Deso aquí aquest article d'en Jos Dri Nir, que el va escriure el dia 6 d'aquest mes, i que després no va voler enviar al diari; ho faig perqué crec que us pot agradar i és molt interessant:
Al juliol va fer 120 anys del naixement de Robert Graves, un literat anglès, que va esdevenir un erudit entre els millors especialistes en mitolotemes i poesia de les cultures antigues.
Entre altres llibres va escriure, entre els anys 1934 - 1943, en dos volums novelats una detallada biografia de la figura de Claudi, l'handicapat i famós emperador romà; la BBC en va fer posteriorment una famosa sèrie televisiva que va obtenir cuatre premis BAFTA i tres Emmy.
El llibre dedicat a la poesia de les cultures antigues al que va donar el nom de "la deesa blanca, gramàtica històrica del mite poètic" va ser un exit d'abast universal; les seves pàgines estàn atapeïdes de dades; es clar que li va costar mitja vida reunir totes les dades i confegir aquella mena de tesi doctoral...En la sisena reimpressió, en el pròleg a la edició del 1994 de la colecció del "libro de bolsillo" de Alianza editorial va deixar ben clar que:
'La meva tesi es que el lleguatge del mite poètic, corrent en la antigüetat de l' Europa mediterrània i septentrional, era un llenguatge màgic vinculat a cerimònies religioses populars dedicat a la deesa Lluna, o Musa, algunes de les quals es remuntaven al Paleolític, i que encara segueix siguent el llenguatge de la verdadera poesia; veritable en el modern sentit nostàlgic de "original inmillorable" i no un "engany sintètic" '
D'aquell estudi, alguns destacats lletraferits tastaolletes en varen dir un "totxo infumable"...Jo personalment trobo que els capítols dedicats a la "batalla dels arbres" i els dos dedicats als "alfabets dels arbres" són meravellosos, així com el que descriu "els set pilars", y de gran erudició. Però veiem que continuà diguent en aquell prolegòmen a la seva obra magna, ho transcric ara en castellà :
"Cual és la función o utilidad de la poesia en la actualidad?...la función y la utilidad siguen siendo las mismas, solo la aplicación ha canviado. Esta era, en los tiempos antiguos, una advertencia a la humanidad de que devia mantenerse en harmonia con las otras criaturas vivientes, entre las cuales havia sido creada...Ahora es un recordatorio de que no ha tenido en cuenta la advertencia y ha transtornado la casa con sus experimentos en la filosofia, la ciencia y la industria, arruinant-se a si mateix al igual que al seu entorn..."
No us sembla un missatge ecologista de primer ordre, per a una obra escrita al 1948? ...i feminista també:
"...la actual es una civilización en la cual són menospreciados los principales símbolos de la poesia.../...en la que la Luna es relegada a un apagado satèlite de la Tierra y la mujer considerada como mero personal auxiliar del estado..." i "...mi falta de rabo me impide hacer sugerencias prácticas, i solo me atrevo a hacer una exposición histórica del problema." i acaba dient "...no me interesa com os las arregleis con la Diosa. Ni siquiera sé si sois serios en vuestra profesión poètica."
Anoto aixó avui, en record seu, perqué demà farà trenta anys des que ens va deixar per anar-se'n definitivament, des de la seva casa mallorquina de Deià, on va escriure el proleg que he citat.
___.
