En Lluís Bosch Martí ja l'ha tornada a fer: munta nova exposició sobre un dels seus temes recurrents:"Gironacord", o carta desde Undaris-Girona, que podrem visitar fins-i-tot per Fires a les sales "la Carbonera" i "Cisterna" del Museu d'Història de Girona...
En Lluís Bosch Martí així vol que escrigui el seu nom i cognoms, sense la particula conjuntiva entre ells, a la qual hi té dret no només com a català de socarrel qué és, ans també pel que de fermesa, força, perseverança, tenacitat, i amistat dedicada als amics i companys que traspua la seva fesomia d'ancià un si és no és "venerable": ja en té setantacuatre, diu ell, i no sé si s' en posa de més o s'en treu, perqué sembla impossible que un home tingui i demostri tanta energia a tal edat... Com sempre amatent i inquiet per les coses de la ciutat i les seves gents, amb aquesta seva exposició, que estarà oberta desde mitjans d'Octubre fins al dia 9 de Novembre, posarà l'accent a les Fires de Girona d'enguany des del seu esgraó ideològic, com ha fet sempre: serà el corcó que atiarà consciències adormides sobre les figures d'artistes i pensadors inefables, genials i marginats que ha tingut la ciutat i sobre altres de talla més internacional, com Damià Escuder o Walter Benjamin; farà de propagandista amb dibuixos, caricatures i escrits d'una munió de persones, personetes i gents que viuen o han viscut entregats als seus mons servint abnegadament a les seves ideologies; descriurà les seves Girones, els seus carrers, les gents que hi havia o hi ha, els seus delits i anhels, les seves frisances socials i politiques; i fins podría ser que us digui que ell, tot i la seva pinta de "Papa Noël", si cal també fa de "rei mag".
En Lluís Bosch Martí així vol que escrigui el seu nom i cognoms, sense la particula conjuntiva entre ells, a la qual hi té dret no només com a català de socarrel qué és, ans també pel que de fermesa, força, perseverança, tenacitat, i amistat dedicada als amics i companys que traspua la seva fesomia d'ancià un si és no és "venerable": ja en té setantacuatre, diu ell, i no sé si s' en posa de més o s'en treu, perqué sembla impossible que un home tingui i demostri tanta energia a tal edat... Com sempre amatent i inquiet per les coses de la ciutat i les seves gents, amb aquesta seva exposició, que estarà oberta desde mitjans d'Octubre fins al dia 9 de Novembre, posarà l'accent a les Fires de Girona d'enguany des del seu esgraó ideològic, com ha fet sempre: serà el corcó que atiarà consciències adormides sobre les figures d'artistes i pensadors inefables, genials i marginats que ha tingut la ciutat i sobre altres de talla més internacional, com Damià Escuder o Walter Benjamin; farà de propagandista amb dibuixos, caricatures i escrits d'una munió de persones, personetes i gents que viuen o han viscut entregats als seus mons servint abnegadament a les seves ideologies; descriurà les seves Girones, els seus carrers, les gents que hi havia o hi ha, els seus delits i anhels, les seves frisances socials i politiques; i fins podría ser que us digui que ell, tot i la seva pinta de "Papa Noël", si cal també fa de "rei mag".
En LLuís Bosch Martí també escriu regularment, desde fa una bona colla d'anys, a la secció Opinió del Diari de Girona; a hores d'ara pot haver escrit tantes pàgines com per haver compilat una enciclopèdia del panorama populista de les gents, grups, partits i etc. de les esquerres d'aquesta ciutat i d'altres llocs més universals; és el que ell és d'alguna manera també: un compilador, relatador tant de temes punyents com quotidians de Girona, tant la d'abans com la d'ara, i d'arreu...
Podreu dons, retrobar-lo i retrobar, en aquesta nova exposició, part important de l'obra d'un mestre local de la figuració expressionista contemporània de la segona mitat del segle vint, de la caricatura i el retrat naïf i del collage de caire minimalista i pragmàtic de guerrilla urbana, estils i modalitats de les arts plàstiques i visuals que ha emprat des dels anys cinquanta del segle anterior; també hi podreu adquirir obra seva.
En LLuís B.M. treballa, cada dia, encara; la passió pel treball, i per la seva missió, no el deixen descansar gaire, tot i l'avançada edat, ni viure com li correspondria! Tal vegada aquestes exposicions d'una part de la seva obra pictòrica, de caire antològic, serveixin per a que el seus des-ànims puguin sadollar-se i asserenar-se, una mica.
