Traductor de Google

29 de novembre del 2011

Ciències i Mercats, amb tipus persistents

Ara que fa pocs dies que es va cloure la Setmana de la Ciència 2011 que organitza anualment la Fundació-Institució Catalana de Suport a la Recerca, hi ha quelcom que encara hem fa veure cues al peu de les Os..., no se si serà per sinèrgies o perqué tot mirant el logotip de la SdlC- que sempre manté el mateix tema gràfic a cada nova edició anual de l´event-, observo que té grans similituds amb uns altres molt coneguts a les nostres contrades catalanes: el logo de le Cambres de Comerç, Industria i Navegació!
Ambdós temes gràfics no seríen tant semblants -semblen dissenyats per la mateixa mà, i no sé exactament qui en va ser l´autor o autors tot i que ho he cercat, i ja en aquestes per a quan un arxiu general complet o sectorial, i de consulta amable, de l´entorn del disseny gràfic, la il·lustració, la infografia i la comunicació gràfico-visual?-, si no fos per dos elements : la tipografia del tema central i el suport gràfic de la mateixa...

El primer element és la lletra C de Comerç, i també de Ciència, que són del tipus Bodoni, que segons les classificacions històriques és una familia tipogràfica didona, o altrament dita moderna, que té els seus orígens a finals del segle divuit, poquet abans que esclatés a França la primera revolta per la República, realitzada pel mestre punxonista italià GianBatista Bodoni, en la seva empresa feia poc independent, una vegada lliberalitzat el sector de la dependència, o monopoli, dels grans tallers tipogràfics regentats per les cases nobiliaries, qui aviat seria nomenat Punxonista de cambra del rei Carlos III d´Espanya i poquets anys després pensionat per Carlos IV, just quan a França la Revolta triumfà i l´Assemblea Constituent proclamà abolit el feudalisme, és dir la fi de l´absolutisme monàrquic...Cal dir que aquest tipus, el Bodoni, ha sigut reeditat diverses vegades des de la seva creació, al compàs dels diversos períodes de revivals fins gairebé l´actualitat…

El segon element és un cercle de color sòlid, diferents en cadascún, que envolta i fa de suport per la visibilitat al tipus de la C en el logo de la Setmana de la Ciència, i també en els logos de les Cambres a Catalunya encara que en aquests darrers queda breument retallat per, un triangle isòscel amb efecte negatiu-positiu caràcterístic d´algunes eines de disseny vectorial dels programes informàtics, per formar una lletra C a partir d´una O,- assimilable a tipografies de tendència a l´arrodoniment i sans serif, dissenyades en plena influència geometrista dels moviments artístics d´avantguarda del període entreguerres de la primera mitat del segle vint com les Johnston, Kabel, Futura, Gill, i de les que s´en varen fer tota una colla de revivals i reinterpretacions als anys seixanta i setanta: Cable, Glaser Stencil, Òptex, Linear, Pump, Plaza, Premier, Sunshine, etc- completant i diferenciant, dons amb dues Cs, l´enunciat: Cambres Catalanes, del de les altres Cambres espanyoles, sobresortint-li una mena de punta, a mode d´esperó, o cua de l´angle agut del triangle, efecte resultant de tallar el cercle amb el triangle isòscel, que sembla un defecte, més que un detall en els significants del logotip…

Algú va escriure* que quan algú llegeix un texte en realitat en llegeix dos, el que ens diu el mateix texte i el que s´explica pel tipus que s´ha utilitzat per representar-lo*... així doncs es pot dir que aquest tipus suport que genera una excrecència, la punta, marca la “gràcia” i fa de “serif” i d´esperó o “gilisme”, en el diversos sentits dels dos termes, tipogràfic, humorístic i denominatiu, en el que de la seva construcció es pugui sociopolíticament deduir, al crear la idea gràfica d´un banderí, símbol d´esportivitat i competició, i per aixó mateix de competència i competitivitat, dues condicions fonamentals per al treball eficient i eficaç en l´activitat comercial, sense negar que “lo cortés no quita lo valiente” i que tota activitat mercantil té un orígen, una causa, com el tipus en l´antiguitat el fabricava un altre tipus professional : el punxonista tipògraf…

