En Jos, el meu jove companyó d´habitatge, poeta i esscriptor, va escriure aquesta narració, en format de conte/llegenda, sobre la figura d´un sant Jordi que viatjaba cercant, i finalment va trobar el que no cercava però que va ser molt millor que alló que si va voler percaçar. A mi m´ha agradat molt, i per a aixó us la mostro, perqué segurament també us plaurà; de fet, ell diu que el va escriure inicialment per als noiets i noietes, i jo l´hi dic que també caldria adjuntar-hi un "diccionaliu", com el que escriu per la publicació la Pagineta; en fi, un detall del conte llegendesc us ho dirà millor:
"Des que es va inaugurar "El Fogó Feliç, casa de platillos i mams", i quan més engrescats estaven en Liu, la Liua -i aquell mig parent del sant Drac que era el Mouvidrac-, en la seva mena d´aula contínua de cuines comparades, no hi havia dia que quedessin taules lliures, i els clients, de record d´aquells àpats memorables, s´enduien els eixugamorros, d´amagatotis, es clar...
Un bon dia arribà a la plaça un tipus vestit tot de ferralla, com dins d´un trajo fet de llaunes, que en veure la torre del campanar, restà ben astorat, i després d´una estona de mirar-la fixament, remugà pel seu capir:
-caram, si, pel que veig he encongit de l´esforç de fer la volta al planeta cercant la manera d´arrencar la meva llança, cas que de no poder-la arrencar i fos per haver-la clavat massa fonda, en quin lloc es veuria la punta a l´altra banda..., i a més no sé perqué vaig confondre un asteroide amb un drac; me fa que he d´anar a ca l´oculista, perqué és ben bé que ara mateix no guipo si la punta està trencada o el punxó està sencer...
Quin cas el d´aquest personatge que, en arribar, la seva fatxa a tothom sorprengué per estrafolària i incomòda; molts al passar per la plaça, veient-lo tan encantat mirant la torre, deien:
-ves a saber que guaita aquesta llauna miradora, talment sembla fetillat, però guerré no sembla, car no du espasa ni llança..., es fa estrany; però no cal amoinar-se, és estranger!
Un dia passà, i la Luia tot voleiant per allà, se li posa en la visera del casc i li demana:i el guerré li respongué:
-El meu nom és cavaller Joer Redí, de renom "matamodos", que talment m´el varen engaltar perqué un jorn li vaig posar les coses al seu lloc a un drac malcarat i de mals modos; tot després vaig assabentar-me que després de tanta feina a retenir-lo ben acollit i fins-i-tot estimat, per enveja alguns l´havien enfellonit, i així va em va "fugir"; tot i engalipat, vaig prometre´m que si "matamodos" era el motiu que m´havien posat, per a no fer-li fàstics, al drac i als seus "valedors" havia de tornar a posar-los-hi els punts sobre les is, ja que de mi res podia maldir.
La Liua, guià al cavallé voleiant davant del seu nas, qui guipant des de rera l´ombra de la visera del seu elm, la seguia. Quan arriben a l´hostal, el matamodos li diu que un entrepà per recuperar un xic de cos i força per arrencar la llança que li havia quedat clavada al sòl del planeta per una atzagaiada accidental, si que li vindria de gust, i acompanyat d´una gasosa de beure i guardar"
[ primera part del conte curt el cavaller Joerredí "matamodos", de Jos Dri Nir (?); al final del dia del Llibre i la Rosa d´enguany, podeu llegir el conte sencer al nº de Primavera de "La pagineta", i al blog de la colla de paginaires de la Pagineta trobareu el conte-còmic de com la Liua va tenir la idea de osar el seu "hostal" anomenat "El Fogó Feliç" ]
