Avui 21 és el dia dedicat mundialment a l´entorn Forestal; podem recordar videos publicitaris dedicats a la prevenció d´incendis de les campanyes institucionals catalanes i barcelonines d´anys anteriors, 2011, 2010, 2009...:
1. el del 2009
2. el del 2010
3. el del 2011
i el d´aquest any, com serà?
21 de març del 2012
16 de març del 2012
les primeres floretes de primavera
La Raó de la publicistica: Una carretera NII de sortida de l´àrea de la conurbació Girona-Sarrià-sant Julià massa a prop de les aules prefabricades i del pati de l´escola-guarderia del poble de sant Julià que ara s´usen, i un pàrking de vehicles a tocar la valla metàl·lica que hauria de protegir, però dels fums dels tubs d´eixida de gasos: Els nens demanen que els vehicles no aparquin al costat de la valla fent marxa endarrera amb els tubs de sortida de gasos encarats al seu pati: No n´hi ha per menys, no; la demanda és mínima, i per tant n´hi ha per més!!!
El programa de les 2ones Jornades està ple d´activitats dedicades a la mainada. Aquesta manifestació de conscienciació social amb les xerrades, excursions, debats i comunicacions dura fins a finals d´aquest més que deixem l´hivern i entrem a la primavera: voleu floretes, doncs teniu floretes!!
El disseny del cartell no és meu, ja m´hagués agradat; la foto si, però els artistes dels cartells que hi ha enganxats a la valla metàl·lica del seu pati són els nens i nenes d´una escola i llar d´infants que està en la zona urbana de sant Julià en continu urbanístic amb Sarrià, que al costat hi té el carrer dedicat a Xavier Montsalvatge! Aquest que és l´any dedicat a tal figura de la música clàssica moderna gironina: doncs estaria bé passar, en algun dels concerts que li dediquen i dedicaran durant una colla de mesos, alguna gravació de la contaminació acústica que hi ha en el que hauria de ser un entorn adient per a l´educació i l´ensenyament!
Demanar que sant Grinpis conmini les malvades estisores generals a retallar el que si que haurien de retallar- fresses, gasos, pudors i més - seria massa, però tal vegada massa poc, segons es miri, i si no, temps al temps, que la pluja sempre agrada, i així hi haurà més seriffs amb estrella de plata...
Demanar que sant Grinpis conmini les malvades estisores generals a retallar el que si que haurien de retallar- fresses, gasos, pudors i més - seria massa, però tal vegada massa poc, segons es miri, i si no, temps al temps, que la pluja sempre agrada, i així hi haurà més seriffs amb estrella de plata...
+ sobre le is gironines i els seus punts...
-Mira, Jep,- crida la Uma- hi ha algú que té un nom semblant al teu i que surt a la Revista de Girona, de la Dipu, i diuen que va fer el mateix cartell que vas fer tu...Ets tu o vares dir una mentida quan vares explicar-me que tu i en Vicens vàreu fer aquell cartell de la campanya de la Girona amb i ?!
-Ves per on,- dic jo - i ho he de saber per tu, que ja saps que no et menteixo mai!
Aixó passava al gener d´aquest any. Què havia passat per a que la Uma s´enfadés tant? doncs, que en el darrer número de la Revista de Girona, corresponent a Novembre-Desembre 2011, en la secció "la Memòria" que escriu el sr.N.J.Aragó, dedicada en aquesta edició a " els punts sobre la i de Girona", s´em citava co
m a coautor del cartell d´aquella primera campanya pública pel canvi del nom oficial de la ciutat, anomenada "Girona amb i"; però passa que qui va posar el meu nom al costat del meu amic, el pintor Vicens Huedo, com a coautors, en comptes de posar Jep, hi ha posat Pep, i es clar a en "Pep" Rodríguez jo no el coneixia com a alter ego meu, però a en Jep Rodríguez, si, ja que aquest era el nom amb que signava en aquells anys de la Transició a la democràcia... De totes maneres l´error és comprensible, ja que el grafisme de la Jota inicial de la meva signatura, més podia semblar una P que una J. Vaig voler aclarir aquest fet, per evitar més confusions sobre la meva persona, -que ja en van unes quantes-, enviant una carta signada del meu puny i lletra, per e-mail, al director de la Revista de Girona, sr. X.Cortadelles, però no m´ha contestat, ni m´ha enviat cap senyal de missatge rebut, a la meva bústia d´e-correu, ni res de res...
Ho he explicat a la colla, i en Ep, va dir-me aixó:
-Avui dia, han posat tants Punts sobre les is de Girona, que...
-Però, home- vaig dir jo- talla! que ja hi ha qui ho va deixar ben escrit; o es que no vas llegir en el seu dia el llibre " l´Art gironí en la derogació del Franquisme i la Transició democràtica" d´en Narcís Sellés, on si que hi ha el meu nom escrit correctament!
-sort de Deu que sempre vetlla pels desvalguts - va continuar en Ep - i d´alguna oració a algun sant de la teva corda, que si no...
-au, vinga, que no em deixes llegir l´article, que encara no l´he acabat de llegir...
-Ves per on,- dic jo - i ho he de saber per tu, que ja saps que no et menteixo mai!
