Aquest dilluns ha mort una persona veïna de l'escala on resideixo...La Sra. Núria G.C. de Juandó, ens ha deixat. Ens deixen persones que no ens agrada que s'en vagin...,tot i que no sabem si és el que volen.
La Núria des de que es va morir la seva mare, la sra. Climent, vivia a l'habitatge familiar; conservaba la casa i hi va fer algunes reformes, s'interessava activament pels problemes que sorgien a l'escala de veïns, i va ser diverses vegades membre de la Junta de la Comunitat de Propietaris de la finca...
Estimava els animals doméstics, i acollia al pati de casa seva alguns dels que trobava pels carrers, famolencs o malalts, els cuidava i alimentava. Tal vegada perqué alleugia la solitud en que havia restat quan el seu marit també es va morir.
El seu estil formal era clàssic, la seva era una casa decorada a l'estil clàssic, clàssic, la seva aparença era la clàssica d'una dona de la seva edat que ja començava a fer-se visiblement gran, però mantenia un ànim jovial, a vegades fins i tot juvenil, amb una existència normal i senzilla més que tot, però en la seva senzillesa es feia apreciar i fins estimar. Una persona més que feia cada dia més amable la vida en la societat contemporània de les presses i en constants canvis, tot i que els anys començaven ja a sobrar-li...
Trobaré que em manquen les converses, a peu d'escala o de la porta, acompanyada sempre pel seus gosset, sobre aspectes a millorar de l'edifici, i sobre molts altres aspectes de les relacions socials i veïnals...
T'agrairé sempre, sra. Núria, que sovint m'interpel·lessis, amablement però directa, quan volies que m'asabentés d'alguna cosa que no rutllava prou bé a l'escala de veïns, segons el teu parer.
Jo, ja sé que saps que a mi no m'agrada anar a despedir-me per darrera vegada de ningú, sobretot de les persones amb les que he mantingut en vida bones, o normals, relacions; tot i que aquesta vegada volia fer una excepció...., la feina no m'ha deixat estar present amb els altres que hi han sigut; he escrit una nota de condol adreçada als teus parents a la bústia de casa vostra...
Si hi ha quelcom més enllà, que allà on ara estiguis trobis alló que et va mancar aquí.
