Banderoles, gallardets, ensenyes...,dissenyades.

Ara fa una colla d'anys, per alla els inicis dels anys noranta del segle vint, com aquell que diu fa cuatre dies, la junta de l'Associació de Veïns i Comerciants del barri sant Feliu del Barri Vell de Girona va encarregar-me el disseny d'unes "banderoles" amb símbols de l'antic barri per a penjar als carrers els dies de festa o en ocasions especials...
Aixó ho recordo ara, perqué desprès de la Festa Major del barri, d'aquest estiu, que varen posar les esmentades "banderoles" als carrers més importants d'aquest subsector de Barri Vell-Centre de GIrona, com gairebé cada any, han sigut repartits entre els comerços per tal de lluïr-les, alhora que ambienten els establiments; i encara hi són, cosa que m'afalaga i m'honora, perqué aquest fet vol dir que es valora el meu treball, tal vegada més de lo que jo m' el valoro...

Aixó em mou a correspondre amb una breu explicació sobre el meu disseny de tals aditaments pensats per a espais públics, ja que el detall del peu de la tela, vaig pensar-lo per a que, el tall de la corba que té denotés alguns aspectes:

• 1.primer com a referent dels símbols per excel.lència de la símbologia heráldica de la nostra ciutat, ja que siguent l'antic burg, mes ençà barri, de sant Feliu, un dels més importants de la vila antiga fins als inicis segle vint,  vaig pensar que algun dels "vairs"  de l'escut municipal seria el que correspondria a aquest tros nostre de la ciutat. Nogensmenys el vairs - un folre en els símbols heràldics- de la laïcitat municipal, des de segles popularment, han sigut anomenats com "les ones" que per a molts venien a ser els rius de la contrada, reforçat aquest criteri popular pel mateix nom de la ciutat : GirONA...De fet si s'ajunten totes les banderoles pel tall de la corba o ondulació, poden arribar a formar un tros o filera d' "ones" o vairs.
• 2.el perfil del sector urbà del barri que ressegueix el pas de l'Onyar descriu la corba que tenen les banderoles, i..
• 3. El tall del relleu del barri, entre el que era areny i l'estrep del rocam de les elevacions, és el tercer element que s' inscriu en el disseny.

I pel que fa als colors,

• aquests, amb les condicions que fossin dos en cada banderola que partíssin verticament cadascuna, i que n'hi hagués una que dugués els colors tradicionals de la ciutat , blanc-o plata- i vermell, vaig acordar que fossin el membres de la junta o els veïns qui els escollísin, i ves per on, una d'aquestes va ser la del símbol de la mosca gironina...

I quant als elements simbólics del barri,

• vaig dibuixar-los de manera informal, lluny del que es considera disseny gràfic, per a homenatjar la tradició d'artístes pintors del barri, tot i que jo, a banda de dibuixar, soc professional del D.G.; entre els símbols més coneguts vaig dibuixar una ballesta, una perola, una barca, una mosca, un pou rodó, una mola de molí, la lleona de la columna, i encara altres...

I aixó va ser tot....dissenyar no vol dir que necessàriament calgui traçar formes amb compàs, escaire i cartabó.

Dissenyar a Catalunya avui...

En la historia de les Arts, entre el segle XIX i el XX, es va desenvolupar el nexe entre les denominades Arts Aplicades i el concepte de disseny, d'una manera més clarificadora i enfocada a les tecnologies de caire industrial...

Entre el segle XX i el XXI la idea i praxis del disseny com a métodologia de treball en les tecnologies de producció industrial va evolucionar fins a ésser un concepte i condició sine qua non per a qualsevol producció, de tots i cadascun dels entorns implicats en la producció...sobretot en les tIC en l'impass entre ambdos segles.

Sobre el mot en questió...