Els boscos ja ens deixen veure l´horitzó xqué el logo d´una altre càmera: Ibercàmera, - l´autor d´aquest si que el recordo, Y.Zimmermann - una entitat que aposta per la música clàssica per “amansar les feres”, també usa la Bodoni, i la C de Càmera és el símbol de la clau de Fa, però girada i els dos puntets d´aquesta posats a l´esquena...Ens trobem dons que el logotip de la Setmana de la Ciència sembla que s´apunta a totes, destacant així que en el 2011 la cosa de fondo ha anat de “claudators” o “corchetes”, i per a alguns sembla indicar que “enguany”( oilà) ja es pot dir que la política també és una ciència, o bé ( i ara ben entés per tothom) que el domini i la capacitat de governar i administrar són essencials per a tota activitat cièntífica, i per extensió -l´identitarisme o la sinèrgia identitarista comentada al començament semblaven apuntar aixó - per a tota activitat empresarial exitosa.

Serà que la C de fons del logo camerístic -del comercial- sembla una Q, perqué el pes de la “cua” - la C del logo de la musical - així ho faria pensar, i enguany, encara Any Internacional de la Química, la Ambiental encara pesa en les consciències de molts.


*Òscar Bagú, en el nº 18 de la revista Arts del Cercle de Belles Arts de Lleida.

22 de novembre del 2011

QI-QO,CO,CO2,QQ (AIQ,2)

9,30 del vespre, sopar, convidats a casa meva la Uma, en Jos, en Mar i la Roni. La vetllada comença xerrant sobre el que es fa aquests dies més important arreu, i comentant la Setmana de la Ciència i l´Any de la Química i el dels Boscos...

-Des de que l´Alquímia, balboteig de les Ciències Químiques, mesclava i barrejava metalls i altres integrants per aconseguir
la pedra filosofal, que - diu la Uma sobtadament- es malda per trobar més i millors productes i materials produits per la aplicació dels coneixements químics resultat de, cada any més avançats, resultats de Recerques, Experimentacións, Investigacions...

-Si, ja, matèries, processos i productes que la humanitat ha anat creant des de que va desenvolupar Industries -fica cullerada en Jos, que fa dies que el tinc de convid
at a casa- basades sobretot en la Química Inorgànica i la Química Orgànica aplicades, i amb els que la voracitat depredadora de les societats industrials avançades i la ideologia capitalista dels mercats del consumisme va produir altres materies i productes residuals en abocaments i contaminacions innumerables i descontrolades, sobretot al medi atmosfèric, obligant, poso per cas, a més de mitja humanitat a respirar elevades dosis de CO i CO2 - compostos de la unió o enllaç químic del Carboni i l´Oxígen-, el Monòxid de Carboni i Diòxid de Carboni, i altres com el Metà, l´Òxid Nitrós, Diòxid de Sofre, els Clorofluorocarbons, els HCFC, COV, i em quedo curt pel que fa a barreges de la tira de productes abocats als medis, sobretot a l´atmosfèric, que es mesclaren formant compostos de divers grau de toxicitat amb diversa capacitat de contaminació, produint l´Efecte Hivernacle, i finalment aquesta mena d´avís d´Armageddon, qué és el que anomenen Canvi Climàtic...

-"
Elemental, querido Watson"- em diu amb sornegueria en Mar- aixó que expliques és de Química Ambiental Elemental...

-Ja ho sé, Mar, però és que cal dir-ho, ja que l´any encara en curs també
ha estat dedicat com l´Any Internacional dels Boscos, i aquesta elementarietat que dius és fonamental per a entendre el paper que fan, i han vingut fent sempre des dels primers estadis de la formació del planeta Terra integrat en la biozona del sistema solar, com a medi apte per a la vida, tal com la coneixem.

-Vaja!, i quin és aquest comés que desenvolupen, a banda de fornir-nos de paper...- demana la Roni...

