Una de músiques noucentistes i constitucions espanyoles

En Mar,en Jos Dri i en Xolu, m'han dedicat aquest texte a sis mans, per avui que faig anys:

"Espanya ha tingut 9 constitucions, comptant l'actual; la primera va ser la de Càdis al 1812, el mateix any que L. van Beethoven va acabar la seva vuitena simfonía, de les nou que va composar...La d'aquella primera Constitució espanyola va ser una malaurada història: derogada pel rei al 1814, i renovada pel general Riego al 1820, va tornar a ser derogada pels monàrquics el 1823 ( el mateix any que Beethoven va acabar la seva 9ena simfonía), i tornada a restaurar al 1836, tot i que en el mateix any va ser substituida per una nova constitució espanyola instaurada a l'any seguent...
Un segle mes ençà, al 1936, el general F. Franco declarà la guerra a la segona República espanyola, que tenia Constitució Republicana des del 1931 (no n' hi havia cap altra, de republicana, des del 1873 - el mateix any que Tchaikovski acabà l' obertura "la Tempesta", op.18", i de fet aquest mateix compositor havia estrenat una altra famosa obertura "Romeo i Julieta" al 1869, el mateix any que es va aprovar una molt avançada, pel seu temps, constitució espanyola, la primera on es preveia la seva reforma i altres novetats- de tarannà federal aquella primera republica, la seva constitució ho fou plenament,  tot i que mai es va arribar a aplicar, per culpa de la Restauració monàrquica), i venç en el conflicte bèl.lic abolint tota traça de marc constitucional, fins que, els ponents de totes les ideologies representades en el renovat pacte democràtic, redacten l'actualment vigent Constitució Espanyola, aprovada al 1978 per les Corts...

Quina sorpresa pot ser passar pel sedàs de la poesia el ball de dates i noms d'aquest breu recull del paràgraf anterior; jo per la meva banda nomes puc dir, que :

bee,bee, feia un xai que no acaba de ser cuinat mai...

El tó ludic m'acollona, qui m'ho pot explicar?

Van jugar a ser com els de Verona, fins que la Tempesta s'esvaí?

Mai varen poder veure posar la tercera pedra al solar

d'en Figueres, i ni el Charli Dar, el vi tastí?

Curiosament Tchaikovsky havia composat al 1882, la conegudíssima  Obertura 1812, russa ella, i el Michael Nyman, minimalista i britànic ell, va composar la peça: The Otherwise Very Beautiful Blue Danube Waltz, al 1978."

El gran Torres Monsó, el negre.

Fa escassos dies ens ha deixat en aquest, el gran Torres Monsó, artísta escultor que ens va significar a tots els que érem "progres", quan emprant conceptes de disseny grafic i visual aplicats als volums va començar en els ja llunyans anys setanta a encantar-nos amb les seves peces mini-pop, que el varen fer reconegut a Girona entre els joves protagonistes de la anomenada Transició democràtica, i en els vuitanta amb les seves escultures negres...

Entre les seves peces d'aquesta darrera época n'hi ha una, la que du el nom de "black hole 2 bis" del 1983, que estava en la línia de les que aleshores produien els escultors més reconeguts d'arreu, i que es guarda al MHCdeGirona; doncs bé, aquella peça sembla que va ser precursora de la que un altre escultor gironí, de l'altra cantó del vano democràtic, va realitzar per a fer el conegut "monument a la história de GIrona", del que va fer-ne la maqueta al 1985; en ella era diferent el tractament material, cromàtic i so retot la disposició dels cubs que la formen, que en l'escultura final va aproximar tant, la seva forma i disposició dels volums, a la que en Torres M. havia dissenyat dos anys abans que hom diria que formaven part d'un mateix entorn ; tal vegada la idea va ser omplir el negre buit, que el nom de la peça de T.M. indicà, amb la de la història de la ciutat? , no ho sé, però si sé qué el buit que ha deixat la seva absència, tot i que era d'esperar que es produiria un any o altre, serà de dificil omplir.