sobre els joves artistes gironins (2)

Pel que sembla no soc l´únic que ha vist que els joves artistes de Girona no van ben encaminats amb aixó d´utilitzar en el projecte que sembla que volen endegar les mateixes sigles que identificaren a la històrica entitat de resistència i treball prodemocràtic, catalanista i antifranquista, l´ADAG, ja que així sembla que siguin, o vulguin ser, els continuadors del seu treball. Si veritablement volen ser els continuadors de la feina de la històrica ADAG, caldria que els que en fòrmaven part en fòssim informats, i no que ho hàgim de llegir com una notícia més a la premsa; i a banda, hi ha alguns aspectes poc clars en el seu plantejament, com que es justificaven en la utilització del mot i concepte "democràtica", dient que no hi havia democràcia, - com els indignats, que seguien la via utòpica de l´assemblearisme llibertàri, i que calia una nova democràcia, i es clar aixó no és cert en absolut, ja que encara que no ens agradi la que hi ha oficialment, és democràcia, i aixó no justifica el seu manifest en el que sembla que diuen que volen un "nou ordre democràtic", i aixó dels nous ordres, si no és per a canviar des dels principis constitucionals el mateix ordre constitucional -cosa que és la única via pacífica per progressar vers els idearis d´una societat millor per a la majoria de tots els ciutadans, ara com ara, - a mi m´espanta, perqué em sona a frase feta d´ idearis totalitaristes, siguin del signe que siguin.

El conegut i afable (no inefable) pintor i articulista Lluís Bosch Martí, ha expressat en un article de fons de la secció Opinió del Diari de Girona del dia 27- el següent al que vaig publicar la meva opinió, el passat dia 26 en aquest bloc-, on després d´explaiar-se amb el seu consabut discurs de: "tots els polítics destacats que no són els polítics de la meva corda (restallera de cites de noms, i punt i seguit) i els artistes d´ara (es dir del seu ara) sóm els millors i no som gens individualistes com ( i restallera de noms de divinitats del panteó de la pintura catalana) sinó utopistes socials i solidaris  punts suspensius) i no ho dic jo que ho diu el meu crític historiador favorit (i punt i apart)", aquesta vegada , tot amb tot, ha encertat, me fa... en alló de solidaritat, perqué la vella ADAG era un bell mostrari d´artistes i altres treballadors de les arts, treballant solidàriament en solidaritat i recolzament de les premises de l´A.C., però no crec que els joves artistes a que ens referim, ho siguin massa de manera intergeneracional, al menys amb els més grans en edat...

En fi Lluís -m´adreço a l´autor de l´article del DdG- si alguna vegada llegeiges els del meu bloc -ja sé que a tu els ordinadors i les xarxes telemàtiques si no donen sortida en paper per a tu són galindaines de jovenets, i passes molt, com es deia en ambients que tu algun dia admirares -, que sàpigues que la teva posició d´opinió, pel que fa als joves artístes, m´ha semblat solidària amb la meva, que vaig escriure en la mateixa setmana que es va donar la noticia de la organització d´una assemblea d´artistes joves a Girona que volien - o volen?- sonar com ho vam fer nosaltres, i vaig programar per a que sortís publicada el dia de sant Esteve, per alló tant català d´"anem a pams..".- com deien els venedors de teles i el nogensmenys inclit protagonista d´aquella famosa peça teatral en auca, la del senyor tal-, i encara que no sé quines muses han fet que gairebé coincidíssim, i tot i que els teus textes, amic Bosch Martí, sempre són propagandístics de la teva marxa, com ja he dit que es deia fa unes dècades...i, ja que com bé saps, si bé sóm parroquians d´una mateixa idea de base, no ho sóm ( nosaltres, tu i jo) de les seves fases evolucionades..., si per un casual vares llegir el meu article, gràcies per la teva solidaritat, si aquesta formava part de les teves intencions, i si només és casualitat, visca la sinèrgia artística del teu gravat amb que vàres obsequiar-me, velis nolis amb tota la intenció, un any per Nadal.

Si santa ortografia tingués dia en aquestes dates, ja l´hauria cridat a misa tot dient: "i no valen excuses d´anar de bòlit!", i aixó que els sants innocents éren el 28!

i avui no em caso, i amén!

