilitats de supervivència, resistència o altres
de caire militarista o autoritarista badenpowellià ( que jo fotés algún
bruel que un altre alhora de demanar atenció al galliner de la mainada
quan feien massa tabola en el cau, a banda que ho feia amb
histrionicament, no volia dir que jo fós autoritari, com algú ha
insinuat alguna vegada, sino altrament que eren massa nens i nenes junts
en un espai tancat i que calia que les unitats fossin de menys
integrants, com al final es va acabar fent). Tot, fent especial incidència en la Cultura, el Medi Natural, la Història i el Costumari de Catalunya, ( en aquells temps no ho feia ningún entorn educatiu més ) alhora que
fomentavem el coneixement bàsic i el respecte per altres
cultures i nacions, com a fonament del mètode escolta cristià i
català.
La promesa Escolta de Llobatons i Daines ja prenia tot un
altre caire de compromís infantil, més acord amb aquells temps que, tal
com hauria de dir la cançó, de Raimon, "ja són/ una mica més/ nostres". De
totes maneres les aventures del «Llibre de la Selva», de Kipling,
encara les explicavem i seguiem, però de manera més enfocada a
desmitificar les relacions entre els "protas" de diverses espècies animals: Akela, Shere Kan,
Baghira, Baloo, Germà Gris, etc, equiparables a les racistes, de
casta o classe social, com anys després altres caps-educadors de
llobatons varen començar a desmitificar el paper dels humans, Mowgli
o els anglesos colonialistes, com a éssers dominadors de la Natura,
o més intel·ligents i justos...Jo ja no vaig voler ser oficialment "Akela", i els / i les altres, tampoc varen adoptar cap "totem"
personal. El referents començaren a deixàr de ser els animalons dels
contes de Kipling per a passar a ser les persones i cultures, del nostre
i d' altres països i continents, i l' educació en la Natura era
enfocada més a conèixer bàsicament les seves dinàmiques, que a
dominar-la...
Quan
després de dos anys i mig vaig haver de marxar a estudiar a
Barcelona, vaig presentar_me a la Seu Central de ME i GSJ - Minyons Escoltes i
Guies sant Jordi, com aleshores s'anomenava aquella organització escolta
majoritària a Catalunya - del carrer Llúria, per si podia fer-hi
servei, i varen incorporar-me a l' equip de Comisariat de Branca
Llobatons de Catalunya, com a auxiliar, ajudant durant els caps de
setmana a implantar la Metodologia de la Pedagogia Activa i la Coeducació en els Agrupaments d' alguns barris de Barcelona, en
comarques barcelonines i fins tarragonines; formaven part d' aquell
equip, que recordo ara, persones molts apreciades per mi...Llàstima que a
mig curs de l' any una greu malaltia m´impedís sortir al carrer, i per
aixó vaig haver de deixar la feina en l' Escoltisme, i ja tampoc, a
causa de la cura, tenía notícies de com anaven les coses amb els
llobatons i daines de l' A.E.s.N d G.
Anotacions finals
Anotacions finals
D' altra banda la meva
orientació moral i ética ja començava a emprendre altres camins, que
progressivament m' allunyaren de l' Escoltisme, però no dels entorns
educatius- aquell estiu del 1975 vaig anar d' educador a dos
campaments i una colònia de vacances escolars-, i avui dia encara hi
desenvolupo treball, a més, del de dissenyador gràfic. L' Anna Muñoz és
farmacèutica amb farmàcia en un barri gironí; en J.Olivé té una agència
d' assegurances; en J.Amigó és oficial jardiner al servei del Municipi
de Girona; en C.Genover, que al final no va ser escolta de fet, és
advocat d'un prestigiat despatx gironí; la Ll.Carbó crec que es mestra; la N.Torramadé, me fa recordar que va fer pedagogia, i de les altres caps d' aquell temps no en sé massa res; gents amb
professions i oficis ben integrats, sense carreres polítiques o socials
a destacar, però amb un ferm compromís amb el futur dels aleshores nens
i nenes, i avui día ja adults i pares, del quals, alguns ( J.Duixans, J.Montenegro, J.Pluma, I.Esteve, I.Thió, A.Hosta, R.Bosch, Estiu, ...), i algunes ( les caps de les daines s'en recorden millor), pel que sé, treballen des de llocs destacats o de responsabilitat pública i social en aquesta nostra societat catalana i gironina plenament democràtica, plural, diversa de començaments del nou segle i milenni.