-Doncs, l´entorn vegetal fa i ha fet el de sempre, ser productors primaris, i alh
ora víctimes de la voracitat depredadora o ensinistradora de molts altres organismes, i espècies, com els animals i, entre els mamífers, la humanitat, doncs, les masses vegetals, per medi de la seva respiració i altres funcions elementals, no només forneixen i renoven l´oxígen de l´Atmosfera, sinó que proporcionen aliment, nutritiu i de gran qualitat a la major part dels altres organismes del planeta, i alhora materials diversos per a tota mena d´estris, eines i objectes essèncials pel desenvolupament de l´espècie que més els ha explotat, la humana, fins que hem reconegut que sense les masses vegetals, i sobretot les arbòries, la vida sería molt difícil, i per aixó des de fa apenes mig segle, i des de sobretot la Declaració de Rio de Janeiro de la Conferencia Mundial sobre Medi Ambient de l´ONU al 1992, d´on va sorgir la obligació de tots els governs de tots els països i estats del món de vetllar per un Medi Ambient net i saludable...

-les Industries i els industrials es varen resisitir durant molts anys a admetre que el territori de mig planeta semblava més un llistat dels compostos químics més terrorífics i destructius per a la vida que l´estatge dels éssers vius, que destruien la vegetació, la fauna i àdhuc la mateixa població humana en els entorns més afectats; talment semblava que Qllonaven!- deixa anar finalment la Uma...
-Gràcies al treball dels conscients ecològica i ambientalment, i dels conscienciats durant els darrers vint anys, ara ja sembla que aixó gairebé només ho fa la Qcullona, que és el monstre de llegenda gironina, segons alguns artístes locals*, que defineix gràfica i iconogràficament el mot amb que has expressat la teva indignació, encara que jo personalment difereixi en la imatge que pot representar la iconicitat del mot Qllonar!, sobretot per les connotacions homòfobes que comporta la imatge d´aquesta bestiota..., entre altres.
 

*de la llegenda de la Cucullona en van ser els autors els artistes locals Emili Massanes i Carles Vivó,

18 de novembre del 2011

més sobre baules i cadenes (AIQ,1)

Des del divendres 18, s´està desenvolupant el programa de la Setmana de la Ciència, que cada any s´organitza per aquestes dates, si fa no fa, i que enguany ha arribat a la 16ena edició i que ha esdevingut especialment important perquè durant tot l´any s´han vingut desenvolupant "l´Any Internacional de la Química", així com "l´Any internacional dels boscos".
Hi ha quelcom que resulta puntualment, semànticament, molt interessant des de la comunicació gràfica, des del disseny gràfic i en general des de l´entorn de la comunicació científica, en el logotip que representa l´Any de la Química: el Logo , des dels entorns de les llengües hispanes...
El logo que figura en la web oficial en anglés consisteix en tres rectangles a mode de requadre enganxats pel cantó superior dret, segons ho mirem, de tres colors que de fons a primer terme són vermell, taronja i blau, i dins del requadre blau centradament i ocupant gairebé tota la superficie el grafisme tipogràfic d´una lletra, la inicial del mot Química, la C de Chemistry... però tant en les webs i publicacions oficials com en altres, tant en castellà com en català,-de l´IEC, del MCT, o UdG, etc - el grafisme tipogràfic de la inicial del mot, és una Q del mot Química...
Aquest grafisme resulta molt suggerent tant en el format C com en el de la Q; pel que fa al primer, una informació bàsica que s´en desprén és que les unitats fonamentals o elements químics de la Natura són coneguts per les seves inicials, i així la C representa al Carboni, que té el nº 6 de la Taula Periòdica dels Elements..., i en fí que és pot dir dels enllaços químics que són les dinàmiques energètiques que formen els compostos, és dir els que uneixen els elements per formar altres més complexes, en cadenes - oilà el mot: la baula com a unitat estructural d´una cadena, la lletra Q com a grafisme elemental d´una baula d´una cadena- de complexitats progressives fins estructurar organismes més complets, o matèries diverses.


Un dels lemes de l´Ecologia és : "
la bellesa es troba en els detalls més petits de la natura".

