Deia en Jos Dri, mentre s'entretenia en composar minipoemes d'estil japonès, el passat cap de setmana -que va començar el quinze del mes d'Agost- i quan feia més d'una setmana que cada día, o dia per altra, queia alguna gotellada, que: quin més mes tardoral...perqué, i cito textualment:
"haiku...*, quines ganes de mullena que ténen alguns, no només es remullen a les platges maritímes del litoral, a les piscines privades o públiques, a les platges fluvials i dels embasaments, i en les dutxes, banyeres i jacuzzis...,sinó que també els encanta que plogui cada dia en ple estiu...,són com peixos...!"
Mercès al treball d' alguns artístes locals**entesos en la matèria, sembla que gairebé només ho pugui fer la Qcullona -famós monstre de llegenda gironina-, es dir aixó de restar xopa sempre i alhora ser agradable a la visió dels altres, tot i la seva fesomia monstruosament amfíbia...Si no heu llegit mai la llegenda, feu-ho, i així m'estalvio d'haver-ho de fer jo...i insisteixo, faig la comparança perqué anem, o hem anat, passant un mes tardorenc al pic de l'estiu per causa de les sovinteres plogudes, tempestes d'aigua i humitats ambientals subsegüents que ens han deixat ben xopats i fresquets, brrrr...
N.B: Ah!, i parlant de supermonstres*** i minipoemes, els mots respectius defineixen gairebé per igual, gràficament, la manera amb que hom pot expressar indignació, encara que en el primer resti només insinuat per la repressió de les morals carrinclones: "ai cullons!", i que jo personalment difereixi sobre la imatge que pot representar la major iconicitat del mot Qllonar!-, i "jo encara diria més"****: es complementen i es completen; així hom pot llegir, o sentir dir : "Ai cullons.., que cullona!?", molt adient per a l'actual conjuntura social a Catalunya que aviat restarà aclarida, en la propera contesa electoral.
*segons el "diccionaliu secret dels avis", vol II, pag. 777, ed. Lanostra, Torroella de Gir, 1935, en rústica; exemplars de molt difícil trobar; va ser un dels llibres condemnats a l'index dels prohibits en temps de la dictadura fraquista; actualment descatalogat :
1-mot,m,s,: poesia: versos japonesos de metratge ínfim i rima no obligada, que sovint solen acompanyar les decoracións florals anomenades "ikebana".
2-expressió popul.: s'escoltava emprada sovint a la Catalunya rural, conservadora i populista, quan hom es queixava, entre d'altres qüestions, de les lleis d'ordenament rural espanyoles, substituint o disfressant, pudorosament per influència del catolicisme, el renec o frase feta: ai cullons!.
-observacions d'actualització: segurament encar avui és molt usada per influència de les morals encara a l'ús, també del "manga jap-onés" i àdhuc per causa de la proliferació de la superproducció d'alguns ninotaires i els seus acudits. D'altra banda cal dir que els entesos no es posen d'acord sobre si cal escriure-ho amb hac inicial o sense, ja que sembla que si hom hi posés l' "h", canviaria substancialment el significat.
**de la llegenda de la Cucullona en van ser els autors els artistes locals Emili Massanas i Carles Vivó. El primer, fotógraf i col·leccionista d' imatges fotogràfiques, -nascut al PontMajor, el 27 S d'enguany en faria setanta- va composar la idea base recollint les gracietes més o menys inspirades de companys de colla i també el primer texte d'una llegenda sobre la figura i la historieta de tal monstre; el segon, floklorista local, expert en temes d'antropologia local a banda de dibuixant humorístic, i autor i actor teatral, -el dia 10 del març passat va fer deu anys que ens va deixar, victima d'una greu malaltia pulmonar- va dibuixar-ne les primeres imatges publicades i va ser autor de la inclusió del tema de la Cucullona, en el primer compendi editat del llegendari gironí: "llegendes i misteris de Girona" C.Vivó i S. ed.DdG, sèrie: Monografies locals 13, colec: Quaderns de la Rev. de G. nº24, 1989.
Els actuals experts en el "mosntruari gironí de llegenda", no es posen d'acord si el nom d'aquesta figura que ens ocupa cal escriure'l : Cucullona, Cocullona, Cocollona o Qcullona ; en el català gironí parlat es pronuncia i sona casi igual de totes les maneresl.
*** per a una mostra de quina és la imatge de la Qcullona, goiteu el retrat que hi en el mur exterior de l'edifici d'un parking en pisos del carrer Bonastruch ça Porta, que va pintar al 2013, durant el festival Milestone Project l' artista d'art mural urbà, Erica ilCane; es clar que allà la va retratar mosquejada per culpa d'una colla de mosques gironines, una altra de les figures del llegendari local.
****típica expressió dels detectius de ficció Hernàndez i Fernàndez, del famós dibuixant i guionista belga Hergé.
