Traductor de Google

13 de novembre del 2018

nova Trobada d'ASCUMA..., la 28ena

cartell disseny de C.T.B.
moment d'una de les taules de la jornada.

moment de la taula: "tenim llengua per a anys.."

12 de novembre del 2018

després d'un estiu feixuc i una tardor...

també molt feixuga, per causa d'un trasllat de lloc de residència, reprenc les publicacions i atres comunicacions amb vatres, amables seguidors, i amb tothom, en aquest meu webloc...

23 d’agost del 2018

sant ROC a "Temps de Franja" favarola

La publicació en format web d'articles a la revista "Temps de Franja", són una realitat punyent, puixant, doncs no hi ha noticia per petita que sigui o tema relacionat amb la Franja catalanòfona d'Aragó, que no hi surti publicat; també els escriptors que tenen secció fixa en la revista en paper tenen el seu espai..., com el corresponsal a lo poble de Favara, el favarol Robert Albiac, que en la seua secció nomenada: Tribuna, ens deleita amb los seus articles, com el d'este passat agost dedicat a les festes de sant ROC , on a més hi surt una reproducció de lo cartell publicitari de la festa...

14 de juny del 2018

una setmana sobre lo català als arxius

M'han sorprès agradablement la sèrie d'actes, tal vegada casual en relació al Dia dels Arxius, que s'han fet en l'Arxiu i Biblioteca Municipal d'Alcanyís, que dirigeix el sr. Ignasi Micolau, on a banda de la programació oficial en una exposició de fotografies dels anys del franquisme d'un personatge molt apreciat en la localitat i lo Baix Aragó, tot i no ser una ciutat catalanòfona s' ha programat, per este dimecres, la presentació del magnífic llibre  titulat "El català del s.XIV en textos notarials del Matarranya (Terol) 'sia manifesta cosa a tots homens' ", fòrmula amb la que s'encapçalaven els documents de notaria a la medievalitat matarranyenca, obra del professor Titular de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa sr. Xavier Giralt i de la professora associada de la Universitat de Saragossa i de l 'Escola Oficial d'Idiomes d'Alcanyís, sra Teresa Moret, respectivament..
A banda d'aixó el dia posterior, l'Institut de Secundària i Batxillerat de Vallderoures, ha programat, en los alumnes de la classe de català que coordina la professora Pepa Nogués, una visita a l'Arxiu Municipal de lo poble de Fondespatla, del que procedixen la majoria dels documents estudiats i ressenyats en lo llibre citat. Una visita molt interessant a un arxiu de referència on es té cura de conservar i restaurar los vells pergamins i papers de lo patrimoni local, i una iniciativa valenta per part del professorat, que un camí més han demostrat que la llengua es conrea en la seva cura.
Tant un acte com l'altre han sigut molt reeixits, amb la signatura de llibres per part de los autors, i la participació activa dels alumnes en la lectura de documents de l'arxiu, en llatí i en lo català medieval, tant a Alcanyís com en la visita a Fondespatla, respectivament.
Lo dit, una setmaneta dedicada als arxius de "vella prosàpia" en relació al... : Dia Internacional de los Arxius (!?)




28 d’abril del 2018

7è"Quedaran les paraules" sant Jordi 2018 a Montroig

Lo meu equip i jo, hem realitzat un videoreportatge de la setena edició del "Quedaran les paraules" d'enguany, que es va desenvolupar lo passat dilluns, dia de sant Jordi i Dia d'Aragó, a lo poble de Montroig, organitzat per la Comarca del Matarranya, en la participació d'alumnes de la Banda musical Comarcal san Anton, i de membres d'ASCUMA..
L'acte ha estat molt animat en les lectures en ambdos llengües que es parlen al Matarranya: lo castellà i lo català.
Primer, i despuès de la introducció de lo president comarcal, es va presentar l' edició d'enguany, a càrrec de la Comarca de los: "Qüentos encadenats", en parlaments de lo dissenyador i la il·lustradora gràfics de los esmentats "Qüentos...", per a continuació llegir-los publicament.
Tot seguit los xiquets i xiquetes ens varen deleitar en lectures variades i en la música de los alumnes de la Banda san Antón... A continuació varen llegir los adults, i poc després es va presentar lo nou llibre de David Albesa: la Arca de Moret, una edició ampliada i en castellà de los qüentos que li van publicar a ASCUMA, en un llibret, en català, de la col·lecció: Quaderns de les Cadolles, titulat "Quin món més bestia", ara feia una bon grapat d'anys; després de la intervenció de lo mateix autor, es va passar a fer lectura pública de les breus narracions d'ambdós llibres,...i en ambdues llengües, acte en el que hi vaig participar en la lectura d'un conte curt en català titulat: "amnèsia", una terrorífica historieta sobre una abella atropellada per un cotxe...
Per finalitzar, hi va haver xocolatada per a tothom, però, jo no hi vaig poder restar-hi...
Aquí us deso l'enllaç a l' adreça web per a visionar lo videoreportatge al YouTube, i al Facebook, on hi trobareu un munt de detalls que aquí resulten superflus.