L´ADAG, l´ "Univers" i els artistes joves

-Nois, l´Univers s´expansiona, - comenta en Jos - diuen els científics astrofísics que han guanyat el premi Nobel de Fisica d´aquest any; Jo diria més: però no s´intrusiona!
-Quina boutade -deixa anar en Mar-, no tens altra cosa a dir?
-Ho dic per qué sembla que ara hi ha qui vol intrudir-se, o millor dit intrusionar-se, per no dir involucionar-se cap a formes i maneres de fer de fa temps, en lloc d´expandir-se, crèixer, fer-se més dignes del futur, trobar solucions noves…
- Ah, si, qui?
-doncs, pel que sembla alguns: Els primers dies d´aquest mes, per les vacances del llarg pont de la “constitució”, la premsa local ha publicat que una colla de joves artístes que al llarg dels darrers anys han destacat i protagonitzat l´escena artística gironina amb el Bòlit o centre d´art contemporani de Girona, han decidit anunciar l´organització d´ una nova Associació democràtica d´artistes de Girona, que diuen que es formarà amb un procés assambleari…, i aixó de democràtica- no hi ha democràcia?- sembla que ho diuen per sintonia amb les demandes i reivindicacions protagonitzades pels “indignats” en les darreres eleccions generals de l´Estat, en relació a la organització per medi de la democràcia directa o assemblearia, i convidaven a anar a la reunió..., però jo no vull imitar als vells històrics, no vull intrudir-me…
feia uns moments que jo havia sortit de la meva cambra d´estudi-taller, i al escoltar-los, comento al meu torn:
- A aquests joves artístes els demanaria que, al triar un nom tant semblant al de la vella ADAG, -que va dissoldre´s paulatinament a partir de la constitució dels primers ajuntaments democràtics i de l´aprovació de l´Estatut d´Autonomia del 1978-, no volguèssin penjar als que vàrem participar en aquella els treballs que facin amb la que volen fer, a menys que ho vulguin (o ho volguem). És una opinió, i ara que encara hi ha democràcia: pregunteu abans de disparar! O no hi érem tots els que hi érem?

la tarja d´aquestes dates

vint anys fa: quart poder i universitat (2)

La campanya auspiciada pel diari EL PUNT, d´aquell any 1991, la de la "Gi" a les matrícules dels cotxes, va ser un gran recolzament al reconeixement de l´oficialització del topònim del nom de la ciutat en català, i va fer que arreu d´Espanya, i més enllà, es sabés que el català és la llengua oficial -a Espanya cooficial- de Catalunya, i dels Països catalans...
Però les matricules dels cotxes estàn situades a un pam del terra i de l´asfalt de carrers i carreteres, i ben a prop dels tubs de sortida dels tòxics fums residuals dels motors...

Tres anys després, es presentava el logotip de la identitat de marca institucional de la Universitat de Girona, de la N. Duran, i en els articles de premsa sovintejava la frase: intoxicació informativa...
El logotip consistia en una estilització de la silueta lateral dreta d´una àliga posada i a sota les sigles "UdG" en tipografia de pal sec ; encara que la figura de l´au no estigués posada sobre les sigles, per a mi va resultar decepcionant: altra vegada les àligues?, abans les del feixisme, i ara les de la democràcia? democràcia d´alts vols? dels aires? del territori vist a ull d´au? o vista d´"àguila"? tal vegada, o també: aires pels senyors i senyores de l´udegé i per acabar-ho d´adobar toxicitats d´hidrocarburs, compostos orgànics volàtils,CO2,COs, i +, pels defensors de carrer de la catalanitat de Girona, de la GI, i au! a apetxugar !?...altra cop sense la UdGi.
Amb els anys es va acabar de constatar que polítics poc catalanistes empraven expressions i eslogans com "un aire nou", i altres similars, i va resultar alló tant popular de que les innovacións venen "sius plau per força", i es desfermà la batalla dialèctica i manifesta pels ecoambientaklismes d´estat, i de les matricules volaren les "gis" (ufff, va dir ell!)...Encara podem veure alguns vells vehicles amb la GI a la vella matricula.
"No hi ha mal que per bé no vingui", i al revés, i el proper dia..., més...; però ara que tot està més net, per  a quan un aclariment i-nequívoc en la UdG: un pas vers la UdGi ?

