logos i publicitat catalana (2)

_Pel que sembla hi ha una tendència a la proposta per a la reflexió i el debat en l´entorn del disseny gràfic, sobretot ara que ens trobem en periode de celebracions importants i en els parametres temporals actuals corresponents d´uns moviments intelectuals i artístics ara ja històrics…, va dient en Jos, mentre porta els plats a taula

_Ah! Va, una altra de les teves troballes de neo-arqueologia gràfica i documental…

_Ola i là, vaja una definició en la que pretens etiquetar-me!…,escolta i menja, que les postres encara no són a taula, menges criticant el menú, i ja vas de café: sembla que ja comença el relleu de cicle en els estils de la gràfica publicitaria i documental actuals , que ara ja veu disminuir el negoci pel que fa a la utilització d´imatges que referencien i recorden estils i corrents ja desenvolupats en altres periodes anteriors de la historia , com els moviments art-nouveau i coetanis del canvi de segle de fa un segle, o els moviments de protesta i alliberació pop i hippyés dels anys seixanta del segle vint; les vegetacions, floracions i altres figures del mateix repertori font que varem començar a veure en els anuncis de fa uns anys, - sobretot en la tele, on el poder de la videoproducció i de les animacions videogràfiques les fan tant actuals- com p.e. per començar la animació de l´any del Quixot, o bé i per acabar les de la publictitat de la programació del club tr3s C…

_I, Jos, a on vols anar a parar?

_Doncs a alló pel que he començat; després de les filagarses vegetals i altres floracions, sembla que hi ha una preferencia per apostar per la tipografia, com a element visual nodal en la resolució de logotips i marques d´events, celebracions i similars: tenim per cas el logotip de la celebració al 2007 del centenari de la fundació de l´IEC, i ara el del centenari de les excavacions “oficials” a Empúries…D´altra banda enguany també es celebra a la vila de Perpinyà, la capitalitat de la cultura catalana, a la que poden optar totes les catalanes, en el logo de la qual la escriptura, la grafia, sembla que referencíi el tema des dels orígen histórics la marca escrita a catalunya…on els dos ceros de la data 2008, són clars referents gràfico-visuals de la signatura d´un dels personatges referents més antics de l´orígen de la cultura catalana, l´abat Oliva, del qual també es recorda que fa mil anys que va ser escollit abat del monestir de Ripoll i del de sant Miquel de Cuixà; precisament per a celebrar-ho el logotip de l´event també potencia la lletra escrita manualment i també el signe de la “firma” d´aquell eminent pròcer religiós dels orígens de la Catalunya feudal.

_Molta lletra des d´aquells temps, venen a dir, no creus?

_Si, noi, tal com ho has dit, moltes creus, que eren el signe de l´abat Oliva; aixó si, encerclades, tal com corresponia al defensor de la Pau i Treva en les trifulques feudals…http://www.abat-oliba.cat/

_I res més?...

_Bé, pel que crec, el monestir de sant Miquel de Cuixà, enfilat en el massís del Canigó, des de les alçaries del qual es divisa esplendidament la plana del Rosselló i la de l´Empordà, fa de talaia, en les celebracions dels altres dos events, el de Perpinyà i el d´Empúries, a banda i banda dels Pirineus catalans…i Bé a lloc, el fet que a la Empúries hi hagué l´orígen, d´un dels primers comtats catalans, amb seu a la illetaque havia sigut la Palaiapolis dels grecs, i la darrera Emporiae dels romans, i el primer port català al aleshores ja poble de sant Martí…No és debades que en el logotip del centenari emporità, s´acabi de reblar el clau del que sembla una proposta adicional per a la reflexió cultural sobre les llengues i la seva escriptura,- i no només per qué gràcies a l´assentament i influència dels antics grecs a l´illeta dels pobladors autòctons, aquests varen experimentar un important creixement socio-cultural, sobretot desenvolupant un sistema d´escriptura propi- ja que la gràfica del logo mostra tipogràficament la grafia propia del nom del lloc en cada una de les dues llengues clàssiques: Emporion grega i Emporiae romana, a més de la catalana, que talment sembla que es vulgui mantenir en els impassos de les que es van dissenyar a la moda que seguí al gran invent de Gütemberg, i les que a imatge i semblança varen anar sorgint en segles posteriors…
Tot amb tot, internacionalment en el segle vint i per aquelles mateixes dates que el moviment Noucentista reconegué tant els estudis i empentà els treballs de l´ ínsigne Pompeu Fabra per a la normativització de la llengua catalana que sempre tingué una especial sensibilitat pels estudis etimològics, o d´origen i formació dels mots, com els de les excavacions a Empúries, es va començar a desenvolupar el que es coneix en alguns cercles com el reformisme tipogràfic internacional, que apreciá molt la renovació de tipografies per a imprenta de tall clàssic…

