Lloses perilloses?

Aquests primers dies de Setembre, el carrer del Pont Major - aquell que segles abans va ser el que, de bon primer o en darrer terme, rebia, acollia i hostatjava als viatgers que arribaven o marxaven de Girona, en la ciutat antiga-, està siguent objecte d'una remodelació per l' arranjament del ferm de les seves voreres, aquelles que dotaven d'una nota d'antigor històric al vell carrer del "nou" pont de l'Aigua, el del Franquisme...

Doncs si, aquelles lloses, o llosetes, planes(!?) possiblement de pedra calcària, carrades i procedents de les pedreres de la propera muntanya de can Simón, que feien que les façanes amb finestres i els portals majoritàriament dels segles divuit i dinou, de les cases del carrer del Pont Major de Girona veiessin revalorades les seves fesomies només per la existència de tal empedrat davant d'elles, al paviment de voravia del carrer, perqué aportava un estil de vorera més propi dels segles esmentats...
Deia doncs que, tals lloses estàn siguent canviades per altres llosetes "noves" prou prosaïques i manides, d'aquelles fetes de petites pedretes arrodonides per l'aigua o pel sorreig, com graves totes juntetes i encimentades, que varen començar a emprar-se durant la segona mitat del segle XX, i a casa nostra sobretot a partir del final del Franquisme...
Preguntant sobre aquest fet a algunes persones, com l'actual director del Centre Cívic del Pont Major, sr. Pau Martinell,  em diu que pot ser el resultat d'una de les propostes dels Veïns pel que fa als Pressupostos Municipals Participats, que varen demanar que es canviessin algunes, perqué estaven malmesses i feien de mal passar, per altres de noves, i que va ser aprovada, però que es clar qué segons sabía, si bé es tractava d' aixecar només les malmeses per a canviar-les per noves, que aixó no és el que s'està fent, ja que es treuen les antigues i al seu lloc s'en posen de les "noves" en els trams de vorera on ja s'ha treballat...;i també m'adreçà al president de l'A.V. del barri del PontMajor i a altres gents, cosa que al final no vaig fer per considerar que no calia...,perqué...

• Si més no, si es continuen canviant completament, les lloses/llambordes -que s'adiuen
  
  més amb un entorn d'arquitectura paisatgística urbana tant històricament peculiar a Girona com és el carrer del Pont Major, que així veia com amb les lloses de pedra plana(!?) que s'aportava una escenografia urbana de caire vuitcentista-, obtidrem un paisatge urbà de caire noucentista que s'adiria menys amb el caràcter urbà i ciutadà que hauria d'haver tingut el carrer que d'antic era l' entrada principal a Girona vinguent de França, que per causa de restar separat de la ciutat pròpiament dita pel territori de l'antic municipi de sant Daniel fins els anys seixanta d'aquest segle, barrera que feia que es percebés el carrer del Pont de l'Aigua (aquest era el més gran que hi hagué de d'antic sobre el Ter durant molts segles i d'aquí vé, entre altres raons, lo de pont "Major"), com pertanyent al petit poble-carrer de Sarrià de Baix, el de l'altra cap del pont, amb el que es conjuntaven les "antigues" lloses planes, més "ancien règime" rural, però...
 

• Tot sigui dit, les noves llosetes que han substituit, pel que he vist als primers trams de
  
  vorera més aprop del pont, les lloses de pedra plana "antiga", es conjunten amb les que fa uns anys es varen posar en el jardinet que es va fer al costat de la gasolinera que s'hi va instal·lar a l'accés al pont per la banda nordenca..., com si es volgués un ferm de vorera de "major modernitat democràtica" que substituís a les més "antigues" i de caire més ambigu pel que fa a aquest aspecte, i alhora hom volgés fer alusió a l'acció dels corrents, aiguats i revingudes sobre les graves d'arenys fluvials tant propis de les deveses de les ribes del Ter en el barri del Pont Major...
• de les "velles" llosetes, les de teula de xocolata, cal dir que havien sigut molt emprades per les dictadures locals, tant per la conjuntació estilítica d'aquest model de lloseta per a voreres de carrer amb el "nou" pont de l'Aigua -el construit durant el franquisme que va substituir al d'orígen romà, derruït durant el conflicte bèlic dels trenta-, i que també es va utilitzar per a les voreres de l'antic/vell carrer, sobretot en el tram més proper a les noves urbanitzacions que a partir dels anys cinquanta del s.XX,  a base de blocs de pisos i de xalets amb arbres i jardins, d' una i altra banda de carrer, varen marcar més descaradament el classisme social via arquitectura...

.../.