Traductor de Google

26 d’abril del 2015

Dia de la Terra poemàtic

El nostre Jos Dri, ha composat un poema de caire juvenil, pel dia de la Terra 2015...Us el poso continuació, en part, ja que té una bona colla de versos:

LLIBRES i tal,
un problema gens ambiental

Previs:

Un dia vint-i-tres del mes de pluges mil
Jordi, sant per matar un gran drac,
va ser triat, a la Catalunya gentil,
per presidir el dia als llibres dedicat.

novel.les i neoromanticismes variats
senyoregen la diada en la que tothom,
vulgui o no, s' entera, tan si vol com si no,
de que van els darrers llibres editats.

del que no s' enteren molts, i a més diuen bajanades,
és del drama venjatiu i alliçonador dels neodracs:
lentes i inexorables catastrofes de les comoditats
dels consums balafiats d'hidrocarburs, són ocasionades.

per atenyer lo qué us estic explicant,
anar a pams cal, si mes no,
I no passar per ull, tot aixó
que al capdavall és important.



---------------------------------------------------
Intringulis:

Munións ingents de dracs soterrats en eres remotes,
Al subsòl, pel temps, en fòssils variats es tranformen.
Un dia, uns homes despistats, casualment van i troben
L'untuósa basa per on suren els seus pútrids alés:
Negres hidrocarburs oliosos i gasosos, aixó és.

Petrolis i gasofes d'aquelles bèsties pétries
Van esdevenir per la màgia de les químiques
Aliment per a noves i sorollosses màquines:
Mecànics artefactes, milions de dragolins,
Moderns monstres, per humans...,conduits.

Són lo que són: nous mínims dracs armats,
Amb metàl.liques armadures apariats,
Amb càmeres de combustió motoritzats,
Corren per quitranats i ferris camins
Llençant a l'aire fums i fumèrries de verins.

Neodracs, construccions d'hàbils enginys,
proliferaren en un segle d'anys desnerits
Perqué, paradoxa de la creació d'humanes nits,
avui llurs alés, enemics dels aires des d'antanys,
es transformaren per part d'alguns en guanys.

El monstres d' ara de metalls, gomes i plàstics 
No son culpables, a fe de llei, de que fanàtics
d'embrutar l'aire i les aigues dels freàtics,
homes que quan els paguen, fabriquen i venen
Solament en obtenir lucratius beneficis, pensen.

Finalment sorgí alarmat l'Ecologisme ambiental,
Que ens dugué un nova guia de salut laboral...
Però encara és l'hora que en lluita i combat cabal,
Agents, científics i polítics atenyin un sà sentit:
vèncer neodracs, que tot el segle ens han empobrit.

---------------------------------------------------
Conclusions:

De seguir contaminant els requisits de la vida
es degradarà irremissiblement la nostra casa,
aquest planeta...
Així ho fan inpunement encara, qui per dida
de salut, dona mobilitats que amb calers amasa.

Sort que encara hi ha dones i homes que pensen
Com millorar i solucionar, tot lo que passa
En la societat nostra...
I a molts altres, a tothom arreu ho expliquen,
Gracies a la gran difusió de la lletra impresa.

Llàstima em fa però, que per a tanta difusió
nous dracs, màquines i tiratges d'impressió
Calguin encara
Afegint al problema més bruticies i complicació,
Paperassa i residus de dificil neteja i sublimació.


---------------------------------------------------
Coda:

Oiu dons, els sons de la Terra
Com càntics suara somorts
missatges casi agònics i orbs
Que traspuen de la matèria:

ecologicament es podria obtenir el benestar i el saber
I també un grau ambientalment correcte de fer.
Si sabèssiu que, els dracs de rondalles i llegendes, 
Símbols de la Terra planetaria són, sense més addendes:

les entranyes dels dracs, foc gratis proporcionarien.
Les escates minerals de llurs pells, potents plaques solars són,
Les seves ales, baten i formen artificals vents
Que condensats pels bafs ígnics, les pluges facilitarien
I així curulles les fonts, rius i mars, de recursos abastirien el món.

No sabia res de tot aixó, el Jordi, santet atontat,
Sinó, al gran drac no hauria mort, per a rescatar
A l' aleshores, donzella, la sabiesa de la Terra, sents!
Que en llibres de tinta, presa no hi podia restar;
Ans hagués ensinistrat el drac que l'havia segrestat.


----------------------------------------------------
apunt final:

Avui la lliçó hem aprés,
Més val raonar intel.ligent i caut que amb arrauxada passió.
I ja que el temps tot ho guareix,
Creure en la salut de la nostra boleta més que en cap altra raó.