6 de novembre del 2011

màgia i mosqueig de les Fires de Girona

Les mosques són símbols molt gironins, i sovint, per aquestes dates, són dibuixades, dissenyades, il·lustrades, animades (quina ironia!), explicades, aplaudides, aplastades, xaifades, venudes, comprades, lluides i denostades amb més profusió i difusió (pobres mosques), i aixó dota d´un element festiu ad hoc a les Fires de sant Narcís.
Quan ja pensavem que les Fires, gràcies al CC (Canvi Climàtic), ja eren més visitables per haver esdevingut més eixutes, sembla que algú ha obert l´aixeta de dalt, -tal vegada el mateix patró sant local-, per a tornar a fer aquell temps clàssicament estacional
que feia temps que no feia just per les dates de les/la Fira Gran gironina; i es clar, les mosques dibuixades, dissenyades, il·lustrades, animades i etecés, així resten un tant deslluides, com les mateixes Fires, tot i que, així, via metallenguatge metafòric - aixó dels meta tags d´encapçalament està molt vist per lo vist però fan visible alló que ho és poquet - es fa més visible el parentiu del simbòlisme del Narcís del mite original amb el del sant patró local que es deia igual però significava tot lo contrari, al passar que el mosqueig per la mullena -vull dir el xipolleig i desbandada generalitzada per la suma de xafecs i gotellades d´aquesta persistent borrasca de pluges que tot ho han xopat- xopi però no ofegui, i tot plegat mullena i moscam vinguin a ser conceptes semànticament equivalents.

I aixó ho dic, xqué pel que hem pogut veure, les mosques dibuixades, dissenyades,
il·lustrades i etcéteres, que han lluit aquestes Fires 2011, per lo vist -o per lo mullat- han volgut seguir l´avís, o consell, del cartell d´aquest any, i abans de rovellar-se de mullenes, com apunta el missatge iconogràfic que va passar amb la "rentadora" i "la gàbia" catedròliques, les mosques gironines han preferit editar-se arreceradament; es dir que un cop editades, si ho haguessin volgut fer preferentment estampades o impresses, per causa de les plogudes s´haurien mullat, i la tinta amb l´aigua es dilueix o s´esquartera, itemplus, les ales xopes no les deixarien volar, restant doncs preses, com engabiades sense barres ni barrots, i esborronades, com passades pel mecànic aigueix rotatori dels rentats "moderns"...; i doncs per evitar aixó han preferit ser publicades més enllà dels fulls de paper, de les fulles de la Devesa i dels carrers xops, més enllà de les arquitectures de sistemes passats: i ho han fet on hi ha sistemes contemporànis actualitzats, aixoplugadament (La dita clàssica catalana diu: "carrers molls, calaixos eixuts", i les mosques gironines han volgut guarir-se en salut, i han preferit restar ben eixutetes) a la xarxa Internet, on segurament es convertiran en símbols de la ciutat de Gión, per algún dia vèncer i convèncer per millorar i transformar la Matrix local.

Per si algun Neo nou, tot gibernavegant vol tornar a visitar-les, aquí teniu un llistat d´adreces web que podreu carregar a les vostres pantalles, amb gràfiques mostres de mosques gironines dibudissenyades en websites o portalsweb sobre les Fires 2011, que me fa que són
tots els que les han(!?), però no són tots els que en tenen.
  1. www.firesdegirona.cat/
  2. http://www.facebook.com/pages/Fires-de-Girona-info-2011-un-portal-solidari/16023601400547
  3. http://www.facebook.com/photo.php?fbid=272847532733389&set=a.272841629400646.71200.272834896067986&type=1&theater
  4. http://www.firesdegirona.info/web2011/
  5. ....
I encara més, xqué podria ser que algun cibermag negre s´hagi aliat amb sant Narcís per dur carbó abans d´hora en format de xàfecs torrencials als descreguts -llegiu firaires i ciutadania festejant-, i ja sabem que els reis mags, que viuen en llocs amb moltes palmeres, solen enviar els seus patges d´incognit a recollir els desitjos de regals, i molts coets de focs d´artifici tenen forma de palmera que els haguéssin delatat..., i dic aixó xqué aquest any no hi ha hagut els tradicionals focs artificials, també per culpa de la pluja.
Enguany, podem dir que s´ha fet més visible la màgia del mosqueig de les Fires gironines!