La primavera sembla que tot ho refà; el bon temps ajuda...
ja torno a estar amb vosaltres, després de tant de temps
de missatges com esquitxos en el desert...
_be, de fet, hem estat amb tu tot aquest temps... en tot cas eres tu el que com que no xerrapeteijaves anotant les nostres peripècies de colla, et semblava que estaves lluny...- diu en Jos.
-O bé que si que estaves lluny, però d´aquells que no segueixen les nostres passades...- segueix en Mar.
i per concloure dic jo:
ja torno a estar amb vosaltres, després de tant de temps
de missatges com esquitxos en el desert...
_be, de fet, hem estat amb tu tot aquest temps... en tot cas eres tu el que com que no xerrapeteijaves anotant les nostres peripècies de colla, et semblava que estaves lluny...- diu en Jos.
-O bé que si que estaves lluny, però d´aquells que no segueixen les nostres passades...- segueix en Mar.
i per concloure dic jo:
- Bo, Bo, doncs així no he estat tant de temps sense vosaltres, sinó sense ells... i així la tercera persona es torna sinònim de llunyania, i la segona de companyia...qui m ajudarà a apropar-la altra vegada?
-com vulguis, si no vols comptar amb nosaltres, no hi comptis, però ja sabem que sempre hi sortim, així que ja hem diràs qui t´ajudarà ben segur siusplau per dallonses!!- diu la Uma.
_Bo, bo, d´acord, vosaltres ja sé que m´ajudareu, però heu de saber que no sempre farem el quadern de bitàcora de les passades de la colla, perqué també hi ha coses dels que tenim més anys, del nostre temps, dels nostres anys!!
-----./
-com vulguis, si no vols comptar amb nosaltres, no hi comptis, però ja sabem que sempre hi sortim, així que ja hem diràs qui t´ajudarà ben segur siusplau per dallonses!!- diu la Uma.
_Bo, bo, d´acord, vosaltres ja sé que m´ajudareu, però heu de saber que no sempre farem el quadern de bitàcora de les passades de la colla, perqué també hi ha coses dels que tenim més anys, del nostre temps, dels nostres anys!!
-----./
