Navegació!El primer element és la lletra C de Comerç, i també de Ciència, que són del tipus Bodoni, que segons les classificacions històriques és una familia tipogràfica didona, o altrament dita moderna, que té els seus orígens a finals del segle divuit, poquet abans que esclatés a França la primera revolta per la República, realitzada pel mestre punxonista italià GianBatista Bodoni, en la seva empresa feia poc independent, una vegada lliberalitzat el sector de la dependència, o monopoli, dels grans tallers tipogràfics regentats per les cases nobiliaries, qui aviat seria nomenat Punxonista de cambra del rei Carlos III d´Espanya i poquets anys després pensionat per Carlos IV, just quan a França la Revolta triumfà i l´Assemblea Constituent proclamà abolit el feudalisme, és dir la fi de l´absolutisme monàrquic...Cal dir que aquest tipus, el Bodoni, ha sigut reeditat diverses vegades des de la seva creació, al compàs dels diversos períodes de revivals fins gairebé l´actualitat…
El segon element és un cercle de color sòlid, diferents en cadascún, que envolta i fa de suport per la visibilitat al tipus de la C en el logo de la Setmana de la Ciència, i també en els logos de les Cambres a Catalunya encara que en aquests darrers queda breument retallat per, un triangle isòscel amb efecte negatiu-positiu caràcterístic d´algunes eines de disseny vectorial dels programes informàtics, per formar una lletra C a partir d´una O,- assimilable a tipografies de tendència a l´arrodoniment i sans serif, dissenyades en plena influència geometrista dels moviments artístics d´avantguarda del període entreguerres de la primera mitat del segle vint com les Johnston, Kabel, Futura, Gill, i de les que s´en varen fer tota una colla de revivals i reinterpretacions als anys seixanta i setanta: Cable, Glaser Stencil, Òptex, Linear, Pump, Plaza, Premier, Sunshine, etc- completant i diferenciant, dons amb dues Cs, l´enunciat: Cambres Catalanes, del de les altres Cambres espanyoles, sobresortint-li una mena de punta, a mode d´esperó, o cua de l´angle agut del triangle, efecte resultant de tallar el cercle amb el triangle isòscel, que sembla un defecte, més que un detall en els significants del logotip…
Algú va escriure* que quan algú llegeix un texte en realitat en llegeix dos, el que ens diu el mateix texte i el que s´explica pel tipus que s´ha utilitzat per representar-lo*... així doncs es pot dir que aquest tipus suport que genera una excrecència, la punta, marca la “gràcia” i fa de “serif” i d´esperó o “gilisme”, en el diversos sentits dels dos termes, tipogràfic, humorístic i denominatiu, en el que de la seva construcció es pugui sociopolíticament deduir, al crear la idea gràfica d´un banderí, símbol d´esportivitat i competició, i per aixó mateix de competència i competitivitat, dues condicions fonamentals per al treball eficient i eficaç en l´activitat comercial, sense negar que “lo cortés no quita lo valiente” i que tota activitat mercantil té un orígen, una causa, com el tipus en l´antiguitat el fabricava un altre tipus professional : el punxonista tipògraf…
Els boscos ja ens deixen veure l´horitzó xqué el logo d´una altre càmera: Ibercàmera, - l´autor d´aquest si que el recordo, Y.Zimmermann - una entitat que aposta per la música clàssica per “amansar les feres”, també usa la Bodoni, i la C de Càmera és el símbol de la clau de Fa, però girada i els dos puntets d´aquesta posats a l´esquena...Ens trobem dons que el logotip de la Setmana de la Ciència sembla que s´apunta a totes, destacant així que en el 2011 la cosa de fondo ha anat de “claudators” o “corchetes”, i per a alguns sembla indicar que “enguany”( oilà) ja es pot dir que la política també és una ciència, o bé ( i ara ben entés per tothom) que el domini i la capacitat de governar i administrar són essencials per a tota activitat cièntífica, i per extensió -l´identitarisme o la sinèrgia identitarista comentada al començament semblaven apuntar aixó - per a tota activitat empresarial exitosa.
*Òscar Bagú, en el nº 18 de la revista Arts del Cercle de Belles Arts de Lleida.
