Lloses perilloses?

Aquests primers dies de Setembre, el carrer del Pont Major - aquell que segles abans va ser el que, de bon primer o en darrer terme, rebia, acollia i hostatjava als viatgers que arribaven o marxaven de Girona, en la ciutat antiga-, està siguent objecte d'una remodelació per l' arranjament del ferm de les seves voreres, aquelles que dotaven d'una nota d'antigor històric al vell carrer del "nou" pont de l'Aigua, el del Franquisme...

Doncs si, aquelles lloses, o llosetes, planes(!?) possiblement de pedra calcària, carrades i procedents de les pedreres de la propera muntanya de can Simón, que feien que les façanes amb finestres i els portals majoritàriament dels segles divuit i dinou, de les cases del carrer del Pont Major de Girona veiessin revalorades les seves fesomies només per la existència de tal empedrat davant d'elles, al paviment de voravia del carrer, perqué aportava un estil de vorera més propi dels segles esmentats...
Deia doncs que, tals lloses estàn siguent canviades per altres llosetes "noves" prou prosaïques i manides, d'aquelles fetes de petites pedretes arrodonides per l'aigua o pel sorreig, com graves totes juntetes i encimentades, que varen començar a emprar-se durant la segona mitat del segle XX, i a casa nostra sobretot a partir del final del Franquisme...
Preguntant sobre aquest fet a algunes persones, com l'actual director del Centre Cívic del Pont Major, sr. Pau Martinell,  em diu que pot ser el resultat d'una de les propostes dels Veïns pel que fa als Pressupostos Municipals Participats, que varen demanar que es canviessin algunes, perqué estaven malmesses i feien de mal passar, per altres de noves, i que va ser aprovada, però que es clar qué segons sabía, si bé es tractava d' aixecar només les malmeses per a canviar-les per noves, que aixó no és el que s'està fent, ja que es treuen les antigues i al seu lloc s'en posen de les "noves" en els trams de vorera on ja s'ha treballat...;i també m'adreçà al president de l'A.V. del barri del PontMajor i a altres gents, cosa que al final no vaig fer per considerar que no calia...,perqué...

• Si més no, si es continuen canviant completament, les lloses/llambordes -que s'adiuen
  
  més amb un entorn d'arquitectura paisatgística urbana tant històricament peculiar a Girona com és el carrer del Pont Major, que així veia com amb les lloses de pedra plana(!?) que s'aportava una escenografia urbana de caire vuitcentista-, obtidrem un paisatge urbà de caire noucentista que s'adiria menys amb el caràcter urbà i ciutadà que hauria d'haver tingut el carrer que d'antic era l' entrada principal a Girona vinguent de França, que per causa de restar separat de la ciutat pròpiament dita pel territori de l'antic municipi de sant Daniel fins els anys seixanta d'aquest segle, barrera que feia que es percebés el carrer del Pont de l'Aigua (aquest era el més gran que hi hagué de d'antic sobre el Ter durant molts segles i d'aquí vé, entre altres raons, lo de pont "Major"), com pertanyent al petit poble-carrer de Sarrià de Baix, el de l'altra cap del pont, amb el que es conjuntaven les "antigues" lloses planes, més "ancien règime" rural, però...
 

• Tot sigui dit, les noves llosetes que han substituit, pel que he vist als primers trams de
  
  vorera més aprop del pont, les lloses de pedra plana "antiga", es conjunten amb les que fa uns anys es varen posar en el jardinet que es va fer al costat de la gasolinera que s'hi va instal·lar a l'accés al pont per la banda nordenca..., com si es volgués un ferm de vorera de "major modernitat democràtica" que substituís a les més "antigues" i de caire més ambigu pel que fa a aquest aspecte, i alhora hom volgés fer alusió a l'acció dels corrents, aiguats i revingudes sobre les graves d'arenys fluvials tant propis de les deveses de les ribes del Ter en el barri del Pont Major...
• de les "velles" llosetes, les de teula de xocolata, cal dir que havien sigut molt emprades per les dictadures locals, tant per la conjuntació estilítica d'aquest model de lloseta per a voreres de carrer amb el "nou" pont de l'Aigua -el construit durant el franquisme que va substituir al d'orígen romà, derruït durant el conflicte bèlic dels trenta-, i que també es va utilitzar per a les voreres de l'antic/vell carrer, sobretot en el tram més proper a les noves urbanitzacions que a partir dels anys cinquanta del s.XX,  a base de blocs de pisos i de xalets amb arbres i jardins, d' una i altra banda de carrer, varen marcar més descaradament el classisme social via arquitectura...

.../.

Haikus i altres qüestions linGüístiques...

