En Jos Dri Nir, m'ha demanat, com sempre, que inclogui en el bloc el conte de Pascua d'enguany, que ha escrit amb un guió d'en Mar Manri; Ah! i m'ha dit que posi que el dedica a l'Agnès per quan sigui més gran i sàpiga llegir, a la Marta que ja té dos anys, a la Laura, que ja sap llegir i fins escriure, i molt bé, i a la xiqueta que estima a la goseta "menta"...
Aquí el teniu:
"En aquells temps
quan les rodes eren fetes amb pals, a casa d'una senyora del carrer
de lo pla d'una vila per la que passa el riu Tarranya, hi hagué una mona que la varen portar de lluny,
com a regal de festa; la mona era molt juganera i sempre volia sortir
a passejar...
Un d'aquells dies de
festa que la senyora se l'endugué a passeig cofada al cap en un
barret redó decorat amb fruites confitades..., al passar pel pont,
va mirar a l'aigua i s'hi veié reflectida... Ahhh! ihhh! Quins
xiscles que va fer! Mai s'havia espillat en l'aigua d'un riu, i ara
que ho havia fet per primera vegada, s'espantà d'alló que veié; i,
cada vegada que pel pont passà, sempre, au! xiscles amunt!, de tant
lletja com es veia ; i no valien ni llacets primorosos, ni cintetes
de colors, ni pintetes decorades, ni res de res...