En les tecnologies dels Llenguatges, en un món globalitzat com l'actual : Design, Diseño, Disseny, pel que fa a les llengues, més enllà del seu  estricte significat filològic, pel que fa a la seva semàntica, són mots amb conceptuacions diverses i fins oposades...p.e.

-Design, tot i ser un mot anglès, manté un nexe clar amb l'arrel del mot signus, llatí...ultra aixó...

-Diseño, el mot castellà, és més classista, ja que sembla denotar en la seva forma, una idea "Culta"...

-Disseny, en la nostra llengua, en canvi, connota aspectes més de caire moral, ja que el mot, pot ser entés, i així ha sigut en la història de la cultura catalana, nodal, pel que fa a conductes socials: referent del seny, del que ens diu el seny...

                                                      

A mode de breus conclusions...

- no es fa estrany a ningú, que a Catalunya, parlar de disseny, sigui molts cops equivalent a parlar de seny...

- sembla, doncs, que als dissenyadors, a Catalunya ens hagi tocat una rifa ben ....( ...) en la conjuntura socio-política actual... I en el cas que no ens en sortim amb éxit, a quí li tocarà el rebre?

imatges simbòliques i boles (2)

Si, tal com deia, que la bola del cartell de la 29ena TABA de Fires d'enguany, forma com un punt a sobre del pal de la "i" que fa el fust de la columna de la lleona, no ha sigut per caprici esteticista, sinó per a il·lustrar alló que ja es va dir en el lema de la primera exposició de l'ADAG (Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona), que : "les aparences amaguen la realitat" i en aquest cas el que aparentment és una "i", en realitat és una "e", perqué:

1. el dibuix és el d'una figura escultòrica tallada a l'Edat Mitjana.
2. la "i" conjuntiva en català medieval era, i es promunciava com, una "e", per evolució de la forma llatina "et".
3. la bola que fa de "punt de la i", representa una bala de canó d'una guerra dels inicis del s.XIX.
4. la forma conjuntiva "e", es va emprar fins ben bé el segle setzé, quan es va consolidar la unió dels regnes de Castella i la Corona d'Aragó, i a partir d'aleshores es va anar transformant en una Y (i grega) fins que en el segle divuit i per la pressió del castellà va esdevenir la grafia definitiva de la conjunció copulativa.
5. la Y grega, i totes les imatges nexables a la seva forma fonamental, es varen anar consolidant al llarg del segle dinou, quan el català es va trobar més marginat tot i la resistència i els esforços dels estudiossos catalans, com la primerenca gramàtica de llengua catalana coneguda com la "Ballot", pel cognom del seu autor.
6. aixó va durar fins que, al segle vint; el catalanisme democràtic més nacionalista va crear l'Institut d'Estudis Catalans, i la seva Secció Filològica, que finalment va normativitzar, sota la batuta de l'insigne Pompeu Fabra, la llengua catalana contemporània, i en ella que la grafia de la conjunció copulativa més comú calia escriure-la "i"(i llatina) i no "y".
7. que tal vegada la lleona de la columna, felina i antiga, resta atrapada, arrapada al fust de la "i", tal com en l'obra de Pompeu Farbra, entre la publicació de les "normes ortogràfiques" promulgades per l'IEC al 1913, hi ha el treball d'aquell eminent lingüista i filòleg dedicat a la recreació de la Gramàtica catalana, adoptada com a oficial, i publicada finalment al 1918...

Tanmateix, la geografia ens pot donar altres dades sobre el fet que la llengua i el país van formant el caràcter i tarannà de les seves gents.., i aixó és el que es vol des d'una altra de les activitats de lleure educatiu que l'AViC sant Feliu, promou, pensant en els ( i les ) infants i els (i les) púbers, projecte que du el nóm de "la Pagineta" i que té per imatge simbòlica una altra "bola" o esfera...

Tal com deia la cançó de Lluís Llach: "l'avi siset em parlava..."
Qué tingueu un final de Fires de Girona 2014, ben feliç!