el desideri pel nou any

targetó de Nadal (a l'antiga...)

Aquests dies de regals i obsequis, si voleu tenir un detall amb qui volgueu, hi ha dibuixos meus a tintes aquarel·lables en petit format a la venta a preus estàndars a la galeria "Art En Brut" de la CortReial/Voltes d'en Rosés de Girona...
Ah! i...

de lluminàries festives...

Enguany, com des de fa uns tres, les lluminàries festives de carrer d'aquestes dates de final i cap d'any, al tros de sant Feliu del BarriVell, han sigut triades pels executius de l'Ajuntament (independentista) de la ciutat i altres de les noves associacions veïnals del barri i del BarriVell; enguany han triat unes lluminàries en forma de peles de taronja i magrana, les més vistoses, i altres, que pregonen d'alguna manera, conductes i comportaments, que en el tros de sant Fèlix eren crítics, sobretot per l'elevada tasa de clericalisme i crematisme que hi havia encastat en els seves pedres, gents i monuments: moralines per a deixar contents a tothom...

En principi no comptaven amb les que jo havia dissenyat per a l'AViC del barri, ara fa uns deu anys més o menys, ja que no les havien penjat en les darreres tongades, i que en la seva sencillesa contenien un missatge anticonsumista i mediambientalista (podeu demanar l'informe-memòria de disseny que els vaig fer, a algun dels de l'AViC) que alguns han volgut gestionar i adjuntar a la (im)possible moralina de les actuals, afegint-les als costat d'altres que jo no he dissenyat -que venen a ser l'epígon del logotip de l'AViC que si que vaig dissenyar- colocades i penjades entre els arbres només de la placeta de baix de sant Feliu...

No és que vulgui dir que no hem sembla bé la didàctica i la pedagocia associada a l 'ànim i el missatge tradicionals d'aquestes festes, pel que fa a les lluminàries dels altres, però hem podrien haver estalviat la feina d'haver-me sentit tan marginat de les seves decisicions, a banda d'altres implicacions, pel que fa a la gestió de quelcom que jo vaig treballar, i més tenint en compte el caràcter assembleista dels emergents i que feia anys que no les utilitzaven...Al menys podien haver-me informat amb prou temps!

les fotos petites son de fa deu anys...:

                                             les lluminàries meves, enguany amb les d'altres, blaves..

NF: ara que encara sóm a l'Any Internacional de la Llum i les tecnologies associades, i tal com diria el Bònic: refotons!!!

la gravetat ecològica dels mites antics...

Deso aquí aquest article d'en Jos Dri Nir, que el va escriure el dia 6 d'aquest mes, i que després no va voler enviar al diari; ho faig perqué crec que us pot agradar i és molt interessant:

Al juliol va fer 120 anys del naixement de Robert Graves, un literat anglès, que va esdevenir un erudit entre els millors especialistes en mitolotemes i poesia de les cultures antigues.

Entre altres llibres va escriure, entre els anys 1934 - 1943, en dos volums novelats una detallada biografia de la figura de Claudi, l'handicapat i famós emperador romà; la BBC en va fer posteriorment una famosa sèrie televisiva que va obtenir cuatre premis BAFTA i tres Emmy.

El llibre dedicat a la poesia de les cultures antigues al que va donar el nom de "la deesa blanca, gramàtica històrica del mite poètic" va ser un exit d'abast universal; les seves pàgines estàn atapeïdes de dades; es clar que li va costar mitja vida reunir totes les dades i confegir aquella mena de tesi doctoral...En la sisena reimpressió, en el pròleg a la edició del 1994 de la colecció del "libro de bolsillo" de Alianza editorial va deixar ben clar que:

'La meva tesi es que el lleguatge del mite poètic, corrent en la antigüetat de l' Europa mediterrània i septentrional, era un llenguatge màgic vinculat a cerimònies religioses populars dedicat a la deesa Lluna, o Musa, algunes de les quals es remuntaven al Paleolític, i que encara segueix siguent el llenguatge de la verdadera poesia; veritable en el modern sentit nostàlgic de "original inmillorable" i no un "engany sintètic" '

D'aquell estudi, alguns destacats lletraferits tastaolletes en varen dir un "totxo infumable"...Jo personalment trobo que els capítols dedicats a la "batalla dels arbres" i els dos dedicats als "alfabets dels arbres" són meravellosos, així com el que descriu "els set pilars", y de gran erudició. Però veiem que continuà diguent en aquell prolegòmen a la seva obra magna, ho transcric ara en castellà :  

"Cual és la función o utilidad de la poesia en la actualidad?...la función y la utilidad siguen siendo las mismas, solo la aplicación ha canviado. Esta era, en los tiempos antiguos, una advertencia a la humanidad de que devia mantenerse en harmonia con las otras criaturas vivientes, entre las cuales havia sido creada...Ahora es un recordatorio de que no ha tenido en cuenta la advertencia y ha transtornado la casa con sus experimentos en la filosofia, la ciencia y la industria, arruinant-se a si mateix al igual que al seu entorn..." 

 No us sembla un missatge ecologista de primer ordre, per a una obra escrita al 1948? ...i feminista també: 

"...la actual es una civilización en la cual són menospreciados los principales símbolos de la poesia.../...en la que la Luna es relegada a un apagado satèlite de la Tierra y la mujer considerada como mero personal auxiliar del estado..." i "...mi falta de rabo me impide hacer sugerencias prácticas, i solo me atrevo a hacer una exposición histórica del problema." i acaba dient "...no me interesa com os las arregleis con la Diosa. Ni siquiera sé si sois serios en vuestra profesión poètica."

Anoto aixó avui, en record seu, perqué demà farà trenta anys des que ens va deixar per anar-se'n definitivament, des de la seva casa mallorquina de Deià, on va escriure el proleg que he citat.

___.