_O pols o màquina, sembla que vulguin dir finalment, no?

_Au, vinga Ep, no m´empatollis, que es fa tard i he d´anar al curro.

una de romans i costians (3)

_Un cafetó per a tots?...- deia en Mar-, i mentre el preparo, afegiré que fet i fet a les comarques gironines hi ha tantes capelles dedicades a Sant Fèlix repartides per les geografies comarcals de la franja prelitoral -sobretot en l´Empordà, la comarca que ha rebut el seu nom de la antiga ciutat d´Emporiae-, que bé podriem dir que, cada una respón a una versió de la vida d´aquell mite, o d´aquell valent; o així ho vull entendre ...encara que segurament haurien sigut els llocs on hi hauria habitatges, nuclis habitats orígen desprès de llogarrets i poblets, o edificis i dependències de uillae,  aleshores frecuentats en les reunions catequistiques secretes..;llocs que amb la cristianització de l´Imperi, es varen dedicar a la seva memòria.

s.Feliu de la Garriga

_Crec que l´encertes - dic jo-, ara, encara estàn reparant la capella de sant Feliu de la Garriga; una molt bonica esglèsia romànica, que té un resavi estilístic en la seva portalada que en el seu arc exterior recorda les portes de les muralles de les ciutats romanes antigues...mira aquí tinc una foto...

capitell de la porta de s.Feliu de Boada

_Si que ho sembla... - afirma en Ep -, però també són interessants les de sant Feliu de Diana, molt bonica i petitona, o bé la ara privatitzada sant Feliu de la Guardia, o l´elegància gòtica de la de sant Feliu de Boada... O bé, ja més a la muntanya prepirinenca, entre altres, l´austeritat romànica de sant Feliu de Riu...; i encara que feta als anys cinquanta, la capella de sant Feliu de Domeny, que imita l´estil romànic, i la talla del sant, encara que de no fa tants anys, té un regust a imatgeria siscentesca de la Contrareforma catòlica...De totes maneres no hi ha com la nau romànico-gòtica del temple martirial de sant Feliu de Girona, on diu la "tradició" que es guardaven momificades les restes del cos de l´autèntic Fèlix, el sacrificat martiritzat i santificat, i que volen declarar basílica*
_ Aqui hauriem de santificar és al president Zapatero, ja que els socialistes han pogut fer aprovar la seva proposta de llei de prohibir el consum de tabac a l´interior dels establiments oberts al públic on es serveixen o manipulen aliments i begudes, per majoria del Congrés dels Diputats; per fi podrem anar a un restaurant o una cafeteria que no faci ferum tabaquista, o que les seves parets no tinguin una "pàtina" groga o estiguin enganxifoses....
_ Va calleu, que estàn començant el "Aquí no hay quién viva i el radiopàtio" a la tele, i no m´ho vull perdre...
_Silenci, va, que no m´entero... 

 

fotomuntatge d´en Ep, l´artista gràfic de la colla

*dos anys desprès de la data d´aquest texte, ja és un fet. el temple de sant Feliu ha sigut nomenat basilica martirial, i la denominació d´ex-colegiata, arraconada.