30 d’abril del 2012
Asimov no ho tenia clar, però n´hi ha que si
aquest enllaç us porta al butlletí d´Abril 2012 de la Fundació Catalunya/Europa
23 d’abril del 2012
el cavallé Joer Redí "matamodos"
En Jos, el meu jove companyó d´habitatge, poeta i esscriptor, va escriure aquesta narració, en format de conte/llegenda, sobre la figura d´un sant Jordi que viatjaba cercant, i finalment va trobar el que no cercava però que va ser molt millor que alló que si va voler percaçar. A mi m´ha agradat molt, i per a aixó us la mostro, perqué segurament també us plaurà; de fet, ell diu que el va escriure inicialment per als noiets i noietes, i jo l´hi dic que també caldria adjuntar-hi un "diccionaliu", com el que escriu per la publicació la Pagineta; en fi, un detall del conte llegendesc us ho dirà millor:
"Des que es va inaugurar "El Fogó Feliç, casa de platillos i mams", i quan més engrescats estaven en Liu, la Liua -i aquell mig parent del sant Drac que era el Mouvidrac-, en la seva mena d´aula contínua de cuines comparades, no hi havia dia que quedessin taules lliures, i els clients, de record d´aquells àpats memorables, s´enduien els eixugamorros, d´amagatotis, es clar...
Un bon dia arribà a la plaça un tipus vestit tot de ferralla, com dins d´un trajo fet de llaunes, que en veure la torre del campanar, restà ben astorat, i després d´una estona de mirar-la fixament, remugà pel seu capir:
-caram, si, pel que veig he encongit de l´esforç de fer la volta al planeta cercant la manera d´arrencar la meva llança, cas que de no poder-la arrencar i fos per haver-la clavat massa fonda, en quin lloc es veuria la punta a l´altra banda..., i a més no sé perqué vaig confondre un asteroide amb un drac; me fa que he d´anar a ca l´oculista, perqué és ben bé que ara mateix no guipo si la punta està trencada o el punxó està sencer...
Quin cas el d´aquest personatge que, en arribar, la seva fatxa a tothom sorprengué per estrafolària i incomòda; molts al passar per la plaça, veient-lo tan encantat mirant la torre, deien:
-ves a saber que guaita aquesta llauna miradora, talment sembla fetillat, però guerré no sembla, car no du espasa ni llança..., es fa estrany; però no cal amoinar-se, és estranger!
Un dia passà, i la Luia tot voleiant per allà, se li posa en la visera del casc i li demana:i el guerré li respongué:
-El meu nom és cavaller Joer Redí, de renom "matamodos", que talment m´el varen engaltar perqué un jorn li vaig posar les coses al seu lloc a un drac malcarat i de mals modos; tot després vaig assabentar-me que després de tanta feina a retenir-lo ben acollit i fins-i-tot estimat, per enveja alguns l´havien enfellonit, i així va em va "fugir"; tot i engalipat, vaig prometre´m que si "matamodos" era el motiu que m´havien posat, per a no fer-li fàstics, al drac i als seus "valedors" havia de tornar a posar-los-hi els punts sobre les is, ja que de mi res podia maldir.
La Liua, guià al cavallé voleiant davant del seu nas, qui guipant des de rera l´ombra de la visera del seu elm, la seguia. Quan arriben a l´hostal, el matamodos li diu que un entrepà per recuperar un xic de cos i força per arrencar la llança que li havia quedat clavada al sòl del planeta per una atzagaiada accidental, si que li vindria de gust, i acompanyat d´una gasosa de beure i guardar"
[ primera part del conte curt el cavaller Joerredí "matamodos", de Jos Dri Nir (?); al final del dia del Llibre i la Rosa d´enguany, podeu llegir el conte sencer al nº de Primavera de "La pagineta", i al blog de la colla de paginaires de la Pagineta trobareu el conte-còmic de com la Liua va tenir la idea de osar el seu "hostal" anomenat "El Fogó Feliç" ]
21 d’abril del 2012
de dracs i altres figures nyanyadores
1.Arzack, famós personatge de Moebius - renom de Jean Giraud, reconegudíssim artísta dibuixant que el mes anterior va deixar la dimensió terrestre dels autors per anar al paradís de les hores sense temps-, era un guerrer de temps ignots que cabalgava una bèstia voladora, mena d´ocellot i sauri, del que que om podria dir un drac passat pel sedàs de les teories del vol: podria volar una bestiota així? grasoneta, amb cap de peterodàctil antediluvià i ales sense plomes i gens membranoses...?