vint anys fa: quart poder i universitat (1)

En els temps històrics de la Transició a la Democràcia renovada, als anys setanta,varen sorgir, tot un seguit de diaris per a servir-la en tot l´àmbit espanyol; en la premsa catalana, entre les primeres que ho varen fer en català, destacaren algunes capçaleres com el diari AVUI (1976), i en la nova premsa local i comarcal gironina, el PUNT DIARI (1979) que en la seva segona etapa dels anys noranta va perdre lo de diari, i es va quedar en EL PUNT a seques, i darrerament fa pocs anyets s´ha afegit (o sumat) a l´AVUI, de la mateixa manera que l´Univers s´expandeix, com diuen els Nobels d´Astrofísica d´enguany, guardonats fa pocs dies.

En el famós llibre d´història del Disseny Gràfic del famós i reconegut dissenyador gràfic E.Satué, -que va dissenyar una bona colla de capçaleres de publicacions importants d´aquell primer temps de la renovada democràcia-, “El Diseño Gràfico en España”*, en el capítol corresponent al disseny editorial de publicacions periòdiques, on fa un breu repàs a les capçaleres de la nova premsa dels temps que ara ressenyo, s´esmenta al diari AVUI i a les dos primeres etapes d´aquest rotatiu, així com altres destacades de l´época com el El9Nou de Vic i encara altres d´altres poblacions de la Catalunya d´aleshores, i no esmenta enlloc al nostre rotatiu gironí…
Aixó m´ha fet pensar en l´escassa importància que durant bastants anys va tenir el PUNT DIARI, aleshores una empresa cooperativa, en les esferes de la Barcelona centralista, i aixó es va reflectir en el retolat tipogràfic de capçalera on el mot “DIARI” es mostrà, durant l´any 1989, en una mida ostensiblement reduïda…**
Però pel que sembla l´embranzida de renovació que es va inaugurar al 1990 amb la celebració del vinté aniversari i nous locals, va modificar – redissenyar- el disseny del format gràfic dels continguts, i en la capçalera la denominació, i per tant el rètolat, passant a ser EL PUNT, -destacant l´article singular masculí i treient la desinència “Diari”, per a venir a dir que ja era un diari molt conegut per molts que empraven aquell simpàtic apelatiu-, que a finals de la dècada serà ja notòriament conegut arreu dels Països Catalans, el rotatiu i la capçalera local, aleshores ja d´àmbit català, del ja grup editorial Hermes Comunicacions..
Una de les principals accions inicials d´aquella nova etapa d´EL PUNT, en començar el 1991, uns mesos abans de la inauguració de la flamant Universitat de Girona, l´UdG, -que ara ha fet 20 anys el dia 12- va ser la de reforçar la ferma voluntat popular identitarista gironina, amb una campanya per demanar la catalanització de les matricules dels automòbils, en la que es varen repartir enganxines amb el retolat GI per a posar sobre de la GE encara oficial, arengada des de la portada del diari amb l´expressió: “Girona. i punt!” , que va donar com a resultat que durant una bona colla d´anys tots els automòbils matriculats a la província, duguessin la sil·laba GI, davant la numeració, en comptes de la GE.
La "i" de catalanitzar el topònim local, ja havia esdevingut cosa de tots els gironins, mercés en gran part a l´empenta del PUNT DIARI, i evidentment el punt – esdevingut nom de diari de noticies, i la veu més potent dels gironins- sobre la "i", també. Aleshores la "i" ja deixava de ser exclusivament la gironina, i passava a ser la "i de informació", i el punt el lloc de trobada, de localització, de la Informació; encara que un punt a seques, podia ser un punt i seguit, i per tant estar al peu d´una línia i no a sobre d´una i...Sort que, per tal -entre moltes altres raons- de no desmerèixer les teories de la tal, i la projecció del saber gironí més enllà de les nostres contrades, aquell any s´inaugurà la Universitat de Girona, a la que popularment es coneix com la UdG, pronunciat udegé .
El qui va ser coautor amb mi del cartell publicitari de la primera campanya pel canvi de nom de la ciutat, el pintor Vicens Huedo, ha sigut qui ha col·laborat sempre amb el diari el PUNT; jo era, en canvi, gairebé desconegut per a una munió de gent, i per pertanyer al grup de professionals, dissenyadors i il·lustradors gràfics etiquetats de diverses maneres com "ambidestres, destralers, heterogenis, menjacapellans, "maudits"..." i altres etceterismes, durant molt de temps hem sigut marcats per la marginació, la indiferència, el menyspreu, ...

