ja en fa 40, d'una "i"...

Si, amics, aquest 2016, al febrer, ha fet quaranta anys (40) de la campanya demanant la catalanització del topònim de la ciutat; Campanya anomenada " Girona amb 'i' ", que va organitzar Omnium Cultural i que varen recolzar totes les organitzacions i entitats, i també uns dotze mil ciutadans gironins d'aquella ciutat del franquisme, en la qual, aleshores, voliem ja!, una societat democràtica i en català.

Enguany, jo que vaig ser un dels dos coautors del cartell publicitador d'aquella campanya, m'he proposat fer arribar a qui correspongui del Museu de Història de la ciutat de Girona, un o dos exemplars d'aquell cartell de la campanya que va moure la opinió ciutadana i catalana per a actualitzar el nom de la ciutat, ja que pel que (millor dit, no) es pot veure en la sala el museu dedicada a la transició local a la democràcia hi ha diversos cartells de partits polítics i de les seves activitats, però cap d' aquella campanya!!, primer event públic, participatiu i democràtic d' importància per a tota la ciutadania de la nostra ciutat, la que des de fa uns trenta i escaig, du oficialment el nom de GIrona, mercés a l'empenta d'aquella campanya d'ara fa quaranta anys!

reprod. retall d'article revista Presència, abril 1976, sobre la campanya

la fotocopia de l'article no ofereix una bona idea del cartell

Febrer, que t'els emportes, tanmateix...

no fossis un mal mirall del fred, Febrer del 2016.
defuncions de persones importants a nivell local gironí

dia 1: enterrament de Joan Paredes i Hernandez. que havia sigut regidor en el darrer ajuntament del franquisme i que va protagonitzar el famós "Ple del català" en el que defensava que la llengua catalana s'emprés a la corporació i a les escoles municipals. pioner de la renovació democràtica als ajuntaments quan era militant del PSC-reagrupament de J.Pallach.

dia 21: defunció de Pompeu Pascual i Coris, de  Llagostera, metge rural. poeta i pintor, que va presentar-me en Ll. Bosch Martí ara farà uns anys. Pertanyia a una de les branques d'una coneguda família llagosterenca, nissaga de metges;  era una persona molt afable i de fina ironia en les seves expressions i manifestacions artístiques.

Ai!, febrer d'enguany, mal conseller, tan de bo el temps que anuncies ho sigui de debó.
D.E.P.

Umberto E.

Aquests dies de Febrer estan siguent d'un temps gens hivernal; però sembla que hi ha persones a les que el clima els afecta especialment, com passa amb la gent gran...Els homes del temps a vegades anuncien un temps i, a vegades, no l'encerten...A les altres persones també ens passa. Hi ha flors que, per causa d'un bon temps quan no toca, apareixen més d'hora, i també es marceixen abans d'hora; i a vegades passa lo contrari...

No sé si el sr. Umbert Eco, filòsòf i erudit escritor italià, destacat impulsor dels estudis de Semiologia, important membre d' Universitats d'arreu i autor de nombrosos textes carregats de sabiduria sobre temes ben diversos, que s'ha mort un d'aquests dies, el 19 -el mateix dia que al 1932 es va proclamar el primer govern de la 2ona R.E.-, ho ha fet amb el clima i temps que li corresponia...

Per a mi, com a escriptor, era dels bons. Tot i la varietat de gèneres que conreava era molt entenedor; com a literat denotava didàctisme de la vessant pedagògica d'ensenyant; el fet que reconeixés el tribut que li devia, com a narrador, a Jorge Luís Borges, diu molt d'ell...En un llibre de contes curts, camp en el que lluí: "diari mínim", n´hi ha un, "carta al meu fill", que va escriure amb un tó especialment inquietant. Tot i que tenia un fill, no sé si anava adreçat a ell. Si podeu, llegiu-lo: l'inicia com les opinions d'un pare que reflexiona sobre l'obsequi que ha de fer al seu fill per les festes nadalenques, i a mida que avança semblen les d'un terrorista; el final us sorpendrà. Cal dir que al seu llibre "El pèndulo de Foucault" ja versà, de mode divers i variadíssim sobre aquell problema i les seves arrels culturals, d'especial problemàtica a Itàlia i en altres païssos, sobre els que escriví i criticà, com els EE.UU d'Amèrica. Les cultures importants, de qualsevol mena, i els costums derivats solen deixar petges, i a vegades més enllà de l'ordre estandaritzat establert...

En tot cas l'enyoraré des dels seus llibres, alguns dels quals em varen agradar molt.