2.Arzak és el cognom del més famós cuiner d´Euskadi (per les Ks), promotor inicial del que es coneix com "nova cuina espanyola", després d´una estada a França amb el famós cuiner Bocuse, promotor inicial de la "nouvelle cuisine française", al 1976, el mateix any que els "Humanoïdes Associés" va editar la primera historieta de "Arzack" ideada i dibuixada per Moebius.
3.i doncs, d´aquesta si que podem dir que el Jose Mª Arzak i el Bocuse van ser els mags que varen encantar els dracs fogonejadors, dels gourmets més exigents, una cosa així com els Merlins de la contemporaneitat culinària gastronòmica, colla de màgics dels cuinats on també ha incidit i s´hi pot comptar el Ferran Adrià de la cala Monjoi, fadrí innovador de la "nova cuina catalana"(?!)
En canvi el Georgios santificat va ser, pel que sembla, un màrtir normalet i corrent dels temps de la Roma anticristiana- li varen tallar la testa-, i fins que es varen barrejar creences mahometanes de Terra Santa amb les cristianes, allà per les Croades, no va sorgir la Llegenda del sant i el Drac: alló de salvador de filla de rei abans que un drac plebei se la cruspís! caram, caram!, així doncs, com veieu, la cosa anava de nyam,nyam,nyam!. A hores d´ara, si campés per aquests entorns, segurament ja no seria un guerré classista i xenòfob dedicat a salvar noietes, i escabetxar bestiotes, sinó quelcom molt diferent, del que celebrariem les seves gestes, sobretot les hivernals, i fins el drac hauria demostrat mestratge en caliu escalfador, tal com, en Jos Dri Nir, jove amic meu, va escriure al 2011, en el conte que varem posar en la publicació infantil "la Pagineta de Girona":
3.i doncs, d´aquesta si que podem dir que el Jose Mª Arzak i el Bocuse van ser els mags que varen encantar els dracs fogonejadors, dels gourmets més exigents, una cosa així com els Merlins de la contemporaneitat culinària gastronòmica, colla de màgics dels cuinats on també ha incidit i s´hi pot comptar el Ferran Adrià de la cala Monjoi, fadrí innovador de la "nova cuina catalana"(?!)
En canvi el Georgios santificat va ser, pel que sembla, un màrtir normalet i corrent dels temps de la Roma anticristiana- li varen tallar la testa-, i fins que es varen barrejar creences mahometanes de Terra Santa amb les cristianes, allà per les Croades, no va sorgir la Llegenda del sant i el Drac: alló de salvador de filla de rei abans que un drac plebei se la cruspís! caram, caram!, així doncs, com veieu, la cosa anava de nyam,nyam,nyam!. A hores d´ara, si campés per aquests entorns, segurament ja no seria un guerré classista i xenòfob dedicat a salvar noietes, i escabetxar bestiotes, sinó quelcom molt diferent, del que celebrariem les seves gestes, sobretot les hivernals, i fins el drac hauria demostrat mestratge en caliu escalfador, tal com, en Jos Dri Nir, jove amic meu, va escriure al 2011, en el conte que varem posar en la publicació infantil "la Pagineta de Girona":
I parlant de dracs, aquí van una colla d´enllaços per si voleu veure un film repartit en diversos vídeos, que s´ho val, xqué "demostra com era possible que bestioles tan pesades poguessin volar, la seva existència des d´eres molt remotes, la seva capacitat d´adaptacio als canvis evolutius, i la seva supervivència residual a la Europa medieval". Cal que seguiu els enllaços un rera l´altre començant pel de més amunt per anar seguint les escenes de la peliculeta:
n.b. podeu clicar sobre les imatges que vaig posant en cada texte per ampliar-les, al menys en els navegadors M.Firefox, Opera i Safari; en l´InternetExplorer sovint no es pot fer, ni tampoc visionar els videos que s´enllacen sense incrustrar-los.
