-Quina primavera tant curta, i alhora tant llarga....les pluges abundants han fet pujar el nivell dels embassaments; a l´estiu no patirem per aigua...però caram cuanta humitat...
-com es nota que ja feia anys que no ens apropavem al que eren els ambients de les primaveres de casa nostra...,no plovia el que calia...
-i diga´m Jos, se t´ha fet llarga l´ estada al refugi de les Guilleries...?
-bo, crec que allà es notava menys, l´ humitat...
-però si allà els boscos són esponerosos i molt espesseïts?!
-precisament per ser muntanyes, i amb el refugi orientat a solana, en una clapa a mig aire d´un puig, doncs d´humitats persistents, poquetes...; si de cas alguna calitja o boira matinal o vespertina...
-ah! clar, i ara aquí a la plana calma, abrigada, i travessada pels rius, ho notes més...
-i aixó que diuen que l´home és animal de costums...
-hipersensibles, i de plàstic, aixó som, tot sovint.
-vagi per vosaltres - hi fica la Uma-, que nosaltres les dones de les humitats en fem humanitats... -i a vegades humidificats…
-i fins i tot humectats…
-Ja,Ja!, com us agrada fer la barrila…-acaba dient en Mar-.
-i escoltar la ràdio, i veure la tela…, i també humanitzar humanitzant-nos sense humitats, i acabar poc humidificats encara que ben humectats…!
...i és que són com són!
