Comença el dia, en Jos a sortit a passejar i va rondinant que el Decembre ha començat, però de moment ni congelat -com diu la cançoneta festiva-, ni moll, ni res...millor pels que estimem les lletres i els papers..._lbé, és una manera de dir que si la terra no es xopa, ja ens veiem tots ballant -comenta la Roni- el ball de la comare seca, vull dir de la sequera abans d´hora. Bé és cert qué pels nostres verals no ha sigut corrent, en els darrers anys, patir sequera; calor si, bona prova és que els darrers anys del segle vint, i els primers del vint-i-un, han sigut els més calorossos en cent anys..., però les pluges estacionals també han sigut més o menys regulars, torrencials, o tempestives, segons la zona geogràfica d´aquesta anomenada encara Catalunya Humida...
_Shoping, reescrit catalananitzadament: xoping -esmenta en Lluiz G- si que hi haurà, ja que aquest mes es deslloriguen les aixetes dels dobers, i els bitllets corren d´un lloc a l´altre amb un volum i velocitats extraordinàries per causa de tanta celebració: Dia de la Constitució, Santa Llúcia, Nadal, Sant Esteve, Cap d´Any..., i de les novetats comercials!
_Els manuals de costum per a celebrar aquestes festes -diu ficant cullerada en Jos- no prescriuen el mode i el métode per a la compra tradicional, però hi ha unes costums que marquen les tradicions si hom vol ser plenament un local autòcton i altreintegrat de bodeveres: hi ha una altra costum que es va fent des de ja fa bastants anys, al menys des del postfranquisme, es dir des del primer període del renovat sistema democràtic, que és la d´ assabentar-se dels guanyadors dels premis de literatura catalana que es proclamen en la ja famosa Nit de santa Llúcia, segurament una de les vetllades més importants de les Lletres Catalanes; no tothom que vol hi pot assistir. par aixó, alló que és més tradicional és posar la tele al vespre per si en els telenotícies, en els catalans segur, ens posen un reportatge amb els guanyadors dels premis; o bé si s´ està enfeinat, anar al dia següent a comprar el diari..., ja se sap que no sempre plou a gust de tothom.
_Comprar figuretes i decoracions nadalenques a les diverses fires de Sta.Llúcia, a les places, placetes i passejos més característics de moltes poblacions catalanes, és el que mana la tradició més homeless, durant els dies que dura la Fira; si l´aigua pluvial ja fa setmanes que per aquests verals no ha fet acte de presència, si que ho farà el pessebrisme, i amb ell les figuretes tradicionals per a la dèria miniaturísta del pessebre, de les que a Catalunya n´hi ha de ben escatològiques, com el caganer -i darrerament el pixaner- que es van actualitzant a gust dels mercats; n´hi ha que les fan amb els trets fisiognòmics de polítics, actors i esportistes famosos, que solen ser el blanc de tals temes, o bé amb personatges de sabatilla, com els de qualsevol barri, molts dels quals són excelents exemples sociomètrics de pessebre contemporani: la botiguera, el carter, el guàrdia, el farmacèutic, els membres d'una A.V., el rector de la parròquia, o el predicador de temple no catòlic,... a completar a gust de cadascún els caràcters, tipus, accents i altres requisits dels verismes que els imatgers de la que serà la Fira dels conceptes expressats amb mots iconografics, que us els faran o fabricarán PREVI ENCÀRREC, i sobretot els cOBRARAN a preu d'or per causa dels qui encara en virtut dels tradicionalismes solen fer un gra massa de les conyes festives...Llàstima que la figura de la castanyera des les fires, no sigui tant popular com els excessos figuratius sobre les feines d´higiene íntima tant estesos, i tant manits, d´altra banda.
_o miracles o miratges!-exclama en Ep,
_No company -li contesto jo- és el Mercat, gran idol de les societats modernes i contemporànies, el que ens fa veure miratges on alguns voldrien miracles, i molts d´ells, d´ambientalisme folklorista en el sentimentalisme de molts recursos festius que els mecanismes dels poders han anat establint ad hoc per a, entre altres objectius- treure llustre a les P.E.N.- Pagues Extres de Nadal, i no l´única sigla...-de moltes butxaques, la necessitat de les quals no es troba en el Pa de les lletres, sinó en l´electrodomèstic que els cal, o en el venciment mensual de les càrregues ja sabudes que ens imposen les actualitats...
_Bén dit, si noi,- diu en Jos, tot posant el dit d'una ma dret en mig dels altres en direcció a en Ep-, és per aixó que són d´agrair iniciatives com els blogs, o moltes pàgines d´Internet, ja que pel preu d´un parell de totxos de paper imprés -el preu d´un abonament estandard a Internet- es pot obtenir molts més, com textos, llibres, música, videos, films, imatges i fotografies..., i molts podem trobar consol, llum i guia, pa... i, ja ens agradaria que, sal també.
·Si, però, i la factura electrica què?!- remuga en Ep
·Doncs -diu afirmativa la Roni-, si no badem i ens posem seriosos tots, en aspectes tant controvertits com el compromís amb els enunciats del seny a la nosra edat, farem que ni la MAT, ni el folklorisme rurobur, ni la contra peperoni, ens facin tenir remordiments per la despesa energètica, que podem compensar amb el que ja sabem, estalvi a base d' E. alternatives i ecoambientalment correctes; a més que també hi ha Fires alternatives, i a casa alguna..., a banda i més encarra, que quan estàs connectat a internet, no gastes en res més: ni en posar la música a tot volum, ni en xuxes, ni en begudes, ni en bars, ni en vestir a la darrera, ni en tantes altres despeses superflues...
_Visca l´Ecologia com a métode de reflexió i treball pel mediambient..., diu en Ep
_i Viva er pensamento ambiental i la Naturalesa, diu la Llis; per cada llibro de papeh, mil llibros a, o de, Internet, hodé!...abajo les papeleres que contaminan!
_i Visquen els arbres, que són els pulmons del planeta, i ens ensenyen, humilment, quines són les fonst d'energia més naturals, a les que tendeixen...,sense sacrificar-los.
_Bon Desembre tinguem!, dic jo per finalitzar.