*"El Diseño gràfico en España. Història de una forma comunicativa nueva" E.Satué, ed.Alianza, colec. Alianza Forma
**dades de "Primera Plana.20 anys de les comarques gironines a les portades d´El Punt", edició del13Nov1999.

Els vells i els nous, Drets Humans.

*Aquests dies de pont els meus joves amics han aprofitat els viatges low cost i gairebé m´han deixat solet, he pogut aprofitar el temps per coses de la meva professió, repassant algunes fites en la història de la Gràfica Publicitària gironina de les campanyes sociopolítiques de la Transició al renovat període democràtic del darrer quart del segle XX, i alguns textes i imatges sobre història de la Gràfica Catalana en defensa de la Llengua... L´historiador Ramon Tamames va dir d´aquell període que “..la lucha por la libertad entre 1975 y 1977, fue básica para que llegara la democrácia". He anat recordant aquell context sociopolític, que aquesta primavera ha fet trenta-cinc anys que l´ADAG- Asssemblea Democràtica d´Artistes de Girona, integrada a l´Assemblea Democràtica de Catalunya, organització que va produir gran part dels fonaments ideològics i fets que portaren la democracia-, va editar un fullet en format tabloide, on exposava el manifest de la seva formalització on s´expressaven els principis que es defensaven de Drets socials, polítics i sindicals, la Llibertat de la Democràcia com a sistema polític i l´Amnistia pels presos polítics, i la reivindicació de l´Autonomia política i social per a Catalunya, que signarem més de trenta treballadors de la plàstica i la gràfica visual de Girona, que acompanyava la presentació de la exposició dedicada als Drets Humans amb el lema : Els Drets Humans , ara!!
També Omnium Cultural, associació que aleshores treballava intensament pels drets lingüístics i culturals catalans com l´oficialització de la llengua catalana a Catalunya, va organitzar aquella primavera la campanya  pel canvi del topònim oficial de la ciutat, aleshores Gerona; va ser la de la “Girona amb I” en sintonia amb les d´arreu d´aquell període predemocràtic..L´oportunitat venia donada pel treball realitzat per alguns regidors que havien demanat que la llengua catalana fos emprada en les sessions del Ple municipal, proposta que, tot de primer, va ser rebutjada per la majoria franquista.
Els Drets Humans en aquells anys a Espanya eren poc respectats, i el dret a denominar oficialment en la llengua pròpia d´un territori el que vulguin els seus habitants, ciutadans i parlants, completa els aspectes corresponents dels Drets Humans segons es recull en la Declaració Universal dels DH: els Drets Lingüístics són un dret social natural.
Aquest dissabte era el dia dedicat internacionalment a reflexionar sobre els Drets Humans;S´està rodant un film que dirigeix Joel Joan sobre un dels casos d´aquesta dècada que acabem de passar, el cas del nen que va ser detingut al 2004 per defensar els seus drets lingüístics, perqué va demanar l´etiquetatge de productes en català, el film durà el nom de Fènix 11*23…Pel que sembla el treball pels Drets Lingüístics com a Drets Humans no va acabar amb l´arribada de la democràcia, actualment encara cal estar atents i defensar la llengua pròpia sempre que calgui.

Ah! i cal observar com són de persistents entre els recursos publicístics que s´utilitzen sovint actualment alguns elements gràfics com les bafarades o balloons procedents de l´entorn de l´Humor Gràfic...Pel que sembla la defensa de la Llengua cal fer-la carregat d´Humor, i esperem que hagi de ser amb bon humor sempre...

*la imatge que inicia aquest article, és una composició-collage de diversos elements publicístics, que ha realitzat en Jep Ro.Ma. per acompanyar aquest texte; els drets corresponents de cada un dels elements de la composició pertanyen als seus autors; en Jep només els ha emprat per a contribuïr a defensar més i millor els drets lingüístics del català, desinteressadament.