11 d’abril del 2012
Moebius etern ha deixat aquesta dimensió terrestre
Fa escassament un mes que ens va deixar per anar al paradís de les rialles, una de les grans i millors persones que s´han dedicat a l´humor gràfic des de França: en Jean Giraud, també conegut com Gir, o com Moebius, que eren els seus renoms, seudònims o nicknames...
El seu humor dibuixat va ser, en començar, ben clàssic en el tema i en el dibuix, siguent l´autor d´una de les sèries més conegudes de western del moment: "Blueberry", que va continuar dibuixant fins el nou segle, però ja assentats els efectes del maig del 68, en començar la dècada dels setanta del XX, fundà amb altres dibuixants i guionistes el grup :"les Humanoides Associés", que volien una "Bande Desinée" o "BD", - "còmics", en français - més agosarada i divertida, editant la revista "Metal Hurlant", tal vegada la millor revista de ciencia ficció i humor galàctic del panorama editorial del genère gràfic humorístic dels anys setanta i vuitanta del darrer segle.
Amb el humanoides comença a signar Moebius, publicant nombroses historietes tan conegudes i exitoses com "El Garatge Hermètic" i "Arzach", entre moltes altres, en un estil "classicista-underground" molt "a la pàge" en aquells anys, o ja amb un cert iconografisme estilístic preciosista "les yeux du chat" o "la déviation", o les de to gràfic juvenil com "l´Incal " ...
darrerament algune shistorietes seves havien sigut editades en video: en podeu veure un dels que va fer per la Fundació Cartier, per anunciar la seva darrera exposició d´obra gràfica: MOEBIUS-TRANSE-FORME - Inside (La ligne qui... per FondationCartier.
El seu humor dibuixat va ser, en començar, ben clàssic en el tema i en el dibuix, siguent l´autor d´una de les sèries més conegudes de western del moment: "Blueberry", que va continuar dibuixant fins el nou segle, però ja assentats els efectes del maig del 68, en començar la dècada dels setanta del XX, fundà amb altres dibuixants i guionistes el grup :"les Humanoides Associés", que volien una "Bande Desinée" o "BD", - "còmics", en français - més agosarada i divertida, editant la revista "Metal Hurlant", tal vegada la millor revista de ciencia ficció i humor galàctic del panorama editorial del genère gràfic humorístic dels anys setanta i vuitanta del darrer segle.
Amb el humanoides comença a signar Moebius, publicant nombroses historietes tan conegudes i exitoses com "El Garatge Hermètic" i "Arzach", entre moltes altres, en un estil "classicista-underground" molt "a la pàge" en aquells anys, o ja amb un cert iconografisme estilístic preciosista "les yeux du chat" o "la déviation", o les de to gràfic juvenil com "l´Incal " ...
darrerament algune shistorietes seves havien sigut editades en video: en podeu veure un dels que va fer per la Fundació Cartier, per anunciar la seva darrera exposició d´obra gràfica: MOEBIUS-TRANSE-FORME - Inside (La ligne qui... per FondationCartier.
Una malatia que patia feia alguns anys se l´ha endut, i encara estava en la setantena.
Que el mestre gaudeixi en el paradís etern dels bons dibuixants!
Aquí teniu alguns enllaçosQue el mestre gaudeixi en el paradís etern dels bons dibuixants!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)