Aquest és un texte que hem fet conjuntament en jep Ro.Ma. i en Jos Dri Nir, i que ens han publicat a la revista el FULL de l'Albera Marítima, de Portbou, nº84, d'Abril 2017...us el desem aquí -corregit i sencer- per que a l'hora de publicar-lo ni han posat els dos noms i cognoms, tal i com habíem signat, ni tot el texte enviat...
"Vall-de-Roures és un poble de l'Aragó, capital de la comarca d'el Matarranya, -nom d'un riu la conca del qual forma una contrada comarcal natural que excedeix els límits de la comarca administrativa-, i també conté, o té a prop, altres pobles el nom dels quals comença
igual: Vall-junquera, Vall-del-tormo, o Valdealgorfa a l'Aragó, i,
Vallibona i Vallivana al País Valencià.
La comarca per sudest té com a frontera entre tres territoris autónoms al massís dels Ports, dits de Beseit, cadena muntanyosa amb pics fins els 1400 mts. s.n.m., i és una zona de cruïlla lingüística i cultural, dons és la zona fronterera de la llengua catalana llindant amb el castellà i, més amunt, a les altres comarques de la Franja, amb l'aragonés. El límit comarcal per l'est, fa de frontera entre Aragó i Catalunya, i pel sudest amb el País Valencià; Per arribar-se fins a la Catalunya lleidatana cal passar pel port del coll del moro, a les elevacions entre Calaceit i Gandesa, estribacions de la Serralada Prelitoral catalana, que fan de nexe amb els Ports, que són l'extrem mediterràni-septentrional del Sistema Ibèric.
 |
| portada del nº 84-Abril 2017 |
Portbou és un poble destacat de la Costa a la subcomarca de l'Albera, comarca de l'Alt Empordà; el començament del seu nom és igual que els d'altres poblacions de la zona, com Port de la Selva o Port Lligat a la contrada del Cap de Creus de l'A. E. o Portvendres a la costa francesa de la Marenda marítima, que ara denominen Costa Vermella de la comarca del Rosselló...
Portbou dons, està en una zona de frontera: geofísica pels Pirineus axials, política entre França i Espanya, que per travessar-la cal passar pel port del Portús, i lingüística entre el francès i l'occità per una banda i el català i el castellà per aquesta; a base de segles, la zona ha esdevingut cruïlla lingüistica i cultural, a la riba del mar Mediterràni...
Ambdues comarques transfrontereres, la Marenda francesa i la Matarranya aragonesa, varen pertanyer a la Corona Catalano-Aragonesa; la primera l'esqueixaren, per causa de la guerra dels Segadors en el Tractat dels Pirineus a la segona mitat del s.XVII, en temps del rei Felip IV de la dinastía Habsburg, i a l'altra li uniformitzaren els drets abolint els furs estatals d' Aragó al 1707, pel famós Decret de Nova Planta de Felip V, a inicis del XVIII, amb la victòria del monarca de la nova dinastía Borbó.
Aixó anterior són similitutds, encara que només en són algunes...Però anem a les diferències o disyuntives, com ara que:
A la zona costanera nordcatalana entre França i Espanya, hi ha un important via de comunicació entre ambdós estats, la del ferrocarril de via ampla internacional, que té a Portbou una emblemàtica estació coberta amb control duaner encara, i a França l'homònima, l' estació de Cervera de la Marenda; però, existeixen problemes de compatibilitat d'horaris de trens, i fins de serveis de convois, que diverses entitats miren de solucionar amb accions variades. D'altra banda hi ha una autopista internacional, la ruta europea E-15, que a Catalunya és l'AP7, que passa per l'Alt Empordà, i que en la part francesa del Rosselló es l'A9, i és denomina «la Catalana».
