El nostre amic el poeta Jos Dri Nir, ha fet una sèrie de cuatre poemes llargs sobre històries del vell barri de sant Feliu del Barri Vell de Girona...
Aquí en aquest bloc-dietari no diari, no hi ha prou lloc per a mostrar-vos-els sencers però si alguns retalls i fragments del primer poema, que enuncia com: "les immersions del (snt) Feliç"
Aquí en aquest bloc-dietari no diari, no hi ha prou lloc per a mostrar-vos-els sencers però si alguns retalls i fragments del primer poema, que enuncia com: "les immersions del (snt) Feliç"
les immersions del (snt) Feliç
Els antics remots des dels pobles veïns
venien de pesca i de cacera, cada estiu,
però arribaren els romans parlant llatíns
venien de pesca i de cacera, cada estiu,
però arribaren els romans parlant llatíns
ai! mare marona, ja comença el liu?
Els antics romans aquí es van quedar
perqué aquí volgueren residir:
una ciutat "ex novo" varen construir,
petita i coquetona.
perqué aquí volgueren residir:
una ciutat "ex novo" varen construir,
petita i coquetona.
Qui ho va fer de veritat de la bona?
els autòctons i algun esclau
i no pas amb uns « si-us-plau":
a qui llatí no sabia ni aprenia.
a traginar rocs se l' envía.
i d'aquell esclavatge, s'esdevení
que la parla local mai més es sentí,
i d'aquell esclavatge, s'esdevení
que la parla local mai més es sentí,
i el seu escriure restà oblidat:
avui, encara, és un misteri no desxifrat.
Se l' endugué un aiguat?
O pot-ser un mercat?
avui, encara, és un misteri no desxifrat.
Se l' endugué un aiguat?
O pot-ser un mercat?
A la nova ciutat li diuen, en llatí, Gerunda,
que vol dir: “aquesta terra tanta aigua poseeix
que no cal cercar-la a profunditat profunda”
i era cert: desaiguaven per allà mateix
els quatre rius que tothom coneix...
Els amos competitius de la petita ciutat
amb els cristians cosmopolites, es van enfrontar,
amb els cristians cosmopolites, es van enfrontar,
i el famós predicador, Fèlix, moré i nord-africà,
la va palmar quan el varen encalçar:
una i altra vegada, el llençaren a mar.
Encara sort que els angels, vigilants,
el salvaren cada cop, fins que de xopes,
ses vestidures, es tornaren pesants
i de la mullena, mai més menjà sopes!
Encara sort que els angels, vigilants,
el salvaren cada cop, fins que de xopes,
ses vestidures, es tornaren pesants
i de la mullena, mai més menjà sopes!
Varen passar moltíssims segles i anys,
i visigots, francs, moros i Carlomanys...
Per fi a redós del temple, un suburbi creix
pels volts del de sant Fèlix, era el raval baix.
Aleshores, el llatí clàssic, l'escrivien i parlaven
només clergues, i mandamasos dels sabers;
però eren gernació qui amb feina el xapurrejaven..
i a més feien servir el romanesc de pagés...
i visigots, francs, moros i Carlomanys...
Per fi a redós del temple, un suburbi creix
pels volts del de sant Fèlix, era el raval baix.
Aleshores, el llatí clàssic, l'escrivien i parlaven
només clergues, i mandamasos dels sabers;
però eren gernació qui amb feina el xapurrejaven..
i a més feien servir el romanesc de pagés...
Val a dir que,
a partir de la independència de la marca dels francs,
la llengua catalana d'ell -el llatí- provingué.
Poetes provençals, com el Cerverí,
no cantaren versos en llatí,
i la llengua d'oc no els hi era estranya,
ans era la seva companya.
Els canonges si que ho feren;
l'escrigueren
sobre les pells
de bells pergamins vells,
com ara en el llibre anomenat,
tot i que de música no tractés, Beatus el Beat.
no cantaren versos en llatí,
i la llengua d'oc no els hi era estranya,
ans era la seva companya.
Els canonges si que ho feren;
l'escrigueren
sobre les pells
de bells pergamins vells,
com ara en el llibre anomenat,
tot i que de música no tractés, Beatus el Beat.
D'altra banda, Oliba, gran abat,
a sant Narcís inventà?, descobrí?
com les flors d'un seté cel, per causa del mite llatí !
Tot aixó, i més, passava quan en català, català, ja s'anava parlant i escriguent aquí.
..../....
ah! i no hi hagué manera de popularitzar el nom
del sacrificat patró del temple basílica:
dir-se Feliç era un malson
pels que veien en Fèlix una bella forma llatina;
de tal cas, entre altres semblants,
en pervingué tota una filològica disciplina,
i una secular ética dels caràcters catalans,
àdhuc de la felicitat, si més no, la gironina.
I cal dir-ho, gairebé sempre
després d'uns bons ruixats
que es tornaren en aiguats
(comproveu-ho per l'estadística),
com deia, tot sovint, han estat
només els lletraferits -mentres
no estessin al cas els escriptors-
els socialitzadors de les llengues
i, de la catalana, els millors defensors.
a sant Narcís inventà?, descobrí?
com les flors d'un seté cel, per causa del mite llatí !
Tot aixó, i més, passava quan en català, català, ja s'anava parlant i escriguent aquí.
Llavors éra la llengua mes poderosa, el llatí
però, suara, el Català, per fi li plantà cara.
però, suara, el Català, per fi li plantà cara.
..../....
ah! i no hi hagué manera de popularitzar el nom
del sacrificat patró del temple basílica:
dir-se Feliç era un malson
pels que veien en Fèlix una bella forma llatina;
de tal cas, entre altres semblants,
en pervingué tota una filològica disciplina,
i una secular ética dels caràcters catalans,
àdhuc de la felicitat, si més no, la gironina.
I cal dir-ho, gairebé sempre
després d'uns bons ruixats
que es tornaren en aiguats
(comproveu-ho per l'estadística),
com deia, tot sovint, han estat
només els lletraferits -mentres
no estessin al cas els escriptors-
els socialitzadors de les llengues
i, de la catalana, els millors defensors.
..../....
i direm ben fort enguany
totes juntes, i no només ells,
que com cada any,
a cada Agost, el dia1:
Visca el sant Feliç,
que com cada any,
a cada Agost, el dia1:
Visca el sant Feliç,
visca sant Feliu,
(àdhuc Feliou),
i...
visca la Festa
(àdhuc Feliou),
i...
visca la Festa
del nostre tros del Barri-Vell,
que la voldriem, feliç i mestra.
___.--.___