Aixó passava al gener d´aquest any. Què havia passat per a que la Uma s´enfadés tant? doncs, que en el darrer número de la Revista de Girona, corresponent a Novembre-Desembre 2011, en la secció "la Memòria" que escriu el sr.N.J.Aragó, dedicada en aquesta edició a " els punts sobre la i de Girona", s´em citava co
m a coautor del cartell d´aquella primera campanya pública pel canvi del nom oficial de la ciutat, anomenada "Girona amb i"; però passa que qui va posar el meu nom al costat del meu amic, el pintor Vicens Huedo, com a coautors, en comptes de posar Jep, hi ha posat Pep, i es clar a en "Pep" Rodríguez jo no el coneixia com a alter ego meu, però a en Jep Rodríguez, si, ja que aquest era el nom amb que signava en aquells anys de la Transició a la democràcia... De totes maneres l´error és comprensible, ja que el grafisme de la Jota inicial de la meva signatura, més podia semblar una P que una J. Vaig voler aclarir aquest fet, per evitar més confusions sobre la meva persona, -que ja en van unes quantes-, enviant una carta signada del meu puny i lletra, per e-mail, al director de la Revista de Girona, sr. X.Cortadelles, però no m´ha contestat, ni m´ha enviat cap senyal de missatge rebut, a la meva bústia d´e-correu, ni res de res...Ho he explicat a la colla, i en Ep, va dir-me aixó:
-Avui dia, han posat tants Punts sobre les is de Girona, que...
-Però, home- vaig dir jo- talla! que ja hi ha qui ho va deixar ben escrit; o es que no vas llegir en el seu dia el llibre " l´Art gironí en la derogació del Franquisme i la Transició democràtica" d´en Narcís Sellés, on si que hi ha el meu nom escrit correctament!
-sort de Deu que sempre vetlla pels desvalguts - va continuar en Ep - i d´alguna oració a algun sant de la teva corda, que si no...
-au, vinga, que no em deixes llegir l´article, que encara no l´he acabat de llegir...
15 de març del 2012
Fukuaniversari: Centrals Nuclears, No Gràcies!
Si, és cert, a Girona no tenim centrals d´obtenció d´energia elèctrica amb tecnologia de reactors nuclears..però aixó no vol dir que no hàgim de voler ser conscients dels perills de tals instal·lacions...
Aquest passat dilluns dia 12, ha fet un any del desastre de la central de Fukushima al Japó, país que tot i la seva petitesa té 18 centrals nuclears actives! i per les terres de la nostra península fa temps que es va demanant el tancament de la central de Garoña, una de les més antigues...
A Catalunya ens toquen el cupo de dos centrals, que equivalen al 40% de l´energia nuclear que produeixen les centrals espanyoles.
Apunto adreces interessants :
http://risksofnuclear.greenpeace.org/index.php?n=spain&utm_source=newsletter-interessados&utm_medium=email&utm_term=ImgOpen&utm_content=Vives_cerca_de&utm_campaign=Fukushima.
i
http://www.greenpeace.org/espana/es/Que-puedes-hacer-tu/Ser-ciberactivista/yo-soy-antinuclear/
i
http://voluntariadogreenpeace.wordpress.com/2012/03/07/la-valentia-de-miss-monma/
i
http://youtu.be/nI2ufwQN5Ao
i
http://www.greenpeace.org/espana/es/
8 de març del 2012
...va de bó, que de bó va!
Aquest dissabte el grup de música tradicional Ara Va de Bó!, celebra al Tradicionarius de Barcelona que enguany fan 40 anys que van repartint alegria, ritme i educació sobretot pels nens i nenes. Recordo encara amb vivesa aquells anys setanta quan en el grup dels Ara va de bó! hi havia en Xesco Boix.
Jo era educador en el moviment escolta, i vaig apendre´m totes les cançons dels discs que anaven editant com Cavallet de Cartró, Ara va de bó, El Gripau Blau i altres, i que tots les cantavem, educadors, caps, nens i nenes de l´estol-aplec de llobatons-daines (en aquells anys començavem a implantar la coeducació a M.E. i G.S.J.)
La cançó que més m´agradava era Puff el drac màgic, cantada pel Xesco. Mirant al You Tube he trobat alguns videos del grup, però cap amb aquesta cançó...Ara va de Bó! era la millor formació d´animació músical i dansa per a mainada que hi havia a Catalunya als anys inicials de la dècada dels anys setanta del segle XX, i la feina pedagògica i lúdica que vàren fer encara perdura, tot i els que s´han quedat pel camí...
Jo era educador en el moviment escolta, i vaig apendre´m totes les cançons dels discs que anaven editant com Cavallet de Cartró, Ara va de bó, El Gripau Blau i altres, i que tots les cantavem, educadors, caps, nens i nenes de l´estol-aplec de llobatons-daines (en aquells anys començavem a implantar la coeducació a M.E. i G.S.J.)
La cançó que més m´agradava era Puff el drac màgic, cantada pel Xesco. Mirant al You Tube he trobat alguns videos del grup, però cap amb aquesta cançó...Ara va de Bó! era la millor formació d´animació músical i dansa per a mainada que hi havia a Catalunya als anys inicials de la dècada dels anys setanta del segle XX, i la feina pedagògica i lúdica que vàren fer encara perdura, tot i els que s´han quedat pel camí...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)