22 d’abril del 2018

recomanacions de llibres SJ018 de Jos Dri NIr

D' un llistat de possibles recomanacions per este sant Jordi, hi ha alguns llibres que són poc coneguts a algunes contrades catalanes o d'arreu, editats o en relació a les comarques del Matarranya. BaixAragó, Terra Alta i altres ebrenques que són d'interès indubtable per als especialistes en àrees diverses;  entre estos jo us recomane :

31 de març del 2018

tenim raó! Val i Vall-de-roures.

en la publicació en forma de blog sobre temes de la Franja aragonesa: la Franja.net, el reconegut sociolingüísta Natxo Sorolla m'ha donat una alegria ( més aviat ens en dona cada vegada que publica quelcom ) en una noticia sobre una publicació de la Universitat de Saragossa, sobre la denominació de lo poble de Vallderoures, on s'explica que en la Edat Mitja la denominació de lo poble, sobretot en escrits notarials era majoriàriament Vall (ó Val) -de-Roures.... 
La seva conclusió es la de qui, en un país tolerant, estima el seu patrimoni lingüístic alhora que admet la pluralitat d'altes opcions, i carrega contra los intolerants...
Intransigents i intolerants com los que van tatxar la denominació en llengua materna de lo nom del poble, en uns rètols bilingües castellà i català. Estos no es mereixen altra denominació que la que els cuadra més : brètols !.

30 de març del 2018

promocions turistiques...

Hi ha, a les comarques veïnes Matarranya d'Aragó, Terra Alta de Catalunya i Els Ports -Morella de la Com.Valenciana, una inciativa, consolidada l'any anterior, de crear un consorci pa promocionar les tres comarques...,i també, hi ha una publicació que recull les iniciatives d'estes comarques, que du per capçalera el nom de "Qué hacer".
Llàstima que los continguts estiguen en castellà, màxime quan los destinataris de tal publicació, lo mateix que les comarques, sòn de parla catalana (o catalanòfones, com es diu en llenguatge tècnic). Pense que a lo menys la major part de los continguts haurien d'estar en la llengua majoritària de les dites comarques...,màxime, quan s'en fan ressó de tal edició, medis de comunicació comarcal, com lo blog d'una emissora de ràdio que té per objectiu la difusió dels seus continguts en la llengua materna del Matarranya, com és ràdio Matarranya; màxime quan lo consell comarcal de lo Matarranya, va aprovar al 2017 per majòria, la declaració de la comarca com a zona de parla històricament catalana, àdhuc amb los vots de lo PP, històricament reaci a lo català a l'Aragó...

21 de març del 2018

la Poesia, 2018.

En Jos Dri Nir, com cada any pel dia mundial de la Poesia, m'ha demanat que insereixi en este blog un seu treballet (i també de la Lus Guemar, la foto.)  sobre un poema de l' autor triat enguany per la Institució de les Lletres Catalanes per a representar-nos, el valencià M. Granell,...i també sobre un altre poema d'un autor històric català, fent entre los dos poemes, una mena de melting pot...
l'endevinareu este darrer?
cliqueu a la imatge per ampliar-la

12 de març del 2018

atemptat contra rètols en català a Valde/Vallde

Estos mesos de Febrer i Març, tot i el temps fred que fa per aquí, per la proximitat a les muntanyes dels Ports de Beseit, he passejat pels volts de lo poble, per estirar una mica les cames... i per a sorpresa meva, i de la meva acompanyant, he vist uns retols bilingües que havien sigut maltractats amb tatxadures d'espray al retolat en la llengua autoctona...
Una altra gamberrada que haura d'assumir la Comarca o l' ajuntament! 
aquí us deso algunes fotos :
cliqueu en les imatges per a ampliarles
curiosament, als noms d'altres poblacions no els ha passat res...
ni tampoc als retols monolingües de la municipalitat.

6 de març del 2018

Vall de/ 2500 d.c., quina ona!!!

façanes de cases sobre el riu onyar, en un matí de boira...

2 de març del 2018

carrers del Baix Aragó Històric vs.Matarranya

És molt curios el fet que a  la vila d'Alcañiz (Alcanyís), capital de la comarca del Baix Aragó i població tradicionalment castellanòfona, hi hagi algún carrer retolat en català,  amb un nom casi, casi, gairebé igual que el d'un carrer de Vallderoures/Valderrobres capital comarcal del Matarranya, la comarca veïna i tradicionalment catalanòfona, que està retolat en castellà, com tots els altres del poble; es tracta dels carrers "de Santa Pau" a Alcanyís  i la "de la Paz" a Valderrobres....per a mostra una foto:


I dic jo, qué, si a Alcañiz han volgut retolar un carrer en català serà per alguna raó històrica, i que si a Vallderoures no ho han fet tinguent més dret que mai a fer-ho, també serà per algun fet de caràcter (no)-trascendent(?)..; i jo me pregunto si aquesta darrera no serà un catau tradicionalment de pro-carques de dretes tradicionals i si la primera no serà una vila històricament amb governs avançats, progressistes i fins d'esquerres.
O bé, i deu me lliuri de pensar coses que no s'han d'escriure, la cosa obeeix a algun acord del temps de la (nova) comarcalització, i serveix per a recordar quan a principis del segle XX, Alcanyís era la capital d' una supercomarca amb intel·lectuals de gran talla que mostraren un gran respecte pel català local: el Baix Aragó (Baix Aragó Històric, com s'en diu desde la nova comarcalització del canvi de segle i de milenni), que comprenia àdhuc les poblacions de l'actual comarca del Matarranya, (i per a millor recordar-ho, hi ha pobles de parla catalanòfona que han restat, a la nova comarcalització, dins el Baix Aragó)....O bé, el dimoni m'apunta ara, que també per a emprenyar a uns, i que cultivin la paciéncia dels capolats, mentre els territoris es despoblen (per a gaudi de vells fantasmes de les oligarquies dels terratinents...)

18 de gener del 2018