dels bons vins, dels bons records

Aquest temps hivernal, per sort, sembla que aquest any és més sec que altres, i doncs les fredorades que ens arriben de les nevades muntanyes pirinenques resulten menys crues als més fredolics... Hi ha alguns fruits de la terra que ens ajuden a passar aquestes temporades, perqué com aliments ens aporten a banda de calories, vitamines  i altres elements saludables; com els fruits secs: nous, avellanes, ametlles i etc;   aixó a banda dels vins que a més ens alegren les estones de vetllada en comú amb amics i coneguts...

Els vins de les nostres comarques són ben coneguts; les vinyes i els cellers abunden sobretot a l´Alt Empordà, i la producció és variada. Entre els vins generosos hi ha el que hom coneix com vi bó, semblant al que en diuen vi ranci, i que  a casa de la meva ex en deien el vi de la bota del racó, i que el sogre sempre duia en garrafes des dels cellers cooperatius de Garriguella. Aquest divendres passat, vaig estar dinant amb en Mar, i varem encetar una ampolla d´aquell vi, que m´ha dut records de temps passats:
Entre les persones que he conegut i fet amistat en altre temps, i que més tard els anars i venirs ens varen allunyar, hi comptava amb el sr.Carles Vivó, amb el qual vaig establir contacte en els meus dies de l´ADAG, i amb qui feien llargues sessions d´estudi sobre literartures esotèriques i màgiques diverses en ares d´un major coneixement d´aquells verals del bressol del que ara en diem ciències aplicades; així va arribar un dia que seguint la historia de les teories interpretatives de textes "sagrats" i altres literatures de caire religiós d´algunes de les antigues religions afincades a Girona, varem anar llegint cosetes sobre la Càbala, en un temps que sabiem que el poeta Josep Tarrès començava a madurar la idea de trobar la sinagoga de l´antic Call Jueu de Girona. 

cartell de Carles Vivó i impr. Franquet

D´això en va resultar una exposició de dibuixos il·lustratius d´ ambdós, sobre imatges relacionables amb els temes anteriorment esmentats i amb les que preteniem donar-los més volada, que van estar exposats al públic a la sala La Gàbia del carrer Minali de Girona- ja fa temps desapareguda- durant uns dies de l´any 1978...
Desprès de la mort de l´amic Carles Vivó, ningú m´ha convidat mai a participar en cap dels homenatges de record de la seva persona, així com tampoc s´ha esmentat enlloc - ni en la mostra antològica que la Municipalitat li va dedicar ara fa uns anys, ni en el catàleg exhaustiu de la seva obra i produccions-  aquella exposició que, en el seu temps, va merèixer opinions elogioses per part dels amics de la cultura antiga gironina. 
Ara, per desconeguda, doncs, a nivell oficial, està esdevenint una memòria de criança en bota, i com els vins, amb el temps esdevindrà bona, o no...
Pot-ser aquest està esdevenint un misteri més de la ciutat, tal vegada el que el mestre no va escriure en el seu conegut llibre "Llegendes i misteris de Girona".

N. escric aixó ara que el seu fill en David Vivó - amb qui quan era petit havia compartit la lectura dels molts àlbums de "còmics", que el seu pare duia de França quan hi anava a cercar llibres esoterics que aquí era impossible de trobar- ha comissariat l´exposició Parva Gerunda on es desvetllen alguns dels antics misteris de la urbs.

Contextos en la contextualitat de la Context

Ahir vaig trobar-me amb la Lia, una amiga de la Uma que ara és la companya d´en Mar, que va dir-me que avui hi havia un passi de curtmeratges obra d´en Lluís Huedo a la Llibreria-Café Context, que està a la plaça PouRodó del "subsector santfeliu del sector BARRIVELL del barri Central de Girona", ja veieu quina tirallonga més allargassada per citar el que un dia va ser el Barri sant Feliu...

Jo ja sabia que es feia des de fa uns mesos el cicle Imatges en context, de la Llibreria-Café Context, on es presenten treballs i entorns de joves valors professionals del cinema de petit format o curtmetratges, i ja havia assistit a la sessió anterior que havia mostrat p de la productora el Kinògraf.

Quina alegria saber que en Lluís, què  és el fill gran d'un meu amic, el pintor Vicenç Huedo, professor a l´EMA del CC la Mercè de la nostra ciutat, del que només sabia que la feia a la capital catalana, venia a Girona a mostrar-nos alguns dels seus treballs com a cineasta; la trobada d´ahir doncs va ser ocasió de retrobar en el context distendit d´un local públic dedicat a la cultura, el saber i l´oci, al vell amic que va presentar-me la seva companya, mestra i educadora; en breus moments, abans de la presentació de les produccions d´en Lluís, vaig fer coneixença de la colla que l´acompanyava, com entre altres, l´il·lustrador gràfic saltenc Alex Martín que publica al fanzine Combustible del que també es va fer la presentació a la Context el Setembre passat, i alguns dels que havien col·laborat en els filmets, com "Aliment"...Bona feina Lluíset!

Jo sé que a en Lluís Bosch Martí li hauria agradat veure l´ interessant reportatge en clau documental líric dels incendis d´aquest estiu passat a la zona de Portbou, ja que l´estiu anterior va voler que el duguès a veure la zona devastada de l´Albera, però es va excusar de venir perquè tenia altres compromisos.

Crec que la feina que fa la Llibreria-cafè Context, situada en una zona tan poc comercial com és la Plaça PouRodó, és mereixedora dels millors elogis, ja que no només presenta nous creatius sinó que  a través de la seva oferta gastronòmica -quina gran idea aixó de les llibreries que alhora són cafès o restaurants- es contribueix a fer molt més memorable la coneixença d´artístes literats, estudiosos, músics, cineastes, dibuixants, pintors, creatius i més, i per aixó va esdevenint, si és que no ho és ja, un dels focus cultural-comercials més atractius del BarriVell nordenc de Girona.

Expo Parua Gerunda

Avui he anat tot solet a la visita del Museu d´Història de la Ciutat, sobre la Gerunda dels antics romans sota el enunciat "PARVA GERUNDA", guiada i comentada pel dr. David Vivó de la UdG i comissari de l´exposicio, ha sigut amena i a l´abast de tothom que la seguia: com va ser fundada, l´estructura i la forma de la ciutat, les infraestructures viàries, la ciutat i els seus serveis més comuns, la organització social, els rituals, les tècniques, les arts, les diferents menes de cases, i altres aspectes, en una horeta i mitja.
Aquesta exposició mostra, a banda de lo més bàsic, les novetats a comunicar per part dels que treballen el tema de la arqueologia en la història antiga local i altres disciplines coaxials, i té detalls de interès - com videorecreacions del paisatge de la urbs- per a aquells que volen saber quelcom més sobre aquella época tan bèstia alhora que civilitzada....quina paradoxa oi?
I a hores d´ara, ni en Jos, ni en Mar, que no han volgut venir, a dinar tampoc; de postres vi sense mel.