Deia en Jos Dri, mentre s'entretenia en composar minipoemes d'estil japonès, el passat cap de setmana -que va començar el quinze del mes d'Agost- i quan feia més d'una setmana que cada día, o dia per altra, queia alguna gotellada, que: quin més mes tardoral...perqué, i cito textualment:

"haiku...*, quines ganes de mullena que ténen alguns, no només es remullen a les platges maritímes del litoral, a les piscines privades o públiques, a les platges fluvials i dels embasaments, i en les dutxes, banyeres i jacuzzis...,sinó que també els encanta que plogui cada dia en ple estiu...,són com peixos...!" 

Mercès al treball d' alguns artístes locals**entesos en la matèria, sembla que gairebé només ho pugui fer la Qcullona -famós monstre de llegenda gironina-, es dir aixó de restar xopa sempre i alhora ser agradable a la visió dels altres, tot i la seva fesomia monstruosament amfíbia...Si no heu llegit mai la llegenda, feu-ho, i així m'estalvio d'haver-ho de fer jo...i insisteixo, faig la comparança perqué anem, o hem anat, passant un mes tardorenc al pic de l'estiu per causa de les sovinteres plogudes, tempestes d'aigua i humitats ambientals subsegüents que ens han deixat ben xopats i fresquets, brrrr...

N.B: Ah!, i parlant de supermonstres*** i minipoemes, els mots respectius defineixen gairebé per igual, gràficament, la manera amb que hom pot expressar indignació, encara que en el primer resti només insinuat per la repressió de les morals carrinclones: "ai cullons!", i que jo personalment difereixi sobre la imatge que pot representar la major iconicitat del mot Qllonar!-, i "jo encara diria més"****: es complementen i es completen; així hom pot llegir, o sentir dir : "Ai cullons.., que cullona!?", molt adient per a l'actual conjuntura social a Catalunya que aviat restarà aclarida, en la propera contesa electoral.

*segons el "diccionaliu secret dels avis", vol II, pag. 777, ed. Lanostra, Torroella de Gir, 1935, en rústica; exemplars de molt difícil trobar; va ser un dels llibres condemnats a l'index dels prohibits en temps de la dictadura fraquista; actualment descatalogat :
1-mot,m,s,: poesia: versos japonesos de metratge ínfim i rima no obligada, que sovint solen acompanyar les decoracións florals anomenades "ikebana".
2-expressió popul.: s'escoltava emprada sovint a la Catalunya rural, conservadora i populista, quan hom es queixava, entre d'altres qüestions, de les lleis d'ordenament rural espanyoles, substituint o disfressant, pudorosament per influència del catolicisme, el renec o frase feta: ai cullons!.
-observacions d'actualització: segurament encar avui és molt usada per influència de les morals encara a l'ús, també del "manga jap-onés" i àdhuc per causa de la proliferació de la superproducció d'alguns ninotaires i els seus acudits. D'altra banda cal dir que els entesos no es posen d'acord sobre si cal escriure-ho amb hac inicial o sense, ja que sembla que si hom hi posés l' "h", canviaria substancialment el significat.
 
**de la llegenda de la Cucullona en van ser els autors els artistes locals Emili Massanas i Carles Vivó. El primer, fotógraf i col·leccionista d' imatges fotogràfiques, -nascut al PontMajor, el 27 S d'enguany en faria setanta- va composar la idea base recollint les gracietes més o menys inspirades de companys de colla i també el primer texte d'una llegenda sobre la figura i la historieta de tal monstre; el segon, floklorista local, expert en temes d'antropologia local a banda de dibuixant humorístic, i autor i actor teatral, -el dia 10 del març passat va fer deu anys que ens va deixar, victima d'una greu malaltia pulmonar- va dibuixar-ne les primeres imatges publicades i va ser autor de la inclusió del tema de la Cucullona, en el primer compendi editat del llegendari gironí: "llegendes i misteris de Girona" C.Vivó i S. ed.DdG, sèrie: Monografies locals 13, colec: Quaderns de la Rev. de G. nº24, 1989.
Els actuals experts en el "mosntruari gironí de llegenda", no es posen d'acord si el nom d'aquesta figura que ens ocupa cal escriure'l : Cucullona, Cocullona, Cocollona o Qcullona ; en el català gironí parlat es pronuncia i sona casi igual de totes les maneresl.

*** per a una mostra de quina és la imatge de la Qcullona, goiteu el retrat que hi en el mur exterior de l'edifici d'un parking en pisos del carrer Bonastruch ça Porta, que va pintar al 2013, durant el festival Milestone Project l' artista d'art mural urbà, Erica ilCane; es clar que allà la va retratar mosquejada per culpa d'una colla de mosques gironines, una altra de les figures del llegendari local.

****típica expressió dels detectius de ficció Hernàndez i Fernàndez, del famós dibuixant i guionista belga Hergé.