Traductor de Google

7 d’octubre del 2015

Ll. Bosch Martí: obra (1) antològica d'un clàssic gironí

En Lluís Bosch Martí ja l'ha tornada a fer: munta nova exposició sobre un dels seus temes recurrents:"Gironacord", o carta desde Undaris-Girona, que podrem visitar fins-i-tot per Fires a les sales "la Carbonera" i "Cisterna" del Museu d'Història de Girona...
En Lluís Bosch Martí així vol que escrigui el seu nom i cognoms, sense la particula conjuntiva entre ells, a la qual hi té dret no només com a català de socarrel qué és, ans també pel que de fermesa, força, perseverança, tenacitat, i amistat dedicada als amics i companys que traspua la seva fesomia d'ancià un si és no és "venerable": ja en té setantacuatre, diu ell, i no sé si s' en posa de més o s'en treu, perqué sembla impossible que un home tingui i demostri tanta energia a tal edat... Com sempre amatent i inquiet per les coses de la ciutat i les seves gents, amb aquesta seva exposició, que estarà oberta desde mitjans d'Octubre fins al dia 9 de Novembre, posarà l'accent a les Fires de Girona d'enguany des del seu esgraó ideològic, com ha fet sempre: serà el corcó que atiarà consciències adormides sobre les figures d'artistes i pensadors inefables, genials i marginats que ha tingut la ciutat i sobre altres de talla més internacional, com Damià Escuder o Walter Benjamin; farà de propagandista amb dibuixos, caricatures i escrits d'una munió de persones, personetes i gents que viuen o han viscut entregats als seus mons servint abnegadament a les seves ideologies; descriurà les seves Girones, els seus carrers, les gents que hi havia o hi ha, els seus delits i anhels, les seves frisances socials i politiques; i fins podría ser que us digui que ell, tot i la seva pinta de "Papa Noël", si cal també fa de "rei mag".

En LLuís Bosch Martí també escriu regularment, desde fa una bona colla d'anys, a la secció Opinió del Diari de Girona; a hores d'ara pot haver escrit tantes pàgines com per haver compilat una enciclopèdia del panorama populista de les gents, grups, partits i etc. de les esquerres d'aquesta ciutat i d'altres llocs més universals; és el que ell és d'alguna manera també: un compilador, relatador tant de temes punyents com quotidians de Girona, tant la d'abans com la d'ara, i d'arreu...
Podreu dons, retrobar-lo i retrobar, en aquesta nova exposició, part important de l'obra d'un mestre local de la figuració expressionista contemporània de la segona mitat del segle vint, de la caricatura i el retrat naïf i del collage de caire minimalista i pragmàtic de guerrilla urbana, estils i modalitats de les arts plàstiques i visuals que ha emprat des dels anys cinquanta del segle anterior; també hi podreu adquirir obra seva.
En LLuís B.M. treballa, cada dia, encara;  la passió pel treball, i per la seva missió, no el deixen descansar gaire, tot i l'avançada edat, ni viure com li correspondria! Tal vegada aquestes exposicions d'una part de la seva obra pictòrica, de caire antològic, serveixin per a que el seus des-ànims puguin sadollar-se i asserenar-se, una mica.


3 d’octubre del 2015

l'Empordanet del Gironès: (1) geoentorns fontinals

    Les coses mai són blanques o negres, mai són d'un tó o color absolut, i així tampoc ho són els límits entre unes i altres comarques, com passa amb la nostra El Gironès i el Baix Empordà. De fet hi ha una zona del Gironès, que està sota el Pla de l'Estany, que  quan es despassa la línia que traça la N-2, alguns geògrafs en diuen "els Aspres" de l'Empordà, i altres en canvi la veuen formant part de l'EMPORDANET del Gironès: o territori a ambdues bandes del Ter en el triangle que es pot formar per les poblacions de Cervià de Ter, Viladesens, Flassà, sant Martí Vell i Celrà, aproximadament...
    Dels seus entorns fontinals, més enllà de lo Geonaturalista o Ecologista, sobre les fonts més conegudes del Gironès Nord, en concret de dues de la zona a tocar les extenses deveses a banda i banda del Ter al començar els Aspres de l'Empordà (per la banda nordenca) o Empordanet del Gironès (pel pla de ribes del Ter i zona dels primers estreps gavarrencs), comentaré brevíssimament que ha passat amb elles aquest estiu...:
    1. La font d'en Baró a Cervià de Ter, al finalitzar la quinzena de la onada de calor de Juliol,  restava eixuta: ni una gota!
    2. la font de les Escales de Celrà, que anys abans rajava de tant en tant, tampoc rajava els dies de la calorada de Juliol...


    A mitjans d'Agost sembla que la cosa es va normalitzar, i a Cervià hi torna a haver aigua amb un doll més normalet, i a la de Celrà, amb prou feines...!
    Refotons!

    2 d’octubre del 2015

    més sobre delimitacions del barri de Pedret

    detall del mapa esmentat; clica-hi per ampliar-lo
    Aquest estiu consultant dades en la web municipal sobre els resultats dels pressupostos participats he vist que l'Ajuntament ha disposat una nova delimitació pel barri i sector de Pedret...

    Lo que he pogut constatar és que per fí es tenen en compte els límits originals de població del barri per la banda nord, i el límit ja no està dibuixat a la ratlla de l'edifici de comportes de la resclosa de Pedret, al menys pel que fa al que hi havia, a la seu web del municipi, sobre els Pressupostos de barris.

    Ara el límit està situat a la ratlla del torrent de can Punxa o del Bou d'Or, tal com historicament habia estat - tal com ja vaig comentar en un texte en aquest blog ara fa uns anys...- i en línia amb el nou pont sobre el Ter que es va inaugurar a la primavera d'aquest any; i a més, per la muntanya, abasta tot el tros de can Coll i de les antigues pedreres...Aixó ja és una altra cosa!