En canvi a l´actual comarca del Matarranya, ara com ara no hi ha tren sinó que, fins els anys setanta del segle XX hi va haver un trenet de via estreta, desde Tortosa al Baix Ebre, fins Alcanyís al Baix Aragó, que va durar només uns trenta anys; així doncs, no tenen problemes de ferrocaril, però en tenen molts amb la carretera N-232 desde "las Ventas de Valdealgorfa" a la ratlla amb la comarca del BaixAragó, fins a Morella, a la comarca dels Ports del País Valencià, que està en sempiternes obres de millora...; ah! i a la província de Terol, encara no hi passa cap autopista!
Daltra banda, sens dubte, parlen català lliurement aquí i allà:
Però al Rosselló francès catalanòfon, el català és cooficial des del 2009, tot i el refredament vers lo català dels darrers anys, com ha passat amb la nova organització regional; ara es denomina Occitània a la regió que abans es deia Languedoc-Rosselló, i per aixó els defensors de la catalanitat de les terres de la Catalunya Nord, han posat als rètols dels noms de pobles i ciutats, un afegit que diu: «País Català»; també cal dir que al Departament Pirineus Orientals -equivalent a la Catalunya Nord- hi ha «les Bressoles» com a escoles privades totalment en català, cosa que no passa en l' Ensenyament oficial, gairebé completament en francès. Però cal dir que hi ha pobles, com Cèret, que tenen molts carrers rotulats en bilingüe.
En canvi a l'Aragó catalanòfon, la llengua catalana és reconeguda com a llengua pròpia a la comunitat desde fa bastants anys, però com a llengua cooficial res-de-res, ni tan sols al territori de la Franja; al Matarranya en concret, si no fós per l'Associació Clarió de pares i mares en defensa de l'escolarització en català, seríen escassos els centres d'educació infantil, primària i secundària on hi hauría, al menys, assignatura, optativa esclar, de català...
Cal dir que existeixen molts focus de resistència i oposició a la recuperació del català, sobretot de partidaris monàrquics i lliberal-conservadors, que "la líen" diguent que el català d'allà és diu «el xapurriat», mot de connotacions molt despectives, o fins i tot l'hi inventen noms com «Lapao»; i hi ha bastants mandataris, de tot l'arc polític, signants de la Declaració de Mequinensa de defensa de la llengua catalana de la Franja Oriental d'Aragó, del 1984, que no van assumir els compromisos pactats en aquella reunió, ni aleshores, ni ara, com –i cito textualment- «...fomentar l'ús públic del català als nostres pobles, rotulació bilingüe de carrers i places, edictes, mitjans de comunicació,..» i quan una meitat de l'arc polític fa una llei de llengues d'Aragó, decent, van els de l'altra meitat i, quan governen, aboleixen la llei anterior i en fan una altra, restrictiva, a la seva mida, que alhora revoquen els primers al tornar al govern de la DGA ( Diputació General d'Aragó)...Talment com un peix que es mossega la cua!.A semblança, doncs, de l'atzucac en qué es troben els parlamentaris catalans actuals, que si fan el referendum d'autodeterminació, unilateralment, els monàrquics liberals en el govern espanyol, els sancionaràn i suspendràn l'Estatut català, i qué si opten per reformar la Constitució espanyola, per a poder fer legalment el referendum per l'autodeterminació, «otro tanto»...
Trista realitat política, doncs, la de la llengua i la cultura catalanes en terres de frontera/frontissa lingüistica, sobretot a l' aragonesa, que en els darrers anys havia començat una devallada, arràn de la puixança dels partidaris dels centralismes espanyols, conservadors de lo guanyat a partir de la pèrdua i abolició de tals drets dels estats catalano-aragonésos, en funció dels interessos polítics dels estats que encara els detenten per a l'exercici del seu poder,..."despòtic". Sortosament, actualment, la realitat política a l'Aragó ha canviat i sembla que per a millora de la llengua catalana de la Franja, justíssima, mínima...
I, per tot aixó, i altres raons, molts estem desitjant arribar a bon port! "
Jep Ll. Ro.Ma. / Jos Dri Nir, Torre del Comte